4. LA RELLEVÀNCIA JURÍDICA DE LES RELACIONS PERSONALS I PATRIMONIALS ENTRE ELS CÒNJUGES

A)LES RELACIONS PERSONALS DELS CÒNJUGES

A.1) DEURES CONJUGALS EN L'ESFERA PERSONAL.

El matrimoni és una relació de contingut complex, que regula un conjunt de drets i deures tendents a la vida en comú dels casats, i aquestes relacions s'anomenen "personals" per a dis­tingir-les de les relacions conjugals de tipus econòmic patrimonials del matrimoni. Els deures personals del matrimoni es troben regulats en els articles del 67 a 70 del c.c. Els continguts dels artícles són de caràcter ètic, per la qual cosa les creences socials ­sentides i professades en cada moment poden canviar el sentit dels mateixos. La major part són deures que només adquireixen rellevància quant­ donat el seu incompliment ocasiona una sanció. Els deures enunciats en els articles són recíprocs entre els cònjuges, i mútuament es poden exigir d'un respecte al un altre.

A) El deure de col·laboració i auxili mutu: Aquest deure cal entendre'l en un sentit ampli i flexible. Els cònjuges es deuen la cooperació o col·laboració precisa per a fer front a les necessitats d'ambdós i a les individuals de cada un d'ells, incloent la col·laboració de cada un per a desenvolupar del mode més ampli possible la seua pròpia personalitat. Els deures d'ajuda i socors inclouen el deure d'aliments de l'art. 142 i ss del C.c. que ja hem vist.

B) El deure de respecte recíproc: Art. 67. Entranya el reconeixement d'una esfera de llibertat personal i una preservació de la intimitat personal, mitjançant un deure de no ingerència de l'altre. Es parteix de la base que els drets de la personalitat són individuals, i, entre ells, hi ha alguns que no poden quedar esvaïts per la unió conjugal, si un dels cònjuges no ho desitja. En el pla de les sancions aquest deure només es realitza en els casos greus (maltractaments, injúries, etc...)

c) L'actuació en interès de la família: La idea d'interès de la família suposa el reconeixement de l'existència d'un interès distint i superior als interessos individuals dels seus membres subordinant-se aquests al primer. La directriu d'interès de la família té un matís negatiu que significa abstenir-se de qualsevol actuació que puga menyscabar o ­perjudicar la família. No tota actuació humana s'ha d'entendre com orientativa a l'interès familiar, ja que hi ha multitud de relacions que queden al ­marge.

D) El deure guardar-se fidelitat: La fidelitat és davant tot sexual, i significa la reprovació de l'adulteri com il·lícit civil i justa causa de separació. La idea de fidelitat pot tenir un sentit més ampli aproximant-se en deure de respecte. És l'obligació de cada cònjuge d'observar una conducta socialment inequívoca i abstenir-se de qualsevol tipus de relacions que creguen situacions comprometedores o lesives per a la dignitat de l'altre cònjuge. La dignitat de l'altre cònjuge és la idea bàsica de fidelitat.

e) L'obligació de viure junts: Significa unitat de sostre, llit i taula, ja que només així es realitzen l'ajuda i el socors mutu, entenent-se el viure junts en un sentit ampli. La sanció per l'incompliment d'aquest deure és el delicte per abandó de família o de llar.

A.2) EL PRINCIPI D'IGUALTAT JURÍDICA DELS CÒNJUGES.

Des de la redacció del c.c. (1889) i abans, existia una situació de preeminència del baró sobre la dona que venia fonamentada, sobretot, en texts religiosos com la Bíblia. Ací es reflectien diversos principis: Potestat del marit sobre la dona: a l'article 57 del CC establia que el marit havia de protegir al la dona i aquesta obeir el marit, devent la dona demanar llicència per a una sèrie important d'actes jurídics. Representació legal de la dona pel marit. (art. 60). Seguint la dona al marit en fixar la residència, igual que seguir la nacionalitat del marit. El marit era l'administrador dels béns de la societat conjugal.

La plena igualtat jurídica es declara en la Constitució de 1978 en el seu art. 32.1 que diu "L'home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica". Aquest art. és una aplicació concreta de l'art. 14 d'igualtat entre els sexes i no s'establiran jurídicament desigualtats entre les persones llevat que existisquen interessos raonables i plausibles de protecció jurídica a aqueixos interessos.

