La primera guerra mundial i la Revolució Russa (T05).

1.0 El món l'any 1914:

Europa era el centre econòmic, polític i cultural del món:

-Havia desenvolupat el capitalisme.

-Disposava d'un imperi colonial immens.

Vivia en un equilibri inestable (pau armada) a causa de:

-L'augment de la producció armamentística.

-L'enfortiment dels exèrcits.

-L'afiançament dels nacionalismes.

Tenia greus problemes nacionalistes.

Manca d'homogeneitat econòmica i política de Europa; les principals potències d'Europa (Anglaterra, França i Alemanya) mantenien -entre si- una pugna comercial i política en defensa dels seus respectius interessos, cosa que generava contínues tensions. Políticament, França i Anglaterra gaudien de sistemes democràtics, mentre que Alemanya i Austria-Hongria tenien governs de perfil autoritari.

L'adveniment de Guillem II al govern, 1888 (en substitució de Bismarck), va fer que la política exterior alemanya esdevingués més agressiva, amb la intenció de situar Alemanya en un lloc preeminent en el concert mundial.

2.0 Les causes de la 1a guerra mundial:

(els principals punts de conflicte).

2.1 Econòmiques:

Rivalitat econòmica entre Gran Bretanya i Alemanya.

Rivalitat per territoris colonials entre França i Alemanya (Marroc) i per altres territoris a la pròpia Europa. La zona dels Balcans era d'especial interès per Austro-Hongria, atès que aquella zona els era d'un alt interès comercial i clau des d'un punt de vista estratègic: sortida fàcil al mar. Pels mateixos motius anteriors, Austro-Hongria s'oposava als intents de Sèrbia per unificar en un sol Estat els pobles eslaus meridionals d'aquella regió. Turquia aspirava a continuar controlant territoris que -durant segles- havien format part de l'Imperi Otomà. Rússia també tenia interessos estratègics en aquella zona (accés a la mediterrània). En definitiva la zona balcànica era un focus permanent de conflicte d'interessos entre diferents estats europeus, raó per la qual varen succeir-se diferents conflictes armats de caire regional entre 1912 i 1913 (guerres balcàniques).

Altres zones en litigi (entre França i Alemanya) eren Alsàcia i Lorena; Grècia i Itàlia es disputaven illes de la mar Egea; els estrets de la Mediterrània amb la mar Negra; Polònia, una nació sense Estat que estava repartida entre Àustria, Rússia i Alemanya...

Els imperis centrals arriben tard al repartiment, però volen afegir-s'hi.

Cursa d'armaments: Període conegut com “la pau armada”; desenvolupament de la siderúrgia aplicada a l'artilleria, a la indústria naval...

Interessos financers (inversions de capital de les potències europees en les economies de tercers països. Exemple: França a Rússia).

2.2 Ideològiques (psicològiques i històriques):

Exaltació del nacionalisme (la glòria de la nació pròpia en relació amb les altres):

-Augmenta els ressentiments entre els estats (greuges, retrets històrics...).

-Desig d'unió dels europeus amb origen comú (especialment intens als Balcans):

-Pangermanisme (pobles germànics).

-Paneslavisme (pobles eslaus).

Opinió pública no contrària a la guerra. Exceptuant els líders socialistes d'alguns països, que van denunciar les veritables raons imperialistes de la guerra, i que van arribar a convocar protestes a França, Alemanya i Rússia (Ex. el socialista francès Jean Jaurès a qui van assassinar per fer campanya contra la guerra), la major part de la societat es va deixar arrossegar per l'onada de nacionalismes patriòtics. La 2a internacional va ésser incapaç d'arribar a la unitat d'acció dels seus membres contra la guerra i finalment, els partits integrants de la mateixa, van acabar inhibint-se o fent seguiment de les estratègies polítiques i militars dels respectius governs dels seus estats.

2.3 Polítiques:

Existència de pactes de defensa (1914):

Triple Aliança (potències centrals):

-Signat el 1879 per Alemanya i Àustria-Hongria.

-Finalitat: Defensa mútua davant un atac de Rússia.

-El 1882 s'hi afegeix Japó.

Triple Entesa (aliats):

-Signat el 1891 per França i Rússia.

-El 1907 s'hi afegeix Gran Bretanya

Entesa Cordial

-Signat el 1904 per França i Gran Bretanya.

-Finalitat: posar fi a la rivalitat colonial.

Reivindicacions territorials (veure punt 2.1).

3.0 L'esclat de la guerra:

En una situació internacional tan conflictiva i complexa, un enfrontament entre 2 estats, que en altres circumstàncies hauria estat un fet aïllat o s'hauria superat amb negociacions, va donar peu a l'esclat bèl·lic més sagnant conegut fins aleshores.

