La crida del bosc, de Jack London

1. Omple la fitxa tècnica del llibre:

TÍTOL: La Crida del Bosc

AUTOR: Jack London.

TRADIUCTOR: Antoni Rovira i Virgili, revisada per Alfons Tarrida.

IL·LUSTRADOR: Silvano Ferrari.

EDITORIAL: La Magrana.

COL·LECCIÓ: L’esparver.

LLOC I ANY DE L’EDICIÓ: 1938

2. L’autor. Vida i obra de Jack London.z

Cerca a Internet informació sobre la biografia de l’escriptor. Pots anar a la pàgina web http://www.jacklondon.com.

Va néixer al 1886 i va morir al 1916. Va ser l’escriptor d’èxit del segle XX. La seva infància va ser pobre, fins que als 17 anys es va aventurar al mar. Ell va ser un buscador d’or de Klondyie. Va morir als 40 anys de malalties i tractaments farmacòlegs.

3. Busca un mapa en què aparegui Klondyke.

Després, explica la descoberta de l’or a finals del segle XIX en aquelles terres (8 línies).

La descoberta d’or de Klondyke es va fer al segle XIX, quan es van descobrir rics jaciments d’or a Bonanza. Es va escampar aquest descobriment per tots els Estats Units, i homes de totes les classes socials van desplaçar cap allà en busca de l’or. Molts d’ells sabien que no trobarien quantitats d’or apreciables, sols hi anaven per l’aventura. Com que era una zona molt nevada, es necessitava de tot per garantir la supervivència.

Per garantir-la es necessitaven trineus estirats per gossos, ja que eren els únics animals de tir capaços de suportar les temperatures àrtiques. Durant aquest temps es van segrestar i portar cap al nord milers d’aquests animals per ajudar en estirar els trineus.

4. Preguntes sobre la lectura.

Capítol 1. La llei primitiva.

1. Descriu el protagonista del llibre.

Fill de terranova, i de collie, i company inseparable del jutge, Buck era un gos majestuós, era fidel i sempre acompanyava les filles del jutge en les seves passejades.

2. Explica les raons del canvi de vida de Buck i què suposa aquest canvi per a ell.

La seva vida canvia de cop quan l’ajudant de jardiner el segresta i el porta cap a les terres del nord , per ajudar a estirar els trineus carregats d’or. Buck s’ha d’acostumar a la seva nova vida, i es va sentint més proper als seus avantpassats els llops.

Capítol 2. La llei del bastó i de les dents.

1. Quines són les formes de vida que aprèn Buck en la seva nova vida.

Aprèn a no assaborir tant el menjar, ja que si no els altres gossos li agafen, i també aprèn a què no es pot barallar amb un home que porti un bastó. Aprèn a estirar el trineu, a dormir a la neu... Aprèn a sobreviure.

2. Explica com es relaciona Buck amb la resta de gossos de la tragella.

Dave i Sol·lec, no donaven res, i no esperen res dels altres, Billee és un gos molt sociable, Spitz és un gos poc sociable, que només vol barallar-se, i discutir amb Buck, que creu que és un rival per a ell.

Capítol 3. Domina la bèstia primitiva.

1. Explica l’episodi de la lluita amb els gossos salvatges.

Mentre Buck i Spitz es barallaven, de cop apareixen uns gossos salvatges, famolencs que intenten robar-los les provisions, Francesc i Perrault, s’hi enfronten amb el bastons, mentre que els altres gossos també s’hi barallen, però tenien gana, i els cops de garrot no els deturaven. A l’acabar el combat, tots els gossos de la tragella estaven ferits de mala manera.

2. Havia arribat l’hora del seu enfrontament a mort. (pag 31) Resumeix aquest episodi protagonitzat per Buck i el seu rival Spitz.

Va ser una lluita a mort per a aconseguir ser el cap de la tragella.

Primer Spitz va fer unes quantes mossegades a en Buck ; després aquest li va trencar una de les cames del davant i mes tard l’altra. Spitz resistint-se per aguantar-se dret, després va ser el toc final i va caure mort a terra i tota la tragella se li va tirar a sobre.

