L'edat mitjana

L'edat mitjana

El naixement de l'estil Romànic va fer possible per a l'art una cosa que no l'antic art oriental no el clàssic havien aconseguit, aprendre expressar el que sentien.

Volien comunicar als seus germans en la fe el contingut i el missatge de la història sagrada. La pintura esdevenia una manera d'escriure mitjançant imatges. Alliberats de la necessitat d'imitar el món de los coses visibles, van poder representar la idea del sobrenatural.

1. Context sociocultural

• Context històric

L'edat mitjana comença amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident al 476 i finalitza el segle XV amb l'eclosió del Renaixmanet. El Renaixmanet es un parèntesi entre la civilització gregollatina i l'esperit d'aquesta civilització. La ideologia dominant va ser la fe cristiana amb una visió teocèntrica, es a dir, que Déu és l'eix vertabrador de l'existència humana.

Occident va ser invadida mots cops, per els bàrbars, àrabs, van ser enriquidors, ja que van aportar avanços tècnics i una nova organització política i social anomenada societat feudal, on hi havia el rei o pel papa; classes privilegiades: la noblesa i el clergat; i les classes populars, és a dir, la gent que treballava.

• Senyors feudals i cavallers

La noblesa estava representada pel senyor feudal, el qual el rei li concedia la possessió de terres, que eren conreades per vassalls.

La cavalleria feu un estament paramilitar lligat al sistema de jerarquització feudal. El cavaller posseïa un cavall i armes, i estava al servei d'un senyor feudal.

• Els monestirs

Junt amb la noblesa el clergat era l'estament privilegiat. L'Església com a representat de Déu a la terra, tenia la funció de guia moral i ideològica de la comunitat. I era la transmissora de la cultura llatina a Occident tasca que feien els monjos, que vivien als monestirs i la seva funció era fer copies escrites a mà sobre pergamins i van crear biblioteques i van perfeccionar l'escriptura dels manuscrits. Els monestirs eren centres importants econòmics i culturals en els nuclis de població, i a vegades feia la funció d'escola.

A partir del segle XI els monestirs i les esglésies es construïen en seguint cànons de l'art Romànic.

• Les ciutats

A partir de el segle XII van començar a guanyar importància les ciutats, protegides en muralles situades a prop d'un castell, i es van convertir en centre d'intercanvi comercial. A la ciutat i vivien els burgesos, que eren comerciants i artesans bàsicament. Els habitants de les ciutats van construir catedrals lligades en l'art Gòtic. Al principi del segle XIII es van crear les primeres universitats, que recollien l'herència educativa i investigadora dels monestirs.

• Formació de les llengües vulgars

A l'edat mitjana es produeix la transformació del llatí amb diferents llengües romàniques. Les llengües germàniques i cèltiques, que no provenen del llatí tot i haver rebut la seva influència, també van experimentar grans canvis. No obstant això, el llatí va continuar sent durant molt de temps la llengua del prestigi.

• Literatura oral i literatura escrita

A Occident només s'escrivia en llatí. Però a els joglars que entretenien al públic de manera oral ho feien amb la llengua vulgar. A partir del segle XII comencen a aparèixer els primeres textos escrits íntegrament en llengua catalana.

2. La poesia trobadoresca

• Catalunya i Occitània

Els territoris catalans van experimentar grans transformacions a l'edat mitjana. Abans del segle IX hi havia nou comtats catalans vassalls dels monarques francesos, per sota de Borrell II, desprès es van independitzar i el títol de comte es va convertir en hereditari.

La literatura trobadoresca va ser la manifestació més electa de la societat feudal. La literatura trobadoresca era elitista, hermètica i força convencional, en canvi, els burgesos plantejaven una poesia crítica, escèptica i realista. S'iniciarà, així el procés de desprovençalització que va finalitzar al segle XV.

• La poesia trobadoresca

Va néixer a les corts occitanes a la primera meitat del segle XII. Poesia vulgar i de temàtica profana, va representar un gran canvi en vers l'anterior. Aquesta relacionada amb la vida de la noblesa en els castells medievals, estava molt lligada a la societat que la va crear: reflecteix les lluites i la problemàtica de l'època, els grans ideals i la religiositat del món medieval.

