La Pell Freda

Fitxa bibliogràfica

Títol: La pell freda.

Autor: Albert Sánchez Piñol.

Editorial: Cercle de Lectors. Edicions La Campana

Edició: Barcelona, 2003.

Pàgines: 237 pàgines.

Argument

El narrador i protagonista, de qui mai coneixerem el nom, arriba a una illa perduda de l'Atlàntic Sud, prop de l'Antàrtica. Procedeix d'Irlanda, viatja en un dels pocs vaixells que aventuren a allunyar-se tant de les rutes comercials, i té la missió d'estudiar les condicions atmosfèriques de lloc tan apartat. Allà es troba amb Batís Caffó, l'únic habitant primari i embrutit que troba, habitant del far, qui, juntament amb la seva casa d'oficial atmosfèric en l'altre extrem, formen les dues úniques edificacions de la petita illa.

Comencem a conèixer la història prèvia del narrador, el seu passat com activista militant de l'IRA, que perd un any en una illa de l'oceà (fins que ho recullin), medint vents davant la presència d'un estrany amb aparença humana però amb un comportament deshumanitzat i animal.

Llavors en un moment inesperat apareixen uns monstres marins que emergeixen per les nits de les ones, meitat antropomorfs meitat amfibis, que sense previ avís assetgen la casa del narrador amb actitud agressiva, i tornen a amagar-se cap a l'alba

El nostre personatge sobreviu tres o quatre nits al límit de la seva resistència física. Comprèn la sort del seu antecessor en el lloc i la estranya conducta del faroner, que esta tancat en el seu fortí. Ha de començar a jugar les seves cartes. Segresta i amenaça a una de les bèsties que sorprenentment Batís ha domesticat i, entre el desmesurat interès que mostra per ella i la necessitat dels reforços i municions que aporta el foraster, l'altre acaba acceptant malgrat la seva tossuderia i comparteixen el refugi sòlid del far: pedra i llum contra els citauca.

El narrador descobreix en el faroner una sensibilitat inculta, però intel·ligent pel que fa a instints essencials, com el de supervivència, en el qual és un mestre. Batís te una vida sense passat i un futur difícil ja que cada dia ha de destruir als monstres marins que envolten el far a la nit, però satisfà els seus instints carnals amb Aneris, la citauca domesticada de sexe femení.

El protagonista representa la intel·lectualitat més profunda,ell busca un sentit per darrere de les coses. Descobreix la faceta menys animal de Aneris, de rara bellesa del qual s'anirà enamorant. També explora la comunicació, encara que primitiva, amb l'univers citauca.

El xoc entre el narrador i el faroner, preparatori del final, està servit. Es tracta d'un xoc més violent i profund, el de dues formes antagòniques d'enfrontar el món, presenta en la realitat humana de qualsevol temps i lloc.

Després d'un extermini massiu de citauca amb explosius rescatats d'un vaixell enfonsat en el fons del mar, després del contraatac d'aquests, multiplicats i al descobert, que els situa en majors dificultats conforme es van esgotant les municions i les forces, el protagonista comprèn que la unica solució és l'acostament a l'altre com única superació possible del conflicte. Però això anul·la tota la raó de vida en Batís, qui ha existit i existeix, des que va arribar a la illa, per la lluita amb els citauca, dels quals s'alça com perpetu sobrevivent. Creu que només pot matar perquè no ho matin. I així acaba, trinxat en la seva raó, llançant-se als assassins quan els veu, davant els tímids avanços del narrador amb les estranyes criatures.

Un últim pas en radical camí que porta el destí: arriba un altre vaixell amb el substitut de l'oficial atmosfèric. El narrador està en el far, immune i ebri. No parla, ni li interessa gens, amb nouvinguts, com el seu antecessor, que deixen de fer-li cas. Ell sap que al vespre, quan el vaixell hagi marxat, s'escoltaran en la vella cabanya tirs per la aparició de nous citauca.

Personatges

Protagonista

El narrador és home total, sensible, equànime i intel·ligent. Aquest personatge lluita contra els citauca però intenta dialogar amb ells en fer-ho descobreix que són unes per el seu afecte cap ella. criatures sensibles, amb sentiments, que tenen la capacitat de riure, de jugar, etc. Manté relació amb la Aneris, de la qual s'enamora tot i que al final al tornar-se com en Batís

Batís Caffó

Aquest personatge és molt rude a causa de la mort d'un amic seu que li va salvar al vida.. Coneix tots els secrets de l'illa i no explica absolutament res al protagonista. Ofereix ajuda al protagonista i observa que ells dos podrien aguantar molt de temps els atacs constants dels citauca. No vol acceptar que els citauca són criatures sensibles, que tenen la capacitat de comunicar-se, cosa que li provocarà la seva mort.

Aneris

És la mascota del far. Fa honor a les característiques de sirena consignades en el seu nom: atreu amb el seu cant nocturn als citauca assassins A partir d'això comença una guerra interminable entre els humans i citauca. Amb la seva bellesa cautivadora al protagonista és portat el plaer absolut gracies a ella en el moment que fan l'amor.

Anàlisi i opinió personal

El títol La pell freda ens representa aquesta frontera que hem interposat amb les coses: aquesta pell de monstres que ens creix i és fa freda per no fer-nos massa sensibles a la realitat. És la pell que ens torna sords, cruels, tossuts, com un Batís Caffó o com el narrador de la novel·la; tècnic, nacionalista, desencantat; cadascú a la seva manera, crea aquesta superfície que ens indiferents al món.

Podem interpretar la novel·la a partir del tema que s'hi amaga a darrere. A partir de aquí podem interpretar-la com una mena d'al·legoria a la condició nacional, que queda representada en la guerra entre els citauca i en Bitís i el protagonista. Intenten uns conquerir-la i d'altres defensar-la sense tenir cap convinció, sense tenir en compte la supervivencia de les seves propies vides, per unes terres que no son de ningu,i que estan perdudes en el món.

Personalment penso que es una gran obra de literatura catalana dels últims anys i que potser amb el pas del temps serà recordada amb d'altres grans obres com el Tirant. El final es totalment imprevisible. Tot i que tenca alguns enigmes que se succeeixen el llarg de la historia el més clar el perquè protagonista no te nom ja que el final es diu Batís Caffo. Crec que el final representa un punt de vista del món totalment pessimista de l'autor ja que ens mostra una evolució de l'home de l'optimisme del protagonista per dialogar amb els citauca cap a la pell freda de Caffo que només vol defensar-se d'ells.

Malgrat aquesta interpretació personal penso que la novel·la te molt valor ja que en tot moment estàs transportat aquesta illa perduda del món; crec esta molt ven aconseguit per part de l'autor que demostra tenir una gran tècnica per un gènere en el qual sembla que pocs escriptors catalans s'atreveixen a escriure-hi.