LA PLAÇA DEL DIAMANT

• Abans de començar, féu una fitxa amb les dades de l´autora i la seva bibliografia. Situau La Plaça del Diamant en aquesta bibliografia.

Mercè Rodoreda i Gurgui; (Barcelona 1909-Girona 1983) Escriptora. Començà molt jove l´activitat literària amb col.laboracions a diaris i revistes ("Mirador", "La Rambla", "La Publicitat", etc) i la publicació de novel.les de tipus psicològic (Sóc una dona honrada?, 1932; Del que hom no pot fugir, 1934; Un dia de la vida d´un home, 1934; Crim, 1936), producció que ha rebutjat després en bloc amb l´excepció d´Aloma (1938, premi Crexells 1937), novel.la ja plenament reeixida. En ella s´apunten ja algunes constants de tota la seva producció: temàtica essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes relacions amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica. Trencada la seva carrera per la guerra civil, en acabar-se aquesta s´exilià (París, Bordeus i Ginebra). Participa als Jocs Florals de la Llengua Catalana i fou nomenada mestra en gai saber el 1949. La seva primera obra de l´exili, Vint-i-dos contes (premi Víctor Català 1957), no aparegué fins el 1958; representa un lògic moment de crisi en la seva producció. Superada aquesta, publicà la peça clau de la seva narrativa, La Plaça del Diamant (1962), novel.la alhora psicològica, històrica i simbòlica. Després publicà El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi, que és una clara exasperació de l´obra anterior, i Jardí vora el mar (1967). Ara bé, si totes aquestes novel.les poden denominar-se realistes , amb La meva Cristina i altres contes (1967) evolucionà vers una narració fantàstica o, més concretament, mítica. Efectivament, aquesta obra s´insereix, ja plenament, en un món d´arrels mítiques que fins ara no passava d´ésser una insinuació en la seva producció; desmitificar per posteriorment mitificar ha estat una evolució molt característica de l´autora. Mirall trencat (1974) és la culminació d´aquesta evolució, car es tracta d´una novel.la psicològica encara, però ja mítica, en la qual els personatges principals d´aquest gran roman fresque assoleixen la immortalitat. El 1979 publicà Tots els contes, que incloïa el recull Semblava de seda i altres contes (1978), i el 1980 les proses Viatges i flors , premi Crítica Serra d´Or, s´accentua encara més el caire mític i simbolista. La mort i la primavera (1986), també premi Crítica Serra d´Or, és una novel.la inacabada, publicada al cap de tres anys de la seva mort, on l´autora reflecteix tot el seu univers mental; és una obra plena de símbols inconscients i posseeix una gran riquesa de llenguatge. El 1980 fou guardonada amb el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.

La Plaça del Diamant, novel.la que avui tothom saluda com una de les més excelses que hagi produït la novel.lística catalana en set segles, passà desapercebuda, quan era encara inèdita, al jurat d´un premi literari dels més famosos i cobejats, el Premi Sant Jordi.

• Ara convé fer un esforç i centrar-nos. Què us sembla fer un resum de l´argument. Pensau que no s´ha de contar tot, només aquelles coses que són essencials a la història. Convé primer fer un esquema, eliminar allò que és anecdòtic i redactar finalment el text definitiu.

Natàlia, una al.lota de Barcelona, sortia amb en Pere però a una festa, a la plaça del diamant va conèixer el Quimet, de qui es va enamorar i amb qui es va casar i va tenir dos fills, el Toni i la Rita. Quan comença la Guerra Civil, el Quimet va al front i mor. Ella és acomiadada d´on fa feina i es posa a treballar a una adrogueria. Després l´amo li proposa que es casin i ella accepta. Amb l´adroguer ella i els seus menuts són més feliços. Gràcies a les possibilitats que ara tenen amb l´adroguer, en Toni fa la mili i la noia, la Rita, que ara ja és més gran es casa amb Vicenç, de la cafeteria del barri.

• Resumiu amb una sola frase el tema de la novel.la.

El tema de la novel.la pot ser l´amor (com diu el pròleg del llibre) de la Colometa o de la Natàlia cap els que l´envolten, així com la forma de vida d´una família limitada i la forma en com un home masclista sotmet a la seva dona encara que aquesta sigui la que du les regnes de la casa.

