EL TEXT DESCRIPTIU - LA DESCRIPCIÓ.

(Llegeix el text de la pàgina 10 i la 11).

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients… (tot el que vulguis).

Un text descriptiu permet crear una imatge mental d'alló que es descriu (ens permet imaginar-ho). Aixó ho aconsegueix amb apuestos recursos lingüistics:

• Verbs en present o en imperfet.

• Mots de significat precís (substantius)

• Adjectius (afegeixen qualitats als substantius).

EL TEXT NARRATIU - LA NARRACIÓ

(Llegeix les pàgines 106 i 107).

Narrar es:

• explicar una historia real o ficticia

• sobre uns personatges

• en un lloc i un temps determinats.

El narrador es qui explica la història.

L'estrctura básica es: plantejament, nus i desenllaç. (El narrador pot triar el ordre de aquestes tres parts, per exemple, podría explicar-nos primer de tot el desenllaç i estaría fent el que es coñeéis com flashback).

Les característiques (o trets) mes representatives dels textos narratius son:

• El narrador, que explica la història.

• L'argument de la història.

• Els personatges.

• L'espai, és a dir, els llocs i els ambients on es desenvolupa l'acció.

• El temps en què es situa la història narrada.

EL TEXT CONVERSACIONAL - EL DIÀLEG.

(Llegeix les pàgines 130 i 131).

Un diàleg es una conversa entre dues persones. Intervenen directament els personatges sensació de proximitat i immediatessa (en una narració intervé el narrador, coneixem els fets a través del narrador no directament dels personatges).

Es imprescindible en el text teatral, tot i que també el solem trobar al mig de les narracions.

RESUM DE CATEGORIES GRAMATICALS.

• SUBSTANTIU: designa un objecte, un ésser o un concepte.

• ADEJECTIU: complementa el substantiu i n'expressa alguna qualitat.

• VERB: expressa uma acció, un estat o un procés.

• ADVERBI: cualifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

• PREPOSICIÓ: enllaça dos mots o sintagmas, feto que el segon depengui del primer. Exemples:

• Cotxe de carreres

• S'ha engreixat a força de menjar mes.

• Començar des del mateix punt.

- CONJUNCIÓ: uneix mots (paraules), sintagmes o oracions.

EL SUBSTANTIU O NOM.

(Llegeix les pàgines 22 i 23).

- Són mots plens tenen significat per ells mateixos

- Són variables tenen gènere (masculí/femení) i nombre (singular o plural).

- Sintàcticament son el nucli del sintagma nominal.

Classificació:

Concrets es refereixen a éssers o objectes (tenda)

Abstractes expresen idees, quilitats… (satisfacció)

Propis es refereixen a un individu o lloc determinats (Lluís, Fraga)

Comuns es refereixen a un individu o lloc en general (noi, ciutat).

Col.lectius s'usen en singular però assenyalen un conjunt d'elements (pineda, professorat).

Individuals en designen un de sol (pi, professor).

L'ADJECTIU.

(Llegir pàgines 46 i 47).

- Acostuma a colocar-se darrere el substantiu o d'un verb però sempre fa referència al substantiu, amb el que concorda em genère i nombre.

ESPECIFICATIU: delimita el significat del substantiu

ADJECTIU

CALIFICATIU

EXPLICATIU: aporta informació no necessária sobre el substantiu.

De vegades, poden exercir la funció d'un substantiu:

• quan col.loquem davant de l'adjectiu un determinant (el ros el (noi) ros).

• Quan fa les funcions pròpies d'un substantiu (Alemanys i anglesos van quedar eliminats).

DOBLE TERMINACIÓ VARIABLES tenen una forma diferent per al masculí que per al femení: noi / noia.

UNA TERMINACIÓ el femení es igual que el masculí (agrícola, greu…). Son els acabats en:

-al (actual)

-el (fidel)

-il (fácil)

-ant (elegant)

-ent (prudent)

-ar (escolar)

-or (anterior).

MONOSÈMIA: quan els mots només tinguin un significat.

