ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

La Buena Estrella és una pel·lícula dirigida per Ricardo Franco els pilars bàsics de la qual són els seus tres protagonistes i per aquesta raó es troba dividida en tres grans blocs: “La tuerta” (Marina) interpretada per Maribel Verdú, “El guapo de cara” (Daniel) interpretat per Jordi Mollà i “El manso” (Rafa) interpretat per Antonio Resines, que corresponen a cadascun dels personatges.

El meu objectiu és presentar l'argument de la pel·lícula a partir de l'anàlisi de les relacions dels protagonistes que unides entre elles formen la narració. Gràcies a aquestes relacions pretenc descobrir quins són els elements indispensables per a aconseguir la credibilitat dels personatges i de les situacions. També he volgut analitzar tot allò que el film ens dóna a entendre però que en cap moment ens mostra explícitament. Per tal d'aconseguir-ho he intentat ressaltar aquells petits moment que aparentment són insignificants però que realment tenen un gran contingut ideològic i expressiu i m'he aturat una mica més en aquelles escenes que em semblen claus.

El meu treball, a més de les divisions pròpies de la pel·lícula, presenta una sèrie d'apartats en que he dividit l'argument en relació als successos que s'hi esdevenen. L'anomenat Rafa i Daniel es repeteix varies vegades pel fet que he volgut recalcar la relació entre aquests dos personatges en diferents moments.

PRÒLEG

El film s'inicia amb una petita introducció en un escorxador sobre la qual es sobreimpressionen els crèdits. Allà se'ns presenta la professió de Rafa, carnisser, però aquest escorxador també pot ser també interpretat com a metàfora premonitòria de la tragèdia que s'esdevindrà. L'existència d'aquest pròleg unit a l'epíleg final ens separa la història de Rafa de la dels altres dos personatges que apareixen en la seva vida. Així trobem ja una primera divisió argumental.

LA TUERTA

Presentació dels personatges

Aquí és on realment comença l'acció. Primer trobem una mitja panoràmica de sota un pont o un túnel realitzada en blau nit respectant els cànons de la cromàtica clàssica. Així mateix als interiors trobem un clar domini de les tonalitats groguenques. De fons sona la nostàlgica banda sonora de la pel·lícula. Enmig d'aquesta tranquil·litat se senten uns crits i es veuen dos personatges que travessen la pantalla. Són dos dels protagonistes, Marina i Daniel. La càmera continua la seva panoràmica lentament al ritme de la banda sonora més que no pas de l'acció, fins i tot passa dels personatges cap a l'arribada de la furgoneta. En aquest moment Marina cau sobre la furgoneta i és així com les seves vides entren en contacte.

Daniel: ens el presenta com un home dur i agressiu, està picant a Marina i s'enfronta a Rafa però quan aquest baixa del cotxe amb el ganivet Daniel s'espanta i fuig tot amenaçant-lo. Potser en el fons no és més que un pobre desgraciat i per això no s'enfronta a Rafa.

Marina: en un primer moment apareix com una dona dèbil i maltractada però aviat es veu que té un caràcter fort.

Rafa: és un bon home. Quan troba la baralla no l'evita sinó que es para a ajudar la dona. La bondat inusual de Rafa és el que realment fa possible tota la història. Com li diu més endavant Marina la gent normal l'hauria deixat tirada al carrer, però ell no.

En aquesta escena és on sorgeix la història. Les vides dels tres personatges s'han creuat i l'evolució d'aquestes relacions serà el que marcarà el curs de la història. A partir d'aquest moment l'espectador ja sap que Marina i Rafa s'enamoraran perquè han marxat junts però que tindran problemes quan Daniel aparegui.

El coneixement

Tot el primer bloc de la pel·lícula es basa principalment en la consolidació de la relació entre Rafa i Marina.

Després de recollir-la del carrer Rafa du Marina a l'hospital, ens ho diu el diàleg perquè en cap moment es veu. Al matí, el·lipsi marcada pel canvi d'il·luminació i un gran pla general de Madrid inserit entre les dues escenes, Rafa du Marina a casa seva on li ofereix que es quedi uns dies per recuperar-se, així es presenta l'espai on es desenvoluparà la major part de l'acció. Ell ho fa per ajudar-la però ella en desconfia perquè mai ha conegut gent com Rafa. Marina prové del carrer un món on no existeixen homes així, és una societat de gent interessada i traïdora. Per això en un primer moment es resisteix a entrar a casa seva, a travessar la porta que la introduiria dins la vida de Rafa, i encara més a quedar-s'hi.

