TREBALL CRÍTIC.

Guy Bois, LA GRAN DEPRESIÓN MEDIEVAL:SIGLOS XIV-XV.El precedente de una crisis sistémica.

En aquesta obra l'autor analitza tot el procés incubador de la crisi sistèmica que es va produir als segles XIV i XV i la crisi pròpiament dita. Guy Bois fa una interpretació socioeconòmica del feudalisme, com a sistema que engloba les relacions socials i productives de la societat. Ens parla de crisi sistèmica perquè va afectar a tot el sistema social i econòmic medieval. Parlem de l'aparició d'una sèrie de disfuncions que apareixen a dintre el sistema feudal acabant amb les seves possibilitats de desenvolupament. Des d'aquest enfocament l'autor es mostra crític i contrari a les tesis reductores que presenten la Pesta Negra com a accident biològic principal causant de les desgràcies i penúries d'aquells anys. Fa una aproximació al tema integrant els aspectes socials, econòmics, polítics i culturals, ja que ens trobem davant una depressió econòmica d'una gravetat i duració excepcionals què interfereix en tots els camps de la societat. En aquesta obra l'autor es centra en les connexions d'aquestos diferents aspectes i manifestacions de la crisi i la relació que hi ha entre ells.

Guy Bois parteix de diferents bases per estudiar el feudalisme i comença amb una aproximació al creixement medieval dels segles XI-XII. Els elements clau que identifica per poder explicar el feudalisme i la seva estructuració són: la dimensió demogràfica del creixement, la colonització agrària, l'expansió dels burgs, la monetarització de la societat medieval, la promoció del treball i el desenvolupament del mercat. Sense entendre els mecanismes que varen fer possible aquestos anys de creixement no podem entreveure les bases des de les quals el seu posterior declivi. L'autor ens narra que no hi ha cap interpretació satisfactòria sobre aquest impuls de la societat medieval als segles XI i XII, molts historiadors l'han enfocat de manera descriptiva però hi manca una explicació del per què es donen certes circumstàncies per donar a terme aquest desenvolupament. També se'ns posa de manifest el seu desacord amb les teories de molts historiadors sobre l'augment demogràfic com a principal motor d'aquest esmentat creixement tot dient que un augment important de la població no es suficient per si sòl per fer desenvolupar una societat, sinó que ha d'anar recolzat per factors econòmics. Tampoc està d'acord amb l'argumentació del canvi climàtic ( millor climatologia, collites més abundants, més aliments), que com abans, tampoc explicaria per si mateix el creixement d'aquestos segles. Posa de manifest que el problema rau en què no es té una idea concreta de les vessants característiques de l'època i definir-la com a una societat que es basa principalment en el feu i el règim senyorial és tenir una percepció molt llunyana de la realitat i no dóna compte de la novetat i originalitat del sistema social que anava formant-se des del segle XI. Aquesta originalitat rau en el fet que apareix una movilització de gran magnitud que no té el seu origen al poder central sinó a les parts baixes del teixit social: el poble. El que fa l'autor és explicar de manera analítica com aquesta part de la societat medieval ( el poble, els camperols, artesans) aconsegueix augmentar la seva capacitat de producció i la seva habilitat tècnica, gaudint de les conseqüències que tot això els comportarà. La major part d'aquesta producció té l'origen a les petites unitats familiars, tant rurals com urbanes, encara que cal destacar que hi va haver desigualtats regionals i va ser més important l'augment de la població al medi urbà que al rural. El resultat de l'acumulació d'excedents i l'estabilitat de les tres variables del règim demogràfic, és a dir, á nupcialitat, la fecunditat i la mortalitat, varen afavorir aquest desenvolupament. Però, tornem a insistir en el fet que Guy Bois ens presenta el creixement demogràfic i l'econòmic com a dos aspectes indissolubles, ja que l'augment demogràfic no hagués estat possible sense el seu homòleg econòmic. Aquesta acumulació d'excedent ve donada alhora per l'increment de producció agrària. L'autor reflexiona sobre els aspectes socials i tècnics d'aquesta colonització agrària: En primer lloc destacar que hi va haver un important avanç de les terres cultivades, i el motor d'aquest impuls varen ser els camperols i les comunitats rurals. Aquí l'autor critica la sobrevaloració que freqüentment s'ha donat a les classes dominants com a impulsor del creixement agrari, degut a que moltes de les fonts històriques les han afavorit més o per prejudicis ideològics. Guy Bois reitera que l'impuls ve de baix, del poble, característica fonamental del creixement medieval. Tal i com dèiem abans, degut a l'augment del sector camperol en la producció agrària, Europa és plena de modestos productors basats a la unitat familiar, al nucli familiar. Des d'ençà, aquestos camperols queden establerts al senyoriu rural i noves condicions de vida estan al seu abast: més seguretat, millors infraestructures, el mercat. El sistema de senyoriu va afavorir el cultiu de la terra mitjançant tots els aspectes social que hem esmentat abans, no només es tractava de dominació i explotació. Tot açò ve lligat amb el sistema tècnic. Alguns autors parlen de “revolució tecnològica medieval” com a base del desenvolupament agrari, altres autors defenen la tesi d'una aturada tècnica considerable a una societat gens procliu als canvis. La historiografia s'ha centrat més en la invenció que en la innovació, més als orígens i el progrés dels útils tècnics que en la seva real difusió a l'espai rural. No es pot parlar de revolució perquè el canvi va ser progressiu, es va incubar a poc a poc, l'autor parla de “sistema tècnic”, el qual comprèn el domini de l'energia ( difusió del molí d'aigua i de vent), l'utillatge (augment d'extracció de ferro i forns de forja, reforçament i difusió de l'arada) i les formes de cultiu (la generalització de la rotació trienal augmenta la capacitat productiva de la terra). Es va tractar d'un conjunt d'innovacions i progressos que es donen al llarg del temps i què van afavorir la producció i el rendiment, d'un conjunt de factors que s'interrelacionen els uns amb als altres i que tenen com a conseqüència social la millora de la qualitat de vida i l'augment de la força camperola, l'estabilitat i cohesió de les comunitats rurals. Però tot aquest impuls tècnic va quedar en bloqueig i les causes les troben altra vegada a diferents aspectes socials: el bloqueig cultural i social que patia la societat medieval, el rebuig a la innovació i la insistència en continuar amb sistemes de producció tradicional, amb les mateixes relacions socials de treball, els mateixos utillatges, tot va fer que el bloqueig es produís al centre de l'estructura social i tindrà gran pes en la futura crisi del final de l'edat mitjana.

