1. Breus biografies de Lamarck i Darwin.

Jean Baptiste de Lamarck(1744-1829), nascut a Bazentin-le-petit i va asistir el colegi dels jesuites, va rebre un aeducció clásica fins el 1759. Aquest any va morir el seu pare, i Lamarck va ingresa en el exerxit i va començar a estudiar le plantes. EL 1768 va abondonar l'exerxit i va estudiar medicina. És va començar a interesar per la meteorología i la química. Va escriure un treball sobre les seves observacions botaniques. Graciés el seu treball va ser elegit membre de l'Academia de les Ciències. La seva contribució a la ciencia inclueix treballs sobre la meteorología, botánica, química, geología y paleontología, es especialment conegut per els seus estudis sobre la zoología dels invertrebrats i per la seva teoria sobre l'evolució. La seva teoria es basada en dos pricipis:

• La funció crea l'òrgan Les adaptacions dels éssers vius sorgeixen com a conseqüència de les seves interaccions amb el medi. Per a Lamarck qualsevol part de l'anatomia d'un ésser viu és preducte de l'ambient.

• Els caràcters adquirits s'hereten Totd el caràcters que s'adquireixen durant la vida d'un individu es transmeten a la seva descendencia.

Actualment la teoria de Lamarck és pràctricamnet rebutjada, ja que s'ha comprobat que cap dels podtulats és cert.

Charles Robert Darwin(1809-1882), nascut a Shrewsbury. Tras finalitzar els seus estudis Darwin va estudiar medicina a la universitat d'Edimburg. El 1827 abandonà la carrera i va ingresa a la universitat de Cambridge. Tras gaduar-se, Darwin va empendre en baixell de reconeixement HMN Beagle coma a naturalista sense paga, graciés en gran part a la recomanació de Henslow, per empendre una expedició científica al voltant del món. En el viatge de cinc anys, Darwin va recórre les costes de l'est i l'oest d'Àmerica del Sud i va visitar les illes Galápagos, Tahíti, Nova Zelanda i Maurici. Per a Darwin el viatge va ser una oportunitat de coneixer la varietat d'espècies que hi ha el nostre planeta. Va dedicar molt de temps a observar amb deteniment les tortugues gegants. Va descobrir que a cada illa vivia una tortuga diferent. El mateix li va passar amb els pinsans. Pensava que tots els pinsans de les illes descèndien d'un mateix avantpassat i amb el temps s'han format les espècies actuals; i els mateix pasava amb les tortugues gegants. Molts anys deprés va donar la teoria de l'evolució que el va fer famós.

- La varietat a la descendencia consisteix que encara que els fills són molot semblants els pares sempre hi ha diferencies.

- La selecció natural és el procés amb el cual els individus que estan més bé adaptats el medi per les seves caracteristiques són els que tenen més oportunitat de sobreviure.

2. Què és un fòssil? Què permet conèixer en el seu estudi?

• Fòssil, terme usat per descriure qualsevol evidencia directa d'un rganisme amb més de 10.000 anys d'antiguitat. Un fòssil pot consistir en una estructura original, com un os. També pot ser una substància diferent, com la fusta.

• El seu estudi ens permet conèixer a quina època pertany aquest fòssil, també es pot saber el que era, és a dir, si era una persona, un animal,un objecte,etc.

3. Explica els conceptes següents: òrgans homolegs i anàlegs, evolució divergent i convergent, selecció i varietat a la descendencia.

• òrgans homòlegs Són els que tenen la mateixa estructura interna, però estan adaptats a funcions molt diferents.

Òrgans anàlegs Els que exerceixen la mateixa funció, pero tenen esructures molt diferents.

• Evolució divergent Això vol dir que d'un avantpassat comú surten dues espècies molt diferents. Com per ex. L'aleta d'un peix i la pota d'un cavall. Són òrgans homòlegs.

Evolució convergents Això vol dir que de dos avant pasta diferents surten dues espècies amb les mateixes funcions pero que no són iguals. Són òrgans anàlegs.

• Selecció i varietat de la descendencia

4. Explica com Miller va demostrar la teoria del rus Oparin sobre l'origen de les molècules orgàniques.

• Segons Oparin la vida es va originar el mar. Miller va dissenyar un aparell que simulava les condicions ambientals de laterra fa 3.500 milions d'anys. En aquests aparell, Miller va introduir els gasos que formaven part de l'atmosfera primitiva. Miller va fer circular vapor d'aigua per tot l'aparell i va produir descàrregues elèctriques . Al cap d'un temps, hi van apareixer algunes de les substancies que formen les proteïnes i el àcids nucleics.

5. Exercici pàg.124 nº 7.

Com expliquen els canvis en els éssers vius?

• Lamarck Sorgeixen com a conseqüència de les seves interaccions amb el medi. És a dir s'adapten a qualsevol medi.

• DarwinQué només sobreviuen el individus que estan més bé adaptats el medi.

• Neodarwinista Sobreviuen els induvidus que les seves mutacions estiguin més adaptades al medi.

Com expliquen la transmissió de pares a fills?

• Lamarck Tots els caracters que adopta el individu al llarg de la seva vida es transemeten a la seva descendencia.