Per altra banda, de la redacció del art.32 CE, anterior a la reforma introduida por la Llei 13/2005, es podía concloure que tots els homes i les dines tenen derecho a contraure matrioni amb independència de la raça, ideologia, etc, en situació de plena igualtat jurídica. Però davant la reforma, va sorgir un problema d'interpretació de si l'heterosexualitat és un requisit del matrimoni, amb dues postures doctrinals:

Per un costat els que opinen que, ja que l'art. 32 CE no diu que el matrimoni s'haja de celebrar entre un home i una dona, no resultaria contrari a tal precepte la celebració de matrimonis entre homosexuals.

Per un altre, els que opinen que no és aquest el sentit de l'art. 32 CE, quan es va redactar la Constitució, l'art. 32 de la mateixa feia referència al matrimoni concebut des d'un punt de vista tradicional, és a dir, el celebrat entre un home i una dona. la igualtat a què es refereix l'art. 32 CE és en el sentit d'igualar en drets l'home a la dona.

En seu d'aquest problema sobre si l'heterosexualitat és o no un requisit del matrimoni, es va pronunciar el Consell d'Estat en el Dictamen aprovat el 16 de Desembre del 2004, en el que concloïa que un dels objectius de la reforma és el reconeixement legal dels diversos models de convivència existents en la societat, incloent la convivència com a parella entre persones del mateix sexe, basada en l'afecte, com a mitjà a través del qual es desenvolupa la personalitat, l'accés de les parelles homosexuals a un estatus matrimonial, amb els mateixos efectes, en particular quant a drets i prestacions socials i a la possibilitat de ser part en procediments d'adopció i atorgar-los la protecció jurídica que deriva de l'art. 32 de la Constitució.

Les Reformes del 1981 i 2005 estableixen en l'art. 66 del c.c. "que els cònjugues són iguals en drets i deures" amb conseqüències importants:

-No hi ha limitació de la capacitat originada pel matrimoni per a cap dels cònjuges, imposant-se a vegades la necessitat d'actuació conjunta, donada la titularitat dels béns jurídics protegits.

- El matrimoni per si només no modifica la nacionalitat d'ambdós cònjuges, ni limita, ni condiciona la seua adquisició, ni la seua pèrdua.

- Inexistència de representació legal, i l'admissibilitat de representació voluntària (art. 71 CC). Encara que la representació es pot concedir al cònjuge com també a un estrany.

A.3) EL DOMICILI CONJUGAL.

L'art. 69 del c. c. diu: "Es presumeix que els cònjuges viuen junts, excepte prova en contra." Si els cònjuges viuen junts, és normal que tinguen un domicili conjugal com a lloc de residència habitual i centre de les activitats jurídiques de les dues persones del matrimoni.

L'art. 70 diu que el domicili conjugal ho fixen ambdós cònjuges de comú acord de forma expressa o tàcita. En cas de desacord serà el jutge qui resolga. Cap cònjuge pot imposar un canvi abusiu de domicili.

B) EFECTES PATRIMONIALS DEL MATRIMONI

1. EL RÈGIM ECONÒMIC CONJUGAL. REFORMA DE 1981. EL PRINCIPI DE LLIBERTAT D'ESTIPULACIÓ.

El matrimoni ha de posseir una economia. El conjunt de regles jurídiques que organitzen i regulen l'economia de la parella s'anomena règim econòmic oonyugal en el que regulen diferents qüestions com la determinació de la titularitat dels béns que poden existir; qui té els poders dispositius de gestió i administració dels béns; qui ha de suportar les càrregues del matrimoni, etc.; de la mateixa manera determinats béns poden tenir una finalitat imposada als cònjuges per terceres persones (dots, aliments etc. entre parents).

Els règims econòmics conjugals poden tenir distintes classificacions:

a) En atenció a l'origen o la font de producció: poden existir règim de pacte entre cònjuges en virtut de contracte entre ambdós components del matrimoni; i règim econòmic legal perquè la llei ­imposa necessàriament un determinat règim o perquè la llei ho estableix de forma supletòria en defecte del sistema de pactes.

b) En atenció la titularitat dels béns: distingim entre règim de comunitat, que el patrimoni pertany a ambdós cònjuges; o règim de separació de béns, que només existeixen béns personals d'ambdós cònjuges. Poden existir sistemes mixts, en el que hi ha un patrimoni personal del marit, un patrimoni personal de la dona, i un patrimoni comú d'ambdós.

c) En atenció a l'administració i gestió dels béns, amb independència de la titularitat, poden ser compartides i de d'una direcció.

