LE REGLES DEL MÈTODE SOCIOLOGIC; E.DURKHEIM.

Índex

Fitxa bibliogràfica ................................................. pàg.1

Ressenya biogràfica de l'autor................................. pàg.2

Petit apunt sobre dos sociòlegs ............................... pàg.3

Resum del contingut per capítols............................. pàg.4-10

Resum general del llibre......................................... pàg.11

Anàlisi del contingut sociològic................................ pàg.12

Valoració personal................................................. pàg.13

Bibliografia........................................................... pàg.14

1. Fitxa bibliogràfica

DURKHEIM, Enile

Las reglas del método sociológico

Madird, ediciones morata, 1986.

Any de la primera edició: 1974. núm. de pàgines: 149

2. Ressenya bibliogràfica de l'autor del llibre

La seva vida:

Émile Durkheim va néixer a Espinal, França, el 15 d'abril de 1858.Era d'origen jueu. Al 1879 va ingressar a l'escola Normal Superior de Paris, i es va llicenciar en filosofia l'any 1882. durant el curs 1885-1886 es va traslladar a Alemanya, des d'on va enviar a revistes franceses articles sobre filosofia i ciències positives, col·laboracions gràcies a les quals va ser nomenat professor encarregat de l'assignatura de ciències socials i pedagogia de la universitat de Burdeos (1887) i, en 1906 va ser designat professor de sociologia a la Sorbona, per la qual cosa va ser el primer que va ensenyar oficialment aquesta disciplina a França. L'any 1896 se li va atorgar la càtedra i va fundar la revista l'anée sociologique. Al 1902 va ser nomenat professor de la càtedra de ciències de l'educació de la facultat de lletres de paris, ensenyança que feia simultàniament amb la sociologia fins la seva mort.

L'any 1917, terriblement turmentat per la mort del seu fill a la guerra, va morir a paris i va deixar una “escuela de penamiento” amb nombrosos deixebles, no només en la sociologia sinó també en les disciplines antropològiques, morals, pedagògiques, històriques, jurídiques i filosòfiques.

Les seves obres:

La seva tesis doctoral: La divisió del treball social (1887)

Les regles del mètode sociològic (1895)

El suïcidi (1897)

Les formes elementals de la vida religiosa (1912)

A aquestes obres s'han d'afegir els llibres, que recollien els seus articles i assaigs publicats a la revista l'anée sociologique, que es van editar després de la seva mort:

Educació i sociologia ( 1992)

Sociologia i filosofia (1924)

L'educació moral ( 1925)

El socialisme (1928)

* Petit apunt de dos sociòlegs

Encara que aquests dos homes no són els autors del llibre, se'ls cita moltes vegades. Així que he cregut interesant fer una referència breu de tots dos.

- Isidore Marie Auguste François Xavier Comte, va néixer a Montpellier, França el 17 de febrer de 1798 i va morir el 5 de setembre 1857

Les seves obres principals:

Cours de Philosophie Positive (Curso de Filosofia Positiva) - 1842 (en 6 volumenes) ;Système de Politique Positive (Sistema de Politica Positiva) - 1851 (en 4 volumenes)

Herbert Spencer va néixer Derby, l'any 1820 i va morir el 1903.

Va ser un gran biòleg i sociòleg britànic contemporàni.Obras de Herbert Spencer

Social Statics, 1851;The Principles of Psychology, 1855; First Principles, 1862;Reasons for Dissenting from the Philosophy of M. Comte; The Principles of Siology, 1876-96; The Study of Sociology, 1880; The Man versus the State, 1884; The Factors of Organic Evolution, 1887; Essays, Scientific, Political and Speculative, 1892; "The Inadequacy of Natural Selection", 1893, Contemporary Review The Principles of Biology, 1894; An Autobiography, 1904

3. Resum del contingut per capítols

Capítol 1

Que és un fet social?

- Només es poden trobar fets socials on hi hagi una organització definida o un corrent social.

Un ordre de fets que presenten caràcters molt especials: consisteixen en formes d'obrar, pensar i sentir exteriors a l'individu i estan dotats d'un poder de coacció en virtut de la qual se l'imposen. En conseqüència no es podrien confondre amb els fenòmens orgànics, ja que aquests consisteixen en representacions i accions; ni amb els fenòmens psíquics, els quals només tenen existència en la consciència individual. Per tant, aquests fets els classifiquem com a socials.

Un fet social no es pot definir mitjançant la seva generalització en la societat, ja que no es la seva generalització el que ens pot ajudar a classificar els fenòmens socials. Un pensament que es troba en totes les consciències particulars o un moviment que es repeteix en tots els individus no són, per si mateixos, fets socials. Una de les característiques del fet social es la seva exterioritat en relació amb les consciències individuals.