Capítol 4. Buck pren el cabdillatge.

1. Enumera les qualitats d’un bon líder tal com les representa Buck en prendre el cabdillatge.

Buck representa un bon líder perquè corre molt i fa que els gossos també tirin més que mai. Els educa molt bé, fins i tot més que Spitz.

2. Busca i copia el fragment on Buck recorda tot allò que havia viscut fins a aquells moments.

El seu plaer més gran era jeure prop del foc, amb les potes del davant estirades i les dels darrere amagades sota seu, amb el cap alt i mirant de reüll la flama. Buck, en aquells moments, de vegades pensava en la casa del jutge Miller, a la vall assolellada; en la piscina del reservat de bany; en Isabel, el gos mexicà sense pèl, i el japonès Toots; però es recordava més sovint de l’home de la samarreta vermella, de la gran batalla amb Spitz i de les coses bones que havia menjat o que li agradaria menjar. No s’enyorava; el sud li havia esdevingut imprecís i llunyà.

3. Quin va ser el final del gos Dave? Et sembla just?

Dave, sofria molt perquè alguna cosa li feia mal, així que al final el varen sacrificar. A mi si que em sembla just, perquè és millor que no sofreixi tant i que el matin.

Capítol 5. Les fatigues dels guarniments i de la ruta.

1. Quin personatge va salvar de la mort en Buck, quan havia acabat d’esclatar la primavera?

El personatge que va salvar la vida a Buck va ser John Thornton.

2. Què va representar John en la vida d’en Buck?

Li va salvar la vida i el va alliberar d’una vida de penúries.

Capítol 6.

1. Digues les qualitats més característiques que defineixen John Thorton.

John Thornton era una persona afectuosa, amigable, juganera ...

2. Explica quin significat té la llei primitiva, segons el llibre.

La llei de la supervivència.

3. Per què es va fer famós Buck en tots els camps d’Alaska?

Per la intervenció heroica al bar i per guanyar la juguesca.

Capítol 7. La crida ressona.

1. Indica l’itinerari que van seguir Buck i el seu estimat amo Thorton per arribar a aquella mina fabulosa.

Va viatjar a unes mines misterioses que no sortien a cap carta del mapa. Va fer una juguesca i va guanyar i amb aquells diners va pagar alguns deutes que tenia i va organitzar un viatge a unes mines misterioses que no sortien a cap mapa i que poca gent hi tornava.

Va anar amb un trineu de gossos a Alaska.

2. Com va reconèixer Buck la crida del bosc? Què va sentir?

Tenia l’instint d’endinsar-se al bosc perquè cada cop s’estava despertant més la seva

bèstia primitiva, però mai s’hi endinsava perquè tenia por de perdre els seus amos perquè ja n’havia perdut molts . Al final s’hi va endinsar quan va sentir uns llops udolant per la lluna.

5. Tema de l’obra.

Ara que ja has llegit l’obra, pensa quina és la idea essencial que ens vol transmetre Jack London en aquesta novel·la.

Que els animalsa estan millor en el seu entorn natural que de mascota animals de carrega, etc.

6. Personatges.

Busca algun fragment descriptiu del físic de Buck i escriu-lo.

El seu pit espaiós, els seus flancs rodons sotal la pell espessa i sedosa, les seves potes dretes i formidables, el seu ample front picat de taques blanques, la seva mirada franca, serena i atenta li guanyaven l’ admiració de tothom. Buck era un gos robust amb músculs forts per treballar de ferm i un excel·lent abric de pell per protegir-se del fred

Després digues alguns trets característics de Buck i algunes qualitats que va mostrant, tal com avança la història.

Buck semblava creat per representar un paper en les glaçades solituds de Alaska, i això fou precisament el que succeí gracies a la traïció d’un mosso del jardiner.

Jack London construeix un personatge que s’adapta a totes les dificultats que li toca viure, supera totes les dificultats i obstacles i va creixent com a personatge al llarg de la novel·la. El gos Buck de la Vall de Santa Clara és diferent del gos que torna amb els llops, seguint la crida. Justifica aquesta afirmació amb exemples del llibre.

Si perquè a despertat els seus instints primitius.