(b) LA REFORMA DE 1981

Abans de la reforma del 81, caldria remetre's al dret romà, la peça fonamental del de la qual règim econòmic conjugal era el dot. La institució del dot era un conjunt de béns la gestió i del qual administraci6n se li entrega al marit perquè puga atendre ­les càrregues del matrimoni, garantint-se al mateix temps la restitu­ció dels mateixos en cas de finalizaci6n del matrimoni. El codi civil recull aquest sistema.

Independentment de l'anterior, el dret castellà va crear l'anomenada societat a guanys, en la que els béns del matrimoni pertanyen per meitat a ambdós cònjuges en dissoldre's el mateix encara que l'administraci6n corresponga al marit.

La llei de 1975 de 2 de maig, va suprimir moltes de les limitacions de la dona casada, en suprimir les limitacions de la capacitat de la dona casada i la variabilitat del sistema econòmic a què podien acollir-se, podent pactar ambdós cònjuges el règim que volgueren en un moment determinat.

La llei de 13 de maig de 1981 suposa una extensa reforma modificant els articles del 1315 al 1444 del C.C. El principi fonamental és la consagració de l'administració conjunta dels béns matrimonials i amb les novetats següents:

1 Desaparició de la regulació del dot.- considerada com a institució vexatòria per a la dona, per suposar el preu de la núvia.

2 Desaparició de la regulació dels béns parafernals,­ béns que la dona aportava al matrimoni al marge del dot.

3 Regulació unitària de la separació de béns, la separació de béns és ex-lege, encara que es pot constituir mitjançant pacte entre cònjuges.

4 Introducció del règim de participació, arts 1411 al 1434 com a règim econòmic conjugal voluntari i negocial, amb un caràcter electiu.

Els principis inspiradors de la reforma són:

1- Principi de llibertat d'estipulació (art. 1315).

2- Principi d'igualtat jurídica dels cònjuges.

3- Principi de flexibilitat i mutabilitat del règim econòmic conjugal.

El principi ordinador del règim econòmic conjugal és la llibertat d'estipulació, admetent la 'lex privata” o els pactes entre cònjuges per a acollir-se a un determinat sistema sense més limitacions que les establides en el C.C. preservant els drets de tercers i d'ordre públic, sent nul·la qualsevol limitació contrària a les ­lleis i als bons costums o limitadors de la igualtat de drets que corresponga a cada cònjuge". (Art 1225 CC)

Traduint-se l'anterior en:

1- Els pactes nupcials tenen com a límit la igualtat de drets entre oónyuges.

2- Submissió genèrica als furs i costums forals.

2. LES CAPITULACIONS MATRIMONIALS.

Regulades en els arts. 1315 al 1335, la regla bàsica està continguda en l'art. 1325: “En capitulacions matrimonials podran els atorgants estipular, modificar o substituir el règim econòmic del matrimoni o qualssevol altres disposicions per raó del mateix.” S'atorga una àmplia llibertat per a configurar el règim econòmic oonyugal.

Les capitulacions matrimonials es poden definir com el negoci jurídic mitjançant el qual es regula el règim econòmic conjugal, donada l'autonomia de les parts.

a) capacitat: L'art 1329 del C.c. estableix que tenen capacitat per a atorgar capitulacions aquelles persones que posseeixen capacitat per a contraure matrimoni; per als menors es necessita el consentiment paternal, els quals no poden substituir la voluntat del fills; per als incapacitats s6lo poden atorgar capitulacions amb assistència del representant legal.

b) Temps: Les capitulacions es poden atorgar abans o després del matrimoni. (art. 1326 CC)

c)Forma: S'han de realitzar necessàriament en escriptura pública.

d) Condició i terme: En les capitulacions no es pot pactar cap condició, ni fixar cap termini de vigència de les mateixes.

e) Modificació: Les capitulacions es poden modificar per acord entre ambdós cònjuges. En cap cas la modificació de capitulacions podran perjudicar els drets adquirits de tercers.

f) Publicitat: Les capitulacions matrimonials s'hauran d'inscriure en el Registre Civil; en el Registre de la Propietat si algun dels cònjuges posseeix béns; i en el Registre Mercantil, si algun dels dos és comerciant o empresari.

