Lenguaje, Gramática y Filologías


La persecució política de la llengua catalana; Ferrer i Gironès

          0

ÍNDEX

1.Presentació de l'obra............................................................................................................2

  • Autor

  • Títol

  • Lloc i data d'edició

  • Capítols

  • Aportacions gràfiques i documentals

  • Qualitat de l'edició, comoditat i agilitat en la consulta

    • 2. Resum..................................................................................................................................3

    3.Comentari personal d'aspectes que criden l'atenció al llibre. Conclusions generals...........4

    5. Biografia de l'autor.............................................................................................................7

  • PRESENTACIÓ DE L'OBRA.

  • Autor: F. Ferrer i Gironès

  • Títol: La persecució política de la llengua catalana. Història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui.

  • Lloc i data d'edició: primera edició el novembre de 1985. L'edició utilitzada ha estat la cinquena, del juliol de 1986. Provença, Barcelona.

  • Capítols: són deu més apèndixs i índex de noms.

  • Aportacions gràfiques i documentals: en aquest llibre són moltes les aportacions documentals, conté moltes de les lleis anticatalanistes que es publicaren a “La gaceta de Madrid”, gravats al.legòrics de Felip V, edictes de Lluís XIV, la cèdula sobre els llibres de comptabilitat...

  • Qualitat de l'edició, comoditat i agilitat en la consulta: l'edició és bona però d'estètica bastant solemne... no és una edició gràfica atractiva. Encara que és un llibre bastant gros si cerques qualsevol punt determinat el pots trobar fàcilment ja que a l'índex tot es troba ben organitzat i la informació és bona de localitzar.

  • RESUM

    • La persecució lingüística de la llengua catalana és un càstig amb el qual els catalans han de viure des de el segle XVII, data en què començà la persecució legal.

    Al llibre podem trobar informació de la repressió des dels inicis de la persecució passant per l'Estat Il.lustrat, l'Antic Règim, la revolució burgesa, la restauració monàrquica... tot això fins arribar al segle XX amb la lluita nacional catalana i la II República. Un dels moments on la persecució fou més agressiva fou durant la dictadura del general Franco, període que Ferrer i Gironès anomena “holocaust del català”.

    En aquesta època es suprimí l'Estatut d'Autonomia que tant va costar aconseguir als catalans. Durant aquest període molts són els ajuts que el règim reb per tal d'acabar amb el problema nacionalista, un dels més representatius arribà de la mà de l'Esglèsia.

    A més, es va intensificar la idea d'utilitzar l'escola com a focus castellanitzador.

    Anys més tard, durant la transició espanyola (1975-1977), es va reconsiderar el fet que l'ensenyament fos en català i s'estudià la proposta de Règim Especial per a Catalunya. Encara que els avenços no varen ser titànics, hem de veure aquesta època com a un respir per a les inspiracions nacionalistes catalanes, que després de tants d'anys de repressió varen poder utilitzar la seva llengua pròpia a àmbits que li havien estat prohibits durant dècades.

    L'estudi de l'autor no oblida l'etapa socialista i la problemàtica valenciana ni la situació del català a Catalunya del Nord.

  • COMENTARI PERSONAL D'ASPECTES QUE CRIDEN L'ATENCIÓ AL LLIBRE. CONCLUSIONS GENERALS.

    • Una de les primeres afirmacions solemnes que es fan a la introducció del llibre és la següent:

    “...hem volgut fer el treball amb la màxima objectivitat...”

    (pàg. 5)

    Després d'això, sincerament, no m'esperava el que he llegit. I si dic això és perquè he trobat massa emfatitzat el nacionalisme que l'autor plasma al seu llibre. Amb això no vull dir que no tengui raó en totes les afirmacions que fa, la persecució lingüística és aquí i tothom es pot assabentar, la repressió ha existit i encara existeix, però com més avençava dins el llibre més ressentit em pareixia l'autor. Crida l'atenció que l'autor pensi que la resta d'Espanya o bé la gent que duu a terme la repressió de la seva llengua odia els catalans.

