Recensió: Les constitucions espanyoles de Dámaso de Lario

Índex

Portada.

Índex.

Introducció.

Tema 2.

Tema 3.

Tema 4.

Tema 5.

Tema 6.

Tema 7.

Vocabulari.

Introducció

Aquesta és una recensió sobre el llibre Les constitucions espanyoles dels escriptors Dámaso de Lario i Enrique Linde. Com podem veure a l'índex aquest trball consta d'un resum de cada un dels temes del llibre, a més d'un triat de paraules necessàries per entendre el contingut.

Cada un dels temes està resumit, tant el context històric com les constitucions en elles mateixes. Amb aquesta feina esperam aconseguir aclarir quina a estat l'evolució del constitucionalisme a Espanya des del seus inicis.

Tema 2

Tot i els canvis produïts en alguns països d'Europa i en Amèrica, en el segle XIX, Espanya encara estava governada per un règim absolutista. Se mantenien els poders dels estaments i la burgesia.

El moviment intelectual de la il·lustració havia fet creure que Carles III i Carles IV anavan ha canviar les estructures polítiques i econòmiques del país, però no fou així. A 1790 va ocórrer el període de “Pánico de Floridablanca”, on es van tancar totes les relacions amb França per por a la introducció d'idees revolucionàries. Tot i aquestes restriccions, a Espanya van succeir diferents revoltes fins arribar a la Guerra del Francès (1808-1814), amb la proclamació del francès Josep Bonaparte com a monarca.

Per aparentar un progrés, el grup de Josep I va convocar una Assamblea a Bayona per crear un Estatut. Aquest estatut era una Carta Otorgada, un text on el monarca otorga uns drets al seu poble. Històricament no va tenir un paper gaire important com a contitució. Les seves característiques fonamentals són:

Soberania	Concretament és una carta otorgada.
Drets fonamentals	Reconeix alguns, com ara la llibertat d'imprenta. Però no estipula una taula.
Divisió de poders	No es proclamen. El rei té tot el poder.
Sufragi	Indirecte per eleccions de diputats provincials.
Parlament	Integrat per Senat i Corts.
Forma de govern	El rei ha de comptar amb el ministeri, el Parlament i el Consell d'Estat
Altres dades	Només es permet la religió catòlica, la del rei. Té 146 articles.

Durant la Guerra del Francès, concretament a 1810, es va convocar una Junta Central Suprema, aquesta si format per representants del poble. Aquesta reunió tenia com objectiu establir una constitució a model de la francesa i/o americana. Els dos grans grups de la junta, políticament parlant, eren: absolutistes i liberals. Finalment, dia 19 de març de 1812 van arribar a un acord, que afavoria un poc més els ideals liberals, amb la Constitució de 1812. Les seves característiques bàsiques són:

Soberania	Nacional. El poder al poble.
Drets fonamentals	Es van concretant al llarg de l'escrit.
Divisió de poders	Marcat clarament: el legislatiu correspon a Corts i al rei; l'executiu al rei; i el judicial als tribunals.
Sufragi	Actiu: indirecte, successivament a juntes de parroquia, de partit i de provincia. Pasiu: per ser diputat s'ha de ser major de 25 anys i tenir una renda proporcionada per bens propis.
Parlament	Unicameral. El rei no podia actuar-hi asobre.
Forma de govern	Monarquia moderada i hereditària.
Altres dades	Es va escriure en època de guerra. Té 384 articles. A més fou la primera Constitució espanyola.

Amb el final de la guerra (1814), Ferran VII va tornar per governar. El 4 de maig de 1814 decretà la nulitat absoluta de la Constitució i tota l'obra legislativa de Cadis. Això va portar a diverses sublevacions, fins que a 1820 el rei es va veure obligat a acceptar la constitució, i així comença el Trienni Liberal (1820-1823). Aquest període acabà amb l'entrada dels “Cent mil fills de Sant Lluís” en nom de la Santa Aliança, de manera que van restablir a Ferran VII com rey absolut.

Fins a 1833 el sector liberal fou fortament castigat. Amb la mort del monarca la seva filla va heretar el trono, tot i que la seva mare va assumir la regència fins la seva majoria d'edat. Hi hagué sectors enfrontats per aquesta elecció, un sector estava a favor d'establir com a monarca al germà de Ferran VII, Carles M. Isidre, i aquest sector és anomenat dels carlins i el sector liberal que donava suport a Isabel II, filla de Ferran VII. Amb aquests sectors enfrontats van aparèixer les guerres carlistes.