g} Ineficàcia: Les capitulacions matrimonials són ineficaços si el matrimoni no arribara a celebrar-se; per falta del requisit d'escriptura pública; per falta de capacitat d'obrar d'algun dels firmants. Quan hi ha ineficàcia de capitulacions matrimonials s'apliquen les regles del contracte. (art. 1335 CC)

3. LA SOCIETAT LEGAL DE GUANYS

A. CONCEPTE I HISTÒRIA

L'art. 1316 CC estableix el principi general de la societat legal de guanys en l'ordenament español en dir: “A falta de capitulacions o quan aquestes siguen ineficaces el règim serà el de la societat guanys. Mitjançant la societat a guanys es fan comú per a marit i dona els beneficis obtinguts per cada un d'ells que seran per meitat en dissoldre's aquella.

Històricament la societat a guanys prové del dret germànic i es troba en el dret de Castella en el Fur Jutge i el Fur Real, va passar al Código Civil i s'aplicant en tot el territori de l'Estat Espanyol excepte a Navarra, Biscaia i Àlaba, Catalunya i Illes Balears (antics territoris amb vigència del dret foral) i les CC.AA que en els estatuts tinguen reconeguda la competència en aquesta matèria (País Valencià, encara que hi ha un recurs d'inconstitucionalitat pendent de resolució). La igualtat jurídica de la societat a guanys respecte al patrimoni conjugal quedava minvada per la total preeminència de l'home sobre l'esposa en quant que detentava la gestió i disposició dels guanys. A partir de la Reforma del 81, la societat a guanys equipara els cònjuges plenament i queda com a dret supletori a aplicar en defecte de capitulacions matrimonials. Actualment una majoria dels països situats a l'Hemisferi nort i industrialitzats han establit oom règim legal del matrimoni la societat a guanys.

(B) CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT LEGAL DE GUANYS

a} Finalitat d'establir una relació conjugal i resoldre els problemes que es puguen suscitar.

b) La societat conjugal s'estableix per a obtenir un resultat final: la partició del guany.

c) Partició per igual d'ambdós cònjuges en els beneficis.

d) La plusvàlua dels béns privatius no és repartible en la societat de guanys, encara que sí els fruits

e) La relació associativa de la S. de Guanys s'instrumenta a través d'una comunitat de béns.

(C) DIFERÈNCIA ENTRE BÉNS PRIVATIUS i GUANYS EN EL MATRIMONI

La reforma de 1981 en el seu art. 1346 estableix que són béns privatius i per tant no entren en la societat de guanys:

1. Els que cada cònjuge aporta abans del matrimoni.

2. Els béns adquirits per cada cònjuge a títol gratuït, intervius o mortis causa (donacions i herències).

3. Els béns adquirits en sustituci6n dels béns privatius.

4. Els béns adquirits per dret de retracte, pertanyents a un dels o6nyuges.

5. Els drets inherents a la persona i no transmissibles intervius (propietat artística i intel·lectual).

6. El rescabalament de danys a un dels cònjuges o dels seus béns privatius.

7. Les robes i objectes d'ús personal que no tinguen extraordinari valor.

8. Els instruments necessaris per a exercir la professió o ofici.

La regla fonamental del caràcter guany dels béns està continguda en l'art 1.347 cc:

1. Els béns obtinguts pel treball o la indústria de qualsevol dels cònjuges.

. 2 Les rendes del capital, privatiu o guany (fruits, rendes o interessos).

3. Els béns adquirits del cabal comú a títol onerós (mitjançant contraprestació), bé es faça l'adquisició per a la societat o per a un dels esposos.

4. Els adquirits per dret de retracte de caràcter guany.

5. Les empreses i establiments fundats durant la vigència de la societat a costa del cabal guany.

En els béns del matrimoni, l'art 1361 estableix una presumpció de guany de tots els béns, mentre no es prove que són privatius d'algun dels esposos.

(D) LES CÀRREGUES i LES OBLIGACIONS DE LA SOCIETAT LEGAL DE GUANYS

Regulats en els arts. 1362 a 1374 del CC, són els següents:

1. Despeses del sosteniment de la família.

2. Les despeses necessàries per a la producció de rendes de capital.

3. Les despeses necessàries per a la producció de rendes del treball i beneficis empresarials.

4. Les donacions i promeses realitzades per ambdós cònjuges a fills o a tercers.

Independentment de l'anterior el CC regula de forma casuística els deutes produïts en el matrimoni o abans del mateix per un dels cònjuges o per ambdós i quals s'han d'incloure dins de la societat de G. i quals no. No entrem a estudiar-los.

