Literatura


La caverna; José Saramago


Seminari 1:

La Caverna

(José Saramago)

Sociologia de l'educació

1er curs de Pedagogia

1.FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE

Autor: Saramago, José

Títol: La Caverna

Edició: 3ª edició

Publicació: Madrid: Alfaguara, 2001

Decripció: 454 pàgines

Col·lecció: Biblioteca José Saramago

Notes: Títol original: A caverna

Traducció de Pilar del Río

2.SÍNTESI DE L'ARGUMENT:

Cipriano Algor és el personatge principal de l'obra. Treballa de terrissaire per un centre comercial al qual tothom anomena “El Centre”. Un bon dia surten a la venta els productes de plàstics i tothom decideix comprar-los perquè troben que són millors que els de fang. Per tant, “El Centre” rebutja el material d'en Cipriano Algor.

Aquest personatge principal té una filla (Marta) la qual està casada amb en Marcial Gacho i es queda embaraçada. Quan la filla veu que el negoci del pare no funciona, li proposa fer figuretes de ceràmica per decorar, i així ho fan.

“El Centre” aleshores, els agafen 300 figuretes de prova i fan una enquesta a les persones que les han comprat amb la intenció d'aprofundir en la opinió pública. Quan es miren les enquestes, el resultat surt negatiu.

Paral·lelament a aquests fets, ascendeixen a en Marcial (que treballa de guàrdia intern a “El Centro”) a Guàrdia resident. És llavors quan la Marta, en Marcial i en Cipriano marxen a viure junts al centre de la ciutat.

El pare acaba tornant a la casa on abans feia de terrissaire però, com veu que allà no hi té res a fer, decideix marxar definitivament de la ciutat, que, ara es queda sotmesa al procés de deshumanització.

3.ANÀLISI DEL CONTINGUT:

En aquesta obra titulada La Caverna, José Saramago ens intenta demostrar que estem vivint en un procés accelerat de deshumanització i ens descriu la seva visió sobre aquest món. Parla també d'una societat de consum on els sectors secundari i terciari són més importants que el primari. També hi ha referències al concepte de Marx sobre l'alienació del treball. “El centre” que ell ens descriu és una alegoria a la globalització, a les noves tecnologies i serveix per determinar el consum com una activitat d'oci. “El Centre” per tant, simbolitzaria “la caverna” que ens descriu Plató.

D'altra banda, la tradicionalitat ens és simbolitzada en el personatge de Cipriano Algor (qui està en contra del “Centre”) i per causes econòmiques es veu obligat a passar d'una societat artesanal a una societat completament capitalista (passa de la societat preindustrial a la societat postindustrial), en la qual innoven els productes contínuament per tal de vendre més i no tracten a les persones com a persones, sinó com a clients. Això li provoca a en Cipriano una despersonalització.

En general ens vé a dir que nosaltres no podem canviar de vida si, primerament, no canviem la vida i ens convida a preguntar-nos quina és la realitat en la qual vivim i a meditar sobre ella.

També ens descriu unes classes socials ben marcades, on cadascú assumeix el paper que li pertoca.

Respecte els temes que exposa Saramago, penso que te raó en què, progressivament, estem destruint el món amb les grans multinacionals, i és que ja hem deixat de viure en la societat tradicional on les persones treballaven en un negoci que els hi agradava durant tota la vida. Ara no. Ara la majoria de persones treballen com robots i treballen com si estiguessin participant en un joc en el qual guanya qui més diners aconsegueix. Per tant, penso que l'anàlisi crític que fa Saramago en aquesta obra és totalment adeqüat a la societat del s.XXI, ja que som una societat amb més defectes que virtuts.

Per acabar, crec que la millor pregunta que ens podríem fer seria: Realment estem millorant el món?.

4.ALGUNES CITES...

“Sucede así muchas veces, creemos que ya se puede afirmar que no merece la pena esperar conclusiones sólo porque decidimos detenernos a la miitad del camino que nos conduciría hasta ellas.” (p.34)

“Buena verdad es que ni la juventud sabe lo que puede, ni la vejez puede lo que sabe.” (p.15)

“Sabríamos mucho más de las complejidades de la vida si nos aplicásemos a estudiar con ahínco sus contradicciones en vez de perder tanto tiempo con las identidades y las oherencias, que ésas tienen la obligación de explicarse por sí mismas.” (p.32)

“Los días son todos iguales, las horas no, cuando los días llegan al final tienen siempre sus veinticuatro horas completas, incluso cuando ellas no tengan nada dentro, pero ése no es el caso ni de sus horas ni de sus días.” (p.65)

“Ya lo decía la antigua sabiduría, con tu amo no te juegues las peras, que és se come las maduras y te deja las verdes.” (p.122)

