# Índex.

1). Apartat primer.

- Resum dels capítols.

- Resum de l'apartat.

2). Apartat segon.

- Resum dels capítols.

- Resum de l'apartat.

3). Apartat tercer.

- Resum dels capítols.

- Resum de l'apartat.

4). Apartat quart.

- Resum dels capítols.

- Resum de l'apartat.

5). Resum del llibre.

1). Apartat primer.

- Capítol 1:

La identitat d'una persona és una combinació de diferents qualitats: religió, procedència, costums... pròpies de cada individu, i que fan que cada ésser sigui singular i potencialment insubstituïble.

Ara bé, sempre existeix una predisposició a donar més importància a un dels elements que defineixen la nostra identitat, malgrat que aquesta jerarquia no és immutable, sinó que varia amb el temps i modifica el nostre comportament.

- Capítol 2:

Si considerem els elements que ens fan únics per separat, comprovarem que tenim un gran parentiu amb moltes persones; així i tot, si considerem els mateixos criteris, però tots just alhora, sorgeix una identitat pròpia, que no es confon amb cap altra.

- Capítol 3:

La identitat no és espontània, sinó que es modela i es transforma al llarg de la vida de les persones. Sobretot està influïda pel grup més a prop de l'individu, com són els pares, els amics, etc.

Moltes de les guerres són atribuïdes a diferències ètniques, racials, religioses... és a dir, subproductes de la identitat de les persones. Però cap d'aquests elements predisposa més que cap altre a la guerra, sinó que la seua causa és la humiliació, el sentiment d'amenaça a qualsevol comunitat humana. Així, el que cal impedir és que coincideixen aquests factors que fan sorgir l'esperit assassí de la condició humana.

- Capítol 4:

És ben cert que les comunitats humanes que viuen prop entre si, i que presenten diferencies en quant a la raça, la religió, la procedència... són susceptibles a la creació de prejudicis , i fins i tot, d'esclatar, en forma de violència, actes d'agressió contra els individus diferents.

Hem de suposar, doncs, que aquelles persones que puguin comprendre tant als uns com als altres, els que puguin assumir plenament la diversitat hauran de servir d'enllaç entre les distintes cultures i impedir la destrucció d'una d'elles, o en el pitjor dels casos, de totes dues alhora. Els que no puguin acceptar la diversitat desembocaran, en alguns casos, al camp dels assassinats per motius d'identitat.

- Capítol 5:

El cas dels immigrants és interessant d'analitzar. Quan arriben al nou país, entenem que ho han fet perquè la situació en el seu país d'origen era insostenible. Moltes vegades es senten culpables d'abandonar a les seues famílies, i tenen por al desconegut, al no ser acceptats.

Però si ambdós, nou país i immigrant es respecten mútuament, tots dos tindran el dret de criticar-se a si mateixos, i així, agafar els aspectes de la cultura més apropiats i incorporar-los a la que abans ja tenien. Aquest és el secret de la integració, el respecte mutu.

- Resum de l'apartat 1:

La identitat de les persones és una barreja de diferents qualitats pròpies de cada individu. La proporció dels elements que ens fan únics és específic de cada persona, i per això, són tan especials.

Quan una comunitat humana veu amenaçada la seua identitat com a poble és on comencen els problemes que deriven, moltes vegades, en violència.

Hem de ser respectuosos amb la resta de la gent, i agafar el millor del que tenim uns i altres per a conformar una identitat comuna, acceptada per tots, en la que ningú es vegi rebutjat per ser diferent, sinó que per això mateix, tinga l'ajuda i la comprensió de la resta d'individus per adaptar-se i habituar-se a eixa nova societat.

2). Apartat segon.

- Capítol 1:

Tractant el tema religiós, hem vist que al llarg dels segles, s'ha passat de la tortura i la persecució, a la tolerància i al laïcisme. És per això que no són les religions les que canvien, sinó el nostre pensament, que evoluciona amb el temps i les circumstàncies.

- Capítol 2:

Les dues religions monoteistes que es localitzen al Mediterrani, cristianisme i islamisme, són, relativament, equiparables en quant a temps d'història i influència sobre els pobles, sobretot després de la caiguda de l'Imperi Romà.

Tradicionalment, el cristianisme ha sigut més autoritari i intransigent que l'islam, més obert i tolerant. Quina ha sigut la causa de que, en la actualitat, les societats cristianes gaudeixin de llibertat, mentre que el món islàmic siga un bull de fanatisme?

- Capítol 3:

Que és doncs allò que fa que les societats canvien amb el temps? La pròpia història de la religió? No. La sensació de seguretat, de respecte.

