LA REVOLUCIÓ RUSA

ÍNDEX

1. Fitxa bibliogràfica.....................................................................................pàg.2

2. Anàlisi del contingut:

2.1 Tema Principal..................................................................................pàg.3

2.2 Resum per capítols.......................................................................... pàg.3

3. Context Històric....................................................................................... pàg.5

4. Conclusió final......................................................................................... pàg.5

5. Lèxic i bibliografia.................................................................................... pàg.5

• 1. Fitxa biogràfica:

Títol: La Revolución Rusa

Autor: Francisco Diez del Corral Zarandona

Editorial: Anaya

Any edició: juny del 1988

Edició: 6ª

Col·lecció: Biblioteca Básica

Sèrie: Historia (Monografias)

• 2. Anàlisi del contingut:

Tema principal:

El tema principal es com es va desenvolupar la revolució russa, els seus antecedents (Antic Règim) i com mes endavant desprès d'alguns intents, finalment l'antic regim cau i entra en el poder un sistema democràtic

Resum per capítols:

I. Rússia en la època tsarista

Rússia vivia en ple Antic Règim, des de el punt de vista polític Rússia era una autocràcia controlada pel tsar, que era “l'encarnació de Déu” i també era el cap de l'Estat i de la Nació. Aquest sistema polític absolutista va ser dominat per la dinastia dels Romanov durant tres segles, del XVII fins al XIX. Des de el seu naixement, Rússia va estar sempre dominada per l'absolutisme, on el rei feia les lleis tal i com volia.

A mitjans del S.XIX i fins 1867 (quan Alaska va ser venuda als Estats Units), l'imperi rus s'estenia per tres continents: Europa, Àsia i Amèrica. Segons el primer cens realitzat al país, a 1897 a Rússia hi vivien 123 milions de persones, quinze anys desprès, la població era de 159 milions i la majoria era població agrària.

Els canvis a Rússia anaven molt descompensats, la agricultura va quedar pràcticament estancada des de el S.XVII fins al 1917, o sigui Rússia era una societat feudal un ple S.XX, però en canvi, des de els primers anys del S.XX, la indústria va avançar molt, fins hi tot més que altres països, amb aquesta combinació, es va produir la revolució més moderna del món, la primera revolució proletària de la època contemporània.

Els camperols tenien una forma de comunitat agrària, el Mir, una assemblea local amb funcions economico-socials que contribuïa a la formació d'un esperit comunitari, que va ser un obstacle per la modernització de l'agricultura.

A principis del S.XX, es va produir un procés de desenvolupament de la població urbana que va augmentar un 70% des de 1897 a 1913, a principis del S.XIX només el 13% ho era, aquest procés, va anar al mateix pas que la industrialització del país molt accelerat ja. Però a Rússia seguia existint encara la societat feudal i això va augmentar l'esperit revolucionari.

El principal grup social que va tenir un paper fundamental al llarg del procés revolucionari va ser, la “intelligenista”, la principal teoria era el seu refús radical de l'ordre polític constituït. Eren els encarregats de alliberar el poble rus, tenien fe amb la seva raó i la ciència. Mes endavant va deixar de tenir protagonisme i es va unir amb el vertaders protagonistes, el proletariat i els campesins.

Els decembristes van donar pas al període accio-represio que duraria ja fins 1917, aquests volien canviar l'ordre polític, defensaven l'il·lustraria, la llibertat i la igualtat.

II. L'assaig general de 1905

Es va introduir el marxisme a Rússia, una ideologia “occidental” que definia la classe obrera com l'encarregada de una “missió històrica”, suprimir per la revolució tota forma d'explotació humana i construir així un nou mon, el comunisme.

En 1888 es va crear el Partit Socialista Polac i al 1895, la “Unió de Lluita per la Alliberació de la Classe Obrera” on va tenir un destacat paper, Lenin. Més endavant es va crear el “Partit Obrer Social Demòcrata Rus” d'on sortirien els bolxevics. També va aparèixer el Partit socialista-revolucionari hereter dels populistes.

Al 1903 es va celebrar el II congres del POSDR. Hi havia una discussió sobre el primer punt, que definia els requisits necessaris per entrar al partit. Hi havia dos propostes, una que considerava imprescindible “la participació personal en una de les organitzacions del partit, de Lenin i Martov deia que només exigia “la col·laboració i l'adhesió personal”. Es van fer votacions i va sortir elegida la segona per una petita majoria, desprès en una segona votació va ser la postura de Lenin la guanyadora. Es van produir una sèrie de dures acusacions i allò va ser la ruptura. Els menxevics (minoria en rus) creien que calia afavorir la revolució burgesa a Rússia i que l'establiment del liberalisme i del capitalisme conduiria a la revolució socialista i els bolxevics (majoria) encapçalats per Lenin, volien aprofitar la situació de pobresa i de manca de burgesia per impulsar una revolució socialista.