Revisa els personatges que apareixen en l’obra omplint aquests requadres:

	Nom	Raça	Característiques
GOSSOS	Buck	Bareja de Santbernard i pastora escocesa	Gos d’una gran fortalesa física, d’un pes de 65kg
	Spitz	Mastis blanc	Era el líder de la trajella i va ser rival de Buck.

	Nom	Raça	Característiques
Persones	Francesc	Mestis indi franco-canadenc	Un dels amos de Buck, era sever i exigia obediència immediata
	Perrault	Franco-canadenc	Va ser amo de Buck juntament amb Francesc
	Charles	Ciutadà dels Estatas Units	Era un home de mitjana edat
	Hal	Ciutadà dels Estatas Units	Era un jovenet de dinou o vint anys germà de la Mercedes
	Mercedes	Ciutadana dels Estatas Units	Acompanyant del deu home Charles i el seu germà Hal
	John Thornton	Era de White-River	Va ser l’últim amo de Buck i fer-li sentir amor cap un humà

7. El Temps

Temps extern de la novel·la. En quina època se situa la història? Busca a internet informació sobre aquella època marcada per molts canvis socials i econòmics i escriu-ne unes 8 línies.

A la descoberta de l’or a Alaska. (la febre de l’or)

La descoberta d’or el 1893 va donar lloc a una febre d’or a partir de 1898. Mes de 90000 persones va desafiar una infinitat de dificultats per trobar-hi or. La massiva afluència d’immigrants va propiciar un creixement ràpid a les poblacions afectades. A la dècada del 1890 els territoris d’Alaska van sofrir una explotació de les seves mines d’or que van continuar sent explotades durant molts anys encara que les reserves van disminuir .

La vida en aquets territoris era molt dura per tots aquets emigrants, temperatures de 40 graus sota zero, manca de carreters i línies de tren, ossos i llops i soletat, a on el mínim amb surt o pèrdua de menjar significava la mort. Jack London era un d’ells i ens ho bha transmès a traves dels seus relats.

Temps intern de la novel·la: Quant temps real transcorre des que Buck és venut de la casa del jutge Miller fins que decideix seguir la crida? Segueix les referències temporals del llibre.

Uns 2 anys aproximadament.

8. Estructura.

Redacta un breu resum de cada apartat del llibre:

1

Plantejament

Buck es un gos molt estimat i amb molt poder.

Nus

Un dia quant el jutge el seu amo havia anat a treballar, un mosso de jardiner el va raptar i el va vendre per unes quantes monedes.

Desenllaç

Buck fa un llarg camí, al final arriba a les mans d’un domador que el ven. Buck amb el seu amo nou puja a una barca i troben neu

2

Plantejament

El primer dia sobre la neu Buck va veure com un gos salvatge desquartitzava a la seva amiga Curly.

Nus

Quan va agafar el trineu, només arribar al bosc ja havia après com anava tot: Que calia parar-se quan sentia e l”So”! Que... A la tarda Perrault va arribar , primer amb dos gossos i desprès amb un altre, aquest estava cobert de cicatrius i nomes tenia un ull. Buck s’acosta al costat esquerra (on li faltava l’ull) i s’emportà una mossegada a l’espatlla.

A la nit li va costar adormir-se.

Desenllaç

L’endemà va tornar a tirar del trineu . Va travessar Canon, Sheep-Camp... fins a parar-se a Vast –Camp. Buck es fer mes fort i aprengué moltes coses .

Buck va arribar a aquesta situació, perquè Manuel l’havia venut per unes quantes monedes d’or.

3

Plantejament

A poc a poc s’anaven despertant els instints ancestrals de Buck. Aquest sentí un odi terrible contra Spitz però tenia prou cap per no enfrontar-se a ell.

Nus

Degut a la foscor, la neu que queia i el vent, van tenir que buscar un refugi. Aquest no era molt bo, darrera d’ells s’alçaven unes roques abruptes i hagueren d’acampar a allà. Buck es preparà un llit i Spitz l’ocupà desprès Buck furiós saltà sobre Spitz i es començaren a barallar fins que Perrault va parar la disputa. Mentrestant uns gossos indígenes, famèlics ... els hi agafaren el menjar. Francesc, Perrault i tota la tragella es llençaren a lluitar i quedaren ferits.