“El fuego hace mucho, eso no hay quien lo niegue, pero no puede hacerlo todo, tiene serias limitaciones, incluso hasta algún grave defecto, como, por ejemplo, la insaciable bulimia que padece y que lo conduce a devorar y reducir a cenizas todo cuanto encuentra por delante.” (p.228)

“Decir mañana es apenas una manera de hablar, porque si es cierto que un único soplo fue suiciente en el inicio para que el barro del hombre adquiriese respiración y vida, muchos serán los soplos necesarios para que de los bufones, de los payasos, de los asirios de barbas, de los mandarines, de los esquimales y de las enfermeras, de estos que estan aquí y los que estan en filas cerradas vendrán a alinearse en estos tableros, se evapore a poco a poco el agua sin la que no habrían llegado a ser lo que son, y puedan entrar seguros en el horno para transformarse en aquello que van a tener que ser” (p.229)

“Afortunadamente existen los libros. Podemos tenerlos olvidados en una estantería o en un bahúl, dejarlos entregados al polvo o a las polillas, abandonarlos en la oscuridad de los sótanos, podemos no pasarles la vista por encima ni tocarlos durante años y años, pero a ellos no les importa, esperan tranquilamente, cerrados sobre sí mismos para que nada de lo que tienen dentro se pierda(…)” (p.234)

“Todo el mundo sabe decirnos que los animales dejaron de hablar hace mucho tiempo, pero lo que nunca se podrá demostrar es que ellos no hayan seguido haciendo uso secreto del pensamiento” (p.250)

“Si te clavan una navaja en la barriga, al menos que tengan la decencia moral de mostrarte la cara en consonancia con la acción asesina, una cara que rezume odio y ferocidad, una cara de furor demente, incluso de frialdad inhumana, pero, por el amor de Dios, que no te sonrían mientras te estan rasgando las tripas, que no te desprecien hasta este punto, que no te den esperanzas falsas, diciendo por ejemplo, No se preocupe, esto no es nada, con media docena de puntos estará como antes, o, Deseo sinceramente que eel resultado del sondeo le sea favorable, pocas cosas me darían mayor satisfacción, créame.” (p.320)

“Ni siquiera las mejores noticias son buenas para todo el mundo” (p.322)

“Lo que se sabe que va a ocurrir en cierta manera es como si ya hubiese ocurrido, las expectativas hacen algo más que anular las sorpresas, embotan las emociones, las banalizan, todo lo que se deseaba o temía ya había sido vivido mientras se deseó o temió.” (p.324)

4.MÉS INFORMACIÓ ÚTIL:

Teoria de Plató:

El mite de La caverna de Plató es troba a l'inici del llibre VII de la República. Plató ens narra la situació d'uns presoners que estan lligats de peus, de coll i de mans, i estan tancats en una cova, obligats a mirar a una paret del fons on només a vegades es podien veure les ombres d'unes persones que passaven il·luminades per un petit foc. Els presoners, que estaven tancats a la caverna, acabaven tenint una visió incorrecta de la realitat i confonent el món de les ombres amb la realitat.

Un dia, un d'aquests presoners és alliberat i aconsegueix sortir de la caverna i aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen. Finalment, quan aquest presoner surt de la caverna, s'adona que fora de la cova hi ha un altre món molt més gran i on hi domina la llum del Sol. L'home que ha vist la llum del Sol, (que ha conegut les idees) no en té prou amb saber-les ell. Les vol compartir amb els altres homes que estan encara a dins de la caverna.

Quan l'home entra a la cova per transmetre el coneixement als presoners que encara resten a la cova, aquests no se'l creuen i el maten.

Per tant, la interpretació que en podem fer del mite de Plató és que hi ha un procés per arribar a la idea del Bé (la llum solar) i un pas des del món sensible (la caverna) al món perfecte (el món exterior).

Les Societats industrials i postindustrials:

La societat industrial és aquella que va ser fundada en el desenvolupament sistemàtic de la indústria, és a dir, en la industrialització màxima possible de l'economia gràcies al gran progrés de la tecnologia industrial. Va lligada al desenvolupament de la producció i al consum de masses, i, per a molts autors, té el seu nivell màxim en la societat opulenta, a partir de la qual es comença una transició cap a la societat postindustrial. Les característiques més rellevants de la societat industrials són les següents :

  • Un predomini del sector secundari (indústria) centrat en la producció de recursos materials, retrocés del primari (agricultura, pesca) i expansió del terciari (serveis).

  • Predomini de l'economia en tots els nivells de la vida social.

  • Contaminació economicista de l'anàlisi sociològica.

