UNITAT 2: LIBERALISME I NACIONALISME

1.-LA REVOLUCIO FRANCESA

1.1- Significat i importacia

La revolució francesa suposarà un canvi radical que tindrà com a conseqüencia un trancament del feudalisme i s´inicia el capitalisme modern. La influencia és a Europa i America (s. XIX).

1.2- Causes de la revolució

>CRISIS ECONOMICA. deguda a:

- A finals del segle XVIII es produeix un augment de població per la natalitat alta i la mortalitat baixa. Augmenta la demanda de productes però la producció està limitada i mal distribuida.

-Crisis de subsistència: degut a les males collites que provoques una baixa producció, el baixament del poder adquisitiu, la pujada dels preus i com a consequència hi han fams i malestat general.

-Crisis financiera: degut a les despeses alres de l´estat i la cor. L´altre per l´ajuda de la independencia dels EEUU. La solució va ser que els privilegiats paguen impostos.

-Preparació ideologica. Causes:

*Independència colonies americanes en la Declaració de la constitució.

*Idees il·lustració.

-Crisis politica i insrirucional:

*Intent de politica reformista que fracasa perquè va en contra dels grups socials, periodes de crisis i perquè van reforçar el poder de la monarquia.

*Desordre de l´administració del territori i divisió provincial desigual, mala administració de justicia, legislació i sistema fiscal diferent.

- Descontent de la burgesia: ascens econòmic pel comerç però degut al sistema senal estamental i a la oposició de la noblesa no li permeten participar en el sistema polític.

1.3- La revolta dels privilegiats

L´estat estava endeutat i Lluis XVI va fer reformes urgents. El primer ministre Turgor va fer timides reformes, va baixar gastos de cort, i va tenir l´aristocracia en contra, va ser destituit.

El segon ministre va ser Necker, va baixar les despeses d´administració però va tenir l´oposicio de la cort i va ser destituit. El tercer ministre va ser Calonne i va fer reforma fiscal, com a consecuencia va tenir lloc la revolta dels privilegiats que no volien pagar i van obligar a Lluis XVI a convocar EEGG (Estats Generals), que eren compostos per la noblesa, el clergat i els populars.

1.4- La revolucó del tercer estat (1789)

Al maig de 1789 es convoquen EEGG, problemes de la convocatoria:

1r Com es reunien?

2n Sistema de vots, número de representants

3r Dret a vetar

Com a consequencia van sorgir 2 postures oposades:

-L´aristocracia: el formaven el clergat i la noblesa, volia que cada estament tingues el mateix nombre de diputats, volia deliberar per separat, i només volia un vot per estament perque els populars eren mes persones.

-Tercer estat: que volia la duplicitat de vots, volia que hi hagues 1 vot per cap i volia la deliberació en comu.

El Parlament de París accepta la postura de l´aristocracia i com a consequencia el 3r Estat es radicalitza i s´uneixen amb nobles liberals, i junts formen l´Assamblea Nacional al mes de juny. Amb aquesta assamblea ells mateixos s´atribueixen el poder d´aprovar lleis i impostos.

Com a resposta de Lluis XVI anul·la les decicions del 3r Estat i ordena deliberar per separat i mantenir els drets senyorials . L´assamblea Nacional no fa cas de les decicinos del rei i com a consequencia el rei obliga a estar els tres Estaments a la meteixa assamblea, juliol del 1789 es crea l´Assamblea Nacional Constitucional.

1.5- Assamblea nacional constituient (1789)

Ciutat:

Lluis Xvi intenta dissoldre l´assamblea per la força, concentra les tropes a Versalles, com a consequència de les dos coses les noticies arriben a Versalles i París puja el preu i puja l´atur. Això fa que es forme la Presa Bastilla i per aquesra rao el rei ordena que es retirin les tropes de Versalles, retiren l´exercit , es legalitza la bandera tricolor i la reudició. La burgesia esta al poder municipal i creen la guardia nacional

Camp:

Se neguen a pagar impostos, pasen periodes de fam, es provoca un malestar general al camp, el camperols agafen les armes i es produeix el periode de la gran por al camp. A partit d´aqui tenen en compte al camp, als pagesos.

