Les dones de les fàbriques

Encara que les dones representin més de la tercera part de la força
laboral a nivell mundial el seu treball sempre ha estat limitat a
determinats camps professionals en els que no es requereix una alta
preparació i que acostumen a ésser activitats mal remunerades.
Al llarg de la història i en tot tipus de cultures, les dones han ajudat
a les seves famílies al camp, al mercat o a la casa. De fet la mà d'obra
femenina mai s'havia considerat com un problema fins l'aparició del
sistema fabril.
Desgraciadament la pobresa i la manca dels recursos econòmics obligaren
a milions de nens i dones a viure en condicions infrahumanes. Tot i això
els seus escassos ingressos eren imprescindibles per a la supervivència
de les seves famílies. Molts cops aquestes no podien satisfer les seves
necessitats més primàries com ara l'alimentació, habitatge, roba o aigua
amb la que mantenir un mínim d'higiene.
Durant el segle XIX i principis del XX, quan s'estava gastant la
revolució industrial aquí a Catalunya, 54000 persones treballaven com
assalariats a les fàbriques i a finals dels segle ja n'eren 144700; on
la majoria dels assalariats estava constituïda per dones i nens. Des de
sempre les dones ja competien en el mercat laboral amb els homes tot i
que la seva tasca era molt menys pesant que la seva. Els empresaris
preferien donar feina a les dones en uns determinats sectors per la seva
habilitat i perquè el sou que cobraven acostumava a ser un 40%
aproximadament menys que el que cobraven els homes. El més habitual era
que aquestes fossin explotades a les factories, institucionalitzan- se
un sistema en el que predominaven unes condicions laborals pèssimes,
llargues jornades laborals i molts abusos, que, juntament amb
l'explotació infantil, era una de les pitjors situacions que podien
sofrir els treballadors durant el capitalisme industrial. Entre les
conseqüències socials negatives que aportà la revolució industrial, a
part de l'empitjorament de les condicions de vida; va ser
l'analfabetisme, l'empobriment de les famílies i l'escandalosa xifra que
mostrava la taxa de mortalitat infantil menors de sis anys sobre el
total a mitjans del segle XIX, que era de 104'27%(nens i nenes) molts
d'ells morts degut a l'alta sinistralitat de les condicions de treball,
poca llum i higiene. A més l'esperança de vida no era molt llarga. La
mitjana a la que era normal arribar era a la dels 23 anys i la que hi
arribava es podia considerar sortosa però també vella.
La legislació relativa al salari mínim i molts altres tipus de mesures
legals van intentar ser imposades per tal d' arreglar la humiliant
situació dels obrers. Malgrat això la indignació social anar creixent
considerablement. La primera llei rellevant sobre l'explotació infantil
va ser la que establia la edat mínima per treballar: els 10 anys
obligant als patrons de les empreses que els nens i nenes en edats
compreses entre els 10 i 14 anys no treballessin més de mitja jornada o
bé dies alterns. Aquesta mateixa llei limitava a 12 hores que podien
treballar els adolescents en edats compreses entre els 14 i 18 anys,
donat- los descans d'almenys de dos hores per menjar o bé per rebre la
instrucció primària o religiosa als menors de 14 anys que no l'haguessin
rebuda. Però desgraciadament això no fou suficient i els abusos romanien
a les fàbriques. Aquest abusos van anar provocant una deterioració del
cos social tan important com per veure's reflexada en l'aparició d'unes
reglamentacions més sèries i contundents com ara la del 13 de març de
1900; primera reglamentació legal del treball femení i infantil.
En aquestes es van establir un seguit d'articles a favor de les dones
assalariades com ara que, al vuitè mes d'embaràs tingui el dret
d'abandonar la feina i el patró reservarà a l'obrera el seu lloc de
treball durant el temps que estigui obligada o autoritzada a deixar-lo
sempre i quan presenti el certificat del metge que ho demostri. Un cop
ja restablertes a la feina, disposin d'una hora (que podrà ser dividida
a conveniència) per poder donar de mamar al seu bebè i assistència
gratuïta d'un metge i una indemnització diària suficient com per a poder
mantenir la condició d'higiene de la mare i la del seu fill.

El treball executat per les dones ha tingut una importància vital des de
la prehistòria, tot i que la seva contribució a l'economia ha variat
depenent de la estructura, necessitats, costums i valors socials però
avui dia totes les cultures, per més diferents que siguin tenen una cosa
en comú: la discriminació de la dona en el camp laboral.
A finals del segle XX el problema de l'explotació de la mà d'obra
femenina segueix essent molt greu en nombrosos països. Una sèrie
d'estudis estadístics han rebel·lat que el 70% de que treballes o estan
fent en unes condicions infrahumanes. I el més greu de tot és que no
només està passant en els països en vies de desenvolupament, sinó que
també en les bosses de pobresa de les grans ciutats d'Europa; on les
seves condicions de vida són pèssimes i les seves possibilitats
d'alfabetització quasi nul·les.
Els esforços més destacats per tal d'ajudar a totes les víctimes del
sistema fabril provenen d'organitzacions com la Organització
Internacional del Treball (OIT) i la Organització de les Nacions Unides
(ONU). Malauradament tan la dona com el nen segueixen estan discriminats
i aquestes organitzacions no ho poden arreglar del tot, ja que no tenen
capacitat per obligar el compliment d'aquests convenis perquè es un acte
assumit de forma voluntària pels països membres.