Les Cendres del Cavaller

L´autor, Joanot, al sentir acostar-se el final dels seus dies escriu una carta al Senyor Martí Joan de Galba. En la carta li diu que vol que el Tirant lo Blanc sobrevisca i que siga cuidat com ell l´ha cuidat. En la carta també conta tota la seua vida tal com la va viure per demostrar-li que en el Tirant hi havía escenes d'ella.

Comença relatant com son pare li havía fet cridar per anar a servir al rei Alfons. El germà li explicà les influències que tenen en aquell moment: conta que havien perdut privilegis perque la reina no el tenia en afecte perque a 1410 va morir el rei Martí sense succesor i va haver una lluita per la corona que la va guanyar Ferran d'Antequera. L'altre candidat, Jaume d´Urgell, i els seus servidors foren detinguts i la seua mare va passar a responsabilitat dels Martorell que li van donar un bon tracte (aixó no va agradar-li a la reina) .

El viatge fins Nàpols fou molt tranquil, els mariners anaven molt confiats en la victòria i es passaven el dia contant històries bèliques passades sense preocupar-se per la batalla. Un dia quan ja estaven prop de Nàpols el pare de Joanot li va fer cridar per a contar-li que pensaba cambiar el testament i deixar-li a ell tots els bens familiars. Joanot va pedir a son pare que el tornase a pensar i després parlarien.

El dia de la lluita tots estaven molt contents i confiats (pensaven que Renan d´Anjou es rendiria). El trajecte fins Nàpols era molt ràpid i al apropar-se a l´illa no van vore cap vaixell al port, sols un xicotet vaixell pesquer que s´havia despistat i es dirigia cap a la primera embarcació. El vaixell estava ple de polvora i anava conduït per un suicida, i quan va estallar, tota una flota de naus els van atacar i en poc de temps, van conseguir abordar la nau del rei i destruir tots els vaixells. Sols la nau on anava Joanot i el seu pare va poder fugir perque era la més ràpida, però quan estaven arrivant al port de Sàsser a Sardenya el vaixell va enfonar-se amb molts tripulants. Ja en Sàsser, el pare de Joanot va morir després de canviar el testament. Un dels dies que Joanot va estar en l´illa van passar uns cavallers que anaven a negociar l´alliberament del rei i dels seus germans, poc després va tornar un dels germans, Joan de Navarra, amb qui Joanot va poder tornar a la península.

Va estar uns dies a Barcelona a casa d'un amic que es va fer a Sásser i després va tornar a la seua casa. Allí es va fer càrrec dels asumptes familiars i va conseguir que el nom dels Martorell fora altra vegada gran i conegut.

Un dia, Damiata va entrar a la cambra de Joanot i li va contar que havia fet bodes sordes amb Montpalau i que despres aquest va negar d`haverles fet. Joanot es va muntar en col·lera i va manar una carta a Montpalau exigint-le que o es cassava amb Damiata o el retaria a un confrontament a ultranza. Montpalau va acceptar el duel, però amb algunes condicions: Joanot hauria de buscar un jutge i que si no el trobava abans de sis messos el seu honor quedaria ferit. Quan Joanot estava buscant un jutge per al duel, va rebre un escrit de la reina Maria que li deia que es presentara al seu palau. Joanot anà al palau i la reina va prohibir-li el duel entre Montpalau i ell. Pero Joanot no li va obeir i va marxar cap a Barcelona amb el seu germa Jaume i un reduït grup de criats i servidors, deixant que Galceran es fera carrec de la família. Amb l'ajut dels Ladernosa va manar cartes a totes les monarquies d`Europa amb la fi de trobar un jutge. El rei d`Anglaterra va acceptar la carta de Joanot. Joan de Ladernosa va anar a parlar amb uns mercaders per a que li feren uns pagarés per poder fer el viatge fins Anglaterra i va partir. Va viatjar per mar i quan va arribar a l'illa anà cap a Londres amb uns mercaders que li van dir que el rei estava boig. Quan Joanot va arrivar al palau hagué de guaitar uns dies a que el rei puguera rebre-lo. Un dia va ser cridat a palau i va contar al rei la seua historia. El rei va acceptar el càrrec de jutge i li va invitar a que participara a un torneig que es celebraria uns mesos més tard. Joanot va acceptar i es va retirar. Li va manar una carta a Montpalau dient-li que ja tenia un jutge i que calia que anara a Londres per a la batalla. Montapalu no contestà. Mentres que esperava, va coneixer Richard Beauchamp, tutor del rei i comte de Varoic, amb qui va fer una bona amistat. Un dia quan estava parlant amb Beauchamp va vore a Lady Elisabeth i es va enamorar d'ella de seguida, a pesar de les advertències de Beauchamp.

Uns dies abans que començara el torneig va arribar una carta de Galceran on li posava al dia dels asumptes familiars i li contà que a Montpalau havia estat detingut per ordre de la reina. Galceran també li va parlar dels negocis que estava fent amb els Martorell per al casament d`Isabel amb Ausiàs.

El dia que va començar el torneig va rebre una carta de Galceran on li deia que Montpalau va eixir de la càrcel i va rebre la carta de Joanot.

