Les filadores, Diego Velázquez

Aquest quadre va ser pintat per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez durant el 1658, el que va ser denominat el “Segle de la Física” degut a que en aquest període, les aportacions de Galileo Galilei, René Descartes i Isaac Newton van donar origen a la física clàssica i a un sistema de pensament mecanicista.

És una pintura de temàtica mitològica, més concretament és son podem veure representada la faula d’Aracne, una gran filadora que va competir contra la deessa Atena. Aquest mite ens explica que Aracne s’enorgullia del seu art de teixir i Atena la va proposar un repte per demostrar la seva habilitat i la deessa va confeccionar un teixit que relatava el seu duel contra Posidó. El tapís d’Aracne mostrava diferents escenes d’amors entre déus, per el qual Atena el va estripar i Aracne, avergonyida es va penjar. En un acte de compassió d’Atena, va afluixar el nus que la ofegava i la va convertir en l’aranya que teixeix les seves fabuloses teles.

Els atributs d’Atena, deessa de la guerra i la saviesa, són la llança llarga i un escut amb el cap de Gorgona representat. Els seus animals són l’òliba i la serp, de plantes té la olivera i va inventar la filosa.

En el quadre podem veure, en un primer pla, la part del mite en que Atena i Aracne estan competint per veure qui teixeix millor de les dues. Aracne és la dona de la dreta, humana i molt concentrada en la seva feina. En canvi, a l’esquerra podem veure una altra dona que fila però no hi posa gaire atenció; aquesta dona és la deessa Atena, i es pot saber ja que, encara que sembli una dona envellida (amb canes falses al seu cap), podem veure com Velázquez la va representar ensenyant una cama amb aspecte clarament juvenil i sa, sense cap rastre d’arrugues o del pas del temps. La deessa s’amaga.

En un segon pla podem veure com un parell de dones entren en el que podem deduir que podria ser el taller principal on venien els teixits ja confeccionats, i és un lloc de menys importància tot i que està millor il·luminat per la llum que podria provenir del carrer.

En un tercer i últim pla podem veure un tapís, que és el que es considera que va teixir Aracne durant la competició, en el qual representava un dels enganys de Zeus per aconseguir favors sexuals de les dones les quals s’encapritxava i és una clara ofensa cap a la deessa Atena. En aquest tapís del tercer pla es pot veure representat el rapte d’Europa, el quadre que va representar Rembrandt.

En aquest quadre no s’hi va representar cap dels atributs d’Atena però si que s’hi pot veure molt clarament la filosa, un invent seu segons la mitologia grega.

Filosa

Esquerra a dalt: Aracne

Dreta: Quadre de Rembrandt “El rapte d’Europa

Esquerra a baix: Reproducció del partenó d’Atenes