Biografia

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Els seus pares decidiren tornar a el Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s'instal·laren a Barcelona, on Guimerà cursà estudis als escolapis; ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Formà part del grup Jove Catalunya i fou un dels fundadors de la revista "La Renaixença", que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director.

Concorregué als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-se'n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber. Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia, l'any 1879.

La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera comprèn des de la peça esmentada fins a l'any 1890 amb obres de caràcter històrico-romàntic: Judit de Welp (1883), El fill del rei (1886) Mar i cel (1888), Rei i monjo (1890) i La boja (1890). La segona (1890-1900) dóna entrada a plantejaments i solucions de carter realista i social: La sala d'espera (1890), La Baldirona (1892), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar, entre d'altres. La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda per connectar amb els corrents europeus i, per l'altra, per retornar a les solucions de la primera etapa: Arran de terra (1901), Andrònica (1905), L'aranya (1906) i La reina jove (1911), entre d'altres. La seva última etapa representa, definitivament, el retorn als temes i tècniques de la primera època, en un esforç per reviure els èxits de la joventut: Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918), Joan Dalla (1921). La seva triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li valgué una gran popularitat. Fou nomenat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament fou una autèntica manifestació popular.

Personatges

Personatges principals

Àgata: És un personatge marginat, que no se sap d'on prové, i que va ser adoptada de petita quan la trobaren com a supervivent d'un naufragi. És una noia pobra, amb mal geni, i no té família. Creu que ningú no l'estima, és molt impulsiva i misteriosa. Té arrels mores ja que la barca on la van trobar duia una figura del cap d'un moro. Ningú la vol perquè no és cristiana.

Pere Màrtir: és el desig de totes les dones. És un noi adinerat, un jove atractiu, amb molt mala reputació en el poble al haver sortit amb moltes joves i haver-les deixat el cor trencat. Festeja amb la Mariona però mai ningú hauria dit (ni tan sols ell mateix) que s'enamoraria d'una noia com l'Àgata. Al final de l'obra es demostra que s'havia enamorat de debò de l'Àgata.

Mariona: és la neboda del Cinquenes, un home amb una gran fortuna. Sap que si el seu oncle se n'assabenta de la seva relació amb el Pere Màrtir la desheretarà. És molt gelosa i per amor és capaç de tot, però també li preocupa els diners i l'herència. L'Àgata se l'estima molt però la Mariona no li té massa apreci.

Personatges secundaris

Filomena: és una dona xerraire, malpensada i tafanera. És la dona d'en Rufet.

Catarina: És la dona del Gregori i és molt tafanera. Havia estat liada amb el Pere Màrtir i ara tenia enveja de qualsevol dona de la qui s'enamorés. És molt venjativa. Està casada amb en Gregori.

Lluïseta: una altra de les dones que es dediquen a xafardejar. És una noia jove sense parella també molt tafanera.

Mòllera: un dels homes que treballa a la platja. És un busca-raons però en el fons un bon home. Està enamorat de la Lluïseta. No intervé gaire en l'obra però li té gelos al Pere Mártir.

Rufet: el noi que treballa amb en Mòllera. És espavilat encara que una mica despistat. Ho arregla tot amb la “no-violència”.

Cinquenes: Un home gran i egoísta , és l'oncle de la Mariona. Un vell ric que haurà de donar tota la seva fortuna a la seva neboda. Amenaça a la Mariona en no deixar-li la fortuna si continua amb el Pere Màrtir.

Gregori: és el marit de la Catarina. Estan molt units. Al principi de l'obra sembla un simple observador ja que L'única cosa que fa és fer callar a la seva dona o donar-li la raó en tot. Més endavant crea la seva personalitat i es posa molt nerviós amb el tema del Pere Màrtir.

Baltasanet: pare d'en Gregori. Molt unit a l'església. És un home gran, avi de la Mariona. S'estima molt a l'Àgata perquè ella és molt desgraciada i perquè no té ningú: és molt compassiu i l'ajuda i la defèn.

Resum

L'obra es divideix en tres actes o parts: Introducció, Nus i Desenllaç. Dins de cada acte i ha diferents escenes.