• Trobadors i joglars

Els poetes escrivien en provençal eren anomenats trobadors, autors de la música que acompanyava les poesies. Les obres dels trobadors solien ser difoses pels joglars.

• Estils i perceptives

Els nombrosos punts que tenien en comú els trobadors, s'en poden diferenciar dos grans grups, segons l'estil: poden ser trobar clus hermètic i obscur. O també poden ser trobar lèu senzill i clar. Tan les unes com les altres tenen unes normes molt estrictes de rima, de forma estròfica i temàtica.

• L'amor cortès

La temàtica central de la poesia trobadoresca és l'amor. L'amor com els altres temes, reflecteix la societat feudal, les seves normes i la seva estructuració.

• Gèneres trobadorescos

Principals gèneres trobadorescos

• La cançó: és de gènere amorós per excel·lència.

• La pastorel·la: és un diàleg que normalment té lloc en un camí.

• La dansa: és una composició amorosa que presenta una part central, cantada per un solista, i un refrany.

- L'albada: manifesta felicitat dels enamorats per l'arribada del dia que fa possible que es trobin.

• El sirventès: és un poema satíric en el qual el trobador manifesta odi o enemistat envers una persona.

• El plany: és un elogi fúnebre en record de la desaparició del senyor o d'un amic.

Trobadors catalans

• Berenguer de Palol,

• Guillem de Berguedà,

• Guillem de Cabestany,

• Guillem de Cervera.

3. la novel·la artúrica

• El món cavalleresc

El món cavalleresc és un producte de la societat feudal i de la seva evolució, té els seus orígens en la poesia èpica. Tenia la missió de servir el seu senyor amb la creació d'exercits professionals. La literatura havia enaltit el valor i les gestes dels cavallers, elevant-los a la categoria de herois i models a seguir.

• La novel·la artúrica

A la segona meitat del segle XII va aparèixer a Europa un tipus de relat, escrit en francès, era una narració amb vers, adreçada un públic culte noble, que exalta les ideals cavallerescos llegendes del mític rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. I així es va crear la novel·la de cavalleria.

Els autors del roman més destacats són:

Chrétien de Troyes: és considera el primer novel·lista en llengua vulgar. Atès que aquest autor va partir del material llegendari i d'arrels cèltiques, es va convertir en el creador de la novel·la artúrica.

Maria de França: va escriure unes belles histories d'amor on es barregen temes de les llegendes bretones, elements meravellosos propis de la narrativa oral i aspectes propis de la cort francesa.

• La temàtica artúrica a la novel·la cavalleresca catalana

Les llegendes cèltiques i els gèneres que en van derivar, que se situaven en el món bretó, constituïren la matèria de Bretanya. Aquestes obres plantegen una estructura narrativa en forma de quest en el qual una seria de personatges fan un viatge al més enllà i passen una sèrie d'aventures per aconseguir un objectiu determinat.

4. Ramon Llull

Ramon Llull 1232-1315 va néixer a la Ciutat de Mallorca de família barcelonina, va rebre bona educació. Va tenir dos fills, però desprès va sentir-se cridat per Déu, llavors va dedicar-se a aconseguir la conversació dels infidels a través de la creació literària i de l'apostolat.

• L'obra literària

L'obre de Llull és mot extensa, i té com a objectiu la predicació evangèlica. Cal destacar llibre de Contemplació en Déu, Art abreujada veritat, Art general última, llibre d'Amic e Amat, llibre d'Evast e Blanquerna, Fèlix i llibre de meravelles, Arbre de la ciència, Desconhort i el cant de Ramon.

• El primer auto en llengua catalana

Ramon Llull va ser el primer a utilitzar la llengua catalana amb una finalitat literària. Ell va voler transmetre el missatge de la salvació cristiana i infidels.

5. Les cròniques

Les quatre grans cròniques catalanes es van escriure durant els segles XII i XIV. Son molt importants des del punt de vista literari i lingüístic com històric. Pretenen justificar les actuacions polítiques dels monarques i deixar constància d'uns fets amb una finalitat didàctica.

• El llibre dels feits de Jaume I

Escrita o dictada per el rei Jaume I el Conqueridor. D'estil autobiogràfic, narra la vida i les gestes mes importants del monarca.