Desenllaç

L’endemà amb prou feines podien tirar el trineu.

Un cop el trineu s’enfonsà amb Dave i Buck i tingueren que engegar el foc tradicional per a desgelar-los.

Dolly, havia agafat la ràbia, es tirà sobre de Buck i al final la van tenir que sacrificar. Més tard Spitz es llençà sobre Buck i Francesc l’aturà. Des d’aquell moment començà una guerra oberta entre Spitz i Buck.

4

Plantejament

Com ja havien finalitzat el seu trajecte amb un nou rècord, Francesc i Perrault lliuraren els gossos a un mestís escocès.

Nus

Buck i els altres gossos ara sempre fan el mateix recorregut.

Desenllaç

Al final se’n cansen.

5

Plantejament

Els gossos fatigats són venuts a uns ciutadans dels Estats Units, en Hal i en Carles. Eren unes persones poc expertes en el muntatge de trineus. Tothom els criticava.

Nus

Desprès d’un viatge ple de gossos morts d’esgotament, arribaren a White River a casa d’un tal John Thornton. Aquest salvà la vida a Buck.

Desenllaç

Tots els altres moren a l’enfonsar-se en una glacera.

6

Plantejament

John Thornton, Skeet i Nig ajudaren entre d’altres coses a curar a Buck. Buck estava contentíssim amb el seu nou amo, però tenia la por de perdre’l com havia perdut a tots els altres.

Nus

Desprès Buck conegué als socis de Thornton que primer no s’hi avingué gaire.

Desenllaç

Un dia, quan els tres buscadors estaven en un bar parlant amb uns altres buscadors, es precipità un baralla i Buck intervingué i fou reconegut per tota Alaska. Els buscadors després van haver de passar una embarcació per un corrent, però van tenir una desgràcia...

7

Plantejament

John Thornton havent guanyat aquella pila de diners, paga molts deutes i emprengué un viatge a unes mines misterioses amb els seus dos socis. Passaren per molts llocs, aquets no sortien en cap carta però ells seguien amb tranquil·litat. La primavera següent si mes no trobaren una ball plena d’or.

Nus

Cada dia feien milers de dòlars en pols i partícules.

Buck cada cop més sentia la Crida que venia del bosc fins que una nit es va endinsar en el bosc.

Desenllaç

Buck arribar a una clariana i trobar un llop udolant a la lluna , aquest cessà i es posar a corre, Buck el perseguia per fer-se amic seu. Al final es feren amics i correren i galoparen durant hores. Desprès torna amb Thornton...

9. Veu narrativa.

Observa el tipus de narrador que ens explica la història, un narrador protagonista que acompanya el lector al llarg de la novel·la:

Buck, el protagonista d’aquesta història, no semblava pas destinat a tirar un trineu. (pg.10)

Digues en quina persona gramatical i en quin temps verbal se’ns presenta la veu narrativa d’aquesta novel·la. Busca un altre exemple en el llibre d’aquest tipus de narrador.

Tercera persona del singular passat simple.

Buck aprengué ràpidament i en poques hores féu remarcables progressos (pg. 22)

10. I ací s’acaba la història...

Imagina un final diferent al llibre que acabes de llegir, tal com t’agradaria sentir-lo explicar. (8 línies.)

Quant Buck torna al campament troba a John Thornton malferit I corre a ajudar-lo. Intenta incorporar-lo I li llepa totes les ferides . Durant un temps Buck no deixa de vetllar pel seu amic i amo John , poc a poc aquest es va curant de totes les seves ferides i aconsegueix recuperar-se. A poc a poc i com poden intenten tornar a casa amb una part de l’or que havien trobat. Quan per fi poden arribar, s’estableixen definitivament i John es promet a ell mateix que es traurà del cap la fal·lera de l’or i que per sempre més estarà agraït a Buck.

Mai més es separaran i Buck tornarà a tenir una vida tranquil.la com la que tenia a la vall de Santa Clara.