A Joanot li va tocar lluitar en segon lloc amb William Bradford, un home de petita estatura a qui va guanyar de seguida. El segon combat el va resoldre fàcilment i quan va tornar a la seua tenda es va trobar a Elisabeth que li va felicitar pel combat que havia realitzat. El torneig es va suspendre per la mort d`un cavaller. Joanot va eixir de la seua tenda per veure que havia passat i es va trobar a Elisabeth, la seua criada, Beauchamp, i un altre cavaller. L'altre cavaller era el promés d`Elisabeth, el Duc d`Alimburg, i el va felicitar per la seua actuació i li va dir que esperava lluitar amb ell en la final. En el segon dia de combat els tres contrincants van caure de seguida. El rei a la fi del dia va rebre als quatre cavallers que quedaven en el torneig. Quan va tornar a la seua tenda va trobar la criada d`Elisabeth que li va dir que si era generòs amb ella podria fer que estigués amb Elisabeth en la misma cambra, ell va acceptar i li va pagar. La criada li va portar a palau i per un forat que hi havia a la seua cambra ell va mirar i va poder vore a la seua amada.

A l'ultim dia de torneig Beauchamp li va explicar que si guanyava hauria de triar a una dama per que fora la reina de les festes i li va pregar que no escogira a Elisabeth. El Duc d`Alimburg i ell van quedar finalistes, i a un combat molt dur Joanot va deixar-se perder per a no causar-li dany a Elisabeth. Quan ja el dia es terminava, va vindre un criat amb una carta de València on li explicaven que Montpalau havia sigut empressonat i no podia eixir dels territoris de la Corona. Després va vindre la criada, Mary, per portar-li una carta d'Elisabeth on li demanava una trobada a la seua casa. A la nit seguent va anar per Mary a la cambra d`Elisabeth on van estar junts tota la nit. I això van fer totes les nit fins que l'últim dia del torneig va ser cridat pel rei per veure el final del torneig i per dir-li que havia decidit adobar-lo el dia seguent. Va passar tota la nit vetlant les armes i l`endemà el van adobar. Després es van repartir els premis del torneig. Més tard al sopar a palau, el rei va anunciar el casament entre Almburg i Elisabeth, per aquesta raó no va poder vore-la més i va tornar a Valencia. També perque Montpalau no volia anar a Anglaterra i va pagar a Damiata per compensar la seua ofensa.

Pel camí de retorn per mar, el vaixell on viatjaven amb companyia d'uns mercaders va ser assaltat per pirates i van robar totes les possesions del mercader, incloses unes joies que amagaba baix la roba. Després el viatge fou molt tranquil i van arribar de seguida a Portugal on van haver de demanar altre deute per poder arribar a sa casa.

Ja en València el primer que va fer es negociar el casament entre Ausiàs e Isabel. Ell li donava a Isabel com dot unes terres i alguns diners del deute que havia demanat a Portugal. El casament va produir-se un messos després però no va durar molt perque Isabel va morir molt promte per una enfermetat i perque el nen que portava dins li llevava molta energia. No va ser l'unica mort ja que la seua avia també va morir i amb ella van començar tots el problemes judicials. La mare de Joanot i la seua mare havien arrendat els territoris de Murla i Benibraïm per a manar-li diners a Londres. Joanot va demanar les seues terres, però no li van fer cas per la qual cosa va entrar per la força i el va fer seu. Per aquest acte va estar a presó poc temps pero a la fí aconseguí que li tornaren els seus teritoris.

Al poc en una festa va coneixer a una dama, Agnes, amb qui va ser amant, era la dona de l'ambaixador d'Ixer. Quan aquesta relació es va acabar Agnes va fer presió i va conseguir que després de molts judicis, i de moltes injusticies fetes als Martorell, es quedaren sense terres. Durant aquest periode va estar diverses vegades empresonat com si fora un delinqüent i va haver de fugir varies vegades per a no ser agafat per la llei.

Quan ja no li quedava res, va rebre una carta d`Anglaterra on el seu amic Beauchamp li deia que Elisabeth estava a punt de morir i que desitjava veure'l. Amb l`ajuda d`un préstec que li va fer un amic va marxar cap a Londres tan ràpid com va poder. Al arribar fou a vore a Beauchamp i va parlar en ell una llarga estona i al dia seguent van anar junts a vore Elisabeth. Ella es notava enferma però així i tot es va alegrar molt de la vinguda de Joan i li va dir que es quedàs a sa casa. Durant un temps van viure com una parella, però un dia Elisabeth va morir i Joanot va tornar després d'estar un temps acompanyant a Beauchamp.

Va tornar i estigué a casa dels Ladernosa, però després va tornar a la seua casa perque encara tenia judicis inacabats. Al poc de temps la seua mare va morir i ell i Galceran van decidir anar a lluitar al costat del rei. Allí Joanot es va fer molt amic del nebot del rei, Carles de Viena princep destronat pel seu pare, rei de Viena. Poc després el rei Alfons va morir deixant la Corona al seu germà i pare de Carles, Joan II, i Nàpols al seu fill bastard Ferran. Joan amb Carles es van traslladar a Barcelona on van formar una cort. Un dia el pare de Carles el va apressar i fins un any després i darrere de moltes presions del poble Català va ser tret fora de presó, però va morir prompte. Aixó va fer que Joanot haguera de tornar a Valencia on va haver de vendre els seus llibres i el seu llibre Tirant lo Blanch per a poder sobreviure míserament fins al final dels seus dies.

1