  • La societat postindustrial és aquell tipus de societat definit com el fruit de la societat industrial quan aquesta arriba al punt més àlgid en les societats de consum contemporànies (societat opulenta). Les seves característiques fonamentals són:

  • El pas d'una economia de producció (industrial) a una economia basicament de serveis.

  • L'hegemonia de les classes tècniques i científiques, lligada al fet que els coneixements i la informació passen a ser el motor de la dinàmica social, a través d'una nova tecnologia (informàtica…)

  • La generalització de la prospectiva i la planificació alternativa a tots els camps de decisió: econòmic, polític, cultural, social, etc.

  • El consumidor i el seu entorn cultural:

    L'augment del consum de béns i serveis destinatsa satisfer les necessitats humanes és una de les principals característiques de la societat contemporània. Les persones experimenten les mateixes necessitats i motivacions, tot i que les expressin de maneres diferents, i per això els medis de consum busquen les estrategies per tal d'oferir-los una resposta a allò que necessiten.

    La principal conseqüència negativa d'aquests canvis ha estat el CONSUMISME, és a dir, la necessitat de consumir impulsivament i sovint innecessàriament, induïda per una fortíssima activitat publicitària. L'entorn sociocultral és un dels elements que més influència té en els valors, actituts i comportaments dels consumidors.

    Per tant, un dels objectius a remarcar del mercat de la majoria dels productes és LA FAMÍLIA, ja que és un mitjà idoni per poder canviar les actituts dels altres membres del mateix. La persona no només es veu influenciada pel grup a l'hora de prendre decisions, sinó també per aquella sensació agradable que adquereix amb les seves accions quan son les mateixes que les del grup.

    Els grups de referència poden ser variats: els experts, els alts executius, qualsevol persona del carrer, els amics, la família… En aquest cas destaco la família com la influencia principal en el comportament dels consumidors.

    Per altra banda, penso que la classe social també és fonamental. I és que, a totes les societats es dóna alguna estructura que permet diferenciar diversos estatus segons es pertanyi a un col·lectiu o classe social o a un altre.

    Els investigadors divideixen a la societat en una jerarquia de molts estatus diferents segons la similitut de salaris, nivell d'educació, preferències de consum...

    Els tècnics especialitzats en el mercat del consum, classifiquen la societat en classes com una forma d'explicar les diferències en els hàbits de consum d'acord amb els nivells socioeconòmics.

    Ültimament, els especialistes estan intentant combinar la classificació de les classes socials amb els factors geogràfics.

    C)

    1. Reflexió i valoració de les idees més valorades per la tertúlia del seminari.

    Penso que la terúlia del seminari ha estat força interessant i és que ha estat plena d'opinions i conceptes així com de qüestions que poques vegades m'havia fet i que penso que en general ens les hauríem de fer més sovint. Per exemple, alguns conceptes que hem remarcat molt han estat el concepte de despersonalització-deshumanització, el consumisme, la nova societat de l'oci (sobretot el consumisme relacionat a l'oci)…

    És a dir, bàsicament hem parlat sobre el què suposa la industrialització en la societat, així com les noves tecnologies i sempre comparant aquest estil de vida amb l'estil de vida tradicionalista.

    2. Reflexió i valoració personal de les idees que s'han transformat degut al diàleg (debat) de la tertúlia.

    Penso que les idees que s'han tractat al seminari no s'han transformat del tot, sinó

    que han evolucionat conceptualment; amb això em refereixo a que tots ja teníem molts conceptes previsal seminari, els quals s'han debatut en aquest.

    Per altra banda, crec que, el fet de debatre'ls ens ha servit per contrastar opinions i completar, d'alguna manera, els conceptes previs que ja teníem.

    3. Anàlisi, reflèxió i valoració personal de l'obra des d'una perspectiva sociològica, pot anar acompanyada de cites textuals, justificant sempre la posició personal sobre els temes exposats.

    Crec que l'obra és totalment realista ja que s'adapta perfectament al model de societat actual . D'altra banda, crec que l'autor ha viscut molt de prop la transformació soferta per la societat de l'època i el què ell ha volgut és, no només mostrar-nos com són realment les coses, sinó fer que ens qüestionem què podem fer o si podem fer alguna cosa per tal de millorar-les.

    4. Sintesi i valoració sobre el què he après.

    Penso que l'obra ens ha servit per comprendre molts aspectes que no enteníem i també per formular-nos preguntes que fins ara no ens havíem formulat. Penso que el seminari és una manera molt pràctica d'aprendre, no només els aspectes que tracti el llibre, sinó molts altres que l'envolten.

    Respecte l'obra, ja que contenia molts conceptes interessants ha fet que el seminari sigués més entretingut.




    Descargar
    Enviado por:Sarikaaa
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar