Lípids.

Són biomolècules orgàniques constituïdes per carboni, hidrogen, i oxigen, amb la presència a vegades, de nitrogen, sofre i fòsfor.

Els glúcids també s'anomenen greixos.

Químicament molts lípids contenen àcids orgànics enllaçats a compostos amb grups d'alcohol. També poden contenir àcid fosfòric, àcid sulfúric, bases nitrogenades i glúcids.

Classificació.

• Lípids saponificables: Contenen àcids grassos i amb els àlcalis originen sabons.

• aciglicèrids.

• ceres

• fosfolípids.

• Fosfoglicèrids.

• Esfingolípids (Esfingomielines i glucolípids)

• Lípids insaponificables: No contenen àcids grassos i amb els àlcalis no originen sabons.

• esteroides.

• Terpens o isoprenoides.

• protaglandines.

Funció.

• Funció de reserva energètica. Els lípids són els principals materials de reserva energètica dels animals. Els lípids s'acumulen principalment en el teixit adipós de la pell de molts animals i les llavors d'alguns vegetals.

• Funció estructural. Certs lípids (fosfolípids i colesterol), són components de la membrana cel·lular de la que formen la bicapa lípidica. Aquesta bicapa és el principal element estructural i també el responsable de la permeabilitat selectiva de la membrana.

• Funció catalítica i reguladora. Algunes substàncies que intervenen en nombrosos processos fisiològics són lípids o derivats, com vitamines liposolubles, hormones esteroïdals i les prostaglandines.

Els àcids grassos.

Són els components fonamentals de molts lípids.

Cada molècula, està formada per una cadena de carboni amb enllaços lliures saturats per àtoms d'hidrogen i un grup àcid o carboxílic a l'extrem. Aquesta molècula es diu amfipàtica, ja que el grup àcid és hidròfil (és polar i té afinitat a l'aigua) i la cadena hidrocarbonada és hidròfoba (apolar i repel·leix l'aigua) i lipòfila (té afinitat amb els lípids).

Es coneixen dos tipus d'àcids grassos, els saturats (tots els àtoms de carboni enllaçats amb enllaços simples) i els insaturats (hi ha àtoms que han perdut d'hidrogen i tenen un doble enllaç). L'ésser humà sintetitza la major part dels àcids grassos.

Hi ha tres àcids (linoleic, linolènic i araquidònic) que no es poden sintetitzar i s'anomenen àcids grassos essencials.

Els aciglicèrids.

Són uns lípids formats per àcids grassos i per l'alcohol glicerina.

Segons el nombre de grups hidroxil (-OH)) de la glicerina units per enllaços èster a molècules d'àcids grassos, els aciglicèrids es distingeixen en monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids o triglicèrids. Aquests són els més abundants i els principals lípids de reserva.

Els triglicèrids suren en l'aigua, ja que tenen una densitat inferior. Són substàncies molt riques en energia que es troben en gotes microscòpiques en la majoria de cèl·lules.

olis: són greixos líquids a temperatura ambient i rics en àcids grassos insaturats.

mantega: és un greix pastós a temperatura ambient, amb àcids grassos saturats.

SÈU: és un greix sòlid a temperatura ambient amb àcids grassos saturats.

Les Ceres.

Són èsters d'àcids grassos de cadena llarga i un mono alcohol també de cadena llarga.

Són substàncies sòlides, hidròfobes, resistents als agents químics, amb un alt poder energètic i que sovint formen làmines o cutícules impermeables. Aquestes cutícules cobreixen diversos òrgans vegetals, com fulles i fruits.

Diversos animals vertebrats tenen glàndules que segreguen ceres amb les quals es lubrifiquen e impermeabilitzen.

Els fosfolípids.

Són lípids saponificables que contenen fòsfor. Són els principals constituents de la bicapa lipídica. Els fosfoglicèrids i els esfingolípids són les dues classes de fosfolípids.

La molècula típica dels fosfoglicèrids, inclou una molècula de glicerina, dues molècules d'àcids grassos i àcid fosfòric. Normalment també contenen un aminoalcohol.

La molècula dels fosfoglicèrids és amfipàtica, amb un extrem hidròfil i l'altre hidròfil. En presència d'aigua, les molècules s'agrupen espontàniament formant monocapes,

micel·les, bi capes i liposomes.

ESFINGOLÍPIDS: són lípids saponificables abundants en les membranes de les cèl·lules del sistema nerviós (esfingosina) Aquests lípids deriven de les ceramides.

ESFINGOMIELINES: contenen fòsfor i són els components majoritaris de les beines de mielina que recobreixen les fibres nervioses.

GLUCOESFINGOLÍPIDS O GLUCOLÍPIDS: Contenen a més de la ceramida, un o diversos glúcids.

Cerebròsids: abunden en les membranes de les neurones que formen la matèria blanca del cervell i en les beines de mielina.

Gangliòsids: Abunden en les membranes de les neurones de la matèria grisa del cervell i en les beines de mielina.

Els esteroïdes.

Són lípids insaponificables derivats de l'esterà (hidrocarbur cíclic). Els més abundants són els esterols que comprenen el colesterol, els àcids biliars, les hormones esteroïdals i les vitamines del grup D.