Una altra reflexió que ens fa l'autor és l'expansió dels burgs, moltes vegades ignorada per la historiografia, factor a tenir en compte d'aquesta expansió. El comerç internacional pren un nou impuls i els mercats i feres proliferen en aquesta època, la qual cosa fa que es troben davant la necessitat de noves formes de poblament, així una red de burgs es desenvolupen des de finals del segle X i XII. Alguns historiadors ja consideren en els seus estudis el burg com a element primordial en l'estructura del poblament, però sempre han enfocat el tema des de un punt de vista només jurídic. Des del punt de vista social, el burg concentra funcions mercantils i artesanals, lloc d'intercanvi entre productors i consumidors, alguns burgs fins i tot s'especialitzen depenent de les matèries primes de la zona. Cal afegir que a més de la jurisdicció senyorial ara s'afegeixen nous privilegis i un inici d'autonomia de gestió. Tot aquest sistema de burgs fan possible l'expansió medieval propiciant el mercat i la divisió geogràfica del treball. Veiem com una vegada més l'impuls ve des de les classes socials de baix, dels camperols. Tots aquestos factors propicien la monetarització de la societat, aspecte poc valorat per alguns historiadors que queien en l'anacronisme o per la seva visió primitivitzadora de la societat medieval. Aquest procés de monetarització ve acompanyat d'un augment del nivell cultural ( domini del càlcul) i va donar lloc a conflictes morals i moviments eremítics, heretgies populars, i proliferació d'ordes mendicants, per la càrrega simbòlica lligada als diners. La moneda es va anar adaptant progressivament a les noves necessitats econòmiques i la seva expansió i s'expandeix la recerca de jaciments miners. La massa monetària augmenta considerablement, la producció i els tallers es multipliquen. A més, a finals del segle XII es viu un clima d'inflació i occident entra en una economia monetària de producció. Les riqueses augmenten i aquestos grans canvis socioeconòmics tenen els seus efectes en l'esfera moral i religiosa (vida eterna o riquesa terrenal), encara que cal afegir que l'autor està d'acord amb J.Le Goff en què es va produir un cert relaxament pel que fa a la coerció ideològica i doctrinal, encara que el rebuig al mercader i la marginalitat social que pateixen els que treballen amb diners és ben present.

