BIOGRAFIA

El poeta Apol·loni va nèixer a Alexandria pels volts de l'any 3000 aC. És un poeta helenístic, que l'anomenen de rodes perquè va estar una llarga temporada en aquesta illa. Va pertànyer a la tribu Ptolemaida i era dill de Sil·leu o Illeu. És dubtos que hagi estat deixeble de cal·límac, un gran poeta d'aquella època, de qui posteriorment va ser rival i fins i tot enemic. La lectura atenta de l'obra d'Apol·loni revela sovint emulació i, en algunes ocasions, homenatges al mestre i poeta alexandrí “total”.

Va exercir la direcció de la Biblioteca d'Alexandria, un dels càrrecs “públics” més preats i que incoïa l'educació del príncep reial, el futur Ptolemeu III Evèrgetes. Potser la pugna per aquesta distinció va ser la causa profunda de l'al·legada rivalitat entre ell i Cal·límac.

Apol·loni deu haver-se consagrat de bona hora a treballs d'erudició i a la composició poètica. Primer va compondre una primera versió de Les Argonàutiques i en va fer una presentació pública que no tingué èxit. Disgustat, es traslladà a Rodes, ja que era un centre cultural important. Allá va passar uns quants anys, va exercir l'ensenyament i va refer el seu poema, que va assolir un gran èxit.

També va ser un filòleg. Així, al camp de l'erudició lexicogràfica dedicà un tractat De les triremes, on estudiava el llenguatge de la navegació i Fundacions i canvis de noms d'illes i de ciutats. També va dedicar obres a la crítica literària: un Contra Zenòdot, que devia contenir punts de discussió amb el fundador de la crítica homèrica, un comentari sobre Hesíode, un tractat Sobre Arquíloc, i un altre sobre Antímac de Colofó.

RESUM

Les argonàutiques estan dividides en quatre llibres. Els dos primers tracten el viatge d'anada de l'expedició dels argonàutes, el llibre tercer inclou la passió de Medea i la superassió, amb l'ajuda d'Afrodita, de les proves imposades a Jasón per Eetes, i el quart llibre ens explica el viatge de tornada després de robar el Vetlló d'or. Cada llibre es comença amb un proemi.

Llibre I:

Pèlias celebra un sacrifici en honor al seu pare, el qual és Posidó, aleshores veu arribar a Jason ja que el reconeix per anar descalç d'un peu, i com a conseqüència, l'envia a fer una missió plena de riscos per tal que es morís. Els argonautes es reuneixen al port de Jolcos, a Pàgases, i mentre Jason se'n va cap a la nau, la seva mare es lamenta per la formulació del seu viatge tan perillós.

Després que arribessin els últims tripulants, trien un capità per a la tripulació, primerament, van pensar en Hèrcacles, però aquest declina l'honor, i aleshores Jàson és elegit, el qual aquest accepta, i seguidament mana fer un sacrifici. Després d'empenyes la nau al mar i assignar els bancs dels remers, construeixen un altar a Febos i Jàson li fa una pregària. Seguidament de fer un sacrifici, Ídmon, el endeví de bord, anuncia una expedició venturosa però també la seva mort propera. Seguidament els tripulants celebren un banquet en què fa que Idas begui molt, i en aquest estat, aquest busca motius per encarar-se amb el capità, però Ídmon i Jàson calmen la baralla.

El vaixell comença a navegar després que els argonautes reposessin del banquet i arriben a l'alta mar, aleshores el vent els porta fins a Lemnos, una illa en què està habitada només per dones. Això és degut perquè aquestes, ofeses amb els seus marits perquè les menyspreaven i s'unien en dones captives tràcies, els van matar a tots menys el rei, pare de Híspila, que l'embarcaren cap al mar. Híspila és la cabdill de les dones, les quals esperen les seves ordres per a defensar-se dels argonàutes. Aquestos envien un herald a la ciutat i les dones fan una assemblea, en la qual Polixo, una vella, creu que s'ha d'aprofitar l'arrivada d'aquestos per a poder-se reproduir. Aleshores envien a Ifíone d'ambaixadora als Argonautes. Jàson va cap al palau d'Hipsípila amb un vestit d'Atena brodat, i escolta la seva versió del perquè no hi ha homes, explicant que els havien expulsat perquè els eren infidels constantment. Ell accepta la proposta de establir-se a prop d'elles, i celebren una festa. Després decideixen salpar de l'illa, i Jàson li demana a la reina que si li naix un fill mascle, que l'envii a Jolcos.