El 3 de gener de 1905, les tropes japoneses van entrar a Port Arthur, derrota de les tropes del tsar a la Guerra Russa-Japonesa

A Sant Petersburg, el diumenge 9 de gener de 1905, hi va tenir lloc una manifestació pacifica de famílies treballadores davant del Palau d'Hivern. Només volien demanar una millora de les seves miserables condicions de vida. Les tropes van disparar a la multitud, va ser una carnisseria, més de 70 morts, 240 ferits i una gran indignació popular que va provocar la major ona de vagues que Rússia havia viscut mai. Aquest fet va ser el principi de la revolució.

A l'agost del mateix any, desprès de innumerables vagues, Nicolás II va anunciar la creació de la Duma, una Assemblea Representativa, de base molt limitada.

El 14 d'agost, va tenir lloc un consell de treballadors, el primer soviet del moviment revolucionari rus i en el que Trotski tindria un paper molt important.

El 17 d'octubre el tsar concedia una Constitució, ara la Duma tindria poders legislatius, s'ampliaria la seva representació i es garantitzarien els drets civils. Rússia en convertia en una monarquia constitucional, però això només duraria tres mesos.

La revolució semblava acabada, els vaguistes cada any van ser molts menys, i el tsarisme estava recuperant-se. Els socialistes acaben a la presó o se'n van a l'exili i les masses obreres van tornar a la indiferència del principi. La Duma va complir íntegrament el seu manament, de 1907 a 1912 i el regim de Nicolás II es va establir.

III.1914-1917: L'agonia de l'absolutisme:

L'1 d'agost de 1914, Alemanya declarava la guerra a Rússia. Tot els partits van donar suport al govern, a excepció dels socialdemòcrates. El 6 d'agost Àustriahongria declarava també la guerra a Rússia. Havia començat la Primera Guerra Mundial.

En el exili a Suïssa, Lenin, veu les possibilitats revolucionaries que te la guerra. Una guerra imperialista i per interessos imperialistes. Per això els socialdemòcrates no van donar suport a la guerra, per no donar suport al regim.

Però l'exercit rus no estava en condicions d' enfrontar-se a Guillem II, des de els primers moments les tropes russes només feien que acumular derrotes. Un any després de l'inici del conflicte, les tropes del tsar ja no semblaven un exercit. 150.000 morts i milers de ferits i presoners, eren les seves baixes. A finals del 1916 hi va haver un milió de desertors. Les vagues mobilitzaven 150.000 persones i l'entusiasme patriòtic s'havia perdut, el govern estava sobrepassat.

A Rússia hi havia una desintegració general, el regim era dominat per una tsarina de poc caràcter i nul·la energia, la princesa Alexandra.

A l'agost de 1915, Nicolás II es posava al cap de les tropes de l'exercit, va ser un moment estranyen que el monge va fer canvis molt estranys dins de la política Russa.

IV. Febrer de 1917: El “bum” revolucionari:

En la revolució s'hi distingeixen dos etapes diferents, la revolució de Febrer “revolució burgesa” i la revolució d'Octubre, “revolució socialista”, aquesta va ser l'acció final, el partit bolxevic va agafar el poder.

Durant els primers anys es tornava a parlar de vaga general. Els preus pujaven i les reserves de matèries primeres, com menjar o carbó, escassejaven.

L'anarquia regnava a la capital, hi havia molt descontrol. Era necessari fer alguna cosa.

V. El Govern provisional:

Tres dies abans de la abdicació del Tsar, el poder havia deixat ja d'existir. Era necessari crear un nou.

La Duma va crear un Comitè provisional. Els antics presoners menxevics tornen a posar en marxa el Soviet, amb un nou nom “Soviet d'obrers i soldats”. Es creà un Comitè Executiu Provisional, que va dictar els primers decrets revolucionaris. Els objectius del CEP i els del CDP no coincidien amb res, però es necessitaven l'un a l'altre.

Els bolxevics emeten un comunicat molt radical, on hi diu explícitament que la feina mes urgent del Govern Provisional és entrar en la relació amb el proletariat dels bel·ligerants.

El Partit Cadet volia forçar l'abdicació del tsar per a substituir-lo pel seu fill, després d'un període de regència del Gran Duc, el germà de Nicolás II. Així, escombrada per un moviment popular que va durar cinc dies, una dinastia de tres-cents anys i la idea mateixa de Monarquia van desaparèixer de la història.