Quan per fi entra, Marina seu al sofà i comencen a parlar de les proves que li han fet a l'hospital. Està embarassada i Rafa li pregunta què pensa fer. Aquí trobem un d'aquells moments en que sense dir-ho se'ns fan saber una dada essencial de la personalitat de Marina. Diu que ella mai pensa abandonar el seu fill i a continuació se'ns mostra Marina mirant una foto de Rafa amb la seva família. Aquests dos elements units ens fan pensar que Marina va ser abandonada pels seus pares i que va tenir una infància difícil. Poc després aquest fet és confirmat mitjançant el diàleg entre ella i Rafa. La seva infantesa va marcar molt Marina i encara conserva aquest caràcter infantil que li aporta tendresa. La seva infantesa perdura en el dibuix d'una família que conserva de quan era petita, l'ou de xocolata que es compra i com juga amb els nebots de Rafa al camp. A la seva infància va nàixer també la desconfiança des que la seva millor amiga la va deixar bòrnia.

La prova

Un moment clau en la relació és la prova que Rafa posa a Marina per comprovar la seva bona voluntat. Abans de marxar a treballar deixa la seva bitlletera oberta sobre la taula amb diners a la vista amb la intenció de saber si Marina els agafarà i marxarà, en aquest cas hauria demostrat no ser una bona persona però ell l'hauria ajudat igualment. Quan Rafa torna no troba ni Marina ni la bitlletera així que suposa que ha fugit. Però al cap d'un moment, el suficient temps per a que l'espectador es convenci de que no tornarà, apareix Marina per la porta. Ha anat a comprar menjar, ha recollit la casa i li ha deixat la bitlletera al calaix. Li ha agafat alguns diners però ho ha fet per ell, li vol compensar tot el que l'ha ajudat. Aquí veiem com entre Rafa i Marina comença a néixer una certa relació afectiva.

Marina vol compensar Rafa per tot el que ha fet per ella amb l'únic que li pot oferir, sexe. La banda sonora que acompanya el moment en que Rafa rebutja continuar i marxa ens fa pressentir que té un problema però no sabem quin és. Llavors se sent la veu de Rafa en off sobre l'acció dient que ella un dia li havia preguntat si mai s'havia sentit abandonat, ell li va contestar que sí quan va morir la seva mare però ella va respondre molt segura que no. Aquesta escena apareix en un moment posterior del film. Aquesta veu en off dona caràcter de narrador a Rafa. Aquest fet es repeteix a l'epíleg des d'on podria ser narrada tota la història.

En una escena de vida quotidiana pròpia de qualsevol parella normalitzada emfatitzada pels sons de fons característics del dia a dia, ell està mirant la televisió i ella li va a portar els resultats de les anàlisis que li havien fet a l'hospital. Llavors descobreix que no té SIDA i per a celebrar-ho vol que tornin a intentar el sexe. Marina el vol satisfer com ell fa amb ella. Aquest cop Rafa accedeix tot i fer-nos partícips del seu problema, està castrat.

El contracte

Trobem un travelling pel bany on es veuen tot un seguit d'objectes d'higiene masculina, Rafa és un home sol, que ens porta fins la banyera on es troben els dos personatges. S'intercalen de fons la música de la banda sonora amb els sorolls de la vida quotidiana (ocells, gossos...). En aquesta escena trobem el domini del diàleg. Els dos personatges estan parlant, principalment ella. Li explica els problemes afectius de la seva infància, aquest tema es contraposa amb el moment present de l'acció en que la relació afectiva entre els dos s'està intensificant. Aquí torna a aparèixer la figura de Daniel, Marina parla de com el va conèixer de petita, la creació d'aquest passat comú és el que fa creïble la potència de la relació entre els dos. Si no existís un trist passat en que només es tenien l'un a l'altre seria impossible comprendre perquè la seva relació és tan sòlida malgrat els maltractaments als quals la sotmet. Aquest és un punt essencial en el dibuix dels personatges que es va haver de tenir en compte. Com diu Ricardo Franco: “Lo que une mucho, mucho, mucho, son las vivencias comunes, que no se ven, pero que se intuyen de Daniel y Marina. Lo que hace imposible que después no sean amigos. Conlleva, además, un lenguaje común y particular.”

És en aquest moment d'intimitat s'adonen que cadascú pot aportar a l'altre el que sempre ha desitjat però no ha pogut tenir: Marina li pot proporcionar una família a Rafa i ell una estabilitat i un sostre a ella. Així es crea una mena de contracte de convivència entre els dos.

La consolidació de la família

Rafa va amb Marina a visitar la seva germana, un personatge que actua com la consciència de Rafa plantejant-li els problemes que en cada moment ha d'afrontar. En aquest cas els inconvenients de quedar-se amb Marina i els problemes que podrien sorgir si tornés Daniel. Però Rafa està decidit a compartir la seva vida amb la noia perquè és la única que li pot proporcionar la felicitat, li omple la vida.

Ricardo Franco ens mostra el part de Marina com un moment extremadament afectiu. Rafa i ella estan compartint un moment únic. En nàixer la nena Rafa fa un petó al front a la seva dona (encara que en cap moment s'ha vist un casament) en senyal d'un afecte consolidat.