(E) LA GESTIÓ DE LA SOCIETAT DE GUANYS

L'art:. 1.375 estableix com a regla general: “que en defecte de pacte en capitulacions matrimonials la gestió i disposició dels guanys correspon conjuntament als cònyuges, sense perjudici del que es determina en els articles següents."

A aquest principi general hi ha dues excepcions:

a) Que el matrimoni haja pactat en capitulacions un règim diferent de l'administració conjunta.

b) Les establides en els articles següents a l'1.375: Les bestretes d'un dels cònyuges per a atendre negocis guanys, no necessita el consentiment de l'altre cònjuge encara que si el seu coneixement. (art. 1.382). La defensa jurídica dels béns mitjançant acció judicial quan els guanys poden ser lesionats per la conducta d'un dels esposos (art, 1.385). Les despeses urgents de caràcter necessari (art. 1.386). I altres casos concrets en els articles 1.381, 1.384, 1.387, 1.388.

D'altra banda, els cònjuges han d'informar-se recíprocament sobre la situació i rendiments de qualsevol activitat seua.

(F) DISSOLUCIÓ DE LA SOCIETAT DE GUANYS

La societat legal de guanys es pot dissoldre:

1 Per dissolució del matrimoni ja siga per mort, declaració de defunció o divorci.

2. Per nul·litat de matrimoni

3. Per separació judicial dels cònjuges o separació de fet a partir d'un any.

4. Per acordar el matrimoni un altre règim diferent del de guanys.

5. Per decisió judicial en .els casos següents: Declaració d'incapacitació d'un dels cònjuges. Declaració d'absència d'un dels cònjuges. Declaració de fallida d'un dels cònjuges. La condemna per abandó de la família. La reiteració en actes fraudulents o danyosos d'un dels cònjuges a la societat a guanys. L'incompliment greu i reiterat del deure d'informació. L'embargament d'un dels cònjuges per deutes propis.

(G) LIQUIDACIÓ DE LA SOCIETAT A GUANYS

Produïda la dissolució siga de forma automàtica o per decisió judicial s'obri un procés liquidatori que no és només la partició dels béns, sinó a més destinar part de la massa a les obligacions pendents respecte a tercers, d'ací que el període liquidatori tinga diverses fases:

1.formació de. inventari: Amb tots els béns de la societat a guanys agrupats en diverses partides comptables.

2. avaluació dels béns inventariats: l'avaluació es pot realitzar pels mateixos cònjuges, un tercer designat o judicialment. El valor serà el del dia de la seua valoració i fins aqueix dia el patrimoni continua sent comú.

3. Liquidació del passiu de la societat: Abans de partir els béns s'haurà de pagar als creditors, encara que no es realitze un pagament efectiu. Els creditors preservaran els seus drets en la liquidació i si el passiu de la societat fóra superior a l'actiu s'observaran les regles de prelaci6n de crèdits.

4. Formació del l'haver liquid: Una vegada deduïdes els deutes de la societat, el cabal resultant es dividirà per la meitat entre els cònjuges o els seus respectius hereus.

5. Distribució i adjudicació dels béns: Com a regla general d'aplicació són les normes de partició d'herències, observades en la mesura que es puga en lots de la mateixa naturalesa, qualitat i espècie.

No obstant, existeixen a la CC. en l'art. 1.406, adjudicacions preferencials atenent la satisfacció d'interessos personals o ­d'afecció que podrien ser vulnerats amb una distribució formalment igualitària.

6. Els guanys distribuïts s'inscriuran en el Registre de la Propietat d'acord amb el Reial Decret 3.215/82, de 12 de novembre.

4.- RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS

(A) NATURALESA i CONCEPTE

Hi ha separació de béns quan cada un dels cònjuges té el seu propi patrimoni, i no hi ha cap comunitat de béns per raó del matrimoni. A cada cònjuge li pertany la propietat, el gaudi, l'administració i disposició dels seus propis béns.