• Crònica de Bernat Desclot

En la crònica l'autor fa de narrador i Pere II el Gran esdevé el protagonista principal. S'hi narra la incursió d'aquest rei en terres italianes i la seva lluita contra els francesos.

• Crònica de Ramon Muntaner

Cronista, funcionari i soldat, va escriure una part de la història de Catalunya des del naixement de Jaume I el Conqueridor fins la coronació del rei Alfons III el Benigne. El relat reflecteix l'admiració de l'autor per l'expansió territorial.

• Crònica de Pere III el Cerimoniós

Pere III era un home amant de les arts i les lletres .Va dirigir la redacció de la crònica que porta el seu nom. Explica la reincorporació del regne de Mallorca i la lluita contra la noblesa d'Aragó i València. Escrita de forma biogràfica si reflecteix la crisi dels valors medievals i la influencia d'un incipient humanisme.

6. L'Humanisme. Influència del Trecentro

• La crisi del segle XVI

El segle XIV és un època de crisi i transició entre les formes de vida i pensament medievals. Les causes d'aquesta transformació són diverses: conflictes polítics i militars contribueixen a crear una inseguretat i incertesa generalitzades, i també el Cisma d'Occident que divideix l'Església en dues parts enfrontades i la pesta negra.

• L'Humanisme

Itàlia és el bressol de l'Humanisme, moviment que representa i difon aquesta nova manera d'entendre el món estructurada al voltant de l'ésser humà. Els humanistes com Petrarca, recuperen el gust pels autors de l'antiguitat. Inicialment escriuen en llatí, un llatí elegant i acurat que beu directament de les fons antigues.

• Influència del Trecento en les lletres catalanes

La influència dels humanistes i artistes italians del segle XVI es fa sentir a la literatura catalana al final d'aquest segle. És a partir de 1380 quan es comença a notar-se el canvi en les lletra catalanes: el textos escrits pels funcionaris de la Cancelleria. Un d'aquests funcionaris és Bernat Metge, inaugurador de la prosa humanística en català i precursor de l'esperit renaixentista. La influència del Trecento italià afectarà també els poetes catalans, entre els quals cal destacar Jordi de Sant Jordi i Roís de Corella.

• Bernat Metge

Bernat Metge va entrar de ben jove a la Cancelleria reial, com a ajudant de registre. A la cort reial van produir-se esdeveniments conflictius relacionats amb malversació de fons públics. Ell també s'hi va veure involucrat, aleshores va utilitzar la literatura per defensar-se. Ell i altres oficials foren acusats per la mort del rei Joan I. I ell va realitzar la seva defensa literària amb lo somni i poc desprès va ser absolt i rehabilitat.

• El primer gran humanista català

Les primeres obres de Bernat Metge van ser escrites seguint les coordenades de la literatura medieval, i poc a poc va anar introduint elements humanistes. L'Apologia és potser l'obra més humanista d'aquest autor, però resta inacabada ja que Bernat Metge va aturar la seva producció per dedicar-se a escriure la seva obra mestre Lo somni.

• Lo somni

És una obra d'estructura perfecta i d'una gran qualitat estilística, la va escriure per convèncer Martí l'Humà de la seva innocència davant la mort del rei Joan I.

L'obre ses presenta en quatre parts o llibres:

• Primer llibre: s'hi parla de la immortalitat de l'ànima.

• Segon llibre: els diàlegs són de temàtica més mundana, hi apareix Joan I al purgatori i queda ben clar que a mort per voluntat divina.

• Tercer llibre: comença amb la descripció que fan Orfeu i Tíresies de es seves vides i acaba amb un atac contra les dones.

• Quart llibre: defensa a les dones i fa una invectiva contra els homes.

7. La poesia dels segles XIV i XV

• Pervivència de la tradició trobadoresca

En aquests segles la prosa catalana començava a fer-se ressò de la poderosa influència del Trecento italià. La poesia no va experimentar canvis importants. La tradició Trobadoresca va segur sent el model principal dels poetes catalans.

El 1323 un grup de poetes van crear el consistori de la Gaia Ciència, un concurs literari.

A l'inici del segle XV els contactes de Catalunya amb Itàlia es van incrementar i la influència de Dolce Stil Novo, corrent poètic representat per Dant, Petarca i Boccaccio, va començar a deixar-se sentir en poetes vinculats a la cort d'Alfons el Magnànim.

