Idea 1: Totes les llengües són aptes per a expressar els pensaments més generals. (pàg: 30).

Comentari: Com a comentari d´ aquesta idea parlaren de que qualsevol llengua és apta per a representar-se en qualsevol lloc del món ja siga politícament com socialment. Perquè totes venen a dir el mateix. Per què discriminar a unes llengües i a altres no? Clar això és una aspecte complicat de analitzar, però tot és culpa de la globalització.

Idea 2: Ningú no té el dert d´imposar la llengua d´un lloc en un altre lloc. (pàg: 31).

Comentari: Aquesta idea parla de que cap llengua té dret a imposar-se a altra, perquè totes tenen dret a ser parlades, a ser representade, etc. I perquè siga una llengua globalitzadora no te preferéncia. Ningú no té el dert d´impedir el desenvolupament del léxic que pugui produir- se en una llengua.

Idea 3: El procés d´aprenentatge d´una nova llengua no elimina l´anterior o les anteriors. (pág:33).

Comentari: Parla de l´aprenentatge de les llengües. Les llengües s´acumulen, no es resten. És a dir, per tenir la capacitat de saber moltes llengües no significa l´ eliminació de les llengües ja aprengudes. Podem estudiar totes les llengües que desitjem perquè per saber una altra llengua que no és amb la que naixem, no supossa l´eliminació d´eixa.

Idea 1: Totes les llengües són manifestacion d´una mateixa capacitat intel·lctual, (pàg 41)

Comentari: Per molt diferents que siguen les llengües, totes tenen ls seues complicacions, tant, lexicàment como oralment. I totes són suficients per si soles, de satisfer totes les necesitats expressives de la cultura en què han sorgit.

Idea 2: El nombre de llengües que ès diu que existeixen actualment és tan variable.

Comentari: Amb això fa referéncia a que no és sap exactament les llengües que hi ha al nostre món, perquè moltes són orals i no tenen creats manuals gramaticals per a ser escrites. I algunes ni és coneixen perquè són parlades a llocs aïllats. Però, per no conestre la existéncia de llegües, no significa que no son útils per a ser representades socialment en un futur.

Idea 3: El català té assegurada la seua existència. (pàg: 54).

Comentari: El català té assegurada la seua existència perquè es una llengua escrita, llengua codificada i modernitzada amb aspectes literaris molt importants. Amb una gran importància a l´educació i a les administracions de Catalunya. Com que també té una gran impotància als mitjans de comunicació (Internet, televisió, etc.) serà molt díficil que siga amenaçada per una llengua globalitzadora al futur. La meua opinió; el català no és desfarà com a llengua almenys fins molts segles endavant o mai, perquè és una llengua la qual està tenint una gran importància a l´actualitat, tan políticament com socialment. Diré sobre aquesta llengua que prompte arribará a ser oficial mundialment, simplement ens queda esperar.

Idea 1: El panorama sembla ser d´una creixent americanització (pàg: 61).

Comentari: Això tracta sobre la llengua predominat a molts mitjans de comunicació com és Internet, televisió, etc. Els americans són els principals propietaris de les empreses d´ aquest sector i per tant ells dominen amb la seua llengua. I ara amb la introducció de la tecnologia digital la llengua gobalitzadora predominara més.

Idea 2: Oportunitat de la cultura catalana si saben caçar-la al vol. (pàg: 68).

Comentari: És una oportunitat per a la cultura catalana, perquè com, la lingua franca, predominarà en un futur la televisió digital amb els seus programes. La cultura catalana que té un desenvolupament en quan al diseny gràfic i capacitat técnica, hi hauran factors positius per a la nostra cultura, si és sap afrofitar la situació. Haurem d´estat atents per quan vinga aquesta revolució dels mitjans audiovisuals.

Idea 3: Però això està a punt de canviar gràcies a un factor que, tot i ser aparentment només tecnològic, pot tenir conseqüeències de molt llarg abast. (pàg: 65).

Comentari: El que pot canviar és el mercat , tan competitiu con l´espai audiovisual europeu. Tot com a causa de les tecnologies digitals que s´estàn donant a l´actualitat. Aquesta idea està vinculada amb l´anterior idea, perquè hi habrá un predomini de la lingua franca i les altres llengues quedaràn minoritzades. Com he dit abans nosaltres tenim una gran oportunitat, gràcies a la nostra cultura.

Idea 1: Llengües com el català no són minoritàries, sinò minoritzades, (pàg 71)

Comentari: Té com a significat aquesta idea que el català es una llegua minoritzada, és a a dir, afectada per la globalització de l´ espanyol. Encara hem de convèncer a alguns sectors de que el català no és una llengüa minoritària, perquè com podem veure a gràfiques a internet, el català es parlat per uns dos milions de persones, per tant no pot ser una llengua minoritària.

Idea 2: Gràcies a Internet es podem establir connexions amb qualsevol part del planeta. (pàg: 72).