POLISÈMIA: quan els mots tenen diversos (més d'un) significat.

SINÒNIMS: dos paraules diferents que volen dir el mateix.

L'ADVERBI

(Llegeix la pàgina 94).

• Es una categoría gramatical.

• Indiquen diferents circumstàncies:

• Temps (ahir, avui responen a quan)

• Lloc (aquí, davant de… responen a on)

• Mode (bé, malament responen a com)

• Quantitat (massa, molt responen a quant)

• Afirmació ( sí, oi )

• Negació (no, tampoc)

• Dubte (potser).

• Modifiquen al verb, a un adjectiu o a un altre adverbi. Exemples:

• Verb M'agrada molt

• Adjectiu molt baix

• Adverbi molt malament

• La majoría dels adjectius poden convertir-se en adverbis afegint el sufix

-ment a la forma femenia de l'adjectiu:

• Amarga + ment = amargament

• Dolça + ment = dolçament

• Forta + ment = fortament.

• Locució adverbial grup de mots o paraules que fan la funció d'un adverbi. Exemples:

• a corre cuita = precipitadament, sobtadament.

• A la maitinada de temps

• Cap aqui de lloc

• De reüll mode

• Fora mida quantitat

• De débò afirmació

• De cap manera negació

• Tal vegada dubte.

LA PREPOSICIÓ:

(Llegeix la pàgina 95)

- Es invariable.

- Serveix per enllaçar dos mots (paraules) o sintagmes (grup de paraules), fent que el segon depengui del primer.

Àtones: a, de, amb, per, per a

Tòniques: cap a, contra, des de, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sota, ultra, vers, vora.

• LOCUCIÓ PREPOSITIVA: grup de paraules que funcionen com una preposició. Exemples:

• A força de, a excepció de, gràcies a, en comptes de, a fi de, a través de…

LA CONJUNCIÓ:

(Llegeix la pàgina 95).

- És una categoria gramatical invariable (no te masculí/femení ni singular plural)

- Enllaça dos elements dins d'una oració però també pot enllaçar dos oracions formant oracions compostes.

COORDINANTS: uneixen dos elements que fan la mateixa funció.

i, o, però…

2Tipus

SUBORDINANTS: relacionen oracions (no elements dins d'una oració)

que, quan, perquè...

ELS MOTS COMPOSTOS.

(Llegeix pàgina 133).

• MOT COMPOST és el que s'ha format a partir de 2 mots o més que separadament tenen sentit propi (dos paraules que al unir-les en formen un altra de nova amb un nou significat).

(Llegeix la pàgina 109 per saber què es el lexema i que son els prefixos i els sufixos).

LITERATURA.

EL TEATRE.

(Llegeix la pàgina 77).

Text teatral

TEATRE

Posada en escena espectacle.

El teatre com a espectacle parteix d'un text escrit per un autor o una autora, que és representat per unes persones (actors/actrius) en un espai concret (escenari) davant un públic (espectadors/espectadores).

TEATRE = art de representar una història davant d'un públic.

ELEMENTS PRINCIPALS:

1º) Equip artístic:

• Director: persona que coordina tots els elements necessaris per la representació teatral.

• Dramaturg: persona que, d'acord amb els desitjos del director (seguint les ordres del director), ha d'adequar el text per a l'espectacle teatral.

• Actors o actrius: persones que representen (a dalt del escenari) els personatges creats per l'autor.

2º) Espai (on esdevé la representació).

• Escenari.

• Escenografía:

• Visual: elements que captem a través de la vista (decorats, attrezzo, moviments dels actors, maquillatge, pentinats, vestuari, mascares, il.luminació...).

• Auditiva: elements que captem a través de l'oïda (musica, sorolls, veus dels personatges...).

PROGRAMA DE MÀ: se sol donar als assistents a la obra i conte informació del muntatge de l'obra i de l'equip de gent que hi há intervingut. De vegades també conte el text de l'obra.

El teatre el fa possible l'autor del text, els actors i les actrius que el representen i el director o la directora de l'espectacle que té lloc en un escenari davant d'un public que n'és el receptor.