• El Dolce Stil Novo

Els seguidors d'aquests nou estil poètic, canten l'amor com una força renovadora que obre l'accés a una vida nova. L'amor esdevé un símbol de la divinitat: guanya en abstracció i assumeix trets aportats per la filosofia i la teologia.

• Els poetes catalans

La major part dels poetes catalans dels segles XIV i XV segueix un tipus de poesia lligada a la tradició trobadoresca.

• Pere Marc: pare d'Ausiàs Marc, va defensar en els seus poemes l'ordre social establert i la necessitat d'un monarca autoritari però just; també reflexionà sobre la mort.

• Gilabert de Pròxida: va fer una poesia de caràcter cavalleresc i cortesà.

• Andreu Febrer: va formar de la Cancelleria reial i va viure vinculat a les corts de Martí l'Humà i d'Alfons el Magnànim. La seva tasca més important va ser la traducció de la Comèdia, de Dant. Es tracta d'una versió força fidel a l'original, fins i tot pel que fa a l'estrofisme i la mètrica.

• Jordi de Sant Jordi

Poeta del primer quart del segle XV va formar part del cercle de poetes cavallers de la casa reial i va participar en les gestes militars d'Alfons el Magnàrium. I quan va caure presoner va escriure el poema titulat Presoner, basat en la seva experiència personal.

Jordi de Sant Jordi també va escriure poemes d'amor que tracten dels tòpics de la poesia trobadoresca. Són cançons de gust cortesà que lloen les qualitats de la dama. La seva poesia es innovadora per la barreja d'elements poètics que utilitza i per la manera com els tracta. Aquesta obra parteix d'actitud i tècniques trobadoresques, de les pròpies experiències i d'alguns elements petrarquistes. El més destacable és la sinceritat de la seva lírica.

8. Roís de Corella

Joan Riós de Corella va néixer a Gandia, en una família de cavallers, va seguir la carrera eclesiàstica cosa que li va permetre desenvolupar les seves aptituds com a poeta i prosista, i va ser considerat en vida un escriptor de prestigi. I morí a València.

• Obra literària

La seva obra es molt extensa, i compren escrits en prosa i en vers. Es distribueixen en dos grups.

• Obres religioses: les més destacables són les poesies marines, cants a la Verge que, expressen plenament el seu domini de l'estil, de la llengua.

• Obres profanes: es tracta d'un grup en que l'amor constitueix el tema central i en què sovint es veuen reflectides les passions del poeta. La mes coneguda es la Tragèdia de Caldesa, en que explica la historia d'un desengany amorós.

• Llengua i estil

L'estil s'apropa a les tendències renaixentistes, que literàriament van suposar una revolució de caràcter sobretot formal. La tradició medieval encara pesa molt en la producció poètica de Corella, de manera que aquest es pot considerar com un autor de transició. Pel que fa a les obres en prosa, sempre és harmònica i elegant, bona imitadora de la sintaxi llatina.

Ausiàs Marc

Ausiàs Marc va néixer a Gandia, d'una família de poetes (pare i oncle) i cavallers. Després de ser armat cavaller, va participar activament al servei del rei Alfons el Magnànim, posteriorment esdevingué falconer reial. A partir d'aquí va començà la seva activitat poètica. Va morir a València.

• L'obra d'Ausiàs Marc

La seva obra és una producció extensa de més de deu mil versos, que formen un total de 128 poemes. Va partir de la tradició trobadoresca pel que fa al plantejament formal de l'amor, però les seves obres són molt més evolucionades: si observa una reflexió sistemàtica sobre el sentiment amorós i s'hi dignifica l'amor humà, les relacions home-dona parteixen de l'amor sensual i de l'amor intel·lectual. La seva poesia és plena de sinceritat, es considera un mestre d'amor perquè ha estat un gran amador, perquè hi ha reflexiona't més que ningú i perquè en la seva experiència ha acceptat el sofriment.

• Llengua i estil

Ausiàs Marc és el primer poeta que va escriure la seva obra en català sense provençalismes. Els poemes s'inicien amb una comparació formada per un element que representa el poeta i un altre element que procedeix de la vida militar, marinera...