L'escena següent presenta la formació ja definitiva de la família. Trobem Rafa inscrivint la nena al llibre de família, un element essencial per a la unió. Encara és més la relació familiar si tenim en compte que Rafa posa a la nena el nom de la seva mare, Estrella, un nom molt adient per a fer joc amb el títol de la pel·lícula. Així es demostra que li és igual que la nena no sigui filla biològica seva i l'adopta. Encara que en aquesta escena l'acció és mínima el contingut és absolutament bàsic per a marcar l'oficialització de la relació entre ambdós.

EL GUAPO DE CARA

Després d'una el·lipsi de tres anys, marcada, per una fosa en negre trobem el segon acte de la narració. En aquest bloc és on la figura de Daniel entra en joc. Marina, Rafa i Estrella ja són una família feliç però apareixerà a les seves vides el pare biològic de la nena. Aquest és el conflicte necessari per a qualsevol història. L'aparició de l'intrús, l'element de discòrdia, ens proporciona un segon inici de l'acció. A partir d'aquí ja no existirà només la relació Marina-Rafa sinó que n'apareixeran dues de noves: Marina-Daniel i Daniel-Rafa. Realment no existeix un gran trio amorós sinó un conjunt de duos. Per aquesta raó no hi ha un sol final sinó que trobem també l'epíleg.

Presentació de Daniel

Daniel surt de la presó i la seva advocadessa el porta al seu barri. A partir del diàleg entre els dos personatges a l'interior del cotxe sabem que Daniel sent indiferència davant la vida, se l'ha passat en orfenats, correccionals, presons... I com diu ell, encara és verge “nadie me ha dado por el culo”. Aquesta frase fa encara més dramàtic el final que espera Daniel. El seu lema són les tres N “Nunca, Nada a Nadie”. En aquest trajecte trobem un error de raccord, quan surten de la presó el cotxe du uns tapacubs i quan arriba al barri i es torna a veure el cotxe complet no hi són, possiblement fos fins i tot un cotxe diferent.

Paral·lelament el director ens recorda que Rafa, Marina i Estrella formen ja una família feliç a través d'una escena de caire quotidià. Poc després però Marina es mostra alterada, sap que Daniel ha sortit de la presó i això la inquieta, preveu que hi haurà problemes.

Aquest és l'únic moment del film en que Ricardo Franco recorre a les accions paral·leles. La resta de la història no presenta divisions, és una sola narració però tan complexa que inclou les històries paral·leles dins d'ella mateixa.

Des d'un bar Daniel descobreix que Marina està casada amb Rafa i després de rebre una pallissa a mitja nit la va a buscar, és l'únic que té.

Arribada de l'intrús

Un pla fix i fosc de l`interior de la casa, se sent algú que pica la porta i crida. A dalt s'obre el llum i baixa Rafa per les escales, s'adreça a la porta i després d'escoltar uns instants truca a la policia. Mentre parla per telèfon. Al fons del pla, sobre les escales, veiem Marina i de sobte se sent el seu nom provinent de la porta “Marina”. Llavors s'adonen que és Daniel i Rafa penja per mirar-la a ella. Marina li diu que no l'obri en una mostra de rebuig i de duresa però ell ho fa perquè sap que la negativa de Marina són només aparences. A la porta apareix Daniel ferit. Pla subjectiu de Daniel: Marina vestida de blanc a dalt de les escales emmarcada com un clar objecte de desig, en les alçades com una deessa a qui ambdós han d'adorar: “Jolines tuerta que guapa estás, pareces una reina”.

En veure Daniel ferit Marina s'emociona i baixa a abraçar-lo. En aquest moment el director em un sol pla ens mostra perfectament els sentiments dels tres personatges. Marina i Daniel s'abracen en primer pla mentre al fons es veu Rafa amb cara de circumstàncies. L'amenaça ha entrat a casa seva, l'estabilitat de la seva família perilla. Aquest és un moment clau en la pel·lícula i potser per això una imatge similar a la d'aquest pla va ser l'elegida per al cartell promocional.

Després d'això Marina cura Daniel al lavabo mentre Rafa va a buscar la nena i la du al llit d'ells dos. La nena és una clara representació de la unió de tots tres ja que és filla biològica de Marina i Daniel però filla legal de Marina i Rafa. A partir d'aquí es combinen plans de Daniel i Marina amb plans de Rafa de manera que es mostra la divisió entre els personatges.

Daniel ens és presentat com un noi de carrer. Parla en un llenguatge vulgar i com diu Rafa “es creu el rei del Mambo”. Però el cert és que com diu Marina no és més que un pobre desgraciat que només la té a ella. Per això desconfia de Rafa igual que Marina ho va fer al principi. Alhora Rafa desconfia d'ell perquè pot ser qui li destrueixi la família, a més és un delinqüent i no es refia que es quedi sol a casa. Però Marina no es vol quedar sola amb ell perquè no es refia d'ella mateixa. Així veiem com s'ha creat una situació d'inseguretat entre tots els personatges.