• Darwin Encara que els fills són semblants els seus pares, no tenen totes les seves caracteristiques.

• Neodarwinista Són el resultat de les modificación que es produeixen en el material genetic.

Com expliquen les extincions d'espècies d'éssers vius?

• Lamarck Segons la seva teoria no s'extingeixen mai perque sempre s'adapten el medi.

• Darwin Les espècies que no és poden adaptar el medi són les que s'extingeixen.

• Neodarwinista Els que tenen le mutacions desfavorables.

6. Exercici pàg.125 nº 12.

• Durant quan de temps es va produir l'evolució dels ammonits? Quan van aparèixer i quan és van extinguir

- la evolució va durar160 milions d'anys.

- van aparèixer fa 225 milions d'anys i es van extinguir fa 65 milions d'anys.

• Observa un dels primers ammonits, Pinacoceras, i un de posterior, Aspidoceras. Quines diferencies trobes en la closca?Com són els ultims ammonits? En què es diferencien dels altres?

- El aspicoceras te una closca molt llisa, de color gris i amb una volta. En canvi l'aspidoceras te una closca amb punxes, més groguenca i amb més voltes.

• Els ultims ammonits són diferents els altres en la closca i en les seves formes. Es diferencien principalment en la forma de closca i en el seu color.

• Al mateix temps que es van extinguir els ammonits, es va produir l'extinció dels dinosaures. Formula hipótesis per explicar aquesta extinció masiva d'animals tan diferents.

• Poder va haveri un canvi en el medi en el qual els animals no és van sapiguer adaptar i és van extinguir. Aquesta es la teoria que donar Darwin sobre l'extinció.

7. Caracteristiques principals dels avantpassats humans següents:

• Australopitecus Daten de fa 3 milions d'anys i es van extinguir fa 1 milió d'anys. Eren petits, semblants els simis, caminaven drets. Utilitzaven pedres com arestes.

• Homo habilis Coexistir amb els austrolopitecus i és van extinguir fa 1'4 milions d'anys. Eren més grans, també caminaven drets i feien servir eines més complexes.

• Homo erectus Apareixer fa 1'5 milion d'anys i es van extinguir fa 300.000-100.000 anys. Eren més grans i més intel·ligents, adaptats a la postura bípeda i elaboraven instrument de pedra complexos.

• Homes de Neardental Molt semblants als éssers humans actual. Apareixen fa 100.000 anys i es van extinguir fa 30.000 anys. Manipulaven el foc, habitaven en coves i elaboraven armes i eines.

• Homes de CremanyóAparèixer fa uns 35.000 anys i eren identic els éssers humans actuals. Desenvolupar l'agricultura i la ramaderia, ivan fabricar instruments molt complexos. Executar les primeres manifestacions artistiquesde la humanitat.

8. Diferencia entre edat relativa i edat absoltuta en Geología.

• L'edat relativa representa l'ordre en el qual s'ha esdevingut una seqüencia d'esdeveniments geològics. En canvi l'edat absoluta és la posicio expresada en anys d'un determinat objecte o esdeveniment referida al temps present o una data acordada convencionalment; com ara aC, abans de Crist.

9. Dibuixa els canvis del planeta des del Pangea finas la formació dels continents. Explica cada dibuix.

Només hi havia un unic continent, Pangea, que ocupava desde el pol sud fins el pol nord, estava completament unit. Encara no és pot diferenciar cap dels continents actuals. Només hi ha una mar, Mar de Tethys.

El Pangea s'ha separat i s'han format dos continents, Laurasia i Gondwana, Estan separats entre ells. Són més amplis que el Pangea, és començan a agrandar. Començan a apareixer illes.

Es pot començar a veure una similitut amb els continents actual, Estan units per el pol nord. Comencen a apareixer bastants illes.

Es igual que els contients actuals. Es comencen a veure els mars que hi ha actualment. Degut a un moviment de les plaques tectoniques s'han alluntat Àfrica amb Europa; es comença a veure a América la formació de les illes de cuba, puerto rico,etc. Ocenia es comença a separar d'Àsia.

10. Exercici pàg. 142 nº 6.

11. Exercici pàg. 143 nº 10.

• Es compleix la llei de superposició en el tall A? I en el tall B? Per què?

- En el tall A no, perque no és una serie desde el nivell més baix fins el més alt, en canvi el tall B si que ho és. Perque es una serie.

• Quins són els estrats més antics en el tall A? I en el B?

- En el tall A só les Calcariés de 290 milion d'anys. I en el tall B són els Conglomerats de 300 milions d'anys.

• Com s'ha pogut formar la inversió d'estrats en el Tall A? Proposa una hipótesis per explicar com es va produir aquesta inversió. Fes esquemes que refermin la teva explicació.

- Amb el moviments de les plaques tectoniques.

12. Exercici pàg.125 nº 10.

• Quin grup de mamífers té un origen més recent, el dels placentaris o el dels marsupials?

- Marsupials.

• De quin grup devien ser els mamífers en l'època immediatament anterior a la separació d'Australia?

- Placentaris.

• Per què a Australia hi ha mamífers diferents dels de la resta del món?

- Perque hi ha unes condicions climatologiques, hi també perque el mejar que necesiten es troba la majoria a Australia.