COLESTEROL: És un component de les membranes de les cèl·lules animals. S'origina al fetge i es troba en el plasma sanguini en forma sanguini en forma de lipoproteïnes. L'excés de colesterol en el plasma sanguini humà és un factor de risc per l'arterioesclerosi.

ÀCIDS BILIARS: s'originen al fetge a partir del colesterol. Són abocats a l'intestí prim, on emulsionen els greixos i afavoreixen la digestió i l'absorció.

HORMONES DE COMPOSICIÓ ESTEROÏDAL: Destaquen el cortisol i l'aldosterona segregades per les glàndules suprarenals, i diverses hormones sexuals com testosterona, progesterona i estradiol.

VITAMINA D: La prenem amb la dieta, o bé s'origina per acció de la llum solar damunt d'un derivat del colesterol que hi ha a la pell. És necessària pel bon funcionament del metabolisme del calci i del fòsfor. La deficiència d'aquesta vitamina provoca raquitisme.

Els terpens o isoprenoides.

Són lípids insaponificables que tenen com a unitat estructural l'hidrocarbur isoprè. MONOTERPENS: (dues unitats d'isoprè) són els constituents principals de les essències causants de les fragàncies de moltes plantes (mentol, timol...)

DITERPENS: (quatre unitats d'isoprè) destaca el fitol component de la clorofil·la.

TETRATERPENS: (8 unitats d'isoprè) s'hi troben els carotens i les xantofiles, pigments que intervenen en la fotosíntesi.

POLITERPENS: Destaca el cautxú que s'extreu de diverses plantes tropicals.

Les prostaglandines.

Són lípids insaponificables formats a partir d'àcids orgànics. Es localitzen sobre tot en els fluids seminals. Actuen com a estimuladors de la contracció de la musculatura llisa, intervenen com a inhibidors o activadors de certes hormones, regulen la pressió sanguínia, controlen diverses etapes de la reproducció....

Lípids.

Són biomolècules orgàniques constituïdes per carboni, hidrogen, i oxigen, amb la presència a vegades, de nitrogen, sofre i fòsfor.

Els glúcids també s'anomenen greixos.

Classificació.

• Lípids saponificables:.

• aciglicèrids.

• ceres

• fosfolípids.

• Fosfoglicèrids.

• Esfingolípids

• Lípids insaponificables:

• esteroides.

• Terpens o isoprenoides.

• Protaglandines.

Funció.

• Funció de reserva energètica.

• Funció estructural.

• Funció catalítica i reguladora.

Els àcids grassos.

Són els components fonamentals de molts lípids.

Es coneixen dos tipus d'àcids grassos, els saturats i els insaturats.

L'ésser humà sintetitza la major part dels àcids grassos.

Hi ha tres àcids (linoleic, linolènic i araquidònic) que no es poden sintetitzar i s'anomenen àcids grassos essencials.

Els aciglicèrids.

Són uns lípids formats per àcids grassos i per l'alcohol glicerina.

Els triglicèrids suren en l'aigua, ja que tenen una densitat inferior. Són substàncies molt riques en energia que es troben en gotes microscòpiques en la majoria de cèl·lules.

olis

mantega

SÈU

Les Ceres.

Són substàncies sòlides, hidròfobes, resistents als agents químics, amb un alt poder energètic.

Diversos animals vertebrats tenen glàndules que segreguen ceres amb les quals es lubrifiquen e impermeabilitzen.

Els fosfolípids.

Són lípids saponificables que contenen fòsfor. Són els principals constituents de la bicapa lipídica.

La molècula dels fosfoglicèrids és amfipàtica, amb un extrem hidròfil i l'altre hidròfil.

ESFINGOLÍPIDS

ESFINGOMIELINES

GLUCOESFINGOLÍPIDS O GLUCOLÍPIDS

Cerebròsids

Gangliòsids

Els esteroïdes.

Són lípids insaponificables derivats de l'esterà (hidrocarbur cíclic).

COLESTEROL

ÀCIDS BILIARS

HORMONES DE COMPOSICIÓ ESTEROÏDAL

VITAMINA D

Els terpens o isoprenoides.

Són lípids insaponificables que tenen com a unitat estructural l'hidrocarbur isoprè.

MONOTERPENS

DITERPENS

TETRATERPENS

POLITERPENS

Les prostaglandines.

Són lípids insaponificables formats a partir d'àcids orgànics.

Es localitzen sobre tot en els fluids seminals.

Actuen com a estimuladors reproducció....

ALCOHOL

ÀCID FOSFÒRIC

GLICERINA

CADENA HIDROCARBONADA D'ÀCID GRAS

CADENA HIDROCARBONADA DÀCID GRAS

H O

| ||

HC - O - C - R1

|

HC - OH

|

HC - OH

|

H

H O

| ||

HC - O - C - R1

| O

| ||

HC - O - C - R2

|

HC - OH

|

H

H

|

H - C - OH

|

H - C - OH

|

H - C - OH

|

H

Diacilglicèrid

Monoacilglicèrid

Glicerina