• Analitza la figura del narrador de La Plaça del Diamant i parlau de la Tècnica Narrativa que utilitza Rodoreda. Recordau el que hem exposat aquests dies a classe, aplicau-ho a l´obra i posau exemples.

En el cas de La Plaça del Diamant el narrador és un narrador protagonista, és a dir, el narrador i la protagonista principal són la mateixa persona. Durant la novel.la, la Natàlia o la Colometa narra els fets en primera persona i només canvia de persona quan parla sobre algú.

Crec que de les tècniques narratives que hem estudiat, n´hi ha més d´una que es correspongui amb La Plaça del Diamant, però crec que la més encertada és la Tècnica del monòleg interior ja que la protagonista parla, gairebé, d´allò que sent, dels seus sentiments. (Per exemple, encara que la Natàlia o la Colometa no diuen estic bé o estic malament, el lector pot endevinar el seu estat d´ànim per la manera en que conta les coses o quan la Natàlia es vol llevar la vida podem endevinar que no està bé, també quan viu amb l´Antoni ens n´adonam de que la vida de la protagonista ha canviat per bé).

Una altra cosa que durant la narració crida molt l´atenció és que moltes coses del llibre que no semblen importants simbolitzen alguna cosa, com per exemple els coloms que encara que no ho sembli tenen gran relació amb el nom que en Quimet posa a la seva dona, és com si digués que ell és l´amo de tots els seus coloms inclòs la Colometa als que pot tractar com ell vol; o els llaços que la mare d´en Quimet col.loca per tot són un altre dels símbols que hi ha al llibre.

• Féu una classificació dels personatges de la novel.la (segons el seu grau de protagonisme i la seva densitat psicològica) i parlau de les característiques dels més significatius. Justificau amb exemples les vostres afirmacions.

En aquesta novel.la l´únic que està clar és que la Colometa és el personatge protagonista; després ja és més difícil decidir que són els altres. Per mi la classificació segons el grau de protagonisme seria la següent:

La Colometa i el Quimet serien els personatges principals més clars, amb la Colometa de protagonista i el Quimet d´antagonista. També crec que podem classificar com a personatges principals a l´Antoni, el segon marit de la Natàlia, i als dos fills d´aquesta, el Toni i la Rita. Trob, però que és molt difícil decidir si aquests tres últims són principals o secundaris. Com a personatges secundaris clars, hi hauria tots els amics i familiars de la Natàlia: la senyora Enriqueta, en Mateu i na Griselda, en Cintet, la Julieta, la mare d´en Quimet, el pare de la Natàlia, el Pere, el Vicenç, els amos de la casa on treballava la Colometa i l´ajudant d´en Quimet a la fusteria. Després encara hi ha personatges episòdics o incidentals com el propietari de la casa de la Colometa i el Quimet, les amigues de la mare d´en Quimet, el capellà...

Classificació segons la densitat psicològica dels personatges més importants:

La Natàlia és un personatge rodó, és a dir evoluciona al llarg de l´obra. La seva innocència del principi que la du a estar amb un home amb qui no és feliç va evolucionat al llarg de l´obra, i com més gran torna va fent unes altres coses , més positives per ella, que la duen a aconseguir la felicitat i la bona vida.

En Quimet és un personatge pla, fins que és mor, és molt masclista durant tota l´obra,; cosa que el du a conquistar la Colometa, casar-la, fer-li fer tot el que ell vol, fer-la sentir malament però bé a la vegada, i imposar-li el nom de Colometa.

L´Antoni, el segon marit de la Natàlia, apareix més tard, però és pla: sempre vol fer sentir bé a la Natàlia.

El Toni ( fill), és pot dir que és rodó, a mesura que torna gran, madura .

La Rita, com que quan apareix per primera vegada, acaba de néixer i quan acaba es casa, es pot dir que es un personatge rodó.

Característiques dels més significatius:

Natàlia: És innocent al principi i més "viva" al final, en destacaria la seva capacitat de lluita davant del que li vé. Dú les regnes de casa seva trebllant a ca uns senyors mentre en Quimet somia negocis impossibles.