Pel que fa als crèdits, els interessos eren abusius i apareixen noves formes de crèdit. Allò que es prestava es garantitzava amb rendes o béns i l'acreedor cobrava els interessos. Del préstec antic usurari es dóna pas al cens consignatiu, per tant, apareix un nou mercat de diners que fa possible la dinamització econòmica. Al segle XII el crèdit és present a tots els medis socials i en totes les activitats, la qual cosa té com a conseqüència social l'empobriment i endeutament de gran part de la població.

Altre aspecte que ens analitza l'autor és la promoció del treball: amb el sistema feudal s'imposa la dinàmica trifuncional de la societat, els que treballen (indispensables per mantenir els altres dos grups), els que combaten i els que resen. L'herència esclavista no desapareix i la idea de dependència i obligatorietat del treball està immersa en la mentalitat de la societat medieval, el cristianisme ajudarà a reforçar aquesta concepció del treball, per tant, es reforcen els lligams de dependència personal mitjançant el règim senyorial. Els camperols baix el sistema de senyoriu banal, amb una considerable càrrega de rendes i serveis, queden sotmesos a l'autoritat senyorial. Guy Bois ens parla d'una nova dependència, d'una nova forma d'explotació del treball humà, i la diferència radica en que la relació personal entre el senyor i el camperol és la terra, la tenença: el tenent dóna gran part de la producció però conserva plena autonomia com a productor. Els efectes socials d'aquestos factors són l'augment d'autonomia de les estructures familiars, el reforçament dels lligams conjugals ( què dóna estabilitat i dinamisme). Tot açò contribueix a incrementar el dinamisme de la força de treball del grup domèstic. Pero l'autor també ens narra com tots aquestes característiques de dependència personal aniran debilitant-se degut a la colonització agrària unificant la societat de pagesos, i a l'emergència d'una nova classe de tenents hereditaris dintre el senyoriu. Altre aspecte a tenir en compte és l'aparició del treball assalariat degut als progressos de l'economia monetària, encara que de manera ocasional. Després d'aquestos canvis i avenços la posició i consideració social del pagès i artesà experimenta un augment de conformitat social.

Altre factor que participa en el creixement és el mercat, element decisiu del sistema. Segons Chayanov i altres historiadors, els camperols, amb el seu mode de producció, tenien una actitud negativa amb el mercat i afirmen que el dinamisme que pateix el mercat a aquesta època es troba fora del món rural. Guy Bois opina tot el contrari i ens diu que aquesta postura és incompatible amb el desenvolupament agrari que hem descrit abans. El mercat forma part de l'engranatge feudal i ve lligat a l'establiment de les estructures senyorials, i va jugar un paper fonamental en el creixement medieval, malgrat patir restriccions socials, jurídiques i fiscals. L'autarquia és un mite. Tant al camp com a la ciutat l'alta edat mitja veu l'increment de les transaccions mercantils. El debat està obert: mutacionistes contra antimutacionistes, aquells que defensen un gran canvi a l'any Mil com a inici de l'època feudal, i aquells que defensen una visió tradicional segons la qual el feudalisme es va produir de manera progressiva i molt abans. La mutació mercantil és una de les causes principals d'aquest debat, i els antimutacionistes ignoren moltes vegades, deixant de costat la història econòmica o social. L'autor ens analitza com la nova divisió del treball i la instauració del senyoriu transforma la societat i l'economia de mercat. Molts autors apunten al creixement demogràfic, però en realitat es deu al canvis polítics i socials els que expliquen realment l'origen de l'economia de mercat.

La depressió medieval dels segles XIV-XV configura un estancament històric que afecta a tot el sistema feudal tant econòmicament, com socialment i políticament. Cap aspecte de la vida social va quedar intacte. L'autor ens transposa la crisi a l'actualitat amb uns síndromes que ens poden ser familiars ala nostres temps: fragmentació de la societat, el creixent individualisme, la corrupció a la política i l'anorreament mental de la gent al servei dels poderosos. Pel que fa a quan va aparèixer, l'autor ens proposa la visió global de tots els factors que varen incubar aquesta crisi i no podem aïllar un sòl criteri per determinar el canvi, sinó que s'han de tenir tots en compte: la demografia (Pesta Negra), el bloqueig de la producció agrícola, la conjuntura dels preus, el debilitament de la moneda, els conflictes polítics i militars. Tots aquestos factors tenen lloc a les dues darreres dècades del segle XIII. La teoria de la Pesta Negra com a responsable de la crisi no pot ser vàlida tota sola pel simple fet que dues o tres generacions abans que tingués lloc ( 1348) ja patien els efectes de la crisi. Els elements que Guy Bois aporta per interpretar la depressió medieval són l'estancament econòmic, social, polític i cultural. Podem parlar de l'estancament de tot el sistema, una crisi global que afecta a tot el conjunt de la societat.

