L'avenç del liberalisme: els canvis polítics, socials i culturals

1. L'origen de l'Estat liberal

La il·lustració (origen del liberalisme polític):

- Moviment cultural i polític que es va desenvolupar a França el s. XVIII.

- Base del pensament: la raó.

- Qüestiona les bases socials, econòmiques i polítiques de l'antic Règim: John Locke: Fi de l'absolutisme; Voltaire: Defensor de la llibertat de pensament i la tolerància religiosa; Montesquieu: Divisió de poders; JJ Rousseau: Sobirania popular.

*Enciclopèdia o Diccionari de les ciències, les arts i els oficis (1757-1772)

2. Les revolucions liberals

L'esfondrament de l'antic règim (1776-1814):

La independència dels EUA (1776) i la revolució francesa (1789) marquen aquest canvi de cicle social i econòmic: LA REVOLUCIÓ BURGESA.

Desapareix el feudalisme/monarquia absoluta per deixar pas a un nou ordre basat en:

-la sobirania nacional.

-la divisió de poders de l'estat.

El nou ordre representarà: dret a elegir representants (sufragi); a la igualtat; a la llibertat dels ciutadans; a la propietat... Tot plegat reconegut per una constitució escrita i amb la protecció de l'estat (sistema de contribucions d'acord amb la riquesa dels ciutadans, lleis, l'exèrcit...).

2.1 La Revolució americana:

Precedents:

La Gran Bretanya té 13 colònies a la costa est d'Amèrica del nord conformades per població d'origen immigrant (propietaris de terra, treballadors lliures, comerciants... i esclaus africans) que, a diferència d'Europa, no estaven subjectes ni als privilegis feudals ni als de la noblesa.

D'aquestes colònies es pot remarcar dos característiques que seran determinats en l'origen de la seva revolució contra la metròpoli:

-La seva gran prosperitat econòmica.

-No disposar de representació política al Parlament de la Gran Bretanya.

Causa i desenvolupament:

1763 La metròpoli augmenta impostos a la importació/exportació de productes.

Protestes dels colons americans: obligacions sense drets polítics

(NO representació de les colònies al parlament d'Anglaterra)

1767 Les colònies americanes es neguen a pagar més impostos.

1773 Motí del te al port de Boston.

1775 Arriben tropes per sotmetre els colons (guerra independència; G.Washington)

1776 Declaració de la Independència (Filadèlfia, 4 de juliol)

1783 Tractat de pau de Versalles (1783)

1787 Creació dels Estats Units (primera constitució moderna de la història)

2.2 La Revolució Francesa (1789-1799)

La Revolució francesa: Procés mitjançant el qual, burgesos i menestrals, desposseeixen violentament l'aristocràcia dels seus privilegis.

1789 País en crisi econòmica i social.

Causes:

-Elits influïdes per la il·lustració i l'experiència revolucionària dels EUA (volen la fi de l'absolutisme).

-Arrelament entre la burgesia de les idees liberals.

-Descontentament de la burgesia (vol tenir veu política).

-Crisis de subsistència; empobriment classes baixes urbanes i pageses (contribucions de tota mena + una apujada excessiva del preu del blat).

-Reforma de la política fiscal: Els estaments privilegiats es neguen a pagar nous impostos (x sufragar el dèficit de l'estat) i la noblesa obliga el rei a convocar els Estats Generals.

Etapes:

1789 Convocatòria dels Estats Generals (5/5)

Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

1789 Presa de la Bastilla (14/7)

Abolició de la feudalitat.

Declaració dels Drets de l'home i del ciutadà

1791 Constitució de 1791: fi de l'absolutisme.

En aquest context es van produir revoltes agràries a pobles i ciutats i es van fundar nous ajuntaments que solament reconeixien l'autoritat de l'assemblea. Els pagesos van deixar de pagar impostos a la noblesa (aldarulls, destrucció de castells...)

Convenció Nacional (1792-1794)

Els jacobins accedeixen al poder

Lluís XVI és guillotinat i es proclama la 1ª República.

Les monarquies europees declaren la guerra a França.

Època del Terror (Robespierre: 1793-1794)

República Burgesa (1794-1799)

Convenció Termidoriana: Caiguda de Robespierre.

Directori: la burgesia moderada pren el poder.

Fi del període revolucionari: cop d'estat de Napoleó B. (1799)

Conseqüències:

Es defineixen els principis del liberalisme polític que donaran lloc als Estats liberals:

Constitució Escrita

Forma de l'estat: República o Monarquia

Divisió de poders.

Sobirania nacional

Drets fonamentals dels ciutadans

3. Final del període revolucionari. Napoleó governa el Consolat 1799-1804 i l'imperi Napoleònic: 1804-1814.

França ha de fer front a la pressió de les monarquies -absolutistes- europees (1805 guerra França-Gran Bretanya: bloqueig continental de l'illa), això obliga els exercits de França a ocupar bona part d'Europa (des del sud: Espanya, fins al nord: Hamburg/Alemanya). Les guerres van propagar per Europa les idees revolucionàries i els valors de la revolució francesa, determinant així futurs canvis polítics com el fi de la feudalitat o la creació d'un nou mapa d'Europa.

