Literatura
La plaça del diamant; Mercé Rodoreda
L'AUTORA:
Mercè Rodoreda:
Escritora española en lengua catalana (Barcelona 1909). Al temps que colaboraba en periodics com "Mirador", "La Rambla" i "La Publicitat", va publicar els seus primeres noveles. Però fou l'exit d' "Aloma" (1938), análisi de l'evoluciò d'una adolescent seduïda pe'l seu cunyat, el que li va donar transcendència dins la narrativa catalana. L'exili, tras la guerra civil, va interròmpre la seua labor creativa ; des-de 1954, en que es va estableixer a Ginebra i començà a treballar com a traductora, ha publicat "La Plaça del Diamant" (1962), visiò de la Guerra Civil a través de la vida cuotidiana i sentimental d'una dona de clase obrera, "El carrer de les camèlies"(1966), y dues llibres de narracions: "Vint-i-dos contes"(1958) i "La meva Cristina i altres contes"(1967). Va morir el 13 d'abril del 1983 en una clínica de Girona (Barcelona).
RESUM DE L'OBRA:
La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida e ingènua, coneix una nit en el ball de la plaça del Diamant a Quimet, gracies a la seua amiga Julieta que li va proposar anar-hi.
Colometa, que era com li deia Quimet, va deixar el seu treball a la pastissería i al seu promés, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb Quimet. Amb ell va tindre dos fills: a un li dien Antoni i a l'altre Rita. Ell tenía una botiga on treballava de fuster, però aixó no anava molt be, i Colometa va posar-se a treballar en una casa.
Quan va comensar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va tenir que anar a lluitar al frent, i per causa de la situació que es vivía aleshores Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seua família va de haver de vendre totes les seues pertenencies. Promte Colometa es va quedar sense diners i no tenía ni per a menjar, per aixó, i després de patir molt tras la mort del seu Quimet, va decidir poner fí a la seua vida. Per astó, va a anar a comprar salfumá a una droguería, i va ser ahí on va coneixer a l'Antoni. L'Antoni li va oferir que treballara per a ell, i ella va acceptar.
Pasá el temps i l'Antoni li va demanar que es casara amb ell, segons ell per a tenir alguna companyía perque ell era un home que en la guerra n'havia sigut alcançat i no podía tenir relacions sexuals. Ella com veia que no tenía res acceptà i es va convertir en la seua dona. Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet i un bon pare per als seus fills.
A la fí, Toni (el fill de Natàlia) s'havía convertit en soldat, però va poder vindre a la cerimonia de casament de la seua germana Rita amb el jefe del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia termina l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius en la seua casa després de la festa.......
PESONATGES:
Está molt clar que el personatge principal es la Natàlia. Ella es la que ens conta tota l'historia durant tota l'obra. Apenes en tenim de descripcions i les poques que tenim en fan referència a com es veu le narradora a ella mateixa, i sempre en relació al seu caracter i nunca al seu aspecte físic. Natàlia es una dona que es regeisx pels constums de les classes baixes de l'època, molt sufridora, amb un caracter molt dèbil i necessitada d'ajuda en algunes ocasions de la obra. No en tenim molts detalls més de com podía ser de veritat Natàlia.
Després en tenim una bona parella de personatges que son els que compartirán l'historia amb la protagonista: Quimet i Antoni.
Quimet será el primer marit de Natàlia i amb ell tindrá dos fills. Ell
no se porta molt bé amb ella, es molt celós, i també molt maxista, peró tot aixó no será impediment para que Natàlia continuara enamorada d'ell fins que li comunicaren que ell havía mort a la Guerra. Este será l'unic que tindrá una bona descripció, detallada i bastant fiable: "Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com el xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb un altra mà.[...] Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'un ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores del ulls sempre les tenía humides, com una mica untades i li feia bonic...". L'autora amb aquesta descripció tan detallada i veritable pense que el que vol es donar-li importancia a Quimet pe'l que significa per a Natàlia. Amb ella protagoniza uns del conflictes de l'obra: la problemàtica relació home-dona en el marc d'una institució matrimonial masclista.
El segón(Antoni), l'home amb el que es casá després de morir Quimet a la Guerra, será un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell es un invalid de la guerra, que no pot tenir relacion sexuals. Li diu que es case amb ell per tenir companyía a sa casa, pero també es pot especular amb que de veritat li agradara com a persona Natàlia i que lo de la companyía fora només una excusa perque es quedara a viure amb ell.
Després están els dos fills que té amb el Quimet: Toni(Antoni) i Rita. El primer es pareix molt al seu padrast, obedient i tímid, i per aixó que l'autora li feia concedir el nom amb l'Antoni. La Rita es molt més pareguda al seu pare de veritat(Quimet) i tracta al seu promés com el Quimet tractava a Natàlia.
Amb aquest caracter dur de la dona amb l'home, l'autora vol deixar constancia de que de vegades es la dona la que pren el timó de la relació. Un clar exemple el tenim en el Mateu i la seua dona Griselda, que son uns amics de Natàlia, i que Griselda tracta de la mateixa mena al Mateu que Quimet a Natàlia per lo que la protagonista es veurá reflectida en ell i es convertirá en el seu mitjor amic durant tot el llibre.
Altres personatges poden ser la senyora Enriqueta que fará de mare de Natàlia ja que esta es queda òrfana i el seua pare no fa molt per ella. El promés de Rita, Vicenç, amb el que termina contraient matrimoni. Cintet, un amic de Quimet. La Julieta, la qual gracies a que ella li convenç per anar al vall, coneix al Quimet i també Pere, que era el promés de Natàlia abans de que coneguera a Quimet.
OPINIÓ PERSONAL:
La opinió que es té que mereixer una obra amb tanta importància dins de la lliteratura catalana ha de ser bona obligatoriament. La veritat es que es una novel la que te lliga en quant li pres la mida. També té una valoració histórica ja que plantea l'Espanya de lépoca de la Guerra Civil i de com vivía le gent de l'época. Ja me l'havía llegit l'any passat però he tingut que volver a llegir-la perque no m'en recordava molt de totes les coses i tinc que dir de nou que es una de les millores obres en català que m'he llegit.
Això es tot amics!
Descargar
Enviado por: | Juan José Escolano Blaya |
Idioma: | catalán |
País: | España |