Políticament, no era possible tornar a la situació de 1812; així doncs, Martínez de la Rosa, cap de govern, elaborà un Estatut Reial (1834) com transició. Aquest estatut acabaria al poc temps amb el Motí de la Granja. El més característic és:

Soberania	Compartida entre rei i Corts. Es una Carta Otorgada.
Drets fonamentals	No es regulen.
Divisió de poders	No es reconeixen.
Sufragi	Per accedir a l'Estament de procurador, s'ha de ser: espanyol, major de 30 anys, i haver residit 2 o més anys a la provincia que el nombra.
Parlament	Format per l'Estament de Próceres del Regne i l'Estament de Procuradors del Regne.
Forma de govern	Monarquia moderada i hereditària on el rei pot acur sobre les Corts.
Altres dades	Té 50 articles.

Tema 3

A 1836 s'establia definitivament a Espanya el règim constitucional. El dia 18 de juny de 1837 les Corts van crear una nova Constitució, basada en la de l'any 1812. Tot i que no fou un acord perfecte. Políticament i ideològicament, suposava un retrocés vers a la de 1812. Les seves característiques són:

Soberania	Nacional.
Drets fonamentals	Es marquen alguns drets com la llibertat d'imprenta i ideològica.
Divisió de poders	Es marca implícitament. El poder legislatiu a les Corts i al rei, l'executiu al rei, i el judicial als tribunals i jutjats.
Sufragi	Actiu: directe i censitari. Pasiu: censitari.
Parlament	Bicameral: Congrés i Senat.
Forma de govern	Monarquia limitada i hereditària.
Altres dades	Té 77 articles, i dos disposicions complementàries.

Finalment, moderats i progressistes acceptaren la Constitució. Amb el final de la primera Guerra Carlista (1833-1839) pareixia que el règim es consolidaria, però no va ser així ja que començà a haver tensions entre el dos grups. Per aquest fet va acabar assumint la regència Espartero.

La incapacitat d'Espartero com a cap de govern va produir revoltes dels moderats, fins que van aconseguir arribar al poder. Narváez es va situar com a dirigent a 1844, aquest període durà deu anys i és conegut com “Decada Moderada”.

La Constitució del moment no s'adaptava prou bé a la voluntat de Narváez, així doncs a 1845 es van convocar novament unes Corts per fer-hi una reforma. Aquesta nova Constitució resultà força diferent a la de 1837, aquí estan les seves característiques:

Soberania	Compartida entre rei i Corts.
Drets fonamentals	No s'estipulen de manera explícita.
Divisió de poders	No es proclamen.
Sufragi	Senat: censitari als alts càrregs. Congrés:directe i censitari.
Parlament	Bicameral: Congrés i Senat.
Forma de govern	Monarquia moderada i hereditària.
Altres dades	Té 80 articles.

Tot i aquesta reforma els governs van resultar força inestables, fins i tot Narváez amb el consentiment de la reina va impantar una “dictadura constitucional” per controlar la situació. Fruit de les revolucions europees, va tenir lloc la Revolució de 1854. La reina Isabel II crida a governar a Espartero, qui compartirà aquest càrrec amb el general O'Donnell. Així s'inicià el bienni progressista (1854-1856). En aquest període van crear una constitució anomenada “nonata”, perquè mai va arribar a entrar en vigor. Hagués estat una constitució molt novedosa. Les seves característiques:

Soberania	Nacional.
Drets fonamentals	S'estableixen tots al primer article.
Divisió de poders	Es marquen implícitament. El legislatiu compartit entre rei i Corts, l'executiu al rei; i el judicial als jutjats.
Sufragi	Senat: censitari. Congrés: elecció directa per províncies.
Parlament	Bicameral: Senat i Congrés.
Forma de govern	Monarquia limitada i hereditària.
Altres dades	Té 92 articles.

Finalment, O'Donnell es va sublevar i es va alçar amb el poder i creà un partit anomenat Unió Liberal amb qui va governar dotze anys. En aquest temps es restablí la Constitució de 1845.