En l´assamblea nacional constituient surgeixen 2 postures enfrontades:

-Aristocracia (nobles): estan a favor del rei, en contra de la revolució i seran immobilisme.

-Patriotes: son reformistes, hi ha dos pustures:

*Sans-culottes: son el grup mes radical i estan a favor de la republica.

*Burgesia: a favor de la revolució, no són tan radicals i volen una constitució.

Guanya la burgesia perque volen dotar una constitució a Paris i fer reformes. Els resultats en quant a política 1791 la primera constitució moderada defensa la monarquia constitucional hereditaria, soberania nacional i divisió de poders.

Descentralitzen el territori, el divideixen per departaments i aquests són dividits en cantons.

Obra social:

Dret de ciutadans i aboleixen els drets senyorials que afecten als homes, no a la terra.

Obra economica:

Confisquen drets del clergat i creen papers moneda (bitllets). Això soluciona la crisis finiancera i creen un sistema nou de contribució que és la igualtat davant dels impostos.

Problemes de l´assamblea.

Contrarevolucions: l´aristocaracia i l´alt clergat, al camp perque no han abolit els drets senyorials, i a la ciutat perque hi ha protestes per lleis suaus.

1.6- Assamblea legislativa (1791-1792)

Un cop aprovada la constitució, passa de ser assamblea constituient a legislativa. A pertir d´aquest moment surgen els grups polítics:

-Absolutistes: son reialistes (nobles i clergat)

-Patriotes: que són el monarquic constitucionals (Feuillants) i els republicans. Dins dels republicans estan els moderats (girondins, que son la burgesia moderada) i els radicals (jacobins,Robespiere; cardeliers. Extremistes)

Al 1791-1792 es produeix una crisis econòmica, com a consequència hi ha malestar social i revoltes. En aquest moment pujaran els Girondns al poder i el que fan es seguir una guerra contra Austria. Els Austriacs firmen el manifest de Brunswick, l´amenaça de destrucció de Paris. Com a consequència d´aixo els jacobins fan l´assalt a les tulleries, s´apoderen de l´ajuntament, la destitució del rei que suposarà el di de la monarquia constitucional. A partir d´aquest moment a París surgeixen tres poders:

-Assamblea legislativa.

-Govern dominat pels Girondins.

-La comuna: comité qie coordina les revoltes.

1.7- La Convenció nacional (1792-1794)

La concenció nacional suposa el fi de la monarquia constitucional i l´inici de la república democràtica. Al principi del periode de república democràtica.

Es forma la convenció per mig del sufreig universal i guanyaran els Girondins, del 92-93 la convenció Girondina. Durant aquest periode exclataran tensions entre diferents grups polítis, els muntanyesos (dins dels jacobins) defensen postures radicals, la centralització administrativa i la democràcia política; els girondins conservadors, un grup del centre llanura (estan entre les muntanyesos i girondins). A la convenció girondina executen a Lluis XVI i Maria Antonieta. A partir d´aquest moment l´enfrontament amb Austria es generalitza a tota Europa, França mobilitza gent per anar a l´exercit (obliguen als pagesos a alistar-se al exercit, com a consequencia surgeixen revioltes dels pagesos).

Segon periode, convenció jacobina o muntanyesa, del 93-94.

Els Sans-culottes assalten l´assamblea i empresonen als girondins, a partir d´aquest moment, la revolució es radixalitza. Hi ha 4 moments dinns de la convenció:

1r- Elaboració de una nova constitució, mes democràcia de França pero només es redacta, on es posa a la pràctica.

2n- Radicalització total, creen uns tribunals, tenen poder de decisió i inicien una campanya de ***** i es produeixen molts assessinats.

