“LA VITA È BELLA” Italia, 1998

Activitats :

Guido un home alegre, innocent i amb ganes de viure, deixa el seu poble i marxa a la ciutat, amb el seu amic, un poeta. Allà treballarà de cambrer a l'hotel del seu oncle, i començarà a notar la intolerància contra els seus, els jueus.

Guido s'enamora de la mestra de l'escola, Dora. Ella pertany a una rica família de la ciutat, però no està a favor de la hipocresia de la seva classe social. Marxà amb Guido, que la seduirà amb la seva imaginació.

Al cap d'uns anys, tenen un fill, Josué, en una Itàlia ja ocupada per l'exèrcit nazi. Viuen en un pis de l'oncle d'en Guido i tenen una llibreria. Un dia Guido i Josué són detinguts i traslladats a un camp de concentració. Dora, per amor, els seguirà. A partir d'aquí Guido mantindrà el seu fill en un joc perquè no tingui por.

Quan arriba a la ciutat i es troba amb els nazis que no el deixen viure en pau.

Perquè són jueus i els nazis volen tenir una societat ària i que tots siguin originaris del país.

Perquè veu com s'emporten el seu marit i el seu fill i prefereix seguir-los per estar més a prop seu. Al cap i a la fi, ella no era jueva, per tant hi va anar per voluntat pròpia.

Guido ha estat amagant el seu fill durant tot el temps que ha restat al camp de concentració on, al final, acaba assassinat, però Josué, al sortir de l'amagatall aprofitant que no hi havia ningú i que li havia dit el seu pare, es topa amb l'exèrcit americà i veu amb els seus propis ulls un tanc militar, cosa que fa que pensi que el que li deia el seu pare era veritat. Malgrat tot, Guido mai abandona la possibilitat que la vida és meravellosa tot i estar en les situacions més infrahumanes imaginables.

Al final, Dora i Josué es reuneixen de nou i Guido els transmet felicitat, llibertat i la vida del petit, ja que si no hagués estat per ell, seria mort.

Al principi, Dora era una dona formada i del tipus de la seva classe, però quan va coneixent cada cop més a Guido es va tornant més com ell, amb llibertat i expressió.

Mentre resta dins del camp de concentració es manté freda i trista, però quan sent pels altaveus la veu del seu fill i del seu marit s'exalta i s'emociona. En l'últim dia, el que surt del camp de concentració, també es manté trista però el seu rostre canvia al veure el seu fill protegit per un tanc americà. A partir d'aquí és feliç.

El Doctor Lessing al principi el vol ajudar, perquè són amics de quan ell anava al restaurant i Guido el servia acompanyat d'unes endevinalles, però al camp de concentració fa un paper important i qualsevol cosa que faci pot etzibar-ho tot, fins i tot el poden matar. Per això no es vol mullar i salvar la seva pell.

L'evolució del doctor va de millor a pitjor, encara que és normal actuar d'aquesta manera si vols sobreviure en un camp de concentració, qualsevol favor podria ser envà i perillós.

Sí que podríem considerar la seva actitud com a simbòlica d'un tipus de persona interessada pels seus propis beneficis.

Perquè dins d'un camp de concentració hi ha molt per aprendre; les diferents actituds dels diversos personatges (com poden canviar en vers una situació o una altra), la convivència, l'amor i la resistència.

Potser si Dora no hagués anat al camp de concentració arrossegada pels sentiments que l'unien amb la seva família, no s'hauria reunit amb el seu fill Josué, però el destí i l'amor van fer que es retrobessin i comencessin una nova vida junts.

Guido va donar la vida per salvar la del seu fill i va donar bons resultats. L'amor entre pare i fill va fer la resistència mútua, tan perque el pare continués dia rere dia, com perque Josué es mantingués amagat.

Al final Dora s'emporta una gran alegria amb el retrobament del seu fill, ja que pensava que tornaria sola a casa.

Potser si Guido no hagués marxat del poble estaria viu, o potser no.

La felicitat arriba després d'uns llargs esforços.

No havia vist mai aquesta pel·lícula, però el final és el típic per plorar. És una història narrada des d'un altre punt de vista i que potser fa més mal veure-ho així, perque és quan t'adones tot el que passaven a més a més de les tortures i dels danys causats per les separacions familiars.

M'ha fet reflexionar bastant i crec que ha valgut la pena mirar-la, perquè a més a més de reflexionar, aprens. És molt bona.