Rafa i Daniel

Malgrat l'amenaça que Daniel representa per a l'estabilitat de la vida de Rafa és aquest qui s'aixeca a mitjanit per atendre el malalt. Daniel li demana una aspirina i quan Rafa va a buscar-la a la cuina veu a la porta de la nevera el dibuix que Marina duia amb sí quan va arribar. Potser amb aquest pla Ricardo Franco vol simbolitzar que Rafa s'adona del que Daniel significa per la seva dona ja que recorda el que ella li va explicar de la seva infància comú i dolorosa. En el diàleg d'aquest fragment Daniel se separa de la relació entre Rafa i Marina. Diu que no té cap intenció d'assumir la paternitat de la nena, que no s'equivoqui: “a mi no me ha atado Nunca, Nada a Nadie”.

L'endemà quan Rafa va a buscar la nena a la guarderia la mestra li diu que ha anat el germà de Marina a buscar-la. Rafa s'espanta i surt corrents cap a casa pensant que Daniel se l'ha endut. La càmera el segueix en la cursa per tal de fer l'escena suficientment dilatada com per a crear tensió en l'espectador. Quan Rafa arriba a la casa la càmera fa un escombrat en silenci, l'acompanya només la dolça banda sonora, de la vivenda des del punt de vista de la porta. Quan la vista arriba a la porta de la cuina llavors se sent la veu de la nena. Amb aquesta lentitud ha aconseguit mantenir la intriga i la por en l'espectador de manera que se sentís identificat amb Rafa. Un cop Rafa arriba a la cuina es trenca la intriga i es veu Daniel fent de “trilero” amb Estrella mentre li dóna de menjar musclos. El fet que jugui a aquesta mena de jocs amb la nena ens remet potser a una infància de carrer, aquest és l'ambient en que va créixer i amb els que després s'ha guanyat la vida.

En l'escena posterior veiem com Marina se sent incòmoda davant la situació de convivència dels tres i manté una actitud brusca. A partir d'aquesta situació trobem l'inici d'una relació de complicitat entre Rafa i Daniel o, per dir-ho d'una altra manera, dels homes davant la feminitat. Daniel no entén que Marina estigui tan esquerpa amb ell i Rafa aprofita per a plantejar-li el que realment el preocupa, quins són els seus sentiments envers Marina. Daniel diu que ell no l'estima, no pot estar lligat a ningú. Llavors s'inicia una conversa en relació a les dones i el caràcter còmic de Daniel “todas las tias con las que me he acostado estaban buenísimas, pero con algunas me he levantado que eran más feas que Picio” provoca quelcom inusual en el film, el somriure de Rafa. En aquest moment ens adonem que potser després de tot la seva relació no és tan conflictiva com sembla.

El dilema

Malgrat aquest inici de complicitat Rafa segueix sense refiar-se massa de Daniel. Quan Rafa surt per anar a caçar s'adona que la seva millor navalla no hi és i ho pregunta a Marina. La seva cara li diu que l'ha hagut d'agafar Daniel. Ambdós creuen que ha marxat amb la navalla i els diners que li havia demanat a Marina, Rafa s'enfada, una reacció no gaire habitual en ell. Rafa li demana a Marina que li digui a Daniel que se'n vagi però ella s'hi nega perquè sempre l'han abandonat i no li pot fer el mateix. En aquest moment és quan apareix l'escena a què la veu en off del principi es referia però aquí Marina no respon rotundament sinó que ho fa amb l'expressió facial de manera que trobem diferències entre l'escena vista i la referència que s'hi fa en off. Rafa ja té dubtes de si Marina l'estima a ell o a Daniel i per això fa que es quedi a casa amb Daniel mentre ell se'n va a caçar a casa de la seva germana. La germana torna a actuar coma consciència i fa que Rafa torni a casa a mitja nit i senti els altres dos al llit.

Al matí, Rafa està assegut a la butaca que es troba davant de les escales, un element que actua com a espectador directe de la història i fins i tot adquireix un cert caràcter dramàtic ja que és on succeeixen alguns dels moments essencials de la pel·lícula . Primer baixa Daniel i va a la cuina (ho veiem gràcies a la profunditat de camp) sense percebre la presència de Rafa. Quan torna a pujar es para a mitja escala i es gira per mirar a Rafa que continua impassible a la butaca. La impassibilitat de la seva cara ens fa adonar que està massa dolgut com per a reaccionar. Daniel li diu que allò no es fa, no hauria d'haver tornat. Quan Daniel puja baixa Marina amb cara de penediment i de por. Rafa segueix sense immutar-se.

