1ª) Fitxa Tècnica:

Títol: La plaça del diamant

Autor: Mercè Rodoreda

Editorial: Club editor jove

Numero de pàgines: 235

Edició: Setena edició

2ª) Explica quina es la actitud de la Natàlia/Colometa davant la vida.

La Natàlia, és una noia molt tímida, fràgil i ingènua, sempre ha estat protegida per algú al principi quan era una nena, per els seus peres y ara per en Quimet, el seu marit, per això té una visió de la vida molt confiada i de vegades una mica infantil.

Quan coneix en Quimet, viu la època de la seva vida on és més feliç, encara que des de al meu put de vista ell la manipuli i la tracti amb una mica de violència i autoritat. De totes maneres la Natàlia, és una noia trista, feble i sense cap esperança de futur a la vida que no sigui estar al costat de el seu marit i dels seus fills.

Després de la mort d'en Quimet, la Natàlia pateix una forta depressió i es passa tot el dia plorant, fins al put de voler arribar a suïcidar-se, tant ella com els seus fills, i encara que es torni a casar, cosa que fa que superi aquesta depressió no aconsegueix superar mai la mort d'en Quimet, a causa de la seva fràgil personalitat.

En resum, la actitud de la Natàlia davant la vida, es trista y sense felicitat per el futur d'ella i la seva família.

3ª) Comenta el següent text: A què creus que es refereix quan parla de “passar un pont tan alt i tan estret i tan llarg”?

En la meva opinió, crec que al que fa referència en aquest text és als canvis que què pateix la Natàlia durant la novel·la, en manera de ser i personalitat, ja que la vida li ensenya que no tot es una camí de rosses i que s'ha de patir molt.

Aquest text apareix quan la Natàlia, reflexiona sobre la mort del seu marit i la fa pensar de lo forta que ha de ser per poder tirar endavant, ella i els seus fills. I com diu al fragment per poder sobreviure no es pot ser de carn, sinó de suro que ho aguanta tot, per això fa el cor fort i aconsegueix salvar-se ella i els seus fills.

Crec que quan parla de “passar un pont tan alt i tan estret i tan llarg”, es refereix metafòricament, a la vida, ja que és un pont estret, llarg i alt del qual et pots caure i ferir-te molt fàcilment, com és en el cas de la Natàlia.

4ª) Quin és el canvi que experimenta la Natàlia al final del llibre?

Al final del llibre la Natàlia, fa un retrocés al passat comença a veure la vida una mica com la veia abans, a ser més feliç i a passar-ho millor. Crec que el fet principal que la fa canviar és la seva boda amb l'Antoni, un home molt amable i bo que la ajuda en tot moment a recuperar-se de la seva greu depressió des de el moment en que la contracta, això fa que la família surti endavant i que la Natàlia valori més la vida i a si mateixa.

5ª) Opinió Personal Justificada

Aquest llibre, per una part no m'ha agradat gaire, ja que crec que la història que explica és molt trista i angoixant. La actitud de la Colometa davant la vida, sempre tant dèbil i callada sense saber-se manifestar en contra del que la preocupa, o en contra de tracte que mereix per part del seu marit em fa patir per totes les dones d'aquell moment sotmeses a obeir les ordres d'algun home superior a elles.

D'altra banda m'agrada molt com Mercè Rodoreda, representa la cruesa de la vida en aquella època, i com la patien les persones del carrer, això en fa reflexionar i adornar-me del la situació tant privilegiada el la qual vivim actualment, cosa que des de el meu punt de vista és molt difícil de transmetre.