Napoleó Bonaparte, general de l'exèrcit francès, aprofita el poder de l'exèrcit i el suport que li dóna la burgesia per donar un cop d'estat (1799) i acabar amb el període revolucionari.

Fases del govern de Bonaparte:

- Establiment del Consolat (1799-1804)

- Imperi (1804-1814): nou mapa d'Europa.

Conseqüències del govern de Bonaparte:

-Extensió de les idees revolucionàries a Europa: fi de la feudalitat.

Transformació de França:

-Codi Civil

-Concordat amb l'església.

-Sistema educatiu centralitzat

-Creació del vfranc i del Banc de França

4. Restauració i revolucions liberals.

Context ideològic: Liberalisme, nacionalisme, absolutisme...

Liberalisme:

Durant la 1a meitat del sXIX es difongué per tot Europa (valors propugnats a partir de la Revolució Francesa + els afegits relatius a les llibertats econòmiques).

El liberalisme s'escindí en dues branques:

Moderat { monarquia constitucional + sufragi censari.

Radical { república + sufragi universal { origen de futurs partits democràtics.

Nacionalisme:

Introdueix el binomi estat-nació:

Estat { estructura administrativa artificial (govern, funcionaris, exercit...).

Nació { fet natural produït per la història (cultura, llengua, territori, símbols ...)

Variables polítiques:

-pobles unionistes (que volen unir-se per formar un estat nou: Itàlia, Alemanya...)

-pobles separatistes (que volen separar-se d'altres: nacions de l'imperi Austríac).

Conservadurisme (absolutisme):

Ideari heretat de la ideologia dels conservadors de la revolució francesa.

Valors que l'autoritat havia de defensar per sobre de tot (perquè provenien del llegat diví): el dret sobre el tron, els privilegis de l'església, la família, la propietat, els privilegis d'estament i la jerarquia social i política.

Europa (1815-1850).

Entre 1815 i 1850, Europa va viure una etapa de restauracions conservadores. Malgrat això el retorn de l'antic règim fou impossible.

Varen produir-se tres onades revolucionàries: 1820, 1830 i 1848.

En molts països les forces conservadores van pactar amb els liberals moderats.

El període entre 1815 i 1850 es caracteritza per:

-inestabilitat política, pels conflictes continus entre liberals i absolutistes.

-l'avenç de la revolució Industrial i el capitalisme.

-l'inici dels moviments nacionalistes, bàsicament independentistes.

La restauració conservadora (Intent de recuperar les estructures de l'Antic Règim):

Tradicionalisme (absolutisme o conservadorisme):

-E. Burke, J. De Maestre

-defensaven els valors socials i polítics de l'AR. Les idees revolucionàries (raó, constitucionalisme) invertien l'ordre natural establert per la providència.

1815 Congrés de Viena: les forces vencedores de Napoleó pacten un nou mapa d'Europa; això evitaria una nova gran guerra fins 1914 { 1ª guerra mundial.

França no és tractada com una potència vençuda.

-reestructuració del mapa d'Europa (pàg. 34 llibre. França { fronteres d'abans de la revolució; queda envoltada de nous petits estats { Holanda, Suïssa, Savoia... GB obté possessions a la mediterrània { a l'oceà índic i a Àfrica del sud. Rússia i Prússia { s'annexionen territoris centre i nord europeus. S'acorda la constitució d'una confederació germànica. Àustria { regions del nord d'Itàlia.

-defensa de l'absolutisme: Santa Aliança (pacte d'ajuda mútua { antiliberal). Molts antics monarques i/o prínceps són reinstaurats en els seus trons.

-principals potències: França, GB, Àustria, Prússia, Rússia:

Les revolucions liberals

Trets generals:

Iniciades per les masses populars per reivindicar millors condicions de vida.

Dirigides per la burgesia per instaurar el liberalisme moderat (monarquia constitucional, sufragi censatari...)

En molts casos van unides a reivindicacions nacionals.

Les revolucions de 1820:

Iniciades a Espanya amb el pronunciament de Riego, s'estenen per l'Europa mediterrània (Nàpols, Sardenya), i arriben a Rússia(1825)

L'objectiu és aconseguir una monarquia, limitada per una Constitució moderada.

Són derrotades pels exèrcits de la Santa Aliança.

S'inicia la guerra d'independència de Grècia respecte l'exèrcit otomà que acabarà el 1830.

En aquest període les colònies espanyoles i portugueses d'Amèrica aconseguiran la independència.

Les revolucions de 1830:

Causes econòmiques i socials: Crisi agrícola i industrial, descontentament social.