Rafa s'adona que Marina ja no és seva i per això li demana que se'n vagin, que s'enduguin el que vulguin, a ell ja tot li és igual. Reprodueixo el diàleg que és clau en aquest moment. M= Marina, R= Rafa.

M: Rafa, yo te quiero a ti.

R: Pero te cuestas con él.

M: Sí, ¿sabes por qué?... porqué a él también le quiero.

R: Marina, eso es imposible.

M: ¿Qué es imposible?

R: O le quieres a él o me quieres a mi.

M: ¿Por qué es imposible? A mí me pasa.

El diàleg expressa plenament els sentiments dels dos personatges. Marina no pot decidir entre els dos homes de la seva vida, se'ls estima a tots dos però ha de triar entre l'estabilitat que li proporciona Rafa i l'amor boig de Daniel.

Marina i Rafa marxen a buscar Estrella a casa de la seva tia. Aquesta no és més que una excusa per emprendre un curt viatge sols amb que reconciliar-se. Per això no es veu com van a buscar-la, és més, tornen sense ella. Durant el viatge es paren en una estació de servei on ella li explica el que va passar realment amb la navalla, Daniel l'havia agafat per comprar-li una funda. També es retorna un cop més al tema de la infància difícil com a motiu del caràcter de Daniel i que reforça la relació entre ells.

Marina estima Rafa i si li demana que se'n vagi ho farà. Però ell mai li ho demanarà, està dolgut i té dubtes però necessita massa Marina i Estrella com per deixar-les marxar. El caràcter amable de Rafa, fins i tot exageradament “manso”, fa que li perdoni la infidelitat i continuïn els tres junts. En el món real probablement no existeixi ningú com Rafa i això fa que la història sigui inverosímil però la manera que té Ricardo Franco d'expressar-ho, sense donar temps a reflexionar fa que el públic s'emocioni.

Quan tornen a casa, sense la nena, Daniel està mirant la televisió que ell mateix ha arreglat. Rafa li dóna les gràcies per la funda però li demana que no toqui les seves coses. En aquest moment s'insereix un pla de Marina i tots dos la miren. Sense dir res hem entès que Marina també forma part d'aquestes coses de Rafa que Daniel no ha de tocar. De sobte tots tres es queden en silenci. Com ja he dit no hi ha grans trios i per això en el moment en que es troben tots tres no saben què fer. Ja s'han dit el que s'havien de dir, I ara què? Es crea una situació tensa que no saben com resoldre. Això ens demostra que no hi ha una gran història d'un trio amorós sinó que entre els tres apareixen relacions que els uneixen a tots però no alhora.

Convivència oficial

Fins ara l'estança de Daniel a casa de Rafa i Marina era en teoria provisional però en veure que la situació s'allarga Marina decideix arreglar l'habitació del sòtan per Daniel i Rafa li dóna feina a la seva carnisseria.

Mentre Rafa i Daniel estan a la carnisseria entra en joc Paco, l'amic mossèn de Rafa. La visita rutinària de Paco al seu amic serveix per introduir la visió de Daniel sobre el tema religiós. No li agraden aquests “corbs”, per això evita parlar amb ell i li gira la cara quan li dóna la mà. Rafa li recrimina la seva manca de respecte però Daniel ja no respecta res, de la mateix amanera que res l'ha respectat a ell. Seguim amb el dibuix del personatge com un home de carrer marcat per una infància difícil sense un model a seguir, sense uns cànons de comportament o més aviat una rebel·lió en contra d`aquests.

Rafa i Daniel

La relació entre aquests dos personatges es probablement la més romàntica ja que són els únics que viuen un procés real d'enamorament. Com ja he dit abans la relació entre Rafa i Marina és de bon principi una mena de contracte no escrit, per suposat l'estima hi és present però més aviat produïda per la convivència. Per altra banda, la relació entre Daniel i Marina ja està consolidada quan comença la pel·lícula per la qual cosa no existeix un procés que formi part de la narració del film. Finalment trobem els dos personatges masculins que comencen com a enemics però que al final s'han convertit en íntims amics i còmplices.

Després d'una el·lipsis, un recurs molt freqüent en la pel·lícula, apareix una escena nadalenca (marcat pel decorat) familiar on tots quatre miren la televisió, un element que apareix constantment al llarg del film. Marina i Estrella se'n van a dormir i Rafa decideix anar a prendre una copa per airejar-se. Daniel és l'únic que resta al sofà i diu una frase que demostra clarament el sentiment afectiu que ha nascut entre ell i Rafa: “abrígate que hace frío”. Quan s'adona del que ha fet Daniel surt corrents darrera de Rafa amb l'excusa que ha de prendre l'aire que tant estar tancat a casa l'està afeblint, aquí podem veure somriure Rafa per segon cop, aquesta reacció en ell només l'ha pogut aconseguir Daniel. Un cop al bar els veiem com dos amics parlant dels seus problemes: Rafa li parla de la seva impotència. Daniel renega de la família però amb aquesta actitud està demostrant un recel a desfer-se del seu caràcter independent però alhora s'està contradient perquè de la mateixa manera que renega de la família està vivint en un ambient absolutament familiar com és el que li proporcionen Rafa, Marina i Estrella.