Un fet social es diferent a les seves repercussions individuals.

Hi ha certs corrents d'opinió que ens empenyen, amb diferent intensitat depenent del temps i del país, cap al matrimoni, al suïcidi o fins i tot a una natalitat més o menys forta.

La majoria de fenòmens socials ens arriben a través de les creences i practiques q ens han transmès els nostres avantpassats.

Un fet social es reconeix pel poder de coacció extern que exerceix o es susceptible d'exercir sobre els individus; i la presència d'aquest poder es reconeix per l'existència d'una sanció determinada, com pot ser la resistència que aquest imposa a tota empresa individual que tendeixi a violar-lo. Tanmateix, es pot definir també per la difusió que presenta en l'interior del grup, a condició de que, seguint les observacions precedents, es tingui en compte el fet d'afegir com a segona característica i essencial, que existeix independentment de les formes individuals que agafen al difondre's.

Per tant, és un fet social tota manera de fer, fixa o no, susceptible d'exercir una coacció exterior sobre l'individu; o també, que es general dins de l'extensió d'una societat donat que al mateix temps té una existència pròpia, independent de les seves manifestacions individuals.

Capítol 2

Regles relatives a l'observació dels fets socials

La primera regla i al mateix temps la més important es que s'han de considerar els fets socials com a coses.

Part I

- En lloc d'observar les coses, de descriure-les, de comparar-les, en tenim prou amb pendre consciència de les nostres idees, d'analitzar-les i de combinar-les. En lloc d'una ciència de realitats, no fem res més que un anàlisi ideològic.

Per que una idea promogui degudament els moviments que reclama la naturalesa d'una cosa, no és necessari que expressi fidelment aquesta naturalesa, sinó que ja no ha prou amb que ens faci sentir el que té la cosa d'útil o de profitós, com ens pot servir o com ens pot contrariar.

Es considera que aquestes nocions contenen tot el que hi ha d'essencial en lo real, ja que es tendeix a confondre-les amb el real.

Aquesta manera de procedir en tan conforme amb la pendent natural del nostre esperit que se la troba fins hi tot en l'origen de les ciències físiques. Es la que diferència l'alquímia de la química, l'astrologia de l'astronomia...

Els homes no han esperat al advertiment de la ciència social per formar-se idees sobre el dret, la moral, la família, l'Estat o la societat; perquè no podrien viure sense ells.

Els fets socials es realitzen pels homes, són producte de la seva activitat humana; per tant no semblen ser altre cosa que la posada en pràctica de idees, innates o no, que portem dins nostre, es a dir, la seva aplicació en les diferents circumstàncies que acompanyen a les relacions dels homes entre si.

Fins ara, segons Comte la sociologia ha tractat més o menys exclusivament de conceptes enlloc de coses. Els fenòmens socials són fets naturals sotmesos a lleis naturals, per tant, això fonamenta la teoria de que els fets socials tenen caràcter de coses, ja que a la naturalesa només hi ha que coses. Però quan es vol aplicar el seu principi i fer-ne sortir la ciència, són les idees al que s'agafa com a objecte d'estudi. En efecte, el que constitueix la matèria principal de la sociologia es el progrés de la humanitat en el temps, però això d'aquesta manera no es pot estudiar, es que si que es pot observar, i per tant, estudiar, són les societats particulars, que neixen, es desenvolupen i moren independentment les unes de les altres.

Spencer descarta aquests concepte, però es per substituir-lo per un altre q està format de la mateixa manera. Ell fa de les societats, i no de la humanitat, l'objecte de la ciència; només que dona de les primeres una definició que fa esfumar-se la cosa de que parla per posar en el seu lloc la idea que ell ja té.

No només es poden trobar nocions vulgars a la base de la ciència, sinó que es tornen a trobar a cada instant en la trama del raonament.

En les branques especials de la sociologia és encara més acusat aquest caràcter ideològic, com en el cas de la moral.

La teoria econòmica principal és la del valor. Si el valor s'estudiés com una realitat, es veuria en primer lloc al economista indicar en que es pot reconèixer a la cosa designada amb aquest nom, després classificar-la en espècies, investigar per mitja d'induccions metòdiques en funció de quines causes varien, comparar, en fi, tot això ho utilitzarem per extreure'n una regla general.

Malgrat tot, els fenòmens socials són coses i s'han de tractar com a tals. Dons, no és precís considerar els fenòmens socials en si mateixos, separats dels subjectes conscients que se'ls representa: es precís estudiar-los des de fora com a coses exteriors.