3r- Inici de la dictadura de Robespierre, continua la radicalització.

4rt- Eliminació de Robespiere i la revlució entra en fase moderada.

Convenció Termodoniana(1794-95):

El poder el tenen els de la lanura (centristes) que tenen una política de trencament amb els jacovins. Fan una nova consitució menys progressista, treuen el sufragi universal. Política contrarevolucionaria que està basada en la matança massiva de muntanyesos i jacovins.

1.8- El directori (1794-1799)

Després de morir Robespierre, la convenció sera moderada, hi haurà una nova constitució:*****, hi ha divisió de poders, el legislatiu té dos cambres, el consell dels 500 i el consell d´ancians.

El poder judicial i executiu estan separats, la política es descentralitzadora. L´exercit té més importància perquè van guanyant batalles exteriors, pero interiorment hi ha inestabilitat a causa de la crisis economica i la desigualtat social.

Es produeix un cop d´estat de Napoleó: dissol el directori, la cambra dels 500 i ancians i implanta un govern provivional. A partir d´aquest moment acaba la revolució però els països agafen per exemple el que va fer França.

2.- L´IMPERI NAPOLEÒNIC

2.1-El Consolat (1799-1804)

El Consolat té tres objectius: consolidar la obra revolucionaria, evitar la tornada de l´absolutisme, fer fora del poder als radicals.

Napoleó:

-deixa tornar als exiliats si juren fidelitat

- signa el Concordat de la Santa Seu: Napoleó es compromet a que el catolisisme sigui religió oficial/ mantenir economicament el clergat/ Respectar el cult

- fa una reforma administrativa centralista, prefectes, persones de confiança de Napoleó que fan complir ordres, i posa lleis a les provincies.

- reforma hisienda

- reforma ensenyament

- 1804 es proclama Emperador i es coronat pel Papa Prus VII.

2.2- L´imperi Napoleònic (1804-1815)

Al autoproclamar-se emperador dicta noves mesures: censurar la premsa, obligar als cristians a obeir-lo.

Amb això aconseguia prestigi, poder per la capacitat de derrotar als monarques absolutistes aliats contra la França revolucionaria. Despres va treure als monarques i posaba familiars d´ell als països, i imposava les seves idees.

A partir de que l´imperi es fessa gran, apareixen opositors:

- catolics: en contra del caracter divi de Napoleó

- nacionalismes: movilització nacionalista

- part de la burgesia (Gran Bretanya): apoien opositors al regim de Napoleó, sempre han sigut rivals de França.

Al 1808 es produeix l´aixecament dels espanyols contra l´invasor (francesos) i s´imposa un rei francés, primer aspecte de la decadencia de l´imperi.

Al 1814 es produeix la derrota de Napoleó a Espanya i a Russia, marxa i torna per a rearmar-se.

Al 1815 es derrotat per Waterloo i això provoca el fi de l´imperi (desapareix Napoleó) i tornen a l´antic regim.

3.- L´EUROPA DE LA RESTAURACIÓ

La restauració és un periode curt i té dos significats.

1er: torna als principis de l´antic regim, i irracionalitat per sobre de la racionalitat.

2n: retorn a l´equilibri europeu amb l´hegemonia de Gran Bretanya.

Al 1815 es convoca una reunió de tots els estats vencedors (Congrés de Viena) per a restaurar l´absolutisme monarquic. Té dos principis:

-La Santa aliança: tractat d´ajuda mutua entre monarques europeus davant d´amenaces liberals.

-Dissenyar un nou mapa territorial: tot l´imperi de Napoleó el dividiran entre els vencedors. Retornen els monarques de Rusia, Prusia, Austria, Espanya, etc.

4.- EL PROCÉS REVOLUCIONARI DEL S. XIX

4.1- Introducció

A paritir del 1815 es tornarà a implantar el sistema de la restauració: a nivell internacional (entre potencies) funciona, però a nivell intern de cada país hi ha conflictes socials i revoltes per a la represió dels monarques, mes important la masonera, defensaran ideals oprimits per a la restauració.