    “Aquest treball no és una fita en sí mateix, sinó que vol ser un indicador de les nafres que ens han produït i un estimulant per als catalans perquè contrarestin els nostres adversaris.

    • Mitjançant l'odi que ens tenen podem adonar-nos que la nostra llengua és molt important.

    • A través dels mitjans que han esmerçat en la repressió de la llengua catalana podem comprovar com disitgen estossinar-nos.

    • A través del menyspreu que destil.len reiteradament podem veure que pertanyem a una altra cleda.

    • Pel despit que encara tenen de veure que conservem la nostra llengua després de tanta persecució frustrada, ens hem de resistir a ser assimilats.”

    (pàg. 6)

    Un fet important a remarcar és que l'origen pel qual es varen suprimir les llibertats catalanes va ser la força superior de les armes de Felipe V. A partir d'aquí se'ls imposà un nou governament que no respectava la llengua ni la cultura catalana. A les illes el català s'introduí mitjançant una colonització administrativa i judicial.

    Com si el catalans no tinguessin prou amb els castellans, França també va arremetre contra el català, a poc a poc es van sumant les pressions que fan que Catalunya estigui arranconada per tots els indrets. Documents com la Reial Cèdula (primera llei que prohibí l'ensenyament en llengua catalana -23 de juny,1718-), altres lleis que prohibien editar llibres en català, la monarquia de Ferran VII amb el Pla Quintana, el regnat d'Isabel II (1843-1868) amb l'ajut de Narváez i la Llei Moyano... A temporades més intensa, a d'altres més fluixa, la persecució del català s'estèn al llarg de la història.

    Són innumerables la quantitat de lleis fetes per fomentar el desús del català. Fins i tot s'arribà a l'extrem de prohibir xerrar català per telèfon a l'any 1896.

    A poc a poc a principi del segle XX (1901) va començar l'ofensiva catalana. S'aconseguí una passa important al constituir un partit polític que representàs la població catalana, era la Lliga Regionalista.

    Un document molt curiós des del meu punt de vista és un informe secret que l'autor recull a la seva obra. Data de 1916. La raó per la qual aquest document em pareix interessant és perquè va ser escrita per sol.licitud del rei a un personatge expert en el tema, però no figura el nom de l'autor. A aquest informe es dóna una visió diferent de la concepció de la llengua catalana, després d'un extens estudi un castellà redacta la situació de Catalunya de manera bastant objectiva. El rei demanava consell en aquest àmbit i per això demanà l'informe, no sabia com havia d'actuar. Per a mi el document no té cap tipus de desperdici. Ajuda a entendre el pensament català davant el català però sense ficar-se en catalanofòbies.

    A continuació present la part més important de l'informe, allà on es presenten tot un seguit de proposicions al rei:

    “Un cop llegida aquesta tesi, podem resumir-la amb les propostes que l'autor fa al govern:

    • Declarar monument nacional espanyol la llengua catalana

    • Cal anomenar-la llengua aragonesa

    • L'Estat espanyol ha de constituir l'Acadèmia de la Llengua Catalana

    • Aquesta acadèmia haurà de fer un diccionari sense gal.licismes

    • També haurà de publicar una gramàtica

    • Ampliar l'Acadèmia espanyola amb les altres literatures peninsulars

    • Crear càtedres de català a la Universitat Central.”

    (pàg.136)

    Segons el meu punt de vista, l'informe hauria d'ésser molt dolent per a la llengua catalana quan es va proposar al govern i aquest no el va trobar apropiat.

    Durant el cop d'estat de Primo de Rivera el català tornà enrera. Una de les mesures preses que més va perjudicar l'idioma fou prohibir el català a les escoles tant de manera ordenària com en la modalitat l'optativa. Més tard, si es trobava cap llibre en català a l'aula s'expulsava el mestre, se'l suspensia de feina i sou o se'l duien a una altra comunitat de població semblant on només es xerràs castellà.