Arriben a Cízic i els habitants i el rei Cízic acullen amistosament als joves tripulants. Van cap a la muntanya de Díndim i allà s'enfronten amb els Fills de la Terra, una raça salvatge semblants als Gegants. Els argonautes salpen de l'illa, però una tempesta els fa tornar, on allà lluiten contra ells i maten al rei. Fan un sacrifici al cim de Díndim i aleshores salpen de l'illa.

Arriben a Mísia per tal que Hèracles construís un altre rem, ja que n'havia trencat un, i Hilas és raptat per les nimfes i l'ofeguen. Hèracles demana a Jàson que li deixi un temps per a trobar a Hilas, pero en veure que no tornava, l'abandonen a l'illa i salpen.

Llibre II:

Arriben al país dels bebrices, i el rei Àmic desafia als argonautes. Polideuces li accepte el repte i el mata, fet pel qual els berbices intenten venjar-lo, però els Argonautes celebren la victòria amb un sacrifici i un banquet, i rebutgen la venjança. La nau entra al Bòsfor, on allà es trobaren amb una màniga d'aigua que la van poder superar gràcies a l'ajut de Tifis. Seguidament arriben a Tràcia, allà viu un endeví, Fineu, que en la seva joventut havia explicat les decisions dels déus. Per aquests fets, el van castigar deixant-lo cec i, cada vegada que anava a menjar, arribaven dos harpies, uns monstres que tenien cara de dona i cos d'ocell, i es menjaven el menjar de Fideu. Aquest, demana ajuda a Jàson perquè l'alliberi de les harpies i, com a reconpensa, els adverteix de coses útils per al viatge. Jàson dóna ordres a Zetes i Calais per a que s'amaguin i així, quan arribessin les harpies es llencessin darrere d'elles i les espantessin per tal que no tornessin més, i funcionà.

Després de construir un altar als dotze deus, salpen i arriben a les Roques Simplègades, les quals són mòbils i aixafen els vaixells quan estan al bell mig. Gràcies als advertiments de Fineu i a l'ajuda d'Atena aconsegueixen passar-les, i mentre la nau avança se'ls apareix Apol·lo, fet pel qual els argonautes li construeixen un altar. Van viatjan per la costa dels marandins on Licor, el rei del país, els acull i els explica com Hèracles va ajudar al seu pare a sotmetre les poblacions indígenes, aleshores els dóna el seu fill per a que els acompanyi en el seu viatge i els promet construir un altar als Tindàrides. Tot i això, allà es moriren Índmon i Tifis, el pilot, i per tant van haver d'elegir algú per substituir-lo, el qual fou Anceu. Després de passar per Pontos, l'illa d'Ares, trobar-se amb els fills de Frixos, els quals Jàson els recull ja que havien naufragat i aquestos l'assabenten dels perills que l'esperen, passar Fílira i les muntanyes del Caucas, finalment la nau arriba a la Còlquida.

Llibre III:

Quan el vaixell arriba a la Colquide, Hera fa que el vaixell quedi cobert per una boira, de manera que Jàson arriba sense que ningú se n'adoni. Es presenta a Eetes i li explica que ve a buscar el vetlló d'or. Medea, la filla de Eetes s'enamora de Jàson, per mitjà d'Afrodita. Eetes li diu que li donarà el vetlló d'or si supera unes proves: domar a dos toros que tenen peülles de bronze i tiren foc, i llaurar un camp amb els toros i sembrar unes dents de drac. Després podrà anar a buscar-lo, el qual que està vigilat per un drac.

Medea, que està enamorada de Jàson li explica com aconseguir passar les proves i li dóna una poció perquè se l'apliqui a tot el cos i ser invulnerable. També li diu que quan sembri les dents sortiran uns soldats que intentaran matar-lo i, perquè no li passi res, li diu que quan surtin llenci una pedra entre ells i els soldats es mataran entre si. Medea , juntament amb Jàson va al temple de Hécate, i Jàson li jura amor etern.

A l'endemà Telamó i Etàlides reben les dels del drac per a plantar-les, i en el moment de realitzar la tasca, amansa els braus, sembra les dents del drac, i venç els guerres que broten dels solcs.