S'inicien a França amb els moviments que forçaran l'abdicació de Carles X i la implantació de la monarquia de Lluís Felip d'Orleans. S'estenen a Polònia, Itàlia i Suïssa, però fracassen.

Bèlgica aconsegueix la independència dels Països Baixos i instaura una monarquia constitucional.

A Espanya s'inicien les guerres carlines, forma de lluita entre liberals i absolutistes ("carlins") que acabaran amb el triomf de la monarquia d'Isabel II, recolzada pels liberals.

Les revolucions de 1848 (no afecten GB, Rússia i Bèlgica):

Per motivacions nacionals i regionals.

Reacció als efectes negatius de la industrialització (sous, inseguretat laboral, pobresa...).

S'inicia a França com a resposta a la crisi econòmica.

Les classes mitjanes i el proletariat urbà s'alien per reivindicar uns drets liberals més radicals (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social).

Lluís Felip ha d'abdicar i es proclama la II República, presidida per Lluís Napoleó Bonaparte (que el 1852 es proclama emperador com a Napoleó III)

S'estén pels països centreeuropeus a causa de la crisi econòmica i la reivindicació del liberalisme polític (l'emperador d'Àustria ha d'abdicar) :

Fracassen les revoltes nacionalistes d'Hongria, Prússia i del nord d'Itàlia.

Itàlia i Alemanya fan els primers passos per assolir la seva independència.

Conseqüències:

S'aguditza la divisió entre moderats i radicals

Apareix el moviment obrer

1850 S'ha acabat el feudalisme a Europa (llevat de Rússia) i s'han implantat règims parlamentaris moderats a la majoria de països.

5. Els moviments nacionalistes (el nou mapa d'Europa 1850-1871).

El nacionalisme: busca la coincidència entre Estat i Nació i naix unit a la idea de sobirania nacional sorgida a la Revolució Francesa.

Estat { estructura administrativa artificial (govern, funcionaris, exercit...).

Nació { fet natural produït per la història (cultura, llengua, territori, símbols ...)

Variables polítiques:

-pobles unionistes (que volen unir-se per formar un estat nou: Itàlia, Alemanya...)

-pobles separatistes (que volen separar-se d'altres: nacions de l'imperi Austríac).

Causes:

Romanticisme: recuperació de les arrels populars.

Industrialització: compta amb el suport de la burgesia i el proletariat.

Corrents:

Els nacionalistes liberals italians (Mazzini) consideraven que una nació podia existir si havia voluntat d'un poble de viure en comú i d'estar regit per les mateixes institucions. Els nacionalistes alemanys (Herder, Fichte),: la nació es caracteritza per uns signes externs (història, tradicions, llengua, religió) independentment del sentiment nacional d'un poble.

Conseqüències:

Unificació d'Itàlia, Alemanya

Independència de territoris de l'imperi austríac (Hongria) o de l'Imperi otomà (Grècia)

5.1 La unificació d'Itàlia

Itália a començament del s. XIX estava dividida en diversos estats:

En la primera meitat del segle els estats del nord afavoreixen un moviment cultural anomenat Risorgimento

El procés de la unitat italiana:

Entre 1859-1870, al voltant del regne de Piemont-Sardenya governat per Víctor Manuel II de Savoia.

Impulsada per Cavour i Garibaldi.

Culmina amb la incorporació de Roma, el 1870.

5.2 La unificació d'Alemanya

La unificació d'Alemanya

La Confederació Germànica (1806), perpetua la rivalitat entre Prússia i Àustria pel control de la futura Alemanya.

El 1834 Prússia crea una unió duanera (Zollverein), que afavoreix la creació d'un mercat de grans dimensions del qual en queda fora Áustria.

El principal impulsor de la unitat va ser Bismarck.

La unificació s'aconsegueix el 1871 amb el naixement del II Reich, després de la guerra franco-prussiana.

5.3 Els nous estats balcànics

Desmembració de l'imperi otomà:

- Independència de Grècia (1830), Romania i Sèrbia (1878).

-Bòsnia-Hercegovina és ocupada i després annexionada (1908) per l'Imperi Austrohongarés.

- Independència de Bulgària i Albània, poc abans de la I Guerra Mundial.

Focus d'inestabilitat territorial i política

S'establiran monarquies autoritàries i no s'afavoreix la modernització social, política i econòmica.

6. El Japó Meijí

El règim feudal de Japó comença a canviar el 1853 tot i que conserva el seu esperit tradicionalista. L'aristocràcia afavoreix la restauració imperial en la figura de Mutsuhito Meiji:

Seqüències dels canvis polítics que acompanyen el procés d'industrialització i occidentalització del Japó (la revolució Meijí):

-supressió règim feudal (1868)

-establiment d'una Constitució (1889)

-manteniment d'una monarquia autoritària

-conservació d'un esperit tradicionalista.

1