El règim de separació de béns suposa una major llibertat i independència d'actuació de cada un dels esposos i una fórmula més senzilla de les relacions conjugals. En la reforma del 81, un important sector d'opinió va defensar aquest sistema com a legal supletori; però no va prosperar argumentant des dels seus detractors: que el règim de separació requereix un equilibri de patrimoni inicial entre ambdós cònjuges o unes activitats econòmiques o professionals equilibrades en el règim de separació de béns, la falta de participació en guanys fa que el cònjuge que no té ingressos propis i es dedica a tasques domèstiques tinga una oondició pitjor que l'altre.

La separació de béns està regulada a la CC. en els ­articles 1.435 a 1.444.

Existeix separació de béns en els casos següents:

a) Quan ho hagen convingut ambdós cònjuges mitjançant capitulacions matrimonials.

b) Quan en capitulacions matrimonials els cònjuges pacten que no es regiran per societat a guanys, sense expressar cap ­fórmula (Règim legal subsidiari de segon grau).

c) Quan s'extingisca la societat a guanys o el règim de participació, llevat que fóra substituït per un altre règim (separació judicial). La separació de béns no s'altera per la reconciliació dels cònjuges.

(B) SEPARACIO DE FACULTATS DE TITULARITAT, ADMINISTRACIÓ i DISPOSICIÓ DELS BÉNS

Conseqüència de la separació de béns és que cada cònjuge posseeix la titularitat dominical sobre els seus propis béns, i els administra i disposa d'ells d'acord amb els seus propis interessos. Si constitueixen béns en comú serà una comunitat de caràcter general, com se n'anara entre persones sense un altre tipus de lligam, establit per l'arts. 392 i ss. del C.c.

(C) SEPARACIÓ D'OBLIGACIONS I LA RESPONSABILITAT MATRIMONIAL

L'art. 1.460 estableix clarament que els deutes contrets per cada cònjuge són de la seua exclusiva responsabilitat, s'exceptuen d'aquesta regla les obligacions que es generen de la potestat domèstica ordinària. D'altra banda, ambdós cònjuges estan obligats a contribuir a les càrregues del matrimoni d'acord amb el conveni que establisquen, a falta de conveni la contribució es realitzarà en proporci6n als seus recursos econòmics.

5. RÈGIM DE PARTICIPACIÓ O COMPTES EN PARTICIPACIÓ.

Des d'influències del Dret Alemany i la seua reforma de 1.957 i el Dret francès de 1965. S'ha introduït en la reforma de 1.981, un nou règim econòmic conjugal. El règim de participació es defineix en els arts 1.411 a 1.413 del CC., com aquell en què durant la vigència del matrimoni regeix entre els esposos el sistema de separació de béns i cada un gaudeix i disposa lliurement d'ells, però cada cònjuge adquireix el dret a participar en els guanys que l'altre obtinga en el moment d'extinció del matrimoni. El règim de participació desitja conjuntar els avantatges de la separació de béns i, en especial, la independència d'actuació, amb els avantatges de la societat a guanys com la solidaritat i el lucre o guanys d'ambdós cònjuges.

Aquest règim es va intentar implantar en substitució de la societat legal de guanys però no va prosperar. Les característiques bàsiques són:

1. Cada cònjuge té el seu patrimoni i disposen lliurement del mateix tant abans com després del matrimoni.

2. Durant la vigència del matrimoni s'apliquen les regles ­de la separació de béns.

3. Si adquireixen un bé conjuntament els pertany "pro indivís”.

4 En dissoldre's, es liquida en parts iguals o en la proporció acordada a l'inici en els guanys de l'altre actualitzant els valors dels béns.

El règim de participació s'extingeix per les causes següents:

1, Les mateixes causes per què s'extingeix la societat a guanys.

2. La irregular administració que un cònjuge realitza dels seus propis béns quan compromet greument els interessos de l'altre.

La liquidació del patrimoni en el règim de participació es realitza de la forma següent:

1. Valoració del patrimoni inicial de cada cònjuge.

2. Valoració del patrimoni final de cada un dels cònjuges

3. Investigació sobre actes dispositius gratuïts o fraudulents 'del patrimoni de cada cònjuges.

4. Càlcul dels guanys, diferència entre patrimoni inicial i final de cada cònjuge. La partició es realitza amb el criteri de la meitat, encara que pot pactar-se un altre criteri percentual recíprocament per a ambdós patrimonis, prohibint-se cas d'existir hereus no comuns.

5. Pagament del crèdit de participació que s'ha de satisfer ­en diners o béns concrets.