La crida del bosc

Índex

Pàgina 1 -----> Tapa

Pàgina 2 -----> Índex

Pàgina 3 -----> Fitxa bibliogràgica

Pàgina 4 -----> Biografia de l'autor

Pàgina 5 -----> Biografia de l'autor

Pàgina 6 -----> Novel·les principals

Pàgina 7 -----> Resum de la història

Pàgina 8 -----> Resum de la història

Pàgina 9 -----> Opinió personal

Fitxa bibliogràfica:

• Nom del llibre: La crida del bosc

• Títol original: L'appel de la forêt

• Autor: Jack london

• Il·lustracions: Philippe munch

• Traducció: Núria Martí Pérez

• 1ª edició: juliol de 1996

• Editorial: Editorial cruïlla

• Col·lecció: Clàssics universals juvenils

• Nombre de pàgines: 124

Biografia de l'autor:

Jack London va nèixer a San Francisco, l'any 1976 i va morir a Califòrnia, al 1916.

John Griffith London, a qui tots coneixem pel nom de Jack London, és un dels personatges més peculiars de la literatura universal. Molt sovint diem que la realitat supera a la ficció i mai no va ser més certa aquesta frase que quan es va aplicar a la biografia d'aquest autor.

London ha aconseguit popularitat literària gràcies als seus relats d'aventures; històries amb què grans i joves han gaudit durant els últims cent anys. No obstant això, la gran novel·la de Jack London va ser, sens dubte, la seva pròpia biografia.

Nascut a San Francisco a finals del segle XIX, els seus primers anys van transcórrer entre mariners i buscadors d'or. Entre ells va trobar les seves primeres aventures quan, éssent a penes un adolescent, va abandonar el poblet d'Oakland, on vivia humilment amb la seva família. Durant quasi cinc anys, Jack London va treballar en tots i cada un dels oficis imaginables. Va ser paleta, obrer, jornaler agrícola, pescador... i fins i tot va servir en un vaixell guardacostas, perseguint els mateixos pescadors furtius d'ostres amb què havia bussejat temps arrere.

Després de viure un lustre sotmés a les condicions de vida més dures London va arribar a la conclusió que el seu futur mancava de perspectives entre els habitants més humils de la Badia de San Francisco. Per això, amb dènou anys, Jack London va decidir posar-se a estudiar pel seu compte. Ell volia fer-se ric i per a aconseguir-ho tenia un pla: fer-se escriptor.

Aquells que el van conèixer deien de London que era un home tremendament actiu i emprenedor, per això quan les seves historietes i els seus acudits van començar a tindre cert èxit en els diaris locals ningú no es va estranyar. No obstant això, Jack London era també un home ambiciós i sabia que cap modest escriptor local havia fet molts diners. Per això, per a aconseguir el material pels relats que debien obrir-li les portes de la fama, es va unir a les expedicions de buscadors d'or que partien cap a Alaska.

A partir de 1897 la revista Overland Monthly va començar a publicar una sèrie de contes sobre les salvatges terres del nord, que per fi, farien de London un autor famós. Poc desprès arribarien novel·les com "La llamada de la selva" (1903) o "Colmillo blanco" (1906) que van suposar la seva consagració com a escriptor i com un dels personatges més populars del seu temps. El seu ascendent social va arribar a ser tan gran que després d'explorar les costes de Hawai, en un veler que va construir ell mateix, va fer del fins aleshores desconegut arxipèlag, el destí de moda entre les classes més benestants.

A pesar de la seva enorme fama hi ha dos costums adquirides en els molls de la Badia de San Francisco, que London no va perdre mai: l'afany per predicar els principis del marxisme i una afició desmesurada per conéixer els llocs més recòndits del planeta. Fruit d'aquell afany per la naturalesa, va comprar un ranxo a Califòrnia, un enorme territori que ell mateix es va dedicar a explorar a cavall. I va ser precisament en aquesta regió, encara salvatge, on una complicació hepàtica li va causar la mort. Tenia només quaranta anys i era un dels hòmes més famosos del planeta.

Principals obres:

• EL fil del llop (1890)

• ELs de baix (1903)

• La crida del bosc (1903)

• El llop de mar (1904)

• Clau blanc (1906)

• John Barlevcom (1913)

• EL vagabund i les estrelles (1915)

Jack London

Resum de la història

Buck era un gos excel·len que vivia a la mansió del jutge Millar, anomenada la Hisenda del jutge Millar. No era l'únic gos que tenia la família, però de tots els que hi vivia, era el que més destacava. Resaltava la seva gran resistencia física, la seva dolçor, el seu encant… No se separava mai del Senyor Miller. Li agradava anar a totes hores amb ell i jugar amb els nens.

