LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

- 1a PART.

- 2a PART.

1a PART

Laura es una jove de Barcelona sense pares, que es casa amb Tomàs, l´hereu dels Muntanyola i amb ell se´n va a viurer a Comarquinal, on ell es molt conegut.

Alli, tot el poble espera l´arribada de Tomàs amb la seua dona. La Teresa, germana de Tomàs observa a laura amb deteniment i la tracta amb frealtat perque ella serà l´ama de la casa i per a ella Laura es una estranya.

En arribar, Laura escriu a la seua cosina i li conta que tot va bé pero l´unic que li fa mala impressió es la germana del seu marit i la boira humida del vespre.

Teresa anà a casa del seu oncle Llibori per contar-li amb tot detall l´arribada de la forastera.

Tot el poble rumoretja sobre Laura, mentres que ella sommia amb la seua nova situació.

Al dia seguent el matrimoni, se´n van a passetjar per Comarquinal i Tomàs li conta a la seua dona tots els “xismes” i rumors del poble i ella li diu que no vol saber res de la vida dels demés. Mentres passetgen tot el poble els observa i els saluda. De cami es troben amb mossèn Joan, un capellà d´alli que li promet a la Barcelonina ensenyar-li tots els paratges i ella acepta; a tot aço, Tomàs li diu a la seua dona que mai s´ajuntarà amb eixe capella perque és un lladre...etc.

Laura desolada no vol saber res més de ningú i li diu que l´unic que l´importa son ells dos.

Al dia seguent van anar a casa del senyor Llibori Terra Negra a dinar i va coneixer-lo a ell i a la seua familia: a la Beatriu filla del germà ja mort del Llibori, a l´Angèlica , Ventura a Jaume l´hereu de la casa. També va anar a sopar a casa de de l´oncle Joanet i alli va saber del cas de la tia Madrona, germana de Joanet.

Pero Laura té un sentiment que fa que les llagrimes se li salten dels ulls, ella pensa que és feliç pero té un sentiment d´incomprensió ja que sent que les quince mil animes de Comarquinal son molt diferents a ella que va amb la sinceritat per davant.A les hores ella té un sentiment d´esperança de ser feliç.

La semana seguent, Tomàs no va tindre temps de quedar-se amb la seua dona en el “racó intim” que ella havia elegit per als dos...i a la Laura li sembla que ho te tot pero que no té res.

Laura decidi parla amb la seua cunyada, aquella dona que ja l´envetjava amb totes les seues forçes, sense que Laura ho savera.

Al temps seguent, la Barcelonina va fer la seua vida a Comarquinal i va tindrer que ser molt forta ja que la seua naturalitat i força confrontaven amb la mansuetut de les dones de Comarquinal.

La laura era criticada per la Teresa, la qual no permetria que entre elles haguera mes confiança ja que si era així era com si anara perdent terreny.

Així i tot, tots ajudaren a engruixir la murada de calúmnies que es formava entorn a Laura.

Els dijous, la Barcelonina s´ajuntava amb les sues amistats que intentaven imitar-la en aquelles vesprades on la Barcelonina brillava com una estrel·la mentres que la Teresa sentia que la Laura ja era l´única mestressa dels Muntanyola.

Un dijous d´eixos, quan van acabar la reunió, Laura i Teresa quedaren a soles i la Barcelonina li va dir a la seua cunyada que volia que foren amigues i esta es va sinceran amb Laura i li va dir que sentia no haver conegut cap home . De sobte Tomàs entrà i comença a parlar-li molt mal a la seua germana i va fer que esta es sentira menyspreada. Amb aço, el matrimoni es va posar a discutir i Laura es va donar comter de que no coneixia prou al seu marit i que a més no l´estimava.

Les tertulies de cada vesprada a Comarquinal, van deixar el tema de Tomàs i la seua dona a part quan es va saber que esperaven un fill i es començà a parlar de Jaume, l´hereu dels Terra Negra, que va quedar desheretat per casar-se en contra de la opinió familiar, amb la filla del enterramorts.

Mentres tant, el mon de la Barcelonina es tancava cada vegada més, ja no li preocupava atraure al seu marit i este se´n anava mes sovint a Barcelona mentres la seua dona quedava sola e indiferent.

La Beatriu, un dia s´apropà a casa de la Laura diguent-li que pasava per alli, i li va tornar el collar que aquesta li va regalar. La Laura se sent ofessa i les dos decidiexen ser amigues, i la Beatriu li conta les seues coses a Laura.

