LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS

b) Anàlisi formal

L'obra està estructurada en cinc part diferents, que coincideixen amb la divisió dels capítols:

• La primera, de la qual el nom del capítol és Els somnis, és una introducció al món oníric, on Freud ens explica que eren considerats els somnis per les generacions antigues, i ens proposa dues importants qüestions, que són bàsicament la que hom es planteja respecte als somnis: D'on prové l'acte de somiar?, i Es poden interpretar els somnis?, a les que ens respon amb diverses teories de diversos autors. En aquesta part Freud també introdueix alguns conceptes propis, com per exemple el mètode de la psicoanàlisi, i ens divideix els somnis en tres categories. Hi ha també inclòs un petit anàlisi d'un somni.

• La segona part, Literatura científica sobre els problemes onírics, ens mostra un repàs a les teories ja existents sobre els somnis de diferents autors, on divideix aquestes teories en diferents subapartats: Relació del somni amb la vida desperta, la memòria al somni, Estímuls i fonts dels somnis, ¿Per què oblidem els somnis quan despertem?, Els sentiments ètics del somni i La funció dels somnis.

• La tercera part, El mètode de la interpretació onírica, com el seu nom indica, ens exposa diferents mètodes per realitzar l'anàlisi dels somnis, i Freud ens proposa el seu. Aquí és on Freud es comença a involucrar vertaderament al llibre, ja que, als capítols anteriors citava teories ja existents, encara que també ens aportava informació subjectiva. Freud ens explica els passos a seguir per tal de dur a terme un rigorós anàlisi oníric, i en posa diversos exemples, fins i tot, en fa l'anàlisi de somnis propis.

• A la quarta part, El somni és una realització de desitjós, ens proposa la seva teoria, mitjançant també exemples d'anàlisi de somnis.

• Per últim, La deformació onírica. Aquí Freud explica les contradiccions que sorgeixen de la seva teoria en aplicar-la a l'anàlisi dels somnis, i ens demostra en certa manera que la seva teoria es vàlida, mitjançant exemples.

• Els somnis

Antigament els somnis eren interpretats com a una manifestació benigna o hostil de poders supraterrenals, demoníacs o divins. Però aquesta mitologia s'ha transformat en psicologia, i actualment els somnis son coneguts com una funció pròpia del dormint. Però des de l'abandonament de la hipòtesi mitològica, els somnis han quedat necessitats d'una explicació.

En el relatiu a la significació del somnis, existeixen dues grans qüestions:

Per respondre les qüestions, s'han seguit tres camins diferents:

En canvi, els autors metges afirmen que els somnis son provocats per estímuls físics o sensorials, que actuen des de l'exterior sobre el dormit, o sorgeixen casualment als seus òrgans interns. Per tant, segons això, els somnis no tenen interpretació ni sentit.

Freud, aplicant el mètode de la psicoanàlisis a l'estudi dels somnis va descobrir que els somnis si que tenen interpretació. El procés a seguir per utilitzar aquest mètode és el següent: s'ha de fer que el pacient dirigeixi tota la seva atenció sobre la idea de referència per tal de que ens digui tot el que se li ocurreixi sobre ella. Llavors el pacient anirà enllaçant unes idees amb unes altres, i obtindrà així un material psíquic que s'enllaçarà clarament amb la idea principal, revelarà les seves connexions amb altres idees, i permetrà substituir-la per una de nova que pot ser compresa.

A través de l'anàlisi dels somnis Freud va descobrir que era injust considerar al somni com un fenomen purament físic, sense importància psíquica. També va descobrir que el contingut del somni era molt més breu que la idea a la qual substituïa, i que l'estímul provocador del somni era un insignificant succés del dia anterior al mateix.

Freud defineix com a contingut manifest del somni al record que tenim d'aquest en la memòria, i com a contingut latent al material corresponent trobat per mitjà de l'anàlisi.

Segons el contingut en passar de latent a manifest, els somnis es poden dividir en tres categories:

• Aquells que posseeixen un sentit i son comprensibles. Aquests son bastant freqüents i no tenen molt d'interès.