Va haver-hi una descoverta d'or molt important. Aquest or era a Klondile. En Manuel, el jardiner de la casa, estava enfadat per la misèria que li pagava el Senyor de la casa, i es va venjar: va vendre el Buck a un amic i es van traslladar en vagó fins una ciutat, on van parar a reposar. En buck va demostrar la seva ràbia com va poder, però tancat en una gàvia no podia fer gran cosa. Quan van arribar a San Francisco, El gos es va esbarallar amb un home i més endavant va ser venut a un home que tenia molts altres gossos. Mai no havia vist la neu i tampoc una baralla tant forta entre gossos com la que acabava de veure. En Buck va comprendre que si no cambiaba el seu carácter pacífic i dolç per un de nerviós i rebel, no sobreviuria.

Li esperava aventures amb molt de risc i va aprendre a viure i a enfrontar-se a les pitjors condicons de vida posibles. Spitz era un gos molt fort i furiós, rival del Buck, però aquest sempre evitava les baralles, fins que un dia, no es va poder sostenir i van començar a barallar-se. En un instant van aparèixer més gossos i, finalment, Buck va surtir malferit perl seu rival.

Van emprendre el viatge de nou amb un nou propòsit: recuperar el temps que havien perdut. Perrault era conscient que els enfrontaments entre els dos gossos mai s'acabarien i per aquest motiu, intentava tenir-los allunats. Desprès d'una setmana de descans en una ciutat, van continuar el seu camí. En el viatge, els dos gossos van tornar a enfrontar-se i Buck va acabar amb la vida de Spitz. Buck va passar a ser el “capità” dels gossos que viatjaven amb ell.

Van caminar molts quilòmetres amb Perrault i François, però de cop i volta, van desaparèixer de les seves vides per tenir uns nous amos. Aquest també tenia bastants gossos. Van caminar molt més i n'hi havia que no resistien. Estaven esgotats i, fins i tot, algun va morir pel camí. Però el viatge encara no s'acabava. Tots havien perdut molt físicament i van ser venuts a Hal i Charles. Aquests eren inexperts i duien una càrrega inútil al trineu. Van comprar més gossos, van discutir molt, no s'organitzaven… però tot i amb això, van arribar al campament de John Thornton. Buck estava molt cansat i no podia continuar el viatge, i, per aquest motiu, Hal el volia pegar, però John s'hi va interpolar i es va quedar amb el gos.

Buck, dos gossos més, que per cert, es duien molt bé entre ells, i John, vivien molt contents i satisfets. Buck s'havia tornat violen i agresiu, a conseqüència del viatge, però John li donava tendresa i amor, cosa que va influir en els seus actes. Quan Buck sentia la crida, s'endinsava dins el bosc per cercar-la, però sempre tornava a casa.

Desprès de que el Buck s'esbarallés amb un home i més endavant li salvés la vida, li va fer guanyar 1000 dòlars amb una aposta, van continuar el viatge. Duien una vida molt tranqil·la. Van trobar la mina i cada dia treien molts sacs d'or, amb els quals guanyaven grans riqueses.

Quan John va morir i Buck va sentir la crida un altre cop, va sortir a buscar-la, i, aquest cop, la va trobar. Finalment, Buck, acava amb el seu germà, udolant.

Opinió personal

Trobo que aquesta novel·la juvenil, de Jack London, s'adapta molt bé a la nostra edad. Ens narra els canvis de carácter d'un gos per poder sobreviure. Però també ens ensenya que cadascun és com és, i que per molt que intentis canviar la teva personalitat, en el fons sempre ets la mateixa persona. En la història, ens ho representa amb un gos, però bé a ser el mateix. En fi, el que m'ha donat a entendre aquesta lectura ha sigue que tenim una vida i som com som, i que per molt que ens adaptem i intentem canviar la nostra vida al cent per cent, acabarem igual que com hem començat.

Quan vaig començar a llegir el llibre em va semblar que seria un aborriment, però a mesura que llegia cada cop més i més, vaig pensar que estava totalment equivocada; ja que és un llibre molt interesant i molt entretingut.