LA FORMULACIÓ INORGÀNICA

La majoria dels compostos inorgànics queden reflectits en el següent esquema:

Hidrògens protonitzables de l'àcid: observem que els àcids disposen d'àtoms d'hidrogen protonitzables i, per tant, la substitució d'aquests hidrògens per elements metàl·lics dóna lloc a les sals.

ELS ÒXIDS METÀL·LICS

Composts binaris entre metalls i l'oxigen. S'obtenen com sempre per intercanvi de valències tenint en compte que cal simplificar de seguida que sigui possible. Quan el metall té més d'una valència, caldrà indicar-la entre parèntesi i amb números romans.

Òxid de sodi: Na2O

Òxid de calci: CaO

Òxid de cobalt (III): Co2O3

HIDRÒXIDS

Compostos ternaris que s'obtenen per addició d'un o més molècules d'aigua a l'òxid corresponent. La seva fórmula general és: M(OH)valència metall

La nomenclatura dels hidròxids serà la mateixa que la dels òxids metàl·lics.

Hidròxid de liti: LiOH

Hidròxid d'estany (IV): Sn(OH)4

ÒXIDS NO METÀL·LICS

Compost binari entre no metall i oxigen que admeten dos nomenclatures:

a) Prefixos i sufixos de valència:

Quan el no metall només té una valència, utilitzarem el sufix -ic, quan disposa de dues valències, el sufix -ic ens indicarà la valència més alta i el sufix -os, la més baixa. Si el no metall disposa de tres valències hi posem hipo- i -os per fer referència a la més petita mentre que si el no metall té quatre valències el prefix per- i el sufix -ic ens indicaran la més gran.

I2O7: òxid periòdic

SO: òxid hiposulfuròs

P2O5: òxid fosfòric

SeO2: òxid seleniòs

b) Prefixos de quantitat

En aquest mètode les valències ja han estat intercanviades i simplificades:

I2O7: heptaòxid de diiode

SO: monòxid de sofre

P2O: pentaòxid de difòsfor

SeO2: diòxid de seleni

Un cas particular d'òxids es dóna amb el cas dels paròxids. Aquests compostos contenen un excés d'oxigen i s'obtenen tot sumant un àtom d'oxigen a la fórmula de l'òxid corresponent:

Peròxid de liti: Li2O -> Li2O2

Peròxid de bari: Ba2O2-> BaO2

Peròxid d'hidrogen: H2O -> H2O2 (aigua oxigenada)

HIDRURS

Compost binari entre l'hidrogen i un altre element. En el cas dels hidrurs metàl·lics, quan el metall té més d'una valència, caldrà indicar-la amb n. romans i entre parèntesi.

Hidrur de potassi: KH

Hidrur de ferro (III): FeH3

En el cas dels hidrurs no metàl·lics, el no metall actua amb la valència més petita i alguns d'ells tenen un nom propi com el metà (CH4 orgànic) o l'amoníac (NH3 de propietats bàsiques)

Hidrur de silici: SiH4

Hidrur de fòsfor: PH3

Els hidrurs d'halogen i anfígen adopten el sufix -ur a l'element no metàl·lic. Acostumen a ser substàncies gasoses (a excepció del fluor) i la seva dissolució aquosa els converteix en hidràcids. Aquests àcids adopten el sufix -hídric.

HCl(gas) Clorur d'hidrogen

HCl(aq) Àcid clorhídric

H2Se(gas) Seleniur d'hidrogen

H2Se(aq) Àcid selenhídric

Quan es combinen dos no metalls diferents de l'hidrogen i l'oxigen també s'utilitza el sufix -ur amb els corresponents sufixos de quantitat

CCl4: tetraclorur de carboni

SF6: hexaflorur de sofre

OXOÀCIDS

Compostos ternaris d'hidrogen, no metall i oxigen que s'obtenen tot sumant molècules d'aigua a l'òxid no metàl·lic corresponent. Aquesta addició depén de la valència parell o senars de l'elemen no metàl·lic.

València senar:

(Meta -> 1 òxid + 1H2O)

Di -> 1 òxid + 2H2O

Orto -> 1 òxid + 3H2O

València parell:

Meta -> 1 òxid + 1H2O

Di -> 2 òxid + 1H2O

Orto -> 1 òxid + 2H2O

Normalment, la forma meta- és la usual i per tant ja no fa falta indicar-la. La principal excepció es troba en el fòsfor que té com a fórmula normal (no cal indicar-ho) l'expressió orto. Alguns elements propers al fòsfor, com l'arsènic, el silici... De vegades segueixen aquest criteri.

Àcid silfuric: S2O6 -> SO3+H2O ->H2SO4

Àcid dicròmic: Cr2O6 -> 2CrO3 + H2O -> H2Cr2O7

Àcid (orto)fosfòric: P2O5 +3H2O -> H6P2O8 -> H3PO4

Àcid metafosfòric: P2O5 + H2O -> H2P2O6 -> HPO3

El sofre dóna lloc a dos oxoàcids particulars:

Àcid tiosulfúric: H2SO4 -> H2S2O3

Àcid peroxodisulfúric: S2O6 ->2SO3 + H2O -> H2S2O7 ->H2S2O8

LES SALS

Substàncies que s'obtenen per substitució dels hidrògens protonitzables d'un àcid per elements metàl·lics. Les correspondències entre els sufixos d'un àcid i d'una sal es resumeix en el següent esquema:

Hipobromit de calci: Br2O + H2O -> H2BrO2 -> HBrO -> Ca(BrO)2

Dicromat de sodi: CrO6 -> 2CrO3 + H2O ->H2Cr2O7 -> Na2CrO7

Fosfit de magnesi: P2O3 + 3H2O -> H6P2O6 -> H3PO3 -> Mg3(PO3)2

Sulfur de níquel (II): H2S -> Ni2S2 ->NiS

Quan una sal conté encara part de l'hidrogen de l'àcid corresponent s'anomena àcida. En les sals àcides caldrà indicar el número d'hidrògens que queden a la fórmula.