    La II República es caracteritza en aquest àmbit per tenir-hi lloc grans discussions al parlament entre les figures més representatives de l'època. Un dels defensors més importants de la política antiseparatista fou Unamuno. Precisament xerrant sobre aquest personatge al llibre, l'autor fa una afirmació que mai deixarà de cridar-me l'atenció:

    “Els enemics del català no solament han estat en els rengles dels incapacitats per la intel.ligència, sinó que també els que presumien de ser els dipositaris del saber i de voler explicar la veritat amb l'ajuda de la filosofia s'han comportat com uns autèntics reaccionaris, inflats pel nacionalisme espanyolista.”

    (pàg. 165)

    Ja més endavant, durant la dictadura de Franco, període que l'autor titula com “holocaust del català”, Catalunya va perdre molt d'allò que ja havia aconseguit. Es va eliminar el Estatut de Catalunya que la República li havia concedit, es varen prohibir els noms catalans al registre civil, també els noms en català de les persones jurídiques, dels rètols, als anuncis... A més a més, l'esglèsia per la seva banda també feia la seva part de labor descatalanitzadora. La realitat de l'escola com a focus castellanitzador torna a repetir-se en aquesta àpoca. Es repeteix el model de la II República, totes les escriptures han d'estar en castellà.

    Anys més tard, durant la transició i el Règim Constitucional, es varen aconseguir passes importants com el reconeixement de les llengües natives (1970), la societat catalana va començar a introduir el català a l'ensenyament, es legalitza la incorporació de les llengües natives als programes educatius a títol d'experimental.

    En definitiva, l'obra defensa la idea de dues nacions enfrontades. Tot començà amb una guerra lingüística duta a terme per la Corona de Castella. Però tot pot resumir-se com a un enfrontament entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català, com diu Ferrer i Gironès.

    Ortega i Gasset afirmava que:

    “... el problema no es sólo catalán, sino divergencia grave entre el modo de sentir, respetabilísimo, demuchos catalanes, y el de la inmensa mayoría del pueblo español.”

    I també va dir:

    “ ...además existen dos aspectos culturales en divergencia: el partucularista catalán y el integrista español” (pàg.247)

    Un element a destacar encara que ja s'ha repetit molt en aquests fulls, és el fet que el català ho passà molt malament durant la dictadura franquista. La persecució sol actuar quan el català té vitalitat. Ha estat perseguit en cada moment en què un ús nou li podia donar prestigi i normalitat.

    “Els ciutadans catalans tenen com a tasca primordial fer ús de llur llengua, fins a fer-la necessària, precisament en tots aquells llocs on el català por tenir més esclat prestigiós per tal de contrarestar l'estratègia dels seus perseguidors” (pàg. 271)

    En definitiva, el llibre recull al màxim tota la informació relacionada amb la repressió del català durant un llarg període de temps, des del decret de Nova Planta fins pràcticament l'actualitat. En alguns moments pot fer-se una mica feixuc a l'hora de llegir perquè és molt exhaustiu, arriba a reproduir fidelment les discussions entre diputats al Parlament.

    Una cosa bona és que té docuements importants i interessants, difícils de trobar per compte propi, com les il.lustracions de l'època o escrits reials.

    D'altra banda, encara que l'autor diu que intenta ser objectiu (com he assenyalat al principi d'aquest punt), jo encara li estic cercant l'objectivitat al llibre... Es pot veure clarament un fort nacionalisme català. Amb això no vull dir que el nacionalisme sea dolent, és tan sols que a una obra d'aquesta categoria s'haurien d'haver deixat els sentiments patriòtics de banda.