3.1 Inici:

Assassinat del príncep hereu d'Àustria-Hongria, Francesc Ferran (Sarajevo, 28-­6-1914), per part d'un estudiant bosnià (membre d'un grup terrorista Serbi: “la mà negra”).

Àustria-Hongria culpa Sèrbia de l'atemptat i li envia un ultimàtum.

El 28 de juliol de 1914 Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia i bombardeja Belgrad.

Es posa en marxa el joc d'aliances:

-Rússia mobilitza les tropes (no està disposada a acceptar l'expansió territorial austrohongaresa). Alemanya se sent amenaçada i declara la guerra a Rússia i França. (1 d'agost).

-Es posa en marxa el Pla Schlieffen: els britànics entren en la guerra.

3.2 Estats participants:

Potències centrals: Alemanya, Austro-Hongria, Itàlia (fins 1915), Turquia i Bulgària (1915).

Aliats: França, Gran Bretanya, Rússia, Japó, Itàlia (des de 1915), Sèrbia, Romania, Grècia, Portugal, EUA .

Les forces dels dos blocs enfrontats eren bastant equilibrades. Els aliats tenien superioritat naval i de soldats, però això ho compensaven les potències centrals amb una gran capacitat de mobilització, disciplina, i un potencial bèl·lic més gran.

3.3 El desenvolupament i les fases del conflicte:

Fase de moviments ràpids (1914); queden fixats dos fronts: l'occidental i l'oriental.

-Front occidental: Alemanya envaeix França (creuant Bèlgica, país neutral), després d'avenços i retrocessos respecte el curs del riu Marne, el front s'estabilitza (durant 3 anys) en la línia imaginària que va des de la frontera Suïssa fins a la ciutat belga d'Ostende al mar del Nord.

-Front oriental: Malgrat la derrota russa a la batalla de Tannenberg (agost, 1914), aquest enfrontament és útil per a fixar el front oriental d'una banda i de l'altra per disminuir la capacitat ofensiva dels alemanys al front occidental, afavorint d'aquesta manera l'èxit dels francesos en la batalla del Marne.

-L'exèrcit rus aconsegueix fer recular els austríacs a Galitzia.

Guerra de trinxeres (1915-1916): estratègia per protegir els soldats de les metralladores.

-Construcció de les trinxeres .

-Utilització intensiva de noves armes “anti-trinxeres”: gasos letals, artilleria.

-Entrada en la guerra de nous països: Itàlia, Bulgària, Portugal, Romania.

Guerra de desgast (batalles més importants):

-Batalla de Verdun (febrer-juliol, 1916): Els francesos aconsegueixen aturar l'ofensiva alemanya.

-Batalla del Somme (juliol-octubre, 1916): Els francobritànics no aconsegueixen moure les posicions germàniques.

-Batalla de Jutlàndia (maig, 1916): queda aturada la flota alemanya i utilitzarà els submarins per aturar els vaixells britànics.

-Derrota de Caporetto (1917).

-Front oriental: Les potències centrals aturen els aliats.

Un any clau: el 1917:

-EUA entren en guerra a favor dels aliats (abril, 1917). En pocs mesos desembarquen a França més d'un milió de soldats i un gran nombre de tancs, avions, canons... Amb la presència americana la superioritat aliada va esdevenir aclaparadora.

-Retirada de Rússia (*) per la pau de Brest-Litovsk (març 1918): Independència de Polònia, Ucraïna, Finlàndia i estats bàltics.

*Context de la retirada russa: Triomf de la revolució dels Bolxevics: Lenin arriba al poder i ha d'actuar en clau interna; per raons socials, polítiques i econòmiques, el país no està en condicions de continuar suportant la guerra i cal organitzar el nou estat sorgit de la revolució.

-Creixement de l'oposició a la guerra: el cansament i la desmoralització.

El final de la guerra:

El suport més o menys entusiasta de la població dels països contendents, va anar convertint-se en un rebuig obert a la guerra, sobretot a les grans ciutats industrials d'Alemanya. També va esdevenir especialment crítica la situació de la monarquia austro-hongaresa que començava a descomposar-se. D'altra banda, el moviment obrer internacional, ara va posicionar-se obertament a favor del fi de la guerra.

A Alemanya, una insurrecció socialista obliga a abdicar a Guillem II i un govern provisional proclama la república.

El fracàs de l'ofensiva alemanya, 2a batalla del Mame (juny 1918), precipita la rendició de les potències centrals i el fi de les hostilitats en el front occidental:

-Armistici de Compiègne (11-11-1918).

Rendició de les potències centrals i descomposició dels imperis:

-Dissolució de l'imperi austríac i desmembrament de les seves nacionalitats.