Quan una societat veu amenaçada la seua cultura, el seu mode de vida, llavors tendeix a fer-se més autoritària i intolerant amb el desconegut, amb el que prové de fora. Aquesta amenaça pot manifestar-se de moltes maneres: pobresa, guerra, persecució, etc. encara que molt sovint és una barreja de totes aquestes circumstàncies el que fa que es produisca aquesta situació d'intolerància ja esmentada.

- Capítol 4:

Hui en dia, els canons que marquen la vida de les persones són els mateixos, els de la societat d'occident. Per a europeus i americans, el progrés és sinònim d'evolució sense alterar-ne la seua cultura. Per a la resta del món, adaptar-se a la modernitat significa canviar les bases de la seua tradició, costums, etc.

No actuaran igual davant els símbols occidentals, i per tant, es presenta una crisi d'identitat per a una gran majoria de la humanitat, que es rebat entre l'assimilació de la cultura occidental, o la preservació de la cultura i tradició pròpies.

- Capítol 5:

Intents de modernització per part de les potències no occidentals n'hi ha hagut, però sempre han quedat limitades pels interessos dels països occidentals, que volien obediència total, i no un tractament d'igual a igual.

- Capítol 6:

Si el fanatisme s'ha “posat de moda” en el món àrab ha sigut degut a la incompetència i incapacitat dels governs nacionalistes dels darrers anys, que no han sigut capaços de dur a terme una vertadera modernització del país, portant a la gent, cada vegada més pobre i endarrerida respecte a occident a refugiar-se en les tesis fonamentalistes.

- Resum de l'apartat 2:

L'islam i el cristianisme foren, en un principi, religions oposades al que són hui en dia, és a dir, el cristianisme era molt més intransigent i intolerant que l'islamisme. Què ha fet doncs que es doni aquest canvi? La resposta és la seguretat de la societat, el respecte de la seua cultura.

Així, el món occidental i cristià veu com el progrés és part de la seua cultura, mentre que el món àrab es té que adaptar als continus canvis per modernitzar-se. La por als canvis, relacionada amb la pobresa, ha fet que la gent es refugi en les tesis fonamentalistes, que els asseguren un món millor després de la mort, després d'una vida de sofriment i pobresa.

3). Apartat tercer.

- Capítol 1:

Fa cinquanta anys la religió no era l'element més important de la identitat de les persones, però avui en dia, s'ha convertit en allò primordial. Què ha ocorregut?

A banda de la caiguda del comunisme, i de la crisi del model capitalista en quant a benestar social, existeix un altre aspecte: la globalització. Hui en dia totes les persones tenim l'accés a tots els coneixements, el que ha produït que les societats s'apareguin cada vegada més. Aquesta situació produeix una falta d'identitat, i un desig per defendre els teus arrels davant la occidentalització de la teua vida. Així, la gent es refugia en les religions, una manera de preservar la seua identitat com a poble diferent dels altres.

- Capítol 2:

No es que es vulgui acabar amb les creences religioses, sinó de posar fi als sentiments de pertinença religiosa a una comunitat per diferenciar-te de la resta; tot això, a causa de la globalització.

Però la globalització no té perquè ser roina, sinó que si l'aprofitem, podem crear una nova noció d'identitat, global, que seria la suma de totes les nostres pertinences.

- Capítol 3:

La globalització ha fet que tinguem més trets en comú amb qualsevol ciutadà del món, que amb els nostres avantpassats. Això com ja hem dit, fa que afirmem cada vegada amb més força les nostres diferències, però si això és així, és perquè cada cop som més pareguts.

Ara bé, la globalització ens porta a dues realitats oposades: la universalitat, favorable; i la uniformitat, desfavorable.

- Capítol 4:

La universalitat ha fet, per exemple, que teòricament tots els éssers humans tinguem els mateixos drets, malgrat que no sempre es compleix, ja que sempre exigim més a uns que a altres. Açò provoca l'existència de dues humanitats. Cal, per tant, tendir a la universalitat de veritat, perquè humanitat no hi més que una.

La universalitat és també el motor que ha ajudat a estendre els costums, i per tant la identitat, de tots els pobles del planeta, conservant així la seua integritat com a poble.

- Capítol 5:

La globalització, per tant, ha fet que el model cultural, social, econòmic, polític... occidental s'expandisca a tot arreu, en detriment del model propi de cada poble.

Si aquest és el camí a la modernitat, el trair a les teues costums per accedir a les d'altres, es generarà una reacció nostàlgica de defensa de les tradicions, sovint acompanyada de l'acció violenta.

- Resum de l'apartat 3:

Aquesta situació de defensa de les teues pertinences és deguda a la globalització. Si l'emprarem correctament serviria per crear una identitat comuna per a tots els éssers humans en la que tot individu es puguera reconèixer i identificar. Ara bé, actualment, la globalització serveix per imposar la cultura occidental a les altres.