Al arrivar el part, tota la familia es decepcionà perque va ser una xiqueta i no un xiquet, incluit Tomàs, pero per a la seua dona, aquella xiqueta era lo més bonic del mon.

Per la seua part, Tomàs havia deixat de desitjar a la seua dona, ja que esta ja no cridava l´atenció dels homes de Comarquinal .

Pero per a la Laura, la seua felicitat es basava en ella i la seua filleta.

Un dia la filleta és posà malalta i als pocs dies va morir. Aço va fer que la vida de la Barcelona és trencara i va tardar molt en recuperar-se.

Una tarda, mossèn Joan Serra, amic de Laura li va dur a casa al seu nebot Pere del que ja li havia parlat avanç i aquesta al coneixer-lo va sentir moltes ganes de plorar, com una persona sola que acaba de trovar companyia.

2 a PART

Pere Giferda, va enamorarse de Laura sense donarse comte, aquella dona que li sugeria tendressa i solitut. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura i mentres tant la Teresa recordava quan ella era mes jove i ell encara era un xiquet...la Teresa l´estimava pero s´adonà conter quan va vorer que a la Barcelona també l´interesava el seu Pere i així es quen va començar a odiar-la profundament i va decidir castigar-la.

Laura que també s´enamora de Pere tornava a ser feliç i la seua vida s´iluminà de sobte. Per a ella el millor moment del dia era quan Pere anava a visitar-la i els dos reien feliços.

Pero la Teresa odiava preofundament als dos per amar-se mutuamet.

Una vesprada, la Laura, Teresa, Angelica, Beatriu i la senyora de Torroella se´n anaren a vorer el museu de mossèn Joan i per alli va apareixer Pere amb un amic. Aquella vesprada es ve fer evident el sentiments dels dos davant els ulls de la Teresa i de mossèn Joan.

L´oncle de Pere, li va demanar per favor al seu nebot que oblidara el sentiment que aquest sentia per Laura ja que esta ja estava casada, i li va dir que no torna-se a aquella casa.

Els seguents dies va estar caracterizats per l´ausència de Pere que no hi va anar a casa dels Muntanyola. Teresa i Laura van converçar una vesprada en la que la germana de Tomàs li digué a Laura que és mal parlava de ella i Pere. Amb aço, la Laura decidi tornar a amar al seu marit i complir el seu paper de dona casada.

La germana de l´oncle Joanet, la tia Madrona, va morir, i en el vel·latori serveis per a que tota la gent que alli hi ha “mal-parle” de tot el mon. Alli la Laura és troba desplazada...estant alli Pere entrá i aixó serveix per a que es parle encara més mal de la Barcelonina.

Aquesta decideix anarse´n d´alli perque no estroba agust i es seguida per Pere davant els ulls de la Teresa.

Al trobar-se, ell li diu que l estima molt i la besa... Laura se´n va corregent per la por de ser descoverta i al arribar a casa es troba amb la cunyada i discutiesen fortament.

Com a vengança, la cunyada decideix dir-li a Tomàs molt docilment, tot el que fa la seua dona i logra convencer-lo de que se´n vaja una temporada a les Aulines per a que Laura agarre forçes. Dit i fet.

Una vegada alli, la Teresa observa a la dona del seu germà. La Laura feia la faena que li tocava sense queixar-se de res i quan acabava tornava a fondres en els seus pensaments de Pere.

Al temps tornen a Comarquinal i la Laura se sent rebutjada per tots, inclus per la Beatriu i a més se sent molt sola.

En les tertulies de Comarquinal és va dir que els Muntanyola mataven de fam a la Barcelonina i a mes no la deixaven eixir de casa. Tomàs s´enterà i per la nit va obligar a la seua dona a que es posara el vestit més escotat i que l´acompanyara al concert en el casino.

Una vegada alli la Laura està amb el seu marit i la seua cunyada li diu que Pere es alli. Es saluden i acaven de vorer el concert els Muntanyola amb Pere...en un moment este li diu a Laura que l´estima i que la espararà.

La Angelica mor de tuberculosi i la Beatriu es casa després de nadal, aço fa que la Laura es senta tota sola davant de Pere.

Una vesprada quan Laura pasetjava va entrar a la parroquia i Pere es va sentar al seu costat, aquest li diu que se´n vajen els dos sols perque s´estimen, pero la Barcelonina fuig d´alli vaix la atenta mirada de la Ventura que estava obsenvant l´encontre dels dos. Aquesta va correguens a contar-li-lo a la Teresa.