Durant el mes de març van passar una sèrie de fets que suponien la caiguda de l'Antic Regim.

El 29 de març, es celebrà a “Petrogrado” la Primera Conferència dels Soviets de Diputats Obrers i Soldats. El seu poder real, va fer possible la Revolució d'Octubre tot i que el seu paper es difuminà, just quan Rússia es va convertir en la URSS.

VI. La tornada de Lenin:

Les masses desitjaven una revolució social, que era el que el govern volia evitar. Aquestes quedaven a la espera d'una Assemblea Constituent que no acabava de organitzar-se. El Govern provisional tenia els mesos contats. Ja que la decepció popular creixia i augmentava el seu radicalisme

Lenin va arribar a Rússia decidit a canviar totalment el rumb, decidit a convèncer al seu partit i derrocar al Govern provisional.

VII. Tot el poder als Soviets

El dia 20, obrers i soldats demanaven la substitució del govern provisional.

Del 24 al 29 d'abril, es celebrà la VII Conferència Nacional del Partit Bolxevic. Lenin reconquista el seu partit i la Conferència aprova les tesis de Lenin.

Un segon Govern Provisional va néixer el 5 de maig amb sis ministres socialistes.

Els bolxevics, derrotats en el Congrés, va fer una manifestació el 9 de juny. Es tractava de demostrar que les majories polítiques reals no estaven en els Congressos, sinó en el carrer.

Hi ha un moment que ni el propi Soviet ni el govern tenen molt clar si els regiments que vénen en la seva ajuda el dia 5 arriben, efectivament, per a ajudar al poder legal constituït o, per contra, per a sumar-se al moviment insurreccional.

Creació d'un pacte d'Estat que legitimi al nou Govern i li proporcioni suport popular al marge dels partits. La conferència va ser un fracàs i, a sobre va anar en contra del Govern desprestigiant-lo encara més.

VIII. L'assalt al poder

Els bolxevics, van a la conquista del poble i la seva influència s'entén per les pròpies institucions i es veuen obligades també a radicalitzar-se.

Del 14 al 21 de setembre, té lloc la “Conferència democràtica”, que també fracassa. El tercer govern de coalició es rebutjat pel Soviet de la capital.

El treball polític que durà a terme Lenin, serà introduint gent “segura” en un Comitè Militar Revolucionari que es transformarà en l'Estat Major de la Revolució.

La via de la insurrecció bolxevic està ja franca. En un Comitè de defensa de la població creat pels menxevics el 9 d'octubre, aconseguirà convertir naturalment aquest comitè en un Comitè Militar Revolucionari que es transformarà immediatament en l'Estat Major de la Revolució.

El 20 va a celebrar-se l'II Congrés dels Soviets, on obtenen el poder. La insurrecció armada en aquest moment desencadenaria una revolució proletària en tota Europa. La insurrecció armada es aprovada pel Comitè i nomena un Buró polític per a fer-la, compost de set persones: Lenin, Trotski, Stalin, Sokolnikov, Buvnov, Zinoviev i Kamenev. En una segona reunió, els bolxevics conten amb les seves pròpies milícies, tropes de la guarnició, militants socialista-revolucionaris d'esquerra i la flota vermella. La guarnició militar de Petrogrado reconeix al Soviet com únic poder i al Comitè Militar com el seu òrgan de comandament. La Revolució havia triomfat!

• 3. Context històric:

La revolució Russa va relacionada amb el fenomen del moviment obrer, es tracta d'un conjunt de reivindicacions socials i polítiques fetes pel proletariat en protesta de les condicions de vida i treball al que estaven sotmesos, va ser en la etapa del moviment obrer quan van apareixen partits socialistes. També va lligada amb la 1a i 2a Guerra Mundial.

• 4. Conclusió final:

La conclusió final es que la revolució russa va ser el fenomen mes important del S.XX, va tancar una era.

Els coneixements adquirits, son lògics. Ara desprès d'haver acabat la recensió del llibre, doncs entenc molt be, tot el que va succeir durant la revolució Russa.

Be, penso per ser el primer no esta malament, però segur que es pot millorar.

• 5.Lèxic i bibliografia:

Lèxic:

- Desertors : que abandonen un lloc, un partit una causa, etc., que hom te el deure d no abandonar

- Autocràcia: sistema polític es què el poder del governant es considerat derivat d'ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.

- Sublevació: revoltar

- Bel·ligerants: que estan en guerra.

Bibliografia:

• La Revolución Rusa

• Llibre i apunts de l'assignatura “Història del Món Contemporani”

• Diccionari de la Llengua Catalana

• Larousse 2000