10. La novel·la cavalleresca

A la segona meitat del segle XII naixia a França la novel·la de cavalleries, estructurada en forma de roman, narració versificada en octosíl·labs partits i inspirada en les llegendes artúriques d'origen celta. On i apareixen molts dracs, nans i gegants, mags, fades, i bruixes...

Al segle XV apareix la novel·la cavalleresca, s'escriu en prosa i té un caràcter molt més realista, en els dos exemples més destacats que tenim en català son el Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, on ja no hi trobem components fantàstics.

Les llegendes cèltiques són substituïdes per esdeveniments històrics. La novel·la cavalleresca és l'evolució necessària de l'antic roman.

• Els cavallers errants al segle XV

La figura del cavaller errant no és un producte de la fantasia, sinó que dóna entitat literària a un tipus d'individus força freqüent en aquesta època. Els cavallers errants viatjaven a la recerca d'aventures.

• Curial e Güelfa

És una novel·la cavalleresca anònima del segle XV que no va tenir la fortuna del Tirant, entre d'altres motius perquè no va ser coneguda fins al segle XIX. Manuel Milà la va donar a conèixer i atès que el manuscrit no duia títol, la va batejar amb el nom dels dos protagonistes principals. Poques coses saben del autor, devia ser de Catalunya oriental i devia tenir una formació cultural molt àmplia. El realisme d'alguns episodis permet deduir que havia viatjar bastant i que coneixia el món cavalleresc.

• La història d'una ascensió

Curial, és un personatge versemblant com el Tirant, amb qualitats i febleses, que ha d'afrontar nombroses dificultats, enganys i enveges, alliberar donzelles i lluitar contra cavallers de fama reconeguda. Aquesta novel·la presenta una doble temàtica amorosa i guerrera. El conjunt de l'obra narra l'ascensió social de Curial, un cavaller errant d'origen humil que aconsegueix fama, honor, i riqueses. Respon al model de novel·la burgesa propi de l'època , reflecteix la crisi de la cavalleria.

• El cavaller Curial

L'estructura de l'obra conserva la forma de aquest pròpia de les obres cavallers que anteriors i està dividida en tres llibres:

• Primer llibre: el jove Curial marxa de casa per cercar la fama i fortuna. Güelfa la germana del marqués, una dama vídua i jove, s'enamora d'ell i li ofereix la seva protecció. Curial comença així les seves aventures, amb la finalitat d'esdevenir el millor cavaller del món.

• Segon llibre: s'hi relaten diversos episodis cavallerescos protagonitzats per Curial, però l'enveja i la calúmnia, Güelfa fan que aquesta abandoni la protecció del Curial.

• Tercer llibre: Curial és sotmès als avatars de la fortuna, vista el Parnàs i té un somni mitològic en el qual és coronat com el millor cavaller i poeta. La novel·la acaba amb el retorn de Curial a la cort.

Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer en una família de noblesa valenciana. Des de jove va participar en diversos desafiaments cavallerescos. Va esdevenir cavaller, un cavaller meravellat per la fastuositat de la cort, que va viatjar per diferents corts europees, on va participar en actes cavallerescos i va conèixer molts cavallers de l'època.

• De Martorell al Tirant

El personatge de Tirant reflecteix les il·lusions de Joanot Martorell, el protagonista de la novel·la és el cavaller que Martorell hauria volgut ser s'estableix un paral·lelisme entre l'autor i el seu personatge i entre el món real de Martorell i el món de la ficció novel·lista. És, però un home modern que actua mogut per la raó i que ironitza sobre ell mateix.

• Tirant lo Blanc

És una novel·la complexa i múltiple. La realitat i la ficció s'hi combinen en proporció inversa a les dels llibres de cavalleries anteriors. L'heroi, Triant, destaca per les seves qualitats físiques i morals, sense deixar mai de semblar un home de carn i ossos.

• Una novel·la total

Aquesta obra es pot classificar com a:

• Novel·la històrica: s'hi narren episodis reals.

• Novel·la militar: s'hi descriuen les guerres i batalles.

• Novel·la de costums: s'hi recullen anècdotes sobre els usos i les tradicions de l'època.

• Novel·la eròtica: s'hi tracta l'amor en les seves diverses manifestacions.

• Novel·la humorística: sovint s'hi troben passatges que es poden definir com a humorístics i irònics