LAS MENINAS

Índex

Tema i personatges

Escena..............................................3

Personatges.........................................3

L'ambient...........................................6

Composició

Plans...............................................7

Efectes de llum.....................................7

Recursos............................................7

Biografia...........................................81.Tema y personatges

1.1 Escena del quadre

El tema del quadre sembla trivial, la infanta i les seves dames de companyia (menines en portuguès) irrompen en l'estudi de Velázquez, pintor de càmera del rei Felipe IV, que es troba pensatiu i observa els models que es disposa a pintar. Nosaltres podem ser aquests models ja que som contemplats per Velázquez. No obstant això, els reis Felipe IV i Mariana d'Àustria, a qui veiem reflectits en el mirall del fons, són les persones que el pintor retrata. Una menina oferix el gerro amb aigua a la Infanta i ella ho accepta. Infanta i meninas han irromput en l'estudi del pintor Velázquez i aquest retrata la divertida escena. El pintor adorava a Margarita i la va pintar nombroses vegades. Notem clarament l'efecte atmosfèric de la pintura del mestre i ens sembla que podem respirar l'aire entre les figures.

1.2 Personatges

• La infanta Margarida Maria d'Austria: En el centre del quadre hi veiem la infanta Margarida Maria envoltada per dues dames d'honor o menines (en terminologia portuguesa). Sembla com si la infanta, que mirava a Nicolás Pertusato jugant amb el gos, mirés de sobte a la seva dreta, en direcció als seus pares, encara que el cap li roman en direcció al nan, produint un estrany efecte entre la posició del cap i la direcció de la mirada. Era filla de Felipe IV i Mariana d'Àustria, va néixer el 12 de juliol de 1651. Quan se li va retratar en Las Meninas tenia entre quatre i cinc anys. Va ser retratada en set ocasions per Velázquez. El 12 de desembre de 1666 es va casar amb l'emperador Leopoldo d'Àustria i va ser mare de dos nens i dues nenes. Va morir als 22 anys, el 13 de març de 1673. L'única filla que li va sobreviure va ser la major, que es va casar amb el Duc de Baviera.

• FelipIV i Mariana d'Àustria: A la paret del fons, reflectides al mirall, les imatges dels reis Felip IV i Mariana d'Àustria, sota un dosser vermell com és usual en els retrats oficials. Felipe IV va ser un dels mecenes artístics mes importants de l'Europa barroca. Fill de Felipe III i Margarida d'Àustria, va néixer en 1605 (era sis anys menor que Velázquez) i va regnar durant 44 anys, fins a la seva mort en 1665. Mariana era neboda de Felipe IV, i estava destinada a ser esposa del príncep Baltasar Carlos. A la mort d'aquest, va casar amb el seu pare en 1649, sent així reina d'Espanya amb 25 anys, que contrastaven amb els 44 de Felipe IV, el seu espòs i oncle. La infanta Margarita va ser fruit del seu primer embaràs, i a aquest li van seguir altres quatre. A la mort del seu espòs es va fer càrrec del govern, degut al fet que el seu fill, Carlos II, encara era menor d'edat. Va morir en 1696.

• Velàzquez: És molt poc freqüent presentar l'artista i el rei en el mateix quadre. Va néixer el 6 de juny de 1599 a Sevilla. En 1623 és nomenat pintor de càmera després d'haver retratat al Rei. Al llarg dels anys va ser aconseguint diversos llocs en l'Alcàsser de Madrid, on va realitzar la major part de la seva producció pictòrica. La simpatia que sentia Felipe IV per ell, li permet ser nomenat Cavaller de l'Ordre de Santiago. El 6 d'agost de 1660, mor després d'un pesat viatge en el qual va acompanyar al Rei a segellar la Pau dels Pirineus, que posava fi a una dura guerra entre França i Espanya.

• Maria Agustina de Saramiento: És la menina de l'esquerra, que ofereix a la infanta Margarida, en safata de plata, aigua amb una gerra de fang. Es va casar el 1659 amb el Comte Aguilar i, en segones núpcies, amb el comte de Barajas.

• Isabel de Velasco: La menina de la dreta és Isabel de Velasco, en actitud de fer una reverència davant la presència dels reis. Es va casar amb el comte de Fuensalida, i va morir a palau el 1659.

• Marcella de Urooa: El pla mitjà l'ocupa Marcela d'Ulloa, senyora d'honor, vestida amb hàbits de monja, ja que era vídua de Diego de Peralta. Va morir el 1669. Entretinguda amb la conversa amb el guardadames, no s'ha adonat de la presència dels reis.

