Biología, Botánica y Zoología


Lipids


Lipids: biomolec formads pls mateixos elemnts kimiks k els glucids.

Dins hi han els saponificables ke dins d'akests a les seves

molec tenen ac grassos.

Ac grassos: cadences llargues de cnils ke tenen el grup ac.

Saturat: sempre ke entre C i C i a 1 enllaç simple, max H posibles

Insaturats: cadences de C on I a doble o triple enllaç. + d'1

Proppietats fisikes ac grasos: ac grasos poden ajuntarse amb h2o,

no+ pel grup ac

(grup hidrofilic), la resta de la cadena rebutja l'h2o (zona lipofilica)

Acilgricerids: + senzills i formen part grases k utilitzem x

menjar (glicerina). Kuan

ajuntem una grassa amb la glicerina diem kes forma l'esterificacio

Esterificacio: reaccio entre un alcohol (OH) i 1 ac gras.

El resultat es la formacio d'1 grassa o ester.

Reaccio saponificacio: contraria esterificacio, tractar 1

grassa amb 1 hidroxid sodio (NaOH) o

potassic (KoH), es descompasa la grasa de la glicerina i la sal de

l'ac gras fa sabo

Fosfolipids: en la composicio de la seva molécula interve l'ac

fosforic ke s'esterifica en un C de la glicerina i en

els altres 2 ac grasos.

Proteines: formades x 4 components. Import pk son elements

specifics x les celules i formen les ppls

estruct cel, no fan energia, lutilitzen d'elles. Son cadenes molt

llargues d'aminoac ke s'enganxen lun a l'altre

Aminoac: construeixen proteines, suneixen entre ells per enllaós

peptidics, es fan pel grupa c d'un aminoac i el grup amino de l'altre

Estruct 1 proteina: ordre en ke estan units els aminoac

Estruct 2: en forma helix. Cuan la cadena dels aminoac keden =,

es repeteixen al llarg de la cadena

Estruct 3: forma globular i fibroses, serveixen per reaccions enzimatikes.

Estruct 4: estruct 2 i 3 s'ajunten entre elles.

Prot globulars: solubles en h2o. cadences polipeptidikes

es repleguen i formen formes esferikes, son casi tots els enzims

Prot fibroses: insolubles e h2o, funcions estruct o proteccio,

formades + una cadena, s'enrotlla en un sol eix i forma fibres resistents

Desnaturalitzacio proteines: kuan trencen els ponts d'H,

1 proteina li dona molta calor o el seu pH es

molt Basic o ac, llavors perd la seva activ biologica.

Ta, ac i bacisitat trencen els enllaços debils. Kuan 1 prot

es desnaturalitza no es trencen les cadenes polipeptidikes

pels enllaçox peptidics sino la seva secuencia aminoac

Enzims: prot ke intervenen en la reaccio kimika d'alguns

compostos pk es fagi la reaccio. Son catalitzadors d ela reaccio

ke es fan en

els essers vius, s'uneixen al substrat

Caract + import: estan dins les postres celules (amilasa salival),

ke trenza enllaços de la glucosa del mido

Condicions treballar enzim:

T: tots enzims tenen T optima, kuan enzim aung velocitat

si la tª auge molt la seva estruct 2 o 3 es desfa

pH: kuan passa del punt acides + dl ke l'enzim permet es

produeix la desnaturalitzacio prot

concentracio substrat: molt + substart enzim aug velocitat

fins ke arriba a 1 punt det i lalvors deixa d'aug.

inhibidor: enzim keda blokejat I no pot fer la seva feina

rversibles: s'enganxa al substrat xo es pot tornar a desenganxar

irreversible: s'enganxen a l'enzim i no es desenganxen pk

enllaç + fort

vit: compostos organiks ke conte dif coenzims ke son

indispensables x la dieta dls essers humans. Es need en

kuantitats petites. 2 grups:

Hidrosolubles: dissolen en h2o (cereals, fruites…)

Liposolubles: dissolen amb dissolvent (grasses)( ous, llet, carn)




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar