Llibre

De

Meravelles

Vicent Andrés Estellés

Fitxa técnica

Informació técnica

Nom: Llibre de Meravelles

Autor: Vicent Andrés Estellés

Edició: Vintidosena edició: gener 2007

Editorial: Poesia 3 i 4

Autor

Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

El 1942, amb díhuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir d'aleshores, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura dona Isabel.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»

Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.

En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Vicent Andrés Estellés mor el 27 de març de 1993 a València.

Localització

El 1971 publica el Llibre de meravelles, a l'última etapa del franquisme, quan l'oposició al règim es més forta.

Els anys del franquisme començen amb el colp d'estat del 1936, que desencadenà la Guerra Civil i la consegüent disctadura franquista, que va posar fi a les aspiracions polítiques dels diferents pobles de l'Estat espanyol. Això comporta que després de la victòria franquista s'intensifique el centralisme estatal i s'inicie la prohibició de les manifestacions culturals en la nostra llengua, per la qual cosa molts escriptors hauran d'exiliarse. El període franquista es pot dividir el quatre etapes: els anys 40, amb una postguerra mnolt dura i l'aïllament internacional; els anys 50, amb el suport econòmic dels Estats Units d'Amèrica; els anys 60, amb la recuperaciò econòmica, la consegüent immigraciò a València donada la seva industrialitzaciò i el turisme, i la organització clandestina d'alguns partits polítics i sindicats. Finalment, l'etapa dels anys 70, amb l'oposició al règim, la mort de Franco i la Trancisió.

Resum

I

Teoria i pràctica de la flor natural

Una persona espera un canvi; mentrestant, el dur curs de la vida pot ser bella.A pesar de el dur curs de la vida, el amor fan de la vida

No escric èglogues

Evoca records sobre la sensualitat d'una dona sense cap omissió, sense èglogues.

Els canyars de la vora de la séquia

Enyora un amor del passat quan vivia en un mòn ple de feliçitat

Demà serà una cançó

Parla en terçera persona com si fós un animal que ja no viu al present, recordant sols el passat amb tristesa.

Un amor, uns carrers

Els records tornen en el moments més inesperats, creant énfasi, i se'n van paulatinament.

Els amants

No veu sol·luciò de la brutalesa del seu amor a pesar dels anys.

Vida, sinó

Recorda el primer bes que va donar a una dona sense trobar sentit al per què del poema.

II

Testament mural

Recorda on va escriure el seu nom i el de una dona que estimava entre innocència i passiò.

Cremava el cel com una vinya

Parla d'un lloc alegre i festiu de quan era jove.

Crònica especial

El record de l'amor insert a la història, ja sols records.

L'estampeta

La dura vida a la postguerra per a les persones mès febles.

Crim

La mort d'un fill que no han tingut fa que ells es senten morts en vida, en soledat.

Reportatge

A pesar de la repressió a la postguerra, l'amor i les festes segueixen.

Flèrida (1)

El record d'un vell amor en una dona ja casada i amb la seva vida.

Spill o llibre de les dones

La pèrdua dde la virginitat en una xica jove.

III

Terra

La pèrdua de la fe i la búsqueda d'aquesta en temps difícils.

Postal

Records d'un amor jovenil i innocent.

Silenci

L'ofegament i l'angoixa per no poder parlar de tanta injustícia a la postguerra.

Arbres de pols

Evoca un paisatge trist que ara ha canviat.

Cos mortal

Enumera llocs i noms que d'alguna manera l'han deixat marca a la vida.

No me'n recorde

No obstant la fam, la por i la pobresa la vida continúa.

Això

La fi dels bons temps amb l'arribada del conflicte.

Cant de Vicent

Un exiliat anyora València, la seva ciutat natal.

Temps

Temps de canvis, d'un temps feliç a un ple de mort, desesperació i tristesa.

IV

La collita

La tristesa sofrida dia a dia en sil·lenci mentre que passa el temps.