Introducció: Acte I

L'obra comença amb l'escena en que la Caterina, la Filomena i la Lluïseta estan parlant del Pere Màrtir. Junt amb el Rufet i el Mòllera discuteixen sobre la reputació del Pere Màrtir i el seu èxit amb les dones. Pere Màrtir és un d'aquells homes que utilitza una dona per després deixar-la amb el cor trencat.

Totes semblen estar enamorades d'ell ja que és el típic home que totes les dones voldrien tenir. Hi ha rumors que el Pere Màrtir s'entén amb la Mariona, la neboda del Cinquenes, car se'l veu molt per la seva casa.

Els problemes comencen quan les xerraires del poble li diuen al Cinquenes que la seva neboda està embolicada amb Pere Màrtir i que segur que l'enganyarà i li farà mal. El Cinquenes no accepta la relació entre la Mariona i el Pere Màrtir.

En l'escena VII apareix l'Àgata. Ella és una forastera que va arribar en una barca i ningú sap res de la seva família. La gent la tracta malament i la margina perquè és diferent però a ella no l'importa i fa la seva. Viu amb el Cinquenes i la Mariona, que la van acollir quan va arribar a la platja.

Quan el Cinquenes parla amb la Mariona sobre el Pere Màrtir, ella li diu que no hi té res a veure. La Mariona fa un pacte amb el seu enamorat. Planegen que ell vingui a casa d'ella però no per veure-la a ella, sinó a l'Àgata. Ho fan per dissimular el seu amor.

El Pere Màrtir es comença a mostrar carinyós amb l'Àgata però ella no se'n fia.

Desenvolupament: Acte II

L'amor (fals) entre l'Àgata i el Pere Màrtir es fa evident entre la gent.

Els rumors estan en boca de tothom i els insults també. Es continua dient que el Pere Màrtir és un mal home i que enganya a tota dona que sent un cert afecte per ell. De l'Àgata se'n diu que ha caigut molt baix per anar amb un noi així. Que s'ha rebaixat i que ja no sembla tan forta i tossuda com era.

La Mariona es comença a posar gelosa perquè veu massa real la relació que tenen el Pere Màrtir i l'Àgata.

El Gregori li diu a la seva dona que va veure el Pere Màrtir enfilar-se a la finestra de l'Àgata per la nit. L'Àgata se n'assebenta i va ràpidament a casa de'n Cinquenes ja que el Pere Màrtir no ha anat mai a veure-la de nit. Quan hi va veu el Pere Màrtir entrar i el sorprén amb un crit. Ell ha vingut per veure a la Mariona i dir-li que vol trencar amb ella. L'Àgata creu que ha vingut per dir-li a la Mariona que l'estima. S'enrabia i jura matar-lo.

Desenllaç : Acte III

En Cinquenes busca el Pere Màrtir per portar-lo al jutjat. Ell ha fugit per trobar a l'Àgata i dir-li que l'estima realment. Quan finalment l'ha trobat, ella està a punt de suïcidar-se. És en el mar, cridant als seus pares.

El Pere Màrtir l'agafa i la tira al terra. Ella, molt enfadada, li pega. Ell li explica tot el que ha passat i li diu si vol ser la seva dona. L'Àgata li far jurar que maleïrà la Mariona i que si el veu parlant amb ella o mirant-la, el matarà. Ell ho jura i tot seguit se'n van cap on és la gent per anunciar la seva boda.

Quan van cap a l'església la Mariona agafa al Pere Màrtir i li diu que vol fugir amb ell. Davant la seva negació, la Mariona comença a cridar que ella ha sigut del Pere Màrtir. En un atac de ràbia, Pere Màrtir escanya la Mariona però ella li agafa els braços i els entrellaça en el seu cos perquè així no pugui escapar.

La Caterina fa la punyeta a l'Àgata i li diu, tot rient, que el Pere Màrtir i la Mariona s'estimen i que l'única cosa que han fet ha sigut burlar-se d'ella. L'Àgata veu com la Mariona i el Pere Màrtir estan “abraçats” i, tot seguit, agafa una fitora i li clava al Pere Màrtir, fent referència al jurament que havia fet ell que no tornaria a estar amb la Mariona.