Hidrogencarbonat de sodi: C2O4 ->CO2 + H2O-> H2CO3 -> H2CO3

Dihidrogenfosfat d'alumini -> P2O5 + 3H2O -> H6P2O8 -> H3PO4 -> Al(H2PO4)3

Hidrogenseleniur de coure (II) -> H2Se -> Cu(HSe)2

Algunes sals s'hidraten en cristal·litzar, amb un n. determinat de molècules d'aigua que es solidifiquen i s'incorporen a la seva xarxa cristal·lina:

Clorur de bari dihidratat -> HCl -> BaCl2 -> BaCl2 · 2H2O

Sulfat de coure (II) decahidratat -> S2O6 -> SO3 + H2O -> H2SO4 -> Cu2(SO4)2 -> CuSO4 · 10H2O

LA FORMULACIÓ INORGÀNICA

La majoria dels compostos inorgànics queden reflectits en el següent esquema:

Hidrògens protonitzables de l'àcid: observem que els àcids disposen d'àtoms d'hidrogen protonitzables i, per tant, la substitució d'aquests hidrògens per elements metàl·lics dóna lloc a les sals.

ELS ÒXIDS METÀL·LICS

Composts binaris entre metalls i l'oxigen. S'obtenen com sempre per intercanvi de valències tenint en compte que cal simplificar de seguida que sigui possible. Quan el metall té més d'una valència, caldrà indicar-la entre parèntesi i amb números romans.

HIDRÒXIDS

Compostos ternaris que s'obtenen per addició d'un o més molècules d'aigua a l'òxid corresponent. La seva fórmula general és: M(OH)valència metall

La nomenclatura dels hidròxids serà la mateixa que la dels òxids metàl·lics.

ÒXIDS NO METÀL·LICS

Compost binari entre no metall i oxigen que admeten dos nomenclatures:

a) Prefixos i sufixos de valència:

Quan el no metall només té una valència, utilitzarem el sufix -ic, quan disposa de dues valències, el sufix -ic ens indicarà la valència més alta i el sufix -os, la més baixa. Si el no metall disposa de tres valències hi posem hipo- i -os per fer referència a la més petita mentre que si el no metall té quatre valències el prefix per- i el sufix -ic ens indicaran la més gran.

b) Prefixos de quantitat

En aquest mètode les valències ja han estat intercanviades i simplificades.

Un cas particular d'òxids es dóna amb el cas dels paròxids. Aquests compostos contenen un excés d'oxigen i s'obtenen tot sumant un àtom d'oxigen a la fórmula de l'òxid corresponent.

HIDRURS

Compost binari entre l'hidrogen i un altre element. En el cas dels hidrurs metàl·lics, quan el metall té més d'una valència, caldrà indicar-la amb n. romans i entre parèntesi.

En el cas dels hidrurs no metàl·lics, el no metall actua amb la valència més petita i alguns d'ells tenen un nom propi com el metà (CH4 orgànic) o l'amoníac (NH3 de propietats bàsiques).

Els hidrurs d'halogen i anfígen adopten el sufix -ur a l'element no metàl·lic. Acostumen a ser substàncies gasoses (a excepció del fluor) i la seva dissolució aquosa els converteix en hidràcids. Aquests àcids adopten el sufix -hídric.

Quan es combinen dos no metalls diferents de l'hidrogen i l'oxigen també s'utilitza el sufix -ur amb els corresponents sufixos de quantitat.

OXOÀCIDS

Compostos ternaris d'hidrogen, no metall i oxigen que s'obtenen tot sumant molècules d'aigua a l'òxid no metàl·lic corresponent. Aquesta addició depèn de la valència parell o senars de l'elemen no metàl·lic.

València senar:

(Meta -> 1 òxid + 1H2O)

Di -> 1 òxid + 2H2O

Orto -> 1 òxid + 3H2O

València parell:

Meta -> 1 òxid + 1H2O

Di -> 2 òxid + 1H2O

Orto -> 1 òxid + 2H2O

Normalment, la forma meta- és la usual i per tant ja no fa falta indicar-la. La principal excepció es troba en el fòsfor que té com a fórmula normal (no cal indicar-ho) l'expressió orto. Alguns elements propers al fòsfor, com l'arsènic, el silici... De vegades segueixen aquest criteri.

El sofre dóna lloc a dos oxoàcids particulars:

Àcid tiosulfúric: H2SO4 -> H2S2O3

Àcid peroxodisulfúric: S2O6 ->2SO3 + H2O -> H2S2O7 ->H2S2O8

LES SALS

Substàncies que s'obtenen per substitució dels hidrògens protonitzables d'un àcid per elements metàl·lics. Les correspondències entre els sufixos d'un àcid i d'una sal es resumeix en el següent esquema:

Quan una sal conté encara part de l'hidrogen de l'àcid corresponent s'anomena àcida. En les sals àcides caldrà indicar el número d'hidrògens que queden a la fórmula.

Algunes sals s'hidraten en cristal·litzar, amb un n. determinat de molècules d'aigua que es solidifiquen i s'incorporen a la seva xarxa cristal·lina.