En l'escena següent apareixen Rafa i Daniel caçant al camp. Daniel li demana l'escopeta a Rafa per intentar caçar ell però Rafa s'hi nega, li fa por. Llavors és Rafa qui l'apunta, “estaba pensando en lo fácil que seria pegarte un tiro y enterrarte por aquí, nadie te encontraria, porque entre otras cosas nadie te iba a echar de menos”. Daniel s'adona que és veritat, no té ningú, és un pobre desgraciat però no ho pot admetre, és massa orgullós. Es queda pensant i acaba dient “la pasma, la pasma me echaria de menos”. Aquesta escena reflexa la tristesa de la vida solitària, sense ningú que t'estimi, una vida com la de Daniel.

Marina no pot deixar Daniel

Durant un dinar a la casa de camp de la germana de Rafa Daniel anuncia que marxa. Llavors Marina posa la mà sobre l'espatlla de Rafa i aquest la hi besa. Aquest moment pot ser interpretat com un gest de complicitat nostàlgica entre tots dos, en el fons Daniel forma ja part de la seva vida o com a un comiat de Marina qui haurà de marxar també amb ell.

Finalment Marina no pot suportar que Daniel marxi i se'n va amb ell perquè sap que és l'únic que té però promet que tornarà. Marina s'atreveix a deixar-lo perquè sap que Rafa es queda amb la nena i es faran companyia l'un a l'altre. Rafa torna a quedar sol com al principi. L'amenaça de Daniel ha desaparegut però l'ha vençut.

En el moment que Marina marxa es trenca el contracte entre ella i Rafa i es veu com aquesta no és una relació convencional. Potser mai podrà estimar Rafa com a Daniel, la complicitat entre ells creada al llarg dels anys d'abandonament i soledat els ha unit més del que mai es podrà unir a Rafa. Si una dona normal marxés de casa deixant el seu marit i les seves filles pel seu amant aquesta família s'estaria destruint però en aquest cas no és així, Rafa ho accepta.

EL MANSO

Marina i Rafa tornen a estar sols

Mentre Rafa i Paco juguen a escacs, com feien abans que la vida de Rafa canviés, a la televisió apareix una notícia que informa de la detenció de Daniel. En aquest cas la televisió és un element que apareix sovint com a mitjà de comunicació habitual dins la casa, no com en d'altres films que en el moment que posen la televisió sempre es dóna la casualitat que la noticia que emeten els influeix.

Rafa continua enamorat de Marina i l'anirà a buscar fins a l'infern si cal però és Paco qui la cerca, “la gente cuenta a los curas cosas que no se atreveria a decir ni en la tele” un cop més trobem una referència a la televisió com a mitjà de difusió bàsic. Mentre, Rafa anirà a buscar la nena, això és el que diu però després es veu com deixa Estrella en mans de la professora, en tot cas l'aniria a portar, Paco anirà a buscar Marina. Sortint del col·legi es tornen a trobar els dos, el capellà l'informa que Marina està bé i es troba a casa de Rafa.

En arribar a la casa veiem Marina primer en un Primer Pla i després es passa a un pla general que ens permet veure el que és la noticia del moment, torna a estar embarassada.

Rafa i Daniel

Quan Daniel està a la presó és Rafa qui el va visitar. La composició visual de l'escena està perfectament calculada de manera que malgrat que els dos personatges es troben cara a cara, ambdós surten frontalment en tot moment gràcies al reflex del vidre que els separa. Al llarg de l'escena trobem un pla contra pla constant encara que lent per tal de deixar respirar l'espectador i evitar la pesadesa d'un llarg pla fix.

El treball de maquillatge proporciona la imatge d'un Daniel molt deteriorat, està derrotat, molt malalt però no li agraden els metges i per això no l'han dut a l'hospital. Rafa és l'únic tio legal que coneix i per això li cau bé, no vol que ni tan sols Marina el vegi en aquell estat. Al principi Daniel es mostra segur, com si no hagués passat res, es nega a acceptar la seva situació però acaba derruint-se i assincerant-se. Quan el guàrdia diu: “Vayan terminando que ha pasado el tiempo” Daniel murmura “No te jode que ha pasado el tiempo”. És veritat, el temps ha passat i ha pogut amb ell, s'adona que no ha viscut prou però se li acosta la mort. Abans de marxar tots dos uneixen les seves mans a cada banda del vidre en senyal d'amistat i d'estima, llavors Daniel confessa “Me han roto el culo colega, ahora soy menos hombre que tu” i tots dos estan a punt de plorar. Saben que serà el SIDA els que acabarà amb Daniel.