LA NOVEL.LA

(Llegeix la pàgina 53).

• És un gènere literari en que un narrador conta una història protagonitzada per uns personatges als quals passen uns fets en un lloc i un temps determinats.

Èpica obres recitades davant el públic escrites en vers perquè així eren més fàcils de recordar (es recitaven perquè la gent no sabia llegir).

A mesura que la gent aprenía a llegir, es van anant escrivint en prosa i va pendre el nom de novel.la.

Ramon Llull Llibre d'Evast i Blanquerna primera novel.la redacta en llengua no llatina.

Joanot Martorell Tirant lo Blanc.

Miguel de Cervantes El Quijote.

TIPUS DE NOVEL.LA (Clasificades en funció del tema que narren).

• Aventures:

• Mark Twain Les aventures de Tom Sawyer.

• Alexandre Dumas Els tres mosqueters.

• Ciència - ficció:

• Jules Verne De la terra a la lluna.

• H.G Wells L'home invisible.

• Manuel de Pedroso El mecanoscrit del segon origen.

• Amor:

• Mercé Rodoreda Aloma

• Terror:

• Mary Shelley Frankenstein

• Bram Stoker Drácula.

• Fantàstiques:

• J.R.R Tolkien El hòbbit (tb. El senyor de los anillos).

• Policíaques Arthur Conan Doyle L'estudi escarlata (protagonista: Sherlock Colmes).

LA TRAGÈDIA.

(Llegeix pàgina 149).

• Gènere teatral en què els personatges, emportats per grans passions o pel destí, pateixen desgràcies o sofriments.

CARACTERÍSTIQUES:

• Acció seriosa: assumptes greus sobre els que no es pot fer burla ni sátira. Els temes son les fortes passions que dominen els personatges (amor, venjança, ambició…).

• Personatges: son figures rellevants o mítiques (deus, reis, heróis...) i el seu exemple há d'estimular la bona conducta del poble.

• Protagonista: viu un conflicte que l'encaminarà cap a la desgràcia final (la mort).

• Estil: tan el llenguatge com els diàlegs tenen gran bellesa, soviet són escrites en vers.

HISTÒRIA:

1º) Origen a Grècia (abans de crist). Intenció religiosa relacionada amb el culte als herois morts.

2º) inglaterra (s. XVI-XVII). William Shakespeare.

- Romeo i Julieta.

- Hamlet

- Otel.lo.

3º) França (s. XVIII). Pierre Corneille i Jean Racine.

La tràgedia nascuda a Grècia, és una obra dramàtica d'estil elevate que representa una acció seriosa i greu. Un dels autors més importants d'aquest genère es William Shakespeare.

LA COMÈDIA.

(Llegeix la pàgina 173).

• Extrem oposat de la tragedia.

• Gènere teatral que pretén fer riure el públic.

CARACTERÍSTIQUES:

• Tema: relacionat amb la vida diària, desenvolupat amb un to humorístic i satíric (de burla).

• Domina la crítica, la ridiculització i la moralització (bondat o maldad).

• Personatges: tipus quotidians (no herois ni dèus com en la tragedia).

• Desenllaç: just i feliç.

HISTÒRIA:

1º) Grècia origen religiós amb intenció festiva.

• Comèdia antiga temes polítics

• (es prohibeix la política) Comèdia nova burla dels costums socials.

2º) Italia (s. XVI-XVII) Commedia dell'Arte: grups de comediants que anaven de poble en poble i feien representacions teatrals improvisades. Els actors només coneixien la trama i la sucessió de les escenes. Hi havia uns personatges que apareixien en totes les obres: Pantalón, Colombina, Arlequí… .

3º) Castella (s. XVI-XVII) Lope de Vega, Tirso de Molina, Calderón de la Barca…

4º) França (s. XVI-XVII) Molière.

La comèdia, nascuda a Grècia, és el gènere teatral en què domina la crítica, la ridiculització de les situacions i els personatges quotidians perquè persegueix la finalitat de divertir l´espectador.