Medea s'acomiada de la seva cambra virginal i se'n va cap al campament dels argonautes, on allà li prega que se l'endugui, aleshores, van fins on està el vetlló d'or i ella hipnotitza al drac durant una estona perquè Jàson li pugui robar el vetlló. Seguidament van cap a la nau, però el germà de Medea, l'agafa i li impedeix que pugi al vaixell. Medea el convenç que la deixi pujar a l'Argos a canvi del vetlló. Aquesta aprofita un moment de distracció del seu germà i el. Eetes, en veure que no torna el seu fill, mana perseguir la nau, però els perseguidors es van parant perquè troben els trossos del cadàver que Medea a esquartitzat. Finalment, Eetes para de perseguir-los per a poder enterrar-lo. Mentre els argonautes paren en Mariandinos, Hera els adverteix que vagin per una altra ruta , que segueixin el ric Istro, perquè Eetes a col·locat la seva flota bloquejant la sortida del Mar Negre.

Llibre IV:

En Eea, viu Circe, una famosa maga que sap preparar pocions, pot predir el futur i és famosa per convertir a les persones en animals. Medea demana a Jàson que parin en Eea, per a demanar consell a Circe. Aquesta realitza un ritu de purificació perquè Medea quedi perdonada.

Un altre obstacle en que es trobaren al seu viatge són les roques errants, unes roques que van pel mar (com si fossin icebergs) i destrossen els vaixells, la nau Argos arriba allà d'on surten il·lesos gràcies a l'ajuda proporcionada per Hera, que convenç Tetis i les Nereidas per a que surtin del mar i duguin el vaixell a través de les roques, però es troben amb un altre perill, les sirenes. La finalitat de les sirenes és que els mariners no puguin passar i s'estavellin. Per a poder passar, Jàson ordena a Orfeu que toqui la lira i així, la seva música impedeix que els argonautes escoltin a les sirenes.

Una vegada passat aquest perill es troben amb Escila i Caribdis. Caribdis és un monstre que es dedica absorbir aigua i ha escopir-la. Caribdis absorbeix la nau Argos i en escopir-la cauen en una tempesta que els duu a Líbia, enmig del desert. Allà es dediquen durant 12 dies i 12 nits a portar la nau cap al mar. A Creta, està Talos, un gegant de bronze que segons alguns és l'últim home de la raça de bronze i segons uns altres és el primer autòmat construït per Hefest. Talos ha de vigilar la illa de Creta i durant el dia dóna tres voltes a la illa per tal que ningú pugui entrar. Medea, gràcies a un encís, aconsegueix que se li rebenti l'única vènia que tenia en el taló en intentar agafar una roca per a llançar-la contra la nau Argos, on per allà perd l'energia i mor.

Finalment poden desembarcar a Creta i reposen. A la illa de Corfú, Medea i Jàson es casen per què allà, els servidors d'Eetes li demanen a Jàson el vetlló i a Medea, i així, en casar-se, ara depèn de Jàson i no del seu pare.

Quan Jàson i els argonautes arriben a la seva terra són acollits per Pelies, i aquest li retorna el tron a Jàson. Aquest, al seu torn li retorna el tron al seu pare, ja ancià. Medea sent llàstima per ell i usa la seva màgia per a retornar-li la joventut.

ESTUDI PSICOLÒGIC DE JÀSON I MEDEA

Jàson, que és el personatge principal, juntament amb Medea, de l'obra és l'heroi pel qual és enviat pel rei Febos a buscar el vetlló d'or. La causa pel qual l'envia a buscar-lo és que un oracle va advertir al rei que un dia arribaria un noi calçat només d'un sol peu, i que aquest li trauria el tro, i per tal d'evitar-ho, va manar-li aquesta feina perquè era molt poc probable que en sortís viu d'aquesta missió.

Podem veure que la seva personalitat està caracteritzada per ser bel·licosa, viciós, ja que durant el capítol de l'arribada a Lemnos es va quedar més d'una nit amb les habitants quan en teoria només havia de ser una nit, raonable, perquè soluciona els seus problemes primer, i si es pot, mitjançant la paraula, no rancorós, ja que en l'escena en què el seu amic Telamó l'insulta per abandonar Hèracles el perdona, i destacablement valent i coratjós, ja que afronta els obstacles sense por i lluita fins al final per aconseguir el seu objectiu.

Medea és la filla del rei de la Colquide, Eetes, que s'enamora de Jàson i s'escapa amb ell després d'ajudar-lo a realitzar la seva tasca, el seu enamorament és tan gran que fins i tot mata al seu germà per escapar-se amb ell i poder-se casar.

Aquest personatge no apareix fins a la segona part de la història, que és on ocorren els obstacles que el rei Eetes posa a Jàson per aconseguir el Vetlló d'Or,

6