El final de Daniel

EL dia de la comunió d'Estrella, cosa que sabem pel vestuari i la reunió familiar, arriba una ambulància amb Daniel en estat terminal. El fet que Estrella faci la comunió ens fa adonar que hi han passat set anys des que Daniel va arribar a les seves vides. De cop la festa s'atura i tots miren el malalt i ell mira les seves dones, Marina i les nenes.

En la seva tornada és Rafa qui atén el malalt, a Marina li resulta massa difícil. Daniel parla a Rafa d'un pla a Cuenca i li demana que el porti, aquest ho fa, potser intentant acomplir la darrera voluntat d'un bon amic, però no acudeix ningú.

Del llit estant Daniel diu quelcom a l'orella de Rafa mentre Marina escolta darrera la porta. Rafa li contesta que no ho pensa fer però Daniel reclama una mort digna. Potser per proporcionar-li aquesta mort digna la parella demanen a Paco que li vagi a donar l'extrema unció. A Daniel no li agrada la idea “Si hay un Dios no creo que vayamos a hacer las paces él y yo a última hora por muchos polvos mágicos que eche. Si es tan bueno como decís no me dejará colgado él también, como todo el mundo. Y si no lo hay para qué vamos a perder el tiempo con tonterias” però accepta per ells. Llavors trobem un pla general on el contrallum que envolta la figura del capellà li dóna una imatge celestial.

L'escena final de la narració s'inicia amb un pla de detall de les mans de Marina subjectant la de Daniel. Després trobem un pla contra pla, Daniel està molt malament, té molta por a la mort i demana ajuda a Marina per no seguir patint. La càmera acompanya Marina i l'espera en un pla picat de l'escala per on se la veu pujar amb escopeta de caça de Rafa. Sobre una fosa en negre se sent el tret que proporciona una mort digna a Daniel. També es podria interpretar aquest final com una reivindicació al dret a l'eutanàsia.

Aquest vindria a ser el final tant de Daniel com de Marina ja que encara que aquesta no mor en l'escena tampoc torna a sortir. En el moment que un dels dos desapareix l'altre també s'hi veu obligat, no poden viure l'un sense l'altre. Encara que continuï estant amb Rafa, Marina no pot existir sense Daniel, era ell la veritable raó de la seva vida.

EPÍLEG

Sembla que les nenes juguin en un parc fins que es veu que és un cementiri. Rafa està davant la tomba de la seva família, Marina i Daniel inclosos. Una veu en off de Rafa ens explica un segon final de la història.

“Daniel acostumbraba a decir que de la misma forma que había venido al mundo en un cubo de basura allí iria a parar cuando muriese. Eso decía. Aunque yo creo que nadie puede saber que le va a pasar por muy desesperado que uno esté.

A Marina no llegaron nunca a juzgarla, murió al poco tiempo. Dijeron que habia sido una embolia, qué más da. Yo creo que murió de tristeza al pensar que Daniel estaria solo vagando por ahí. La misma tristeza a la que me abandonaria yo si no fuese porque alguien tendrá que ocuparse de nuestras niñas para que quizás así puedan tener la buena estrella que nunca tuvieron sus padres.”

En aquest punt es tanca definitivament l'acció. Rafa ens parla de Daniel i Marina alhora que ens fa partícips de la seva situació. El final és absolutament dramàtic però Rafa no torna a quedar sol com al començament ja que ara té amb ell les nenes que el segueixen unint, després de morts, als que van ser la seva família.

De la mateix manera que la història va començar quan Marina i Daniel van entrar en la vida de Rafa, aquesta s'acaba quan els dos desapareixen. Però igualment la pel·lícula comença i acaba amb Rafa sol.

CONCLUSIONS

Com hem pogut anar veient La Buena estrella és un film psicològic on tot el pes de la narració recau sobre els sentiments dels personatges i no succeeixen grans accions. Per aquesta raó els plans solen ser llargs per deixar respirar els personatges i que les relacions sorgeixin dins l'escena.

Malgrat estar basada en fets reals la de “La Buena Estrella” sembla una història massa extrema per a ser veritat. Si ens parem a analitzar la psicologia dels personatges ens adonem que el caràcter de Rafa no és habitual en la vida real. La seva passivitat davant les adversitats és sens dubte el que fa possible la història, un home normal no acolliria l'amant de la seva dona sota el seu sostre i encara menys s'hi acabaria fent amic. Potser per tal que aquesta actitud i la necessitat que l'uneix a Marina fossin creïbles Ricardo Franco va introduir el detall de la castració del personatge i així el va anomenar “el manso”. Rafa és un home marginat i alhora un home mancat, no només físicament sinó també mancat d'amor, necessita algú que li ompli la vida, i aquesta és Marina. També és estrany que un noi com Daniel, rebutjat per la societat, un delinqüent que ha viscut tota la seva vida al carrer pugui alhora mostrar-se tan tendre i amable amb l'home que li ha pres la seva amant, la seva única companya.