    He après moltes coses amb aquest llibre. Mai no hagués pensat que la repressió fos tan dolenta ni que s'hagués dut a terme d'una manera tan clara i despiadada davant la població catalana. La persecució ha estat pitjor del què en pensava. Encara que he après un munt de coses sobre el tema al mateix temps que recordava un munt de fets històrics, segons quines parts del llibre se m'han fet difícils de llegir.

    4.BIOGRAFIA DE L'AUTOR

    FERRER I GIRONÈS, FRANCESC

    BAJA COMO SENADOR POR CESE CON FECHA 2 DE ENERO DE 1979.

    BAJA COMO SENADOR POR CESE CON FECHA 31 DE AGOSTO DE 1982.

    BAJA COMO SENADOR POR CESE (MIEMBRO DE LA DIPUTACIÓN PERMANENTE) CON FECHA 14 DE JULIO DE 1986.

    BAJA COMO SENADOR POR CESE CON FECHA 2 DE SEPTIEMBRE DE 1989.

    BAJA COMO SENADOR POR CESE CON FECHA 13 DE ABRIL DE 1993.

    • DATOS BIOGRÁFICOS

      • Mandatos en las Cortes Generales:

        • Senador electo por Girona

          • Legislatura Constituyente (15/06/1977 al 02/01/1979)

          • I Legislatura (01/03/1979 al 31/08/1982)

          • II Legislatura (28/10/1982 al 14/07/1986)

          • III Legislatura (22/06/1986 al 02/09/1989)

          • IV Legislatura (29/10/1989 al 13/04/1993)

      • Otros Datos Biográficos

        • Ha sido Presidente de la Sociedad Cooperativa Delta, fundada en 1976. En representación de esta entidad entró en la Cámara de Comercio de Gerona, de la que fue nombrado Presidente en 1974, cargo que ocupa hasta 1977. Gerente del Patronato de Vivienda de Santa Cruz de la Selva. En 1967 es elegido Vicepresidente de Colegio Oficial de Titulares Mercantiles de Gerona.

        • Estudió en el Colegio de La Salle de Gerona. En 1961 termina en Sabadell el profesorado Mercantil. Ha realizado estudios de Sociología y Económicas.
          En 1959 empiezan sus contactos con Jordi Pujol. Ese mismo año es Secretario Técnico de la Asociación Católica de Dirigentes (1959-70). Promotor de diferentes entidades para la difusión y venta del libro catalán. Miembro de la Junta d'Omnium Cultural, i Vicepresidente de la Federación de Clubs d'Amics de la UNESCO de Catalunya. Miembro de la Sección de Economía de la Societat Catalana d'Estudis Juridics, Economics i Socials (filial de l'Institut d'Estudios Catalans).
          Medalla de Oro del Consejo Superior de Cámaras de Comercio.
          Autor de varios libros: "L'estructura comercial a les Comarques Gironines" (1972); "La Persecució Politica de la Llengua Catalana" (1985); "Catalunya light...?" (1986); "L'Economia del Set-cents a les comarques gironines" (1989); "Lletres de Batalla" (1989); "Insubmissió Lingüística" (1990),... Ha pronunciado conferencias sobre temas industriales. En 1967 hace una revista con unos amigos llamada Presencia. Confeccionó un boletín mensual de temática social. Ha participado en el Debat Costa Brava con el estudio Ordenación Industrial en la costa Brava. Publicó en Destino "Un simulacro de descentralización sobre el régimen espacial. Ha publicado numerosos estudios sobre tema industrial, social, de emigración y viviendas, la mayoría de ellos en catalán. Ha promovido la creación de la Escuela de Mandos Intermedios y una escuela de Turismo llamada Fernán Agulló. Se le han otorgado los Premios Prudenci Bertrana y Consult de Mar.

    LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DE LA LLENGUA CATALANA

    9



    Tal vez te pueda interesar:


    Descargar
    Enviado por:Dafne
    Idioma: catalán
    País: España

    Palabras clave:
    História de CatalunyaRepressióBiografía # NacionalismeLluita social contra el franquismeTransició
    Te va a interesar