Part II

- La experiència dels nostres predecessors ens ha mostrat que per assegurar la realització pràctica, de la veritat que s'acaba d'establir, no n'hi ha prou amb donar una demostració teòrica d'ella.

Regles principals

1- És necessari i imprescindible descartar sistemàticament totes les nocions prèvies.

2- La primera tasca del sociòleg és definir les coses de que tracta per poder saber quin es el problema. A més, ja que a través d'aquesta definició inicial es constitueix l'objecte de la ciència, aquest serà, o no serà, una cosa, segons la forma en que es faci aquesta definició; per tant, aquesta ha de ser objectiva.

De tot això es deriva que: no s'ha d'agafar per objecte d'investigació res que no sigui un grup de fenòmens prèviament definits per certs caràcters exteriors que els són comuns i incloure a la investigació a tots els qui responguin a aquesta investigació.

3- Quan el sociòleg inicia una exploració de qualsevol ordre de fets socials, ha d'esforçar-se per considerar-los des del pla en que es presenten, aïllats de les seves manifestacions individuals.

Capítol III

Regles relatives a la distinció de lo normal i lo patològic

Part I

En aquesta part del capítol intenta, mitjançant exemples, explicar, d'una manera una mica rebuscada, les diferències entre les sensacions, estats, ... normals i els patològics.

Part II

En aquest apartat dona tres regles que s'han de tenir en compte:

1- Un fet social es normal per un tipus social determinat, considerat en una fase determinada del seu desenvolupament, quan es produeix en la mesura de les societats d'aquesta espècie, considerades en la fase corresponent de la seva evolució.

2- Es poden comprovar els resultats del mètode precedent fent veure que la generalitat del fenomen es relaciona amb les condicions generals de la vida col·lectiva en el tipus social considerat.

3- Aquesta comprovació es necessària quant aquest fet es refereix a una espècie social que no encara ha realitzat la seva evolució integral.

Part III

En aquest apartat, es fa una distinció entra la feina q fa un biòleg i la que fa un sociòleg, sempre enfocat cap a la qüestió patològica. Es a dir, que en el tema de les malalties és molt més senzill i evident des de la mirada d'un biòleg que des de la d'un sociòleg.

També fa referència a alguns comportaments que condueixen a un comportament delictiu.

Capítol IV

Regles relatives a la constitució a les classes socials

En aquest capítol parla del nominalisme d'un historiador i el realisme d'un filòsof.

Part I

- No es veritat que la única manera d'estudiar una societat en particular sigui: fer d'ella una morfologia tan exacta i completa com sigui possible, desprès comparar totes aquestes monografies, veure en que concorden i en que divergències i desprès, segons la importància relativa d'aquestes semblances i aquestes divergències, classificar els pobles en grups semblants o diferents. Ja que aquest mètode només és admissible en una ciència basada en la observació.

Per tal de poder classificar els fets socials, s'han de triar caracters molt essencials.

Part II

En aquest apartat es parla dels canvis en la constitució de la societat i els diferents noms que reben.

Part III

- Les societats no són res més que diferents combinacions d'una mateixa i única societat original.

Segueix comparant la sociologia amb la biologia, respecte a les diferents espècies socials.

Part IV

Parla de les relacions entre el fet social i l'individu, segons les veien Hobbes i Rosseau.

Capítol V

Regles relatives a l'explicació de fets socials.

La constitució de les espècies és un mitjà d'agrupació de fets per facilitar la seva interpretació; i la morfologia es un encaminament cap a la part vertaderament explicativa de la ciència.

Part I

Fer veure perquè es útil un fet no és explicar com ha nascut ni com es el que és.

Un fet pot existir sense servir per a res, ja que pot ser que després d'haver sigui útil hagi perdut tota utilitat o be perquè hagi seguit existint només per la força de l'hàbit.

Quan es va a investigar un fenomen social, es precís investigar la causa eficient que el produeix i la seva funció per separat.

Part II

El fenomen social concebut en la seva totalitat no és en el fons res més que un simple desenvolupament de la humanitat, sense cap creació de facultats.

- Auguste Comte <<Cap llei de successió social indicada pel mètode històric, fins hi tot amb tota l'autoritat possible, s'haurà d'admetre d'una manera definitiva després d'haver estat relacionada racionalment, d'una manera directa o indirecta, però sempre indiscutible, amb la teoria positiva de la naturalesa humana. >>

- Spencer <<La sociologia parteix d'unitats socials sotmeses a les condicions que hem vist, constituïdes tan física com emocional o inclús intel·lectualment, i en possessió de certes regles adquirides i dels sentiments corresponents>>

Segueix comparant la sociologia amb la biologia i la psicologia. Buscant diferències en relació a la manera que tenen les diferents ciències d'explicar els fets que les formen.

