La m final de l'acusatiu no es conserva mai. Terram> terra.

Les consonants oclusives sordes se soronitzen en posició intervocàlica.

Les oclusives sonores (p, t, c) a vegades cauen i a vegades és

Les oclusives finals és perden. Amat> ama.

El grup -li- entre vocals és transforma en -ll-, així com també la l- inicial. Filiam> filla. Lanam> llana.

Les consonants repetides és simplifiquen, menys la ll que és transforma en l·l. Litteram> lletra.

El grup inicial s- + consonant desenvolupa una -e- de suport. Spiritum> esperit.

Les consonants sordes i sonores davant r desapareixen. Patrem> pare.

La r final de paraula es canvia de lloc, és a dir, pasa per metàtesi, a l'interior. Inter> entre.

Els grups: -mm-, -nn-, -gn-, -ni-, -ne- evocucionen en català a -ny-. Demnare> danyare.

El grup -ct- se simplifica en -t i canvia la vocal procedent a -e- o a -i-. Factum>fet. Lectum> llit

La -v- intervocàlica llatina ( u consonàntica) canvia a -u- o desapareix. Novem>nou. Pavorem> por.

La -b- intervocàlica dóna v. Cantabat> cantava.

El grup final -em normalment és perd. Pontem> pont.

El grup -cul- precedit de vocal dóna generalment ll. Periculum> perill.

Els grups formats per les consonants c,t davant i (-ci-/-ce-, -ti-/-te-) passen a c, a s o a ç o be desapareixen. Martiun> marc. Rationem>raó.

La -x- intervocàlica és manté; però a vegades altera la vocal precedent. Buxum>boig. Si no és intervocàlica se simplifica en s. Anxiam> ànsia.

És típica del català la vocalització (diftongació) d'alguns grups consonàntics llatins (p-c, t-t, b-l, etc.). Pacem>pau. Cantatis> canteu. Parabolam> paraula.

Els grups llatins ax, ex esdevenen eix. Axem> eix.

El grup llatí inicial qui-(oclusiu) es català és transforma en sibilant. Quince>cinc.

les vocals pretòniques i posttòniques normalment se sincopen (desapareixen a l'interior de paraula). Ungulam> ungla.

La i>e i la u>o. La resta de les vocals és mantenen. Portam> porta. Puram>pura. Unglam> ungle. Piram> pera.

Els diftongs és monoftonguen (ae>e; oe>e; au>o). Saetam> seda. Tragoediam> tragedia. Causam> causa.

La -e final dels adjectius és perd (s'acopoca). Amare> amar.