-Caiguda de l'imperi alemany.

-Rendició de l'imperi turc.

4.0 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA 1a GUERRA MUNDIAL:

L'organització de la pau (els 14 punts de Wilson. Gener, 1918)

4.1 Propostes per a la pau:

-Mesures de caràcter econòmic: llibertat de comerç i navegació a nivell mundial.

-Mesures de caràcter polític: Creació de la SdN per regular l'ordre internacional.

-Canvis territorials que respectessin els drets de les comunitats nacionals.

Principals problemes:

Xoca amb els interessos de França (reparacions alemanyes) i de Gran Bretanya (interessos colonials)

4.2 Els Tractats de pau:

Acabada la guerra, per imposició dels vencedors, es van redactar diversos tractats de pau amb cadascun dels països vençuts, aquests, van ser obligats a signar sense condicions. Les sancions imposades als vençuts van ser molt dures i en cap cas va haver-hi voluntat conciliadora, sobretot per part de França.

TRACTAT DE VERSALLES: Signat pels aliats i Alemanya.

-Alemanya, única responsable de la guerra (reparacions: 132.000 milions de marcs d'or).

-Pèrdua de totes les colònies.

-Pèrdua de territoris metropolitans: Alsàcia i Lorena passen a França; Eupen i Malmedy a Bèlgica; Slesvig a Dinamarca; parts de Posnània i Prússia oriental a Polònia.

-Modificacions territorials: corredor de Danzig; El Sarre administrat per SdN; desmilitarització de Renània.

-Prohibició d'unir-se amb Àustria.

-Desmilitarització general.

-Queda sense efecte el tractat de Brest-Litovsk

Conseqüència del tractat de Versalles:

sentiment d'humiliació i de revenja alemanys, cosa que serà una de les causes que originarà la 2a Guerra Mundial.

TRACTAT DE Saint-Germain en Laye (1919) i de Trianon (1920): Signat pels aliats i Àustria i pels aliats i Hongria respectivament.

Suposa el desmantellament de l'imperi austrohongarès:

-Reducció territorial.

-Sorgeixen els següents estats: Àustria i Hongria (repúbliques)i Iugoslàvia.

-S'amplia Romania.

-Unificació de Polònia.

-Itàlia recupera Ístria, Trieste i Trentino.

TRACTAT DE Sèvres: Signat amb Turquia

Suposa la desaparició de l'imperi turc (Turquia queda reduïda al territori europeu d'Istanbul i a la península d'Anatòlia).

-Síria i Líban administrades per França.

-Palestina i Iraq, administrades per Gran Bretanya.

TRACTAT DE Neuilly:

-Signat per Bulgària, que perd la sortida al Mediterrani.

4.3 Establiment d'un nou ordre internacional:

Aïllament de Rússia per por a l'extensió de la revolució:

creació del cinturó sanitari.

Creació de la Societat de Nacions (16-01-1920).

Remodelació de fronteres a l'Europa oriental intentant respectar el principi de les nacionalitats defensat per Wilson: problemes de minories nacionals.

Reticències en relació amb el Tractat de Versalles:

per part d'Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Rússia.

Pèrdua de pes específic d'Europa en favor dels Estats Units.

5.0 Conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

La 1a guerra mundial va suposar una profunda ruptura amb el passat i va tenir conseqüències importants que van ser recollides en els respectius tractats de pau; però a més, hi ha altres conseqüències no tan visibles, però igualment importants, van ser les humanes, socials i psicològiques.

Les economies durant la guerra:

-Relacions i inversions internacionals europees interrompudes durant el període.

-El centre financer mundial es trasllada a Nova York.

-Augmenta l'intervencionisme estatal

-Creix l'endeutament dels països bel·ligerants amb EUA.

Conseqüències econòmiques:

-Destruccions materials molt elevades (edificis, fàbriques, terres agrícoles...).

-Reparacions de guerra, hipotequen el futur.

-Reconversió industrial dels països (d'una indústria de guerra a una de civil).

-Consolidació industrial dels EUA, Japó, Argentina i Brasil.

-Paper hegemònic en el comerç mundial de Japó i EUA..

-La lliura esterlina i el dòlar compartiran el paper de moneda internacional.

-Greus problemes d'inflació.

Conseqüències socials:

-10 milions de morts i 30 milions de ferits i mutilats.

-Envelliment de la població (desequilibri demogràfic).

-Augmenta l'èxode rural.

-Creix la conflictivitat social, conseqüència de la inflació i l'ensorrament de rendes.

-Incorporació de la dona al món laboral.

-Problemes d'adaptació (psicològics), afecten els ex-combatents i la població civil.

1