La causa determinant d'un fet social ha de buscar-se entre fets socials anteriors i no entre els estats de la consciència individual. La funció d'un fet social ha de buscar-se sempre en la relació que tenen amb alguna finalitat social.

Part III

Ja que els fets de la morfologia social són de la mateixa naturalesa que els fenòmens fisiològics, es deuen explicar segons l'anterior regla.

El primer origen de tot procés social d'alguna importància ha de buscar-se en la constitució del medi social intern.

Capítol VI

Regles relatives a l'administració de la prova.

Part I

Aquestes regles es basen en postulats sobretot de Mill.

Es compara constantment la sociologia amb la física o la fisico-química i amb els crims i les penes imposables.

Part II

- No es pot explicar un fet social d'alguna complexitat si no es seguint el seu desenvolupament integral a través de totes les espècies socials.

4. Síntesi del llibre

La sociologia és independent de tota filosofia; ja que aquesta ha nascut de gran doctrines filosòfiques.

Davant de les doctrines pràctiques, aquest mètode permet i requereix la mateixa independència. La sociologia així entesa no serà individualista, ni comunista, ni socialista, en el sentit que es dona vulgarment a aquestes paraules. En un principi ignorarà aquelles teories a les que no els hi pugui reconèixer un valor científic ja que no tendeixen directament a expressar els fets, sinó a reformar-los.

Té una finalitat objectiva i en general ha d'inspirar-se en el mateix principi tant en les explicacions que doni com en la forma de provar aquestes explicacions.

La sociologia no és aliena a cap altre ciència; és ella mateixa una ciència diferent i autònoma; el sentiment del que té en especial la realitat social es fins hi tot tant necessari pel sociòleg que només una cultura especialment sociològica pot preparar la comprensió dels fets socials.

5. Anàlisi del contingut sociològic

5.1. Conceptes sociològics que apareixen i definicions

- És un fet social tota manera de fer, fixa o no, susceptible d'exercir una coacció exterior sobre l'individu; o també, que es general dins de l'extensió d'una societat donat que al mateix temps té una existència pròpia, independent de les seves manifestacions individuals.

- La primera regla i al mateix temps la més important es que s'han de considerar els fets socials com a coses.

- Morfologia social: part de la sociologia que té per finalitat constituir i classificar els tipus socials.

- La horda: és un agregat social que no comprèn ni ha comprès mai

cap altre agregat social més elemental, sinó que es resolt o converteix immediatament en individus.

- Clan: es quan la horda es converteix en un sector social.

5.2. Aportacions d'aquest llibre a la sociologia

Segurament gràcies a aquest llibre molts sociòlegs van poder analitzar millor els fets sociològics per tal de poder-los estudiar, tractar i explicar de tal manera que després qualsevol hi pugui accedir, ja que encara que és un llibre de difícil lectura, per les persones que ja han estudiat sociologia amb més deteniment que jo, segur que el comprenen millor que jo i els és útil perquè explica les normes per fer un bon estudi sociològic; sense deixar-te res i escriureu tot correctament cada cosa en el seu apartat i introduït pel que toca.

6. valoració personal

6.1. A qui s'adreça?

A sociòlegs o a persones que aquest tema els es familiar, ja que tant el vocabulari com la forma d'expressar-se de l'autor són força complicats, almenys per mi.

M'ha costat força entendre'l i, tot hi haver-me'l llegit dues vegades crec que encara hi ha coses que no entenc massa.

6.2. Que has après de la seva lectura?

Principalment tres coses.

La primera, que no se pràcticament res de sociologia, i això m'ha dificultat força la lectura.

La segona, que com més vell és el llibre, més complicat és el lèxic i la gramàtica; i això també dificulta la lectura i la posterior comprensió.

I la última, però no per això la menys important, que el fet de estudiar la societat és molt més complicat del que m'imaginava, ja que em pensava que amb un parell d'enquestes ja podies definir una societat, però aquest procés és molt més llarg, complicat i molt treballat.

7. Bibliografia

Llibres:

- Diccionari de la llengua catalana

Adreces electròniques:

http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ant/durkheim.asp

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/durkheim.htm

http://www.pedia.org/wiki/Imagen:Auguste_comte.jpg

http://www.eumed.net/cursecon/economistas/spencer.htm