Quimet:La seva característica principal és que és molt masclista. Al llibre hi ha la seva descripció física: "Tenia el front ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d´uns ulls menuts i lluents de ratolí.El nas no era ni massa ampla ni massa estret, ni tirant amunt. Les galtes eren plenes, rosades a l´estiu, vermelles a l´hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt..."

Toni: és el primer fill de la Natàlia i del Quimet, és obedient i vol seguir el negoci del seu padrast.

Rita: S´assembla molt al seu pare, li agrada fer sofrir al seu home, com feia el Quimet amb la Colometa.

Antoni: és el segon marit de la Natàlia. És adroguer, i molt bon home ,és comporta amb els fills de la protagonista com si fossin seus, és molt important per la felicitat de la Natàlia.

• L´autora emmarca la història en un espai i un temps reals. Quins són? De quina manera influeixen en el desenvolupament de la història?

En el tema de l´espai de l´obra, crec que és un escenari fortament localitzat. El lloc determinat en que tota la novel.la gira al voltant és la plaça del diamant, del barri barceloní de Gràcia. En general, podríem dir que on transcorren tots els fets de la novel.la és a Barcelona.

El temps de l´aventura, el que dura la història és molt llarg, i són els anys anteriors, durant i després de la Guerra Civil. La tècnica de factor temporal emprada per la narradora és "Ab ovo". És a dir conta la història cronològicament, de principi a fi.

Crec que tant l´espai com el temps de la novel.la són importants per com es desenvolupa la història. En espai, la plaça del diamant és on Colometa coneix a Quimet, cosa que condiciona molt l´obra. I en temps, aquesta època d´abans, durant i després de la guerra condiciona molt als protagonistes que són, diriem, més tirant del bàndol d´esquerres, i es veuen perjudicats amb l´acomiadament de la Colometa de la feina per aquest motiu. A més aquestes èpoques difícils sempre condicionen i dificulten més als més limitats com els protagonistes; també a la guerra maten el Quimet i això revoluciona molt la novel.la ja que facilita la relació de la Natàlia amb el Toni.

• Parlau de l´estructura de la novel.la. Heu de fer referència a l´estructura externa i relacionar-la amb l´estructura interna. Recordau que són molt importants els exemples.

En quant a estructura, podem dir que La Plaça del diamant és una novel.la amb una estructura tradicional, és a dir, és una novel.la lineal. Que ens conta primer el principi i l´acabament al final.

El llibre està compost per un pròleg de l´autora al principi segueix amb la novel.la i acaba amb un epíleg de Joan Sales; la novel.la consta de 49 capítols i es pot dividir en Introducció, desenvolupament i desenllaç.

Introducció: Fins que el Quimet i la Natàlia es casen,conta quan es coneixen i el seu festejament. Del principi al V capítol.

Desenvolupament:Conta la seva vida amb en Quimet, fins que es mor i es junta amb l´Antoni. Durant el desenvolupament tenen fills, coloms, ella fa feina, ho passa malament. Del VI al XLIV capítol.

Desenllaç: Conta la seva vida amb l´Antoni. Aquest desenllaç suposa un canvi radical al seu passat i la protagonista és molt feliç perquè està amb l´home que ho fa tot per ella. Aquí els seus fills tornen grans. El Toni fa la mili i la Rita es casa. Es un gran desenllaç per la protagonista i demostra que qui lluita per tot, al final ,quasi sempre té una recompensa. Del capítol XLV al final.

• Per acabar, com sempre, una redacció (150 paraules): "De la Plaça del Diamant en diria..."

De la Plaça del Diamant en diria que com que és una novel.la reconeguda per la seva importància a tota Catalunya i a tot el món i com que ha aconseguit vendre infinitat de unitats, qualsevol crítica o mal comentari sobre ella no ha de ser tingut en compte.

Crec que l´autora s´ha guanyat a pols amb les seves obres aquesta gran reputació que té i que és una pena que ella ja no sigui aquí per escriure més i fer-nos passar més bones estones amb noves novel.les.

Crec que el millor del llibre, a més de així com ens involucram els lectors dins la figura de la Colometa, és que l´autora ens sap mostrar molt bé als joves d´ara la forma de vida, els costums i els mals de caps de la gent d´aquella època.

Només ens queda felicitar a l´autora per aquesta obra mestra i donar-li les felicitacions per haver sabut posar-se al damunt de la llista de millors escriptors catalans.