• Aquells que tenen sentit i coherència, però ens causen estranyesa per no saber com incloure-ho al nostre psiquisme. Ex: Somiar que es mor un volgut familiar, sense fonaments.

• Aquells que careixen de sentit i comprensibilitat.

A la primera categoria tindríem els somnis dels infants, per exemple el somni d'una nena de tres anys, la qual havia fet durant el dia un passeig en barca, però li va semblar curt, i va plorar a l'hora de baixar de la barca. Aquella mateixa nit va somiar que passejava amb la barca. Aquests somnis son simples realitzacions de desitjos, que han sigut estimulats durant el dia i no complits. Aquests somnis son restes del mateix dia del somni. També es poden presentar als adults.

Tots els somnis d'una mateixa nit provenen del mateix cicle de pensaments.

La relació d'idees normalment és substituïda al somni per la successió immediata de dos llargs trossos diferents del somni. La transformació d'un objecte en un altre sol representar la relació de causa a efecte.

Freud es feia anàlisi de somnis a ell mateix, també, així arribà a idees que no coneixia que existissin en ell, i que son estranyes i desagradables, i es voldria negar a ell mateix, refusant l'anàlisi, del qual la inflexible unió li va forçar a admetre-les. Aquestes idees no se'l podien fer conscients, ja que es trobaven en una peculiar situació psicològica. Aquest estat és conegut com a repressió.

• Literatura científica sobre els problemes onírics

En aquesta apartat hi ha dues postures oposades: alguns autors afirmen que al somni perdem la memòria respecte al ordenat contingut de la vida desperta, que quan somien donem l'esquena a la consciència desperta, que als somni ens alliberem de les angoixes de la vida real... (Burdach, Fichte, Struempell).

“...mai es repeteix la vida diurna, amb els seus treballs i plaers, les seves alegries i dolors; pel contrari tendeix el somni a alliberar-nos d'ella...” 1

“El subjecte que somia torna l'esquena al món de la consciència desperta”2

O uns altres que afirmen que el somni continua la vida desperta, que la majoria dels somnis ens condueixen a la vida ordinària en contes d'alliberar-nos d'ella (Haffner, Weygandt, Maury).

“Al principi continua el somni la vida desperta. Els nostres somnis s'agreguen sempre a les representacions que poc abans han residit la consciència, i una cuidadosa observació trobarà quasi sempre el fil que els enllaça als successos del dia anterior”3

D'altres afirmen que els somnis recauen a les nostres passions, és a dir, l'ambiciós somia amb llorer o un enamorat amb la noia.

“La experiència confirma la nostra afirmació de que el contingut més freqüent dels nostres somnis es troba constituït per aquells objectes sobre els que recauen les nostres més ardents passions[...] L'ambiciós somia amb els llorers aconseguits o per aconseguir, i l'enamorat, amb l'objecte de les seves tendres esperances...”4

Tot el material que compon el contingut del somni procedeix del viscut, i és per tant reproduït (recordat) al somni, però seria un error suposar una comparació del somni amb la vida desperta per tal de provar la relació existent entre ambdós.

“...el somni torna a presentar davant l'ànima, amb tota fidelitat i sorprenent poder de reproducció, processos llunyans i fins i tot oblidats pel somni, pertanyents a les primeres èpoques de la seva vida.”5

Hi ha una teoria que considera els somnis com una pertorbació del repòs. No hauríem somiat si el nostre repòs no hagués estat pertorbat per una causa qualsevol, i el somni és la reacció a aquesta pertorbació. Les fonts oníriques poden dividir-se en quatre:

“L'ànima arriba durant l'estat de repòs a una consciència sensitiva molt més amplia i profunda de la seva encarnació que a la vida desperta, i es veu obligada a rebre i a deixar actuar sobre ella determinades impressions excitants, procedents de parts i alteracions del seu cos de les que res sabia a la vida dsperta.”7

Es normal i bastant comú que en aixecar-nos no podem recordar el que hem somiat, o si ens recordem, però lleugerament, i aquest record es va debilitant al llarg del dia. Però també hi ha somnis que ens queden gravats a la memòria durant anys. El que passa amb les imatges oníriques és que recordem les més fortes i oblidem les dèbils, perquè no han arribat a una excitació anímica suficient. Una altra causa possible és el factor ordre, és a dir, quan les paraules d'un vers estan ordenades el recordem millor, però els somnis acostumen a estar desordenats. I una altra possible causa és la falta d'interès de la persona que somia. Encara que no tot el que recordem és exactament el que hem somiat, pot ser una invenció de la memòria.

