COMENTARI D'UNA OBRA

• FITXA TÈCNICA

Autor: Mathias Grünewald

Títol: La crucifixió d' Isenheim

Any de realització: 1515

Tècnica: Oli

Suport: Fusta

Mesures: 269 x 307cm

Lloc original: Esglèsia d'Isenheim (Alsàcia)

Lloc actual: Museu d'Ünterlinder (Colmar)

- IMATGE

- DESCRIPCIÓ

És una obra figurativa amb un grau d'iconicitat bastant alt. La figura de Jesucrist és molt més gran que la resta. A primer cop d'ull ens sembla molt realista però si l'observem bé hi veiem les desproporcions. Totes les figures estan situades en primer terme. Al centre hi ha la figura principal, Jesucrist. Està a la creu. Està representant la manera que gairebé sembla un cadàver, se li marquen tots els óssos i els músculs. Té tot el cos en tensió. El cap, també està exageradament inclinat. Això també ens porta a veure que tot i que el grau d'incomoditat és molt alt, en si és poc realista. Porta un drap blanc lligat a la cintura. A l'esquerra hi ha un conjunt format per Maria que va vestida amb una túnica llarga blanca i amb un mocador al cap. Aquesta està ¾ amb les mans plegades i defallint en braços de St. Joan Evangelista que va vestit amb una capa vermella. Aquest està inclinat sobre Maria. Al terra agenollada hi ha Maria Magdalena. Aquesta està amb el cap mirant amunt i amb les mans juntes com Maria. Va vestida amb un vestit llarg d'un color salmó. A la dreta hi ha Joan baptista i un anyell. Va vestit d'un color granatós i amb la seva mà dreta assenyala a Crist i amb l'esquerra aguanta un llibre. Entre la seva cara i la mà dreta hi ha un text que està en llatí i diu: ”Ell ha de créixer i jo he de minvar.” L'anyell té un calze als peus. Totes els personatges estan representats en pla sencer i de ¾ i l'angulació és horitzontal. El fons és molt fosc i negre i s'intueix lleugerament un paisatge.

• ANÀLISI FORMAL

Línia: Predomina la línia corba, prima i continua. Predomina el dibuix per sobre del color, ja que l'important són les formes que aquest ens descriu. El dibuix és descriptiu i detallista, acadèmic, naturalista. No hi ha cap relació entre la figura i el fons, ja que aquest últim, és secundari i no té gens d'importància en l'obra. Els contorns estan molt ben delimitats.

Color: És una obra policromada. Hi ha una gamma molt extensa de colors: des del negre del fons al blanc del vestit de la Verge passant per tota mena de tonalitats vermelloses dels vestits dels altres personatges i els diferents tons emprats per a representar la pell de les figures. Són uns colors bastant saturats, intensos i potents.

Llum: És una il·luminació dura, com si estigués feta amb un sol focus que provingués de la banda dreta encara que hi ha certs punts en els que la llum prové de l'altre banda. La lluminositat s'aproxima al negre. Predominen els colors càlids i tenen gradacions per aconseguir el volum. No hi ha perspectiva. És un clarobscur ja que les figures i el fons es contrasten molt. No hi ha gaire harmonia ja que els colors al ser tan saturats, contrasten molt

Textura: Al ser una pintura del renaixement, la textura és llisa i porcellanosa. Al vel de Mº Magdalena, hi podem veure una veladura (capa de pintura posada en sec).

Composició: És una composició simètrica. Respon a la llei de la balança: Al centre hi ha un element que és el més important, i, a banda i banda, dos elements que tenen la mateixa importància i que equilibren el quadre. La línia de força, seria la horitzontal: passa pel cap de les figures de l'esquerra, per Jesús i finalment acaba en Joan Baptista. L'esquema compositiu seria un triangle (o un òval) on el vèrtex superior és el cartell de sobre la creu i els vèrtex inferiors serien a la dreta Joan Baptista i a l'esquerre la Verge Maria. És tancada ja que tot el que és necessari per a l'obra és a l'escena. Tot i que és plana, ja que tot el que resulta important està en primer pla; la perspectiva és teològica.

Temps: Representa una època en concret (el dia de la crucifixió de Jesús)

Ritme: Repòs. Tot i que les figures tenen gestualitat, no hi ha moviment. Hi ha alternança d'elements

Estil: Aquesta obra pertany al renaixement. Durant el segle XV la tradició gòtica continuava arrelada als països del nord. Les obres dels artistes destaquen pel seu realisme i la seva minuciositat. El Renaixement nòrdic és diferent del Renaixement italià. Les seves obres presenten un component moralista que trenca amb les inquietuds de reforma religiosa de l'època. La concepció de Grünewald d'aquests temes coneguts és única; les composicions, reforçades per un traç d'enorme expressivitat i una riquesa de color sense igual en l'art germànic, produeixen un impacte visual i emocional esglaiador. Els experts moderns l'han identificat obra mística del segle XIV molt popular en l'Alemanya del renaixement, com a font de la complexa iconografia de l'obra. En les seves obres posteriors Grünewald no va arribar a igualar mai l'esplendor que va arribar en el seu gran retaule, encara que moltes s'assemblen en estil i contingut

• INTERPRETACIÓ

- Contingut i Significació:

Tema: El tema, és la crucifixió de Jesús.

Gènere: És de gènere religiós.

Recepció: Va ser encarregat per l'Abadia d'Isenheim.

- Funció: La seva funció és principalment didàctica i narrativa, ja que el que pretén és explicar un fet de la vida de Jesús als creients i feligresos que acudien en aquella església.

- Explicacions:

És un cas excepcional dintre del renaixement ja que el que buscava l'autor no era el realisme pur, ell volia commoure el públic modificant les expressions i el rostre

- Biografia:

Mathias Grünewald juntament amb Durero, representa la màxima expressió del renaixement al nord d'Europa. Va néixer a Würzburg. Cap al 1509 va ser nomenat pintor de camera de l'arquebisbe de Magúncia i durant la segona dècada de segle també va acceptar encàrrecs a Isenheim i Aschaffenburg. De la seva obra només es conserven deu pintures, algunes són políptics (retaules de múltiples panells) i al voltant de 35 dibuixos que es troben en diverses col·leccions europees i nord-americanes. A diferència de molts dels seus contemporanis, Grünewald no va fer gravats. La pintura que es reconeix com la seva primera obra és el Crist dels ultratges (1503), que expressa una gran càrrega emocional i que, amb les seves distorsions i colors brillants, prefigura l'obra de la seva maduresa. Al voltant de 1512 va començar la seva obra mestra per encàrrec del monestir de Sant Antoni d'Isenheim: el magnífic Retaule de l'altar (c. 1512-c. 1515), Museu d'Ünterlinden;, que consisteix en quatre enormes ales de fusta pintades per ambdós costats: el grup exterior representa La crucifixió, amb La sepultura sota i flanquejada per San Antoni i Sant Sebastià; el grup interior mostra La anunciació, La Verge i el nen amb àngels, La t i La resurrecció.

• VALORACIÓ

Tot i que és una pintura que a primer cop d'ull em sembla igual a moltes altres que tracten també el tema religiós, veig que trenca amb els esquemes de l'edat medieval i que l'autor, no només pretenia representar l'escena de la crucifixió i ja està, sinó que també volia que els personatges tinguessin expressió; volia transmetre alguna cosa més que Crist a la creu, és com si amb l'expressivitat que hi dóna pretengués fer més pròxima l'escena a aquell que se la mira; com si fes un sermó en imatges.