Trair a les teues pertinences per modernitzar-te derivarà, en alguns casos, en accions violentes per defensar la teua pròpia cultura, a la qual veus desaparèixer, i com també ho fa la teua identitat.

4). Apartat quart.

- Capítol 1:

Ja hem vist que la mundialització és la causa dels comportaments lligats al sentiment d'identitat, tant pacífics com violents. S'ha de procurar, doncs, crear una civilització global on tothom s'ha de reconèixer i identificar, evitant considerar-la així, un producte estranger que s'està imposant a la seua cultura.

Cert és que la globalització amenaça la diversitat cultural, però també és cert que en el món actual també existeixen mitjans per defensar les cultures minoritàries. Internet, amb la possibilitat de difondre coneixements lliurement, i molt important, en qualsevol idioma, és una d'aquestes línies essencials de defensa.

- Capítol 2:

És ben sabut que les persones poden viure sense religió, però no sense cap llengua. També la religió és de naturalesa exclusiva, mentre que la llengua no. La llengua té, per tant, una doble particularitat: és alhora un factor d'identitat i un instrument de comunicació.

Degut a això, no és convenient separar llengua d'identitat, justament el contrari del què passa amb la religió. Per tot el que s'ha dit, les persones hem de tindre el dret de conservar la nostra llengua i a utilitzar-la lliurement.

- Capítol 3:

Immiscint-se de ple en el món de la llengua, tractem el cas particular de la Unió Europea. L'anglès és hui per hui el vehicle de comunicació global, i és imprescindible per parlar amb qualsevol altra persona del món.

Però, basta sols amb saber anglès? Els ciutadans europeus haurien d'aprendre tres idiomes, un l'anglès, un altre el del seu país natal, i un altre idioma, convenientment també de la Unió. Així, un grup de persones de distinta procedència podrien triar, a més de l'anglès, un altre idioma per comunicar-se.

- Capítol 4:

La democràcia és l'única forma de govern possible, sempre que es respecten els drets de les persones i siguin tractats d'igual manera davant la llei, amb independència de quines siguin les seues pertinences. És a dir, establir un sufragi universal on el color de la pell, la religió, les ètnies, no tinguen cap importància, ni per triar, ni per ser triat.

- Capítol 5:

Una vegada ja sabem que és la democràcia l'única manera en què tots els pobles poden ser respectats des de la igualtat, hem de partir del suposat que les discussions, normals en tota democràcia, s'han de desenvolupar en un clima de relativa serenitat, és a dir, respectant la llibertat d'expressió.

Per tant, un país on el dret democràtic no es pugui exercir-se lliurement, no comptarà amb una vertadera democràcia; segurament en aquests territoris existeixen conflictes d'identitat, que deriven en matances i assassinats. La comunitat internacional ha de treballar no sols per la democràcia, sinó per assegurar el seu compliment.

- Resum de l'apartat 4:

L'objectiu principal que tenim és crear una identitat global, en la que cap individu no es senti discriminat. Un dels vehicles per a fer-ho és la llengua, un factor de doble importància, ja que, a més de servir per comunicar-te, és un factor lligat a la identitat de les persones. Hem de respectar, doncs, el dret de parlar en el seu idioma.

Pel que fa a la resta de drets, sols poden donar-se en una democràcia on les necessitats dels individus estiguen cobertes i puguen exercir el seus drets lliurement. La comunitat internacional no pot justificar-se al imposar democràcies, sinó que ha d'assegurar-se del seu compliment.

.

5). Resum del llibre.

La identitat de cada persona està constituïda per diverses pertinences: nacionalitat, religió, educació, professió, un idioma, etc. Cadascun dels individus és resultat de la combinació d'aquests elements o pertinences. A vegades, una pertinença determinada preval sobre totes les altres i es converteix en sinònim d'identitat. Les causes poden ser diverses, però la més comuna és que la seua cultura està sent amenaçada i s'aferra a una característica comuna entre la seua gent: la religió, la raça, són les més freqüents.

Amin Maalouf proposa una alternativa: a l'era de la mundialització s'ha de treballar perquè tothom pugui assumir la seua pròpia diversitat. És a dir, hui per hui, el progrés és sinònim d'occidentalisme. Aquells que no són occidentals veuen amenaçada la seua cultura si decideixen modernitzar-se, per això, molts d'ells s'estanquen en el passat i busquen aquelles tesis fonamentalistes que els prometen una vida millor en el més enllà sempre que no suportin els valors occidentals. Cal, doncs, crear mecanismes de protecció de la diversitat cultural, com l'internet, que servissin per que, a la vegada que progresses, conserves la teua cultura. En les nostres mans està el futur de la humanitat: unida però amb diferents cultures, o desunida, amb por, i segurament, amb violència.