4.2- Liberalisme polític

El pare del liberalismepolític és Benjamin Constance. Té quatre característiques:

1. Separació de poders

2. Libertats establides per mig d´una constitució que limite l´autoritat reial (sobirania nacional)

3. Economia de mercat

4. Llibertats individuals, d´expresió, de premsa i la confesionalitat de l´estat.

El liberalisme té dos braques:

-Liberalisme doctinari: defensa censatari segons els diners.

-Liberalisme democrata: defensa sufreig universal, tothom.

4.3- Nacionalisme

Defensarà la ideologia política basada en el dret del poble a decidir sobre ells mateixos i en defensar la seva sobirania (autodeterminació) que farà sorgir moviments independistes.

4.4- Les revolucions del 1820

Es donen a l´Europa Mediterrania amb l´objectiu de posar fi als absolutismes monarquics, portades a cap per militars. Són exactament liberals amb el resultat de que tots van ser vençuts pels exercits de la Santa Aliança, hi ha tres revolucions que fracasen: Espanya, Italia i Rusia. Només triunfa la primera revolució, la independencia de Gracia de l´Imperi Turc. A l´altra part, triomfa l´independencia de les colonies espanyoles a America.

4.5- Les revolucions del 1830

Es desenvolupen a l´Europa central, occidental. Al lloc on triomfen es produeix la substitució de l´absolutisme per sistema polític constitucional, i s´instaurarà un liberalisme moderat basat en sufragi, censatari i una limitació de llibertats públiques.

Fracasa la revolució de Polonia reprimida pel tzar de Rusia (Borbó), pujara monarquia liberal de Lluis felip d´Orleany.

-Espanya, Gran Bretanya, Belgica.

4.6- Les revolucions de 1848

Es desenvoluparan a l´Europa Occidental. A l´oriental sorgiran ideals democratics basats en el sufragi universal, soberania popular, igualtat social i sorgiran treballadors com a força politica.

Dos revoltes nñes importants:

- Revolta de Febrer a París: aixecament popular que suposa el fi de la monarquia de Lluis Felip d´Orleans, es proclama una república social basada en sufragi, universal i dret dels treballadors.

- Revolta de Viena: revolta de caracter liberal.

Quatre revoltes que no triomfen:

-Hungria

-Buhemic

-Nord d´Italia

-Confederacio germanica

Són revoltes nacionalistes sofocades per l´exercit però obre camí per als processos independentistes de la segona meitat del s. XIX.

5.- LES

5.1- Alemanya

Estava fragmentada en 36 estats que volien unirse, pero Russia i Prussia eren dos potencies germaniques que lluiatven pel control de l´Estat.

Al 1848 entren els ideals nacionalistes als estats alemanys. Eñ parlament es reuneix a Frankfurt i ofereix la corona d´Alemanya unificada al rei de Prusia, el rei de Prusia no accepta la corona perque el parlament es liberal. Prusia utilitza la guerra per la unificació. Otto von Bismark (conseller de Prusia) farà que la guerra contra Austria i França acabi amb la unificació d´Alemanya sota el rei de Prusia.

5.2-Italia

Estava dividida en 6 estats, els mes importants eren:

-Estats Pontificis: sota el mandat del Papa, capital de Roma.

- Veneto: Austria

-Llombardia: Austria.

-Piemont: en mans de la dinastia Sabora, dinastia liberal, l´unic estat a favor de la unificaió.

Cavour, cap del govern Piemontés, declara la guerra a Austria i s´annexiona la Llombardia.

Garibaldi fa un aixecament popular contra els monarques del centre i sud.

Al 1861 es convoca el primer parlament italià, que proclama a Visctor Manuel (monarca Piemont) com a rei d´Italia. Austria abandona el Veneto, s´annexen els estats Pontificis i es produeix el fi de la unificació amb capital a Roma.