Per tal de concentrar l'atenció en la història dels tres personatges protagonistes, s'han eliminat històries secundaries. Aquest fet és inusual en el cinema ja que habitualment al voltant de l'argument principal solen girar històries secundaries que el fan més amè. En aquest cas no és així i els personatges secundaris només serveixen com a complement dels protagonistes i la seva aparició és mínima. Aquest fet ve donat perquè la història principal és complexa i fàcilment divisible en varies, com ja he dit trobem tres grans relacions: Rafa-Marina, Marina-Daniel i Rafa-Daniel, la combinació de les quals forma la narració.

La narració és lineal i d'una durada d'uns deu anys. Per aquesta raó trobem abundants el·lipsis. Sovint entre escena i escena trobem alguna petita el·lipsis, de la nit al dia marcat per un Gran Pla General de la ciutat, o d'unes hores o dies. Entre els tres grans blocs però, sí que trobem grans el·lipsis: entre “La Tuerta” i “EL Guapo de Cara” han passat tres anys, i entre aquest segon i el final de la història en passen sis o set més. La millor manera de seguir el pas del temps és pel creixement d'Estrella. Quan Marina arriba a casa de Rafa està embarassada, per tant, Estrella encara no ha nascut. Quan Daniel arriba a la casa Estrella té tres anys, ens ho fan saber quan la va a vacunar “a los tres años vacuna”. I finalment, quan Daniel arriba a la casa ja a punt de morir, és el dia de la comunió d'Estrella, com que la comunió es fa als nou o deu anys és de suposar que han passat sis o set anys des que Daniel va entrar a les seves vides.

La posada en escena de la pel·lícula és també molt realista. L'espai de rodatge podria ser perfectament natural, una casa qualsevol. Encara que no és una gran casa, potser podríem considerar que és una llar massa gran per a un home solter però en un moment de la narració diu que era dels seus pares de manera que justifica l'espai buit que s'anirà omplint al llarg de la història. La il·luminació és també molt realista ja que prové sovint de finestres que estan cuidadosament obertes o tancades depenent de la planificació. Per exemple, quan Marina arriba a casa de Rafa i seu al sofà darrera seu hi ha una finestra amb els porticons tancats on només entra llum per les escletxes ja que ens interessa veure bé el personatge. Per contra quan Paco va a donar l'extrema unció a Daniel la finestra que es troba darrera seu deixa entrar un raig de llum que li perfila la figura en contrallum de manera que li dóna un aspecte més celestial.

El fet que la història es desenvolupi pràcticament sempre dins la casa reforça la sensació de tancament dels personatges, de les seves relacions. Els protagonistes gairebé només es relacionen entre ells, només apareixen com a secundaris un amic de Rafa, Paco, i la seva germana, Ana Mari. Aquest secundaris a més tenen la funció de complementar els personatges principals. Ana Mari és la consciència de Rafa i Paco és qui l'ajuda sempre que calgui alhora que serveix per definir encara més la personalitat de Daniel.

La banda sonora del film composta per la música i el so ambient resulta també un element essencial. La música nostàlgica que sona al llarg de tota la història reforça el dramatisme de la narració. Alhora, els sons propis de la quotidianitat aporten major realisme a les situacions. La combinació d'aquests dos elements a cada escena provoca una suma de dramatisme i realitat que implica molt més l'espectador. En molts moments del film a més, el so s'avança a la imatge de manera que primer sentim la conversa i després és la càmera qui ens hi acosta. Així el so aconsegueix guiar la nostra mirada cap a un punt concret i ens crea unes expectatives del que veurem. Igualment després de sentir algunes grans frases una fosa en negre els aporta una major trascendència i ens permet parar-nos un moment a reflexionar. El mateix so sobre el buit ens informa de la mort de Daniel i ens obre la imaginació eliminant la penosa imatge de l'assassinat.

En resum podríem dir que on recau la grandesa de la pel·lícula és en la manera tan fantàstica que va tenir Ricardo Franco de presentar una història tan intensa. El guió, la realització i les magnífiques interpretacions dels protagonistes fan que l'espectador s'amari de sentiments, d'uns sentiments tan humans com la soledat, l'amor, la necessitat de compartir i d'estimar el nostre pitjor enemic.

BIBLIOGRAFIA

Alberto Úbeda-Portugués, Contra viento y marea, el cien de Ricardo Franco [1949-1998], SGAE, Fundación Autor, Madrid, 1998

Alberto Úbeda-Portugués, Contra viento y marea, el cien de Ricardo Franco [1949-1998], SGAE, Fundación Autor, Madrid, 1998

1