LA PLAÇA DEL DIAMANT

-Fitxa tècnica

Títol: La plaça del Diamant

Autora: Mercè Rodoreda

Editorial:Club Editor Jove

Nº de págines: 235

-Explica quina és l'actitud de la Natàlia/Colometa davant la vida.

La Colometa és una noia ingènua,sofridora,tímida,frágil i bona persona que viu la vida amb optimisme, confiança. Té una visió del món un xic senzilla, infantil; creu que tot i tothom és meravellós i bó per aixó, és desviu per tothom que l'envolta. És creu tot el que se li diu, perquè, d'alguna manera, ha sigut educada així, en una época on la dona quedava sotmesa sota les ordres de l'home, primer del pare i més tard per la figura del marit les noies eren educades de manera que mai és poguesin revelar contra els homes i on el seu paper consistia tan sols en ocupar-se dels fills i de la casa. Una dona que a més, va estar molt afectada per la mort de la seva mare, fet que va fer que la Colometa és sentís constantment perduda al món.

-Comenta el text següent:

Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és

de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro, era

un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la

destapada, l'aprimava amb un gavinet com si fes punta

a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar

perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre

què volien dir quan deien aquesta persona és de

suro...perque, de sur, ho era jo. No perquè fos de

suro sinó perqué em vaig haver de fer de suro per

poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser

de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans,

de carn que quan et pessigues et fa mal, no haria

pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg.

-A què creus que es refereix quan parla de “passar un pont tan alt i tan estret i tan llarg”?

Aquest text, parla de la “transformació” que va haver de fer la Colometa per sobreviure, per seguir endavant. Aviat va veure, que desgraciadament, el món no era tan senzill i meravellós com ella es pensava i que si volia viure,havia de tornar-se inmune al dolor, i així ho va fer, va deixar la seva personalitat sofridora i ingènua,perquè, en la seva situació, una persona, sensible com ho era ella, no hagués pogut aguantar tantes desgràcies,dolor i tristesa. I ella havia de seguir endavant, perquè d'ella depenien dos criatures, per les que faria qualsevol cosa, fins i tot, matar-los perquè no patissin una llarga i dolorosa mort, com ho fa en un moment del llibre, quan s'acosta a l'adroguer a comprar amoniac per envenenar-los i aquesta acció, no era ni de bon tros, la d'una persona sense escrúpols i malèvola, si no tot el contrari, venia d'una persona massa bona, que patia per tothom, i a vegades, també rebia per tothom.

-Quin és el canvi que experimenta la Natàlia al final del llibre?

D'alguna manera, a l'últim tros del llibre, la Colometa té la sensació d'encarar-se amb la mort directament i la por que sent quan creu estar perdent l'Antoni fa que des de aquell moment, la Colometa valori molt més la vida. Jo crec que en aquest punt la Colometa sent que, qualsevol dia, a qualsevol hora, el seu petit món es pot acabar. I aixó li fa veur, innevitablement, la vida d'un altre color i d'una manera més vital. Crec, que curiosament, la Colometa torna als seus inicis, al temps en que no es parava a pensar que feia i perquè ho feia, tan sols ho feia perquè li venia de gust i en aixó crec és la millor manera d'aprofitar la vida, fer el que et vingui de gust sense preocupar-te pel demà, perquè potser el “demà” no existeixi.

-Opinió Personal Justificada

“La plaça del diamant” ha sigut per a mi un llibre interessant des del punt de vista literari, però crec, que tota crítica que fagi pot ser no sigui acertada del tot degut al periode històric tractat ja que jo no coneixo directament quins eren els costums i mentalitat de l'epoca. Certs aspectes de la relació que mantenen la Natàlia i en Quimet em semblen totalment injustos de cara a la Colometa, però potser era una cosa totalment normal a l'època. No obstant, trobo la Colometa un personatge una mica dèbil, sotmesa. Hi ha hagut fragments del llibre que m'han sorprés precisament per aixó, el Quimet tractava la Colometa com una ignorant i ella no es revelava contra el Quimet, cosa que trobo del tot increible. Caldria analitzar les relacions de l'època amb les d'ara i veuriem que la diferència es notable, ja que el rol de la dona fa uns 40 anys es reduïa a les fer les feines de casa i tenir cura dels fills, el seu paper a la societat era nul.

Si deixem aquesta qüestió de banda, a part de la relació de la Natàlia i la Colometa, hi ha hagut un altre personatge que m'ha sobtat bastant és el de la Rita, la filla de la Natàlia i en Quimet. És increible com un nen és pot semblar tantísim al carácter del seu pare, en aquest cas, psíquicament, la Rita era, per a mi, molt semblada al Quimet. M'ha sobtat perquè havent vist la Rita com marginava el seu pare a la Natàlia, la Rita esdevé una persona igualment violenta i agressiva i fa el mateix amb el seu promés que feia en Quimet amb la Colometa, cosa que tindria que ser totalment contrària, la Rita deuria tornar-se una persona pacífica i justa, ja que normalment, quan tenim l'agressivitat tan a la vora i ens afecta, ens repetim que mai serem capaços de fer tantes barbaritats i de fet, esdevenim persones totalment diferents en aquest sentit del que ho eren els nostre progenitors.

la plaça del diamant