La gent embogeix i l'Àgata maleeix el seu xicot i la Mariona. El Pere Màrtir, en un últim intent per viure, confessa el seu amor per l'Àgata.Ella se n'adona i s'empenedeix d'haver-lo mort. L'agafa i plora mentres diu que ho ha perdut tot.

Finalment l'Àgata corre cap a les roques, s'hi enfila i es tira. La gent no pot mirar. No poden veure com l'Àgata ha mort per amor.

optatiu

Catalunya a finals del s. XIX i principis del s.XX

El segle XIX es va iniciar a Catalunya amb la guerra del Francès contra les tropes de Napoleó, que havien envaït el país. Aquesta guerra va representar una gran desfeta econòmica i demogràfica, però un cop superats els seus efectes, Catalunya va iniciar una important expansió. La població va créixer, es van produir canvis importants en l'agricutura i es va consolidar el procés d'industrialització, que, al seu torn, va generar profundes transformacions socials.

El Romanticisme és un moviment artístic que apareix a començament del segle XIX com a reacció al culte a la raó que havia imperat en el segle anterior (Il·lustració). Es valora tot el que és il·lògic: el misteri, la imaginació... La intuïció és el millor mitjà per conèixer la realitat i interpretar-la.

Tot i que aquest corrent va afectar tot Europa, en cada país ho va fer d'una manera diferent. Alemanya, per exemple, el va assimilar ràpidament, mentre que a França es va veure frenat per la forta tradició clàssica.

A Catalunya, el Romanticisme va coincidir amb l'època de la Renaixença, període en què la llengua i la cultura catalanes van començar a recuperar prestigi.

Situació de la llengua catalana

Després del període de Decadència que va patir la literatura culta (segles XVI, XVII i XVIII), la literatura catalana va viure un procés de resurrecció gràcies al sorgiment i la consolidació d'un nou moviment literari, la Renaixença, que va coincidir, a més, amb el naixement del catalanisme polític.

La Renaixença es va proposar la recuperació de diferents signes d'identitat del poble català per mitjà, sobretot, de tres objectius bàsics: la restauració de l'ús de la llengua i la cultura catalanes; la creació d'una literatura catalana culta; la presa de consciència nacional.

Es considera que la data d'inici de la Renaixença és el 1833, any en què Bonaventura Carles Aribau va publicar l'oda La pàtria a la revista “El Vapor”. El poeta hi expressa la seva enyorança de la pàtria, i explica que només la sent a prop quan fa servir la seva llengua: el català.

Aquest moviment es dóna per acabat el 1877, any en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà van ser premiats en els Jocs Florals.

La reconstrucció de la literatura catalana culta es va fer sota la influència del Romanticisme, moviment cultural i alhora actitud davant la vida, que es caracteritza per:

- Un predomini de la fantasia i del sentiment per damunt de la raó.

- La insatisfacció per la realitat.

- La tendència a la malencolia.

- L'exaltació de la consciència de poble i dels sentiments nacionals i, per tant, una valoració de la llengua i de la història com els seus trets caracteritzadors.

La plataforma de difusió de la literatura van ser els Jocs Florals, certamen literari d'origen medieval restaurat el 1859 amb la intenció d'afavorir la producció literària en català i de difondre les composicions premiades.

Els poemes havien de tenir una temàtica concreta: Pàtria, Fe i Amor, i els premis eren simbòlics: la Viola d'Or, l'Englantina i la Flor Natural, respectivament.

En aquest període es va produir una resurrecció de tots els gèneres, sobretot de la poesia i el teatre, que van gaudir de més plataformes de difusió que no pas la novel·la.

El representant més destacat en poesia és Jacint Verdaguer; en novel·la, Martí Genís i Aguilar, i en teatre, Àngel Guimerà.

bibliografia:

PROA - DICCIONARI ENCICLOPÈDIC

Enciclopèdia Catalana

2000

Autor: Guimerà, Àngel

Títol: La filla del mar

Editorial: Edicions 62 i “la Caixa”

Any d'edició: 1979

Colecció i número: MOLC, 26