Al dia seguent la Teresa s´enfronta a la dona del seu germà i li diu que no li furte a Pere perque aquest es tot seu i que si vol que elegisca altre home que ella la taparà i que si fa el que ella li diu serà la mestressa total de la casa dels Muntanyola. Pero Laura no li contesta ni li fa cas.

Teresa li conta tot al seu germà i despres d´una forta discursió la Barcelonina decideix anarse´n.

Quan està al carrer es troba amb mossèn Joan i aquest la logra convencer de que recapacite. La Laura va a casa de l´oncle llibori i aquest intenta abusar d´ella i Laura se´n va correguent.

Torna a la seua casa pero Tomàs la tira d´alli i Laura se´n va a casa de Pere.

Una vegada en casa de Pere, aquest la rebutja i aquesta el logra convencer de que vol estar amb ell, pero es dona conter de que no es el que ella vol i Pere l´acaba tirant de casa.

La Laura l´unic que vol es morir-se.

Decideix tornar a barcelona i alli refa de nou la seua vida, treballant i recordant el seu pasat. Pero ara està tranquila perque per fi és lliure.

LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de linies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu carácter és caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible (pag 220). Moderna, jove, bonica.

Es va quedar horfena i la seua tia la va adoptar i li va ensenyar lo millor que sabia. La jove s´enamorà de Tomàs i deixà la seua Barcelona per anarse´n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seua desgracia.

Perd a la seua filleta i aixó a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una jove alegre, feliç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se´n fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa que l´unic que desitja es la seua propia llibertat.

TOMÀS: te 30 anys, home de bon estomac, generos a l´hora de donar propina, vigorós, directe, també es un home simple i bell.

L´importa molt “el que diran” i conservar el seu honor i prestigi d´home ric i poderós.

No te valor de encarar-se amb la seua dona per por a fer que aquesta se senta mal.

Al principi lo que mes l´importa es pasetjar a la seua dona pels carrers del seu poble per a exibir-la davant de tots els homes de Comarquinal. Però una vegada ja está ben passetjada i no es la novetat, comença a passar d´ella i anarse´n amb els amics de juerga.

Li dona molta importancia al fet de tindre un fill que siga l´hereu dels Muntanyola, i quan la seua dona té una filla es sent descontent.

Es deixa manipular molt per la seua germana, ja que es creu tot lo que aquesta li diu sobre la Laura.

TERESA: 40 anys, pareix bona dona però es esquerpa i engelosida de la seua rutina. No es va casar pel fet de que devia cuidar de la seua mare. Es escrupulosa , beata, i també l´importa molt que es mal parle d´ella i de la seua casa.

Està molt gelosida de la Laura per que esta es jove i bonica i atrau l´atenció de quansevol home.

Està enamoradísima de Pere i decideix vengar-se de la seua cunyada quan s´adona de que els dos estan enamorats.

Es la culpable de fer-li la vida desgraciada e imposible a la Laura.

PERE: es un xicot que acabava d´estudiar per a notari, es el sobri de mossèn Joan. Amb bon cos, inteligent.

S´enamora perdudament de la Laura i fa lo posible per conseguirla per damunt de tot.

MOSSÈN JOAN: es un dels capellans de Comarquinal.

Bon home que estima molt a la Laura i l´ajuda en els pijors moments. Ama l´art i te un museu. Es l´oncle de Pere i quan es dona conter de que aquest està enamorat de la Laura, li prega que ho deixe estar per que la dona de Tomàs es bona gent i no li deu de fer mal.

Es amic i confident de la Laura.

BEATRIU: els amics li mal diuen “l´avorrida”, es una jove sobrina de Llibori que ama a l´estudiant per a capella.

Es l´unica amiga de la Laura i gracies a ella consegueix casar-se amb el seu amor. Es calladeta i vergonyosa.

LLIBORI TERRA NEGRA: es un home major, amb barba i ulleres, que mal parla dels Muntanyola e inclús intenta aprobexar-se de la Laura. Els seus fills son: Angelica, Ventura, I Jaume ( l´hereu rebutjat per casar-se amb la filla de l´enterramorts sense el consentiment de la seua familia)

PERSONATGES RESTANTS: l´oncle Joanet, la tia Madrona (germana de Joanet).La senyora Torroella.

9