Sobre aquest tema existeixen dues postures oposades. Una es que al somni predomina la indiferència ètica, sobretot als somnis sexuals o als que apareix algun crim, que el judici és molt dèbil, i que en un somni no ens compadeixen. L'altra diu que tots obrem i parlem en somnis conforme al nostre propi caràcter, i que als somnis es revelen els sentiments i aspiracions del dormint.

Dues principals teories. Si mentre estiguéssim dormint no rebéssim cap estímul no tindríem la necessitat ni ocasió de somiar, però això no passa, mai aconseguim mantenir el nostre repòs lliure de tot estímul. Com a conclusió obtenim que el somni és la reacció a la pertorbació per l'estímul, és a dir, ens ajuda a mantenir el nostre repòs. Una altra possible funció dels somnis és la d'acabar pensaments que hem tingut durant el dia i han estat inacabats o pertorbats, i per tant, el somni seria un procés de segregació de pensaments ofegats.

• El mètode de la interpretació onírica

Els somnis es poden interpretar mitjançant dos procediments:

• Interpretació simbòlica agafa el contingut del somni en la seva totalitat i procura substituir-lo per un altre contingut, comprensible. Aquesta interpretació no serveix en somnis incomprensibles, embrollats i confusos. Ex: interpretació donada per Josep al somni del faraó: set vaques grasses, seguides per set de primes, que es menjaven a les primeres, constitueix una substitució simbòlica de la predicció de set anys de fam.

• Mètode desxifrador considera el somni com una mena d'escriptura secreta, en la que cada signe pot ser substituït, mitjançant una clau prefixada, per un altre de significació coneguda. Ex: si hem somiat amb carta i amb enterrament, consultem la clau i substituïm carta per disgust i enterrament per l'acte de prometre's.

Aquí Freud introdueix el seu mètode, que es basa en les creences populars, i afirma que els somnis posseeixen significat, i que existeix un procediment científic d'interpretació onírica.

Freud afirma que el somni pot trobar-se inclòs en una cadena psicològica, que pot perseguir-se retrocedint en la memòria del pacient a partir de la idea patològica. Per tal de fer-ho el pacient ha de intensificar la seva atenció sobre les seves percepcions psíquiques i excloure la crítica. És convenient fer-li tancar els ulls per que es concentri i que adopti una postura descansada. S'ha de dir al pacient que expressi i comuniqui tot el que travessi el seu pensament, encara que no sembli relacionat amb el somni. Es tracta de provocar un estat semblant al del adormiment anterior al repòs, i que la distribució psíquica sigui la mateixa.

Freud no concentrava tota la seva atenció al somni en la seva totalitat, sinó separadament en cada un dels elements del seu contingut, així que es basa en el mètode desxifrador, però no tan còmode, perquè Freud admet que un somni pot presentar diferents sentits, segons qui el tingui.

• El somni és una realització de desigs

El somni és un acabat fenomen psíquic, i precisament una realització de desigs. Ha de ser inclòs en el conjunt dels actes comprensibles de la nostra vida desperta i constitueix el resultat d'una activitat intel·lectual molt complicada.

Encara que hi ha moltes qüestions per respondre, com ara: es veritat que els somnis són una realització de desitjós?, ¿Com s'ha transformat el contingut del somni?, ¿D'on prové el material oníric aparegut al somni? etc. Freud es centra més en descobrir si existeixen o no somnis diferents dels realitzadors de desitjós.

Per fer-ho, utilitza diversos exemples de somnis.