• Diego Ruiz de Azcona: No està clar que l'home que acompanya Marcela de Ulloa sigui el guardadames de la reina, Diego Ruiz de Azcona, que va fer de testimoni en el testament d'Isabel de Velasco. Sembla que acaba d'adonar-se'n de l'arribada dels reis, ja que no els mira.

• José Nieto: Era el majordom de la reina, aquí, enretira una cortina per a deixar passar la llum (l'emmarcament d'una figura mitjançant una finestra o porta és característic del segle XVII). Porta una capa, tal com establia el protocol reial, però porta el barret a la mà perquè acompanya els reis.

• Mari-Bàrbola: Es la nana, que des de feia cinc anys vivia al palau; abans havia estat al servei de la Comtessa de Villerbal. És un dels personatges més famosos del quadre.

• Nicolas Pertusato: Es un nan d'origen italià, que juga amb el gos, i està aliè a la visita reial. Residia al palau des del 1650 i el 1675 era ajuda de cambra. Va néixer en Alessandria de la Palla, i va morir en 1710.

1.3 L'ambient

L'estança és àmplia i de sostre alt, seria l'estudi del pintor i per això hi ha grans quadres per les parets (identificats en l'actualitat). Existeixen finestres en la paret dreta i estan alternativament obertes i tancades el que ens accentua la sensació de profunditat i d'atmosfera real. La gran grandària de les figures, gairebé natural, subratlla encara més la seva presència en un espai molt creïble.

La riquesa del vestuari dels personatges denota poder i autoritat.

La Infanta Margarida porta un bell vestit de color gris brillant amb tocs vermells en els llacets i en els adorns del pit i del cabell.

En la imatge, es percep una cosa estranya, la creu de Santiago que duu pintada Velázquez sobre la seva vestimenta. Sabem que va ser nomenat cavaller de l'Ordre de Santiago en 1.660. això significa que algú la hi va pintar després de mort en Les Meninas. Seria, segons la tradició el propi rei Felipe IV, que, agraït pels nombrosos serveis de Velázquez com aposentador real i, sobretot, com pintor, realitzaria la creu amb la seva mà.

Per raons ideològiques, el puintor,volia posar de relleu la presència, en l'espai del pintor, de Felip i Mariana, però per algunes raons no podia representar-los al seu costat. I resol el problema utilitzant diversos recursos, el més important del qual són les mirades:

• les figures del quadre centren la seva mirada i atenció en l'entrada de la parella reial

• revela, indirectament, la presència dels monarques a través del mirall, una manera indirecta, doncs, de mirar

• reforça la presència implícita dels reis projectant un espai imaginari davant de la tela

D'aquesta manera, els monarques "veuen" al pintor pintant i, per tant, esdevenen testimonis permanents d'un art digne de reis, precisament en funció de llur presència.

2.Composició

2.1 Plans

Els personatges s'agrupen en un primer plànol en el qual la figura principal, la infanta Margarita, ocupa la part central del grup; als seus costats, Isabel Velasco i Agustina Sarment -les "meninas"-; al costat d'aquesta última els nans María Bárbola, i Nicolás Pertusato en actitud de jugar amb el gos que està mig dormit als seus peus. Darrere d'ells, en la penombra, apareixen Marcela de Ulloa i un cavaller que no s'ha pogut identificar, que eren dos servidors. En l'esquerra es troba la figura de Velázquez amb els seus instruments de treball davant d'un gran llenç que ocupa tot l'angle del quadre. En el fons de l'habitació, al costat d'una porta oberta, es troba don José Nieto de Velázquez, aposentador de la reina, que és el centre perspectiu de l'obra. En el mur del fons hi ha un mirall on apareixen reflectides les figures dels reis Felipe IV i Mariana d'Àustria als que estan retratan.

2.2 Efectes de la llum

El primer terme està il·luminat per la finestra de la dreta; un terme mitjà està a les fosques i el fons torna a estar il·luminat per la llum que entra per la porta i per la llum que reflecteix el mirall, llum que prové, probablement, de la mateixa finestra que il·lumina el primer pla.

2.3 Recursos

El recurs més vistos però alhora molt treballat, és el mirall. En ell reflexa a les persones a les qui pinta, que en un primer moment pots creure que ets tu mateix. Els reis són retratats i denoten molta importància, però estan apartats del públic, perquè el pintor (que s'ha autoretratat) i el rei no es veia bé que sortissin junts en un mateix quadre.

Velàzquez posa un forat il·luminat en el centre (la porta oberta) que dóna a una estada on no veiem la fi, és a dir, el quadre té una perspectiva il·limitada.

3. Biografia

http://museoprado.mcu.es/meni.html

http://cv.uoc.edu/~982_04_005_01_web/fitxer/menines.html

http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum1/jcampas/menines.html

http://www.cossio.net/actividades/pinacoteca/p_01_02/las_meninas.htm

7