Biografia de Franco

Francisco Franco Bahamonde va néixer a Ferrol el 1892 i va morir a Madrid el 1975. Es va incorporar a l'exèrcit el 1907 on hi va lluitar des del 1912 fins el 1920 a Marroc. El 1926 ja era general, amb 33 anys, gràcies a mèrits de guerra. Va dirigir l'Acadèmia militar de Saragossa (1928-1931) i durant el primer bienni republicà va ser destinat a missions secundàries. Amb el triomf de les dretes el 1933 va tornar a alts càrrecs de l'exèrcit, com a comandant militar de les Balears i es va fer càrrec de la repressió de la revolta militar d'Astúries (1934).

Va ser el cap d'Estat Major central el 1935 amb Gil-Robles al ministeri de Defensa. El 1936 va ser destinat a les Canàries des d'on va participar en els preparatius de la revolta militar del 18 de juliol d'aquell any. Assumí la direcció de les operacions i l'1 d'octubre fou proclamat generalíssim de l'Estat per la Junta de Defensa Nacional de Burgos. Finalitzada la guerra civil, va instutocionalitzar un règim autoritari que va durar fins a la seva mort.

El Pensament polític de Franco

Era un militar africanista de gran catolicisme, amb un agressiu i ressaltant nacionalisme espanyol. Creia fidelment en l'exèrcit (jerarquia, disciplina i ordre) i en l'escència dels valors nacionals. Durant la guerra civil els les seves tendènciaes religioses es van intensificar gràcies al suport de la jerarquia de l'Església. Ell es personificava com un enviat de Déu per salvar la pàtria. Manifestava una interpretació heroica de l'història d'Espanya amb models a seguir com els Reis Catòlics.

Segons ell, enemics naturals que conspiraven permanentment contra Espanya eren liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes. La seva idea d'Espanya s'identificava amb Castella i considerava Catalunya i el País Basc com a separatismes que calia combatre i eliminar. Esatava en contra de la democràcia i la separació de poders. El seu objectiu màxim era mantenir-se en el poder sense límits temporals de cap mena, amb l'excusa de salvar el país i de redreçar-lo pels camins de l'”Imperi”.

La naturalesa de la dictadura franquista

Trets generals

Els anys que va durar la dictadura franquista (1939-1975) es van remarcar i caracteritzar per una sèrie de tres tres característics i permanents:

-Dictadura personal per damunt dels grups i estaments. Franco va abolir la democràcia i va establir una dictadura pròpia de caràcter feixista i falangista amb

els suports de l'exèrcit, la jerarquia eclesiàstica, la Falange i els tradicionalistes (o carlins). Va determinar una sèrie de càrrecs a uns ministres que va escollir ell.

-Unipartidisme que impedia mitjançant la repressió i una legislació severa en aquest sentit, qualsevol mena de pluralisme polític i sindical. Estava prohibida la manifestació de partits polítics i els sindicats de qualsevol mena. No es podien reunir més de quatre persones en llocs públics o privats sense un permís, sinó es podia tractar de conspiració.

-Divisió permanent del país entre vencedors i vençuts (Castella - Catalunya...). Donava totes les possibles avantatges a les províncies que estaven a favor d'ell i no contribuïa en el desenvolupament econòmic i social de les províncies que majoritàriament estaven en la seva contra, així com Catalunya, el País Basc..., encara que va col.locar la fàbrica Seat a Catalunya perquè va haver de reconèixer que era l'únic lloc on hi havia ma d'obra especialitzada.

Transformacions

Per causes internes

La dictadura franquista durant els seus primenrs anys es va caracteritzar per la immensa presència del feixisme a Espanya, amb molts drets i amb mínimes llibertats, dictadura pura. Eren les conseqüències de la crisi del sistema liberal de la dècada de 1930, que va donar lloc el govern franquista cap a la construcció d'un Estat nou dictatorial, caracteritzat per un caràcter antidemocrètic i totalitari. Aquest nou Estat es caracteritzava per:

-La submissió a un cabdill (Caudillo), que era a qui tothom havia de fer cas de les lleis i les censures que establia.

-La repressió total dels sectors considerats desafectes (dessidents de paraula o d'obra).

-La negació de les llibertats bàsiques: reunió, expressió i associació. Si Franco deia negre no es podia dir blanc. Estava prohibit manifestar les contrarietats amb el sistema polític establert, així com estava mal vist no anar a l'Església.

-La pràctica de l'arbitrarietat jurídica.

-La retòrica anticapitalista i anticlassista pseudorevolucionària.

-L'organització de moviments de masses, acompanyats d'uns pensaments o d'una litúrgia pròpia. La gent no podia manifestar en conjunt les sevesd idees polítiques i socials, ni tan sols reunir-se.

Per causes externes

La dictadura franquista va durar molt de temps, uns trenta-sis anys, trenta anys més que les altres dictadures feixistes que hi va haver a Europa. Com a conseqüència de la seva llarga durada es va haver d'anar adaptant a les noves circumstàncies internacionals i socials. Per això va anar tapant progressivament els aspectes externs que cridaven més l'atenció i es va anar adquirint un to de respectabilitat i de tolerància més aparent que real. Mai es va renunciar als seus principis bàsics. Al final de la Segona Guerra Mundial es va iniciar una política d'aïllament exterior. França va tancar les seves fronteres amb Espanya i les potències vencedores exigien canvis polítics substancials. Stalin va aconseguir que es considerés Espanya com a una amenaça per la pau. Inmediatament van ser expulsats tots els organismes internacionals i els ambaixadors se'n van anar de Madrid.

Però el règim va intentar de ser acceptat per l'Europa liberal i democràtica i es va anar desfent l'aparell feixista. El 1947 es va produir la promulgació de la “Ley de Sucesión”, declarant Espanya com una monarquia, encara que no es donés l'entrada a Juan de Borbón com a rei, seguint sent Franco el cap d'Estat. Aleshores, a partir de 1947 el panorama internacional va començar un procés de canvi gràcies a l'inici de la “Guerra freda”. La posició estratègica de la Península Ibèrica i de les Canàries, i l'anticomunisme actiu del règim franquista va ajudar-se amb el suport dels Estats Units. Així, amb el suport dels Estats Units i del Vaticà, Espanya va ingressar l'any 1955 a les Nacions Unides. Fins el 1957 va existir un equilibri entre el catolicisme polític i els falangistes, però a partir d'aquella data l'empat es va trencar amb l'arribada al govern dels tecnòcrates.

Diferències amb les deictadures europees

La dictadura franquista també presentava algunes especificitats i característiques diferents que les altres europees, el nazisme alemany i el feixisme italià:

-El règim franquista no va tenir un partit únic tan cohesionat.

-L'exèrcit tenia una influència més gran.

-La presència del catolicisme en les formulacions doctrinals va ser molt més important.

-No van formular ni practicar els principis racistes que van caracteritzar els primers, tot i que invocava la raça i malparlava dels jueus.

Índex

-Biografia de Franco

-El pensament polític de Franco

-La naturalesa de la dictadura franquista:

-Trets generals

-Transformacions: -Per causes internes

-Per causes externes

-Diferències amb les altres dictadures europees

-Bibliografia: -Diccionari Enciclopèdic Larrousse

-Història Batxillerat

-Internet

La naturalesa de la dictadura franquista

1r Batxillerat A