Tema 4

A 1866 la reina va cessar a O'Odonnell, i així la Unió Liberal va perdre força. Per aquesta raó el partit també es va unir al Pacte d'Ostende (1866), pacte on tots els partits polítics acordaven derrocar a la reina per establir-hi un règim democràtic. De manera que a 1868 hi hagué la Revolució, “La Gloriosa”, amb l'alçament del general Prim. Es va establir un règim provisional, fins que el dia 1 de juny de 1869 es van convocar Corts per sufragi universal masculí.

Aquestes Corts van elaborar una nova constitució, una constitució democràtica. Aquí estan els seus detalls:

Soberania	Nacional.
Drets fonamentals	Es marquen extensament al Titol I.
Divisió de poders	Es separen de forma clara.
Sufragi	Senat: sufragi actiu universal e indirecte. Congrés: sufragi passiu.
Parlament	Bicameral: Senat i Congrés.
Forma de govern	El regna però no governa. Una monarquia basada en la Constitució.
Altres dades	Té 112 articles i 2 disposicions transitòries.

Una vegada establerta la Constitució es ve decidir que s'insauraria una monarquia (1871) i el rei elegit fou Amadeu de Baboia. Aquesta primer opció de la constitució no va donar pas estabilitat i a 1873 el rei abdicà. De manera que es va cercar una altra alternativa: un república. Pero aquest canvi suposava una reforma a la constitució, i així doncs les Corts elaboraren el Proyecte de Constitució Federal de la república Espanyola. Aquest proyecte presentava aquestes característiques:

Soberania	Nacional.
Drets fonamentals	S'estableixen aquests com un fet natural que cap llei pot canviar-los.
Divisió de poders	Divisió rígida.
Sufragi	Congrés: universal i directe. Senat: elegits per parlaments dels estats.
Parlament	Bicameral: Congrés i Senat.
Forma de govern	República federal.
Altres dades	Té 117 articles.

S'anomena proyecte perquè a 1874 el general Pavia donà un cop d'estat, de manera que el restaurà la monarquia borbònica.

Tema 5

A partir d'aquest moment, s'establí el període anomenat La Restauració (1875-1931), que va dirigir Cánovas del Castillo. Els objectius de Cánovas eren: consolidar la monarquia, evitar els cops d'estat per militars, otorgar al rei amplis poder per canviar el Govern segons fos necessari, i establir un turnisme al poder entre liberals i consevadors. El actes de Cànovas tenien dos aspectes: per una part anular els drets polítics, anular els judicis per jutjats i la llibertat de càtedra, suspendre la llibertat de prènsa, i perseguir republicans i obrers. D'altra banda, otorgà tot el poder al rei. Amb aquestes dues iniciatives volia consiolidar un règim estable.

Cànovas no volia arriscarse a crear una constitució basada en les anteriors, de manera que a 1876 va crear una nova, en acord amb les Corts i l'aprovació del rei, Alfons XII. La constitució suposava un retrocés molt gran, com podem veure a continuació:

Soberania	Compartida entre rei i Corts.
Drets fonamentals	S'estableixen aquests al Títol I, i es desenvolupen més envant.
Divisió de poders	Només la legislació està compartida entre rei i Corts.
Sufragi	Congrés: es limita al rei. Senat: sufragi actiu, estamental i censitari.
Parlament	Bicameral: Congrés i Senat.
Forma de govern	Monarquia moderada i hereditària.
Altres dades	Té 89 articles.

Tot i aquest retrocés, aquesta constitució va durar més que qualsevol fins aquell moment. Va permetre aconseguir alguns dels objectius de Cànovas del Castillo. Amb el temps ambdós partits, liberals i conservadors, es van anar quedant sense programa de manera que van actuar de manera molt igual.

A finals de segle, les altres forces democràtiques començaren a exigir reformes per poder participar-hi. Amb la pérdua de les darreres colònies es van crear moltes tensions tant a nivell social com polític. Els moviments intelectuals (regeneracionistes) i les veus populars començen a parlar de República o moviments reginals molt durs. Finalment a 1923 Miguel Primo de Rivera s'alçà contra el règimi establí una dictadura que anulava la constitució, elimina algunes institucions polítiques i acaba amb les llibertats públiques. A 1930 Alfons XII destitueix a Primo de Rivera per Dámaso Berenguer, ja que el primer havia anat creant un gran descontent. El període govern del segon no va tenir cap èxit. Finalment, a 1931 el regnat d'Alfons XII va acabar.