Pel que fa a la crisi econòmica direm que el feudalisme havia propiciat un creixement extensiu i l'augment de les unitats de producció individuals o familiars, però el bloqueig agrari (1260) acaba amb aquesta inèrcia. El decliu dels trencaments i la falta de terres posa terme a la colonització agrària i dóna peu a la misèria als camps medievals. Per als camperols resulta difícil assegurar la producció i les explotacions. L'aturada econòmica té greus conseqüències socials, entre altres l'empobriment de la població tant rural com urbana, greus crisis de subsistència i fams, així com la inestabilitat geogràfica amb migracions de gent a les ciutats, tot açò agreujat per l'epidèmia. La noblesa també es veurà afectada per les dificultats materials i la debilitat de les rendes dintre la fiscalitat senyorial. La recerca de nous recursos es posa a l'orde del dia mitjançant l'impost, el crèdit o les manipulacions monetàries. Políticament, tot açò genera conflictes militars, excusa perfecta per recollir l'impost reial per defensar el regne davant una guerra. Altre element econòmic que analitza l'autor és l'estanflació dels anys 1280-1316 i les seves conseqüències. L'estancament agrari, la pressió demogràfica i les exaccions fiscals agraven els la situació precària dels camperols i es produeix una mena de bombolla especulativa. L'estanflació duu a un punt extrem la distorsió entre preus i rendes i dóna pas a la ruptura, agreujada per la crisi de subsistència que hem nomenat abans. L'autor insisteix en el caràcter global de la crisi, que ell anomena sistèmica, perquè té el seu origen a les estructures feudals ( petita producció, estabilitat tècnica, creixement extensiu) i duu a la desestructuralització i degeneració del conjunt de la societat. Podem parlar dels efectes de la crisi a nivell general, però cal recordar que no afectarà igualment a tot el conjunt europeu, en particular a les perifèries on els efectes es veuran minvats. Altres elements que aporta l'autor per analitzar la crisi és la magnitud de les conseqüències pel que fa al retrocés demogràfic i de l'espai cultivat, llevant èmfasi, al contrari que alguns historiadors, al fenomen de l'abandonament de poblats. La producció agrícola també és altre paràmetre a analitzar: l'absència de progrés tècnic i la contracció de la producció cerealista, de vinya, de la ramaderia, de la indústria tèxtil, de la construcció, de l'explotació de minerals, la metal·lúrgia cistercenc, les salines mediterrànies, etc. A nivell polític tenim també diversos elements a destacar: Molts autors parlen de tres elements clau com a responsables de la crisi, són la guerra, la pesta i la fam. Negar-los seria un absurd, però l'autor no els considera un factor primari o de major importància que els altres factors com la descomposició social, la fiscalitat que ofega l'economia dels productors, el bloqueig econòmic, la crisi de producció agrària, el debilitament de la dependència senyorial o la crisi de la monetarització. Tots aquestos elements i els altres estan interrelacionats els uns amb els altres.

El pensament i la mentalitat de la població també es veu afectada per la cojuntura que es dóna a l'època. La relació entre el camperol i el senyor també es veu modificada, l'impost i la renda senyorial entren en competència, es produeix un greu debilitament pel que fa a l'estructura ideològica i mental del feudalisme. La Pesta negra i les fams produeixen un canvi de valors en la societat baix medieval. La por, la fascinació per la mort i el macabre, la idea de pecat i càstig, el pessimisme, l'ambient d'angoixa i violència regeix les vides de la gent. Altra conseqüència social és el debilitament dels lligams familiars i l'augment d'un fort individualisme. Un efecte ideològic és l'aparició d'un fort ressentiment entre les classes socials i l'absència de solidaritat, degut en moltes ocasions a l'abús del poderosos sobre els més dèbils, tant a nivell econòmic com físic, com moral. L'impacte fiscal és va veure agreujat per la disminució demogràfica de la població i els dèbils són els qui pateixen aquestos efectes creant-los el sentiment d'unitat de classe.