Aquí és on apareix amb més claredat la realització d'un desig.

Aquella nit Freud havia sopat un plat molt salat, i sentí per la nit una intensa set, que l'arribà a despertar, però abans va somiar que bevia aigua en gran quantitat i amb gran plaer. Quan es va despertar tenia set.

L'estímul d'aquest senzill somni ha estat la set, que al llevar-se continua sentint, sensació de la que prové el desig de beure. El somni presenta realitzat aquest desig, complint al fer-ho una funció que es revela de seguida; el seu repòs és generalment tranquil i profund, i cap necessitat física acostuma a interrompre'l. Si somiant que beu aconsegueix enganyar la seva set, s'haurà estalviat l'haver de llevar-se per satisfer-se. Es tracta per tant d'un somni de comoditat.

• La deformació onírica

Freud és conscient que afirmant que tot somni és una realització de desigs s'enlairaran moltes negatives, no sense argument. Aquest és el cas dels somnis on són més freqüents el dolor que el plaer. Hi ha una estadística sobre això, que afirma que un 58% de somnis son penosos i un 28'6% són agradables. Existeixen somnis d'angoixa, en els que aquesta sensació s'apodera de nosaltres fins que la seva intensitat ens fa despertar-nos. Aquest cas és dona sobretot als infants.

Aquests somnis d'angoixa semblen proves per excloure la teoria de que els somnis són una realització de desigs, però, ¿s'ha intentat mai analitzar tal somni? És clar que no, i per tant, no es poden extreure conclusions, i sempre hi cap la possibilitat de que aquests tipus de somnis es revelin després de la interpretació de desigs. Freud ho demostra mitjançant l'anàlisi de somnis d'aquest tipus, com per exemple:

Una noia jove a la que Freud tenia sotmesa al tractament analític li va relatar:

“Recordarà vostè que la meva germana no té ja més que un fill: Carles. El major, Otto, se li va morir quan encara no vivia jo amb ells. Otto era el meu preferit ; es podia dir que era jo qui havia cuidat d'ell i l'havia educat. Naturalment, també m'estimo al petit, però no tant com al gran. Doncs bé: aquesta nit he somiat que en Carles havia mort, i el veia davant meu, col·locat ja al seu petit taüt, amb les mans creuades i envoltat d'espelmes, tal com vaig veure l'Otto, del qual la mort em va causar un profund dolor. ¿Que pot significar aquest somni? Vostè em coneix i sap que no soc tan perversa com per desitjar que la meva germana perdi l'únic fill que li queda. ¿O voldrà dir que m'hauria estimat més que hagués mort en Carles en lloc de l'Otto, molt més estimat per mi?”

L'explicació al somni és la següent:

En quedar orfe sent encara molt jove, va anar a viure amb una germana seva molt major que ella, on a la casa va conèixer un home que va impressionar profundament el seu cor. Durant algun temps semblava que aquelles relacions acabarien amb un casament. Però la germana va destorbar aquest feliç desenllaç, sense que s'hagi arribat mai a veure clarament els motius que va poder tenir. Després del trencament l'home va deixar de visitar la casa, i la noia va concentrar tota la seva tendresa en el petit Otto. Un cop mort aquest, abandonà la casa de la seva germana i va anar a viure sola. Però la seva amorosa inclinació cap a l'amic de la seva germana va continuar vivint en ella. El seu orgull li ordenava evitar-lo, però li va ser impossible. Quan l'home donava algunes conferències, ella sempre estava allà. Llavors Freud preguntà a la pacient si recordava alguna cosa més del somni, i ella li digué que aquell home havia estat a la casa de la seva germana quan va morir l'Otto, i ella el va poder tornar a veure. Això explicaria el desig amagat del somni: si en Carles morís, ella tornaria a veure allà al seu estimat, i el desig estaria realitzat. Aquests desigs solen ser reprimits pel pacient, i no ho reconeix.

Com a conclusió, hauríem de modificar l'enunciat de la teoria exposada abans:

“El somni és la realització (disfressada) d'un desig reprimit.”8

8