Tema 6

Les eleccions locals de 1931 van establir una república, la segona República espanyola, amb Niceto Alcalá Zamora com a cap del Govern Provisional. Aquest govern provisional estava format per representants de cada grup polític. L'objectiu d'aquesta coalició era la celebració d'eleccions a Corts.

Finalment el 9 de desembre de 1931 el president de les Corts declarà la promulgada la Constitució. Podem veure açí les seves característiques:

Soberania	Popular.
Drets fonamentals	Es proclamen al Títol III extensament.
Divisió de poders	Es proclama.
Sufragi	Universal, directe, igual i secret.
Parlament	Unicameral. Exerceix el poder legislatiu.
Forma de govern	República democràtica de treballadors.
Altres dades	Un estat laic. Té 125 articles. Es reconeixen drets a la dona.

Entre els anys 1931 i 1936 el govern va haver de fer front a gran quantitat de problemes que s'havien anat agreujant al llarg del temps, com ara el problema religiós. Aquesta pot ser una de les causes que contribuïren a què no s'establís definitivament el sistema republicà, a més dels diversos governs, presidents i legislatures que no acabaren de posar-se d'acord.

La conseqüència d'aquesta divisió ideológica era evident: a 1936 fins a 1938 esclatà la Guerra Civil espanyola, entre els nacional (dirigits per Francisco Franco) i els republicans. Finalment, Franco es va establir com a dirigent absolut del país, una dictadura que durà fins 1975. Aquest llarg període fou conseqüència de factors com el creixement econòmic de 1958 degut a que Espanya proporcionava provisions a les potències de la Segona Guerra Mundial, les lleis dictades successiva i oportunament. D'aquesta manera el general va mantenir el pais durant 40 anys, mantenint fins el 20 de novembre de 1975, dia de la seva mort, tots els poder en ell mateix.

Tema 7

Amb la mort del dictador, com estava previst, va pasar amb el títol de rei don Juan Carlos de Borbón. Amb el contexte europeu, Espanya va passar a ser un règim democràtic. Com a primera acció es va establir a Adolfo Suárez com a president del govern. Es va crear una constitució, la Constitució de 1978, molt revolucionària. Es va votar per aquesta el 6 de desembre de 1978, le primera vegada que el espanyols votavem una constitució, i evidentment fou aprobada per la majoria del poble. Aquí està detallada la constitució actual:

Soberania	Popular.
Drets fonamentals	Es proclamen al seu Títol I de manera extensa.
Divisió de poders	Es marquen clarament. Tot i que estan tots tres relacional entre si.
Sufragi	Universal, lliure, igual, directe i secret.
Parlament	Bicameral: Congrés i Senat.
Forma de govern	Monarquia parlamentaria. El rei regna però no governa.
Altres dades	169 articles, més 9 disposicions transitòries, més 1 disposició de derogació, i 4 disposicions adicionals.

Tot i que encara no s'ha fet cap reforma, després d'un llarg període de govern hi ha alguns articles que es podríen reformar.

Vocabulari

Sobirania: qualitat del poder polític d'un estat o organisme on no està sotmés pel control d'altre estat o organisme.

Sufragi universal: sistema on el cos electoral està format per tots els ciutadans que no hagin estat privats dels seus drets polítics.

Sufragi censitari: sistema on el dret a votar queda reservat als contribuents que paguen una quantitat mínima d'impostos.

Senat: assamblea parlamentària.

Severalisme: no existeix una definició.

Tribunal constitucional: órgan de l'estat format per un o més magistrats que jutjen conjuntament segons la constitució.

Defensor del poble: institució de l'ordenament constitucional que té com objectiu la defensa dels drets i llibertats constitucional front a les arbitrarietats de l'administració.

Estatut d'autonomia: llei constitucional d'una comunitat territorial autònoma a l'interior de l'Estat.

Corts bicamerals: assambleas convocades per realitzar tasques legislatives dividits en dues cambres.

Carta otorgada: text oficial on el monarca feia una concessió de drets i de més al seu poble, es caracteritza perquè no es comptava amb l'opinió del poble.

Congrés: cos legislatiu compost per diputats o representants del poble.

Consens: proposicions acceptades per l'opinió pública.

Constitució: cada un dels estatus amb els que es governa una corporació.