Comentari: Els avantatges tecnológics han facilitat l´arribada d´Internet a qüasi totes les cases dels paÏsos desenvolupats. Internet té com a finalitat la comunicació amb qualsevol part del món. La llengua que predomina és l´anglés perquè com em dit abans és la llengua més majoritària a l´actualitat

Idea 3: Estableir unes lleis vinculants per a tota la xarxa. (pàg. 75).

Comentari: Si s´establirà una llei per a tots el usuaris d´Internet, molts empresaris serien multats per les seues il·legalitats a la xarxa, perquè a l´actualitat no hi ha cap llei proteccionista. I els empresaris no respecten alguns drets que són fundamentals per a qualsevol ciutadà o ciutadana i treballen lliurement en aquest medi de comunicació.

Idea 1: Fa l´anàlisi només en anglés.(pàg 121).

Comentari: Amb referència d´aquesta idea, paralrem del predomini de l´anglés a la xarxa com a llegua, deixant a les altres llegües per darrere. Volen aconseguir el funcionament també a la xarca d´altres llegües com és: el català , italià, xinés, etc.

Idea 2: És a dir, tot ek que fem a través de la xarxa és local, però el seu impacte és inmediatament global.

Comentari: El que fem a través de la xarxa, en principi és vist per nosaltres,però inmediatament passa a ser vista tota la informació per tots el usuaris de xarxa, és a dir, ho veu tota la gent que desitje veure eixa informació desde qualsevol lloc de la terra.

Idea 3: Podríem escriure en la nostra llengua, i el que escriuríem eixiria en distintes llengües i cada un triaria la seua... (pàg: 106)

Comentari: El que seria maravellos per a tots el usuaris de la xarxa és el que diu aquesta idea. Escriure, el que vols expressar amb la teua llengua a una persona de la xarxa que parla diferent llengua, i el que tu dius amb la teua llengua siga automàticament traduït per la llengua que desitja l´altra persona.

Això seria un progrés i no predominaria l´anglés a la xarxa com passa a l´actualitat.

Idea 1: La supervivència de les llengües minoritàries pot depedre dels beneficis privats que se´n poden obtenir de l´ús.(pàg 131)

Comentari: Amb això volem arribar a la següent objectivitat, en quan als beneficis privats ens referim a les empreses privades. És a dir, que moltes empreses podem optar per la qïestió de que si no saps la llengua minoritaria del país en la que està ubicada l´empresa, la gent (treballadors) que no tinga cap coneiximent de la llengua minoritaria tindra un beneficis laborals menors que els d´una persona que si que te coneiximents de la llengua minoritaria del país.

Aquesta qüestió sobre la discriminació de la gent que no sap la llengua minoritaria del país es una bona técnica per a què desaparesca la llengua monoritaria per la llengua globalirzadora.

Idea 2: Quina millora salarial de mitjana representa per a un català, un basc o un gallec el coneiximent de la llengua pròpia? (pàg 132)

Comentari: Aquesta idea va relacionada en l´anterior, perquè ara anem a tractar el problema espanyol. Si a altres països es dóna més oportunitats en quan al beneficis salarials per saber la llengua minoritaria perquè al nostre país no és dòna. Ens pareix una discriminació al respecte. Clar també si tot fóra un valor positiu, la pervivència de les nostres llengues ja estarien d´alguna manera assegurades.

Idea 3: És previsible, per tant, que la rendibilitat per títol siga inferior en català que en castellà.(pàg:146).

Comentari: Fa referència a els preus del llibres catalans respecte al que són escrtits en castellà. En quan a la facturació economica d´empreses espanyoles i catalanes, cap dir que els beneficis són matjors quan publiquen el llibres en castellà.Significa ua pèrdua de benestar social.

Idea 1: L´article 2 del Conveni exigeix als estats que s´assegurin que els drets humans de tots els individus dins del territori i subjectes a la seva jurisdicció s´asseguraran i respectaran... la llengua. (pàg: 163)

Comentari: Aquest article pertany al El qual lluita per la salvació i protecció de les llengües que són minoritaries. I el drets humans per tindre la oportunitat de parlar la llengua que desitjen.

Idea 2: Un altre motiu d´interès dels catalans pel tema de l´oficialitat del català a la UE és que la llengua és exclosa... (pàg: 170).

Comentari: Que la llengua siga exclosa de prgramacions europees malgrat el intents dels Parlaments de Catalunya i de les Illes Balears, d´acossenguir l´oficialitat de la llengua. Deuria ser reconeguda la llengua com oficial a la Unió Europea perquè aixè serà un desenvolupament per a la nostra societat i cultura.

Idea 3: Hi ha hagut un avanç, segurament imparable, de l´anglés com a primera llengua estragera estudiada a les escoles. (pàg: 173).

Comentari: Segurament l´anglés com a llengua a les escoles, s´ha dónat perquè és la llengua majoritzada mundialment i per el seu prestigi i la utilitat cultural i comercial de l´anglés. A l´actualitat sense l´anglés no és podria anar a qüasi cap lloc perquè és com he dit abans la llengua predominant.