Cal també destacar altres elements clau que Guy Bois analitza, la deflació (greu baixada dels preus i de la producció), la disminució de la demanda i de l'oferta. Com hem dit abans, la crisi apareix per la incapacitat del sistema per a superar les seves formes extensives de creixement i promoure una intensificació de la producció. La precarietat i l'endeutament dels habitants rurals i urbana fan disminuir la demanda. La gent que podia afavorir la demanda estava més interessada en estalviar que en consumir. L'impacte demogràfic també és un altre factor a tenir en compte tant per la disminució d'habitants com pel canvi de la piràmide d'edat ( l'epidèmia afectava més als més joves). L'oferta es veu afectada per la desaparició de nombroses explotacions al camp a causa del seu endeutament, i la burgesia acomodada inverteix els diners en fins especulatius i fa decaure més l'oferta.

Pel que hem vist fins ara estem d'acord amb l'autor quan afirma que les grans crisis materials són inseparables de la crisi dels valors i totes dues acaben en una “crisi de civilització”. Els tres grans elements que analitza per entendre la magnitud de la crisi social són: l'aparició d'una fractura social (la marginació dels pobres), la debilitat de les classes dominants i la precarització del món del treball. Els mecanismes de pauperitzeció són d'ordre econòmic (estancament de les activitats), la guerra ( i la seva fiscalitat). Així doncs, es trenquen els lligams socials tradicionals del règim feudal. Els pobres havien gaudit baix el sistema feudal d'un lloc culturalment legitimat pels valors del cristianisme ( creació d'hospitals i institucions de caritat, els lligams de solidaritat, la caritat cristiana, etc.). Amb la crisi baix medieval tots aquestos valors es debiliten donant lloc a canvis profunds en l'esfera ideològica ( es trenca la solidaritat dels tres ordes, de la trifuncionalitat de la societat feudal) i política ( crisis d'ordre públic i aparició de nous mecanismes de repressió social i judicial). Pel que fa al debilitament de les classes dominants, la noblesa sofreig un gran impacte material degut a l'estancament de les rendes produïdes pel senyoriu agotant els seus recursos per subsistir. La jerarquia senyorial s'aguditza junt amb els lligams de dependència material, substituint els lligams d'ordre moral (homenatge, fidelitat) propis del feudalisme. La noblesa va ser responsable dels conflictes militars i de l'augment de la violència per part dels cavallers davant l'absència d'un poder central fort. Referint-se a l'esglèsia, l'autor ens explica com aquesta perd l'autonomia que havia aconseguit políticament. Al 1378, amb la instauració del papat a Avinyó es produeix el gran cisma i comença una etapa de decadència moral i de prestigi de la institució eclesiàstica, juntament amb la pèrdua d'autoritat conformen un trencament radical amb el feudalisme. L'impacte de la crisi també recaurà sobre els patricis (burgesos, mercaders) donat pas a la prevaricació, l'especulació i corrupció. Amb aquestos arguments, l'autor ens explica com tot el pes de la crisi recau sobre la classe social menys afavorida, sobre el poble.

Pel que fa al debat historiogràfic sobre la crisi baix medieval l'autor ens mostra els diferents punts de vista amb els quals s'ha estudiat el feudalisme i la consegüent crisi dels segles XIV i XV. Destaquem tres interpretacions: la institucionalista, altres historiadors adopten l'òptica del materialisme històric, perspectives marxistes, i altres, com és el cas de Guy Bois, aposten per interpretacions socioeconòmiques del sistema. Així, alguns historiadors adopten una perspectiva estructural ( debilitament del senyoriu com a estructura base), altres aposten pel factor demogràfic o la climatologia, altres veuen les causes en els factors econòmics ( escola de Cambridge), altres negaren la realitat de la crisi o minimitzaven els seus efectes, altres adoptaven postures relativistes. En definitiva, el debat historiogràfic continua tan vigent i obert com fa unes dècades.

BOIS, Guy, La gran depresión medieval:siglos XIV-XV.El precedente de una crisis sistémica, València:Biblioteca nueva,2006, p.9.

Ibid. pp. 119