V

Una aigua bruta i trista

L'incertesa d'un amor en temps tristos i confosos.

Encara

El retorn de la fe quan tenim por.

Amic

Parla d'una antiga amistat i la seva experiència.

Ací

La mort d'un escriptor que admira li afecta i es recolza en el seu amor.

D'un any

El record d'una tristesa en una nit alegre.

Dies

Records d'olors i sorolls d'un mercat de carrer.

Per exemple

El temps perdut amb la postguerra fa perdre tambè l'inocència.

Flèrida (2)

La tornada del record d'un amor cec, apassionat.

Crit i nit

El crit d'una mare, i de molts altres membres de família, per haver perdut el seu fill en una guerra cruenta.

Vítol

Un romanç com a fugida de la realitat.

Creuant la nit

Un tren que porta els presos passant de nit per la Manxa.

Documentals

Tracta d'explicar que la guerra no va ser sols fam i mort, si no que també hi havia històries d'amor.

Epistolari 1945

Recorda quan enyorava València des d'una altra ciutat.

Fundacions de la ràbia

L'escriptor sent ràbia per la repressió de la postguerra, la qual va fer que pergués tems de joventut.

Les coses

El pensament de supervivència d'altra gent després de la guerra.

Show

La festa i el ritme irrefrenable d'aquesta damunt de la quotidianitat.

L'ofici

El dolor d'un home al no poider dedicar-se al ofici que més estimava.

El vi

Presenta el vi com una cosa que no pot faltar per a sostindre's a la vida.

Tot allò que perdura

No entén a Dèu com l'enté la severitat de l'Esglèsia, si no com a un ent més afable.

Peixos per l'aire

Tots els altres amors han sigut solament passió menys aquest.

La mort invicta

La verdadera guanyadora de la guerra, qui mai no l'han vençut, és la mort.

També

Recorda dies feliços baix el blau cel de València.

Propietats de la pena

Una persona amb família que ha decidit lluitar per ella i pel seu poble, com un més, baix la fe.

Referencies estilístiques

Després de la Guerra Civil, la nostra cultura va patir la repressió i la censura. Per això, molts dels escriptors de l'època optaren per publicar des de l'exili o de manera clandestina.

Els anys inmediatament posterior a la Guerra Civil, els autos de poesia s'agrupen en dues tendències. D'una banda, autors com Riba, Foix o Vinyoli, que conreen el simbolisme, la poesia hermètica que explora el llenguatge i la paraula. De l'altra, la tendència del realisme històric, els anys seixanta, amb autors com Salvador Espriu, Pere Quart, Miquel Martí i Pol o Vicent Andrés Estellés, que conreen una poesia compromesa.

A l'inici de la dècada dels seixanta, els poetes retornen a la poesia elaborada i deixen de banda el compromís social. Els poetes més destacats -Joan Brossa, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas i Pere Gimferrer- busquen la musicalitat del vers i s'interessen pels aspectes formals de la poesia.

A partir del huitanta, les noves generacions de poetes, com els narradors, es mantenen actius fins als nostres dies gràcies sobretot a l'aparició de premis literaris i editorials noves.

Opinió personal

He trobat prou dificultat en trobar els temes de cada poesia, ja que no estic acostumada treballar amb llibres d'aquest tipus (de fet, crec que aquest és el primer llibre de poesies que m'he llegit). I encara que la poesia no es un gènere literari del meu gust, he trobat algunes poesies que m'han agradat, com les dues de Flèrida.

També he trobat moltes repeticions dels temes en les poesies ( els dos temes que més es apareixien eren l'amor i els records); i el no trobar sentit en conjunt a algunes d'aquestes. De vegades fins i tot em passava mitja hora llegint una poseia una i un altra vegada fins que li trobava una mica de sentit, mentre que unes altres eres més fàcils.

Al conjunt, m'he fixat en els diferents capítols i he trobat que el llibre té una certa evoluciò: passa de temps feliços a uns altres més tristos, passa per la guerra i la postguerra, etc.