Biografia

Filòsof, polític i economista alemany. Va nèixer a Trèveris el 1818. Fill d'un advocat jueu, va estudiar filosofia i història a la Universitat de Berlín, on va rebre la influència de Hegel i Feuerbach. L'exercici de la crítica hegeliana el posà en contacte amb les realitats socials, les quals començà a denunciar des de les pàgines de la Rheinische Zeitung. Els debats en aquesta publicació van despertar en Marx una gran concenciació dels problemes socials.

L'any 1843 es va sumar a l'emigració política alemanya a París; entrà en contacte amb Engels i es relacionà amb les societats secretes revolucionànires centreuropees. Van ser uns anys clau per a la formació del seu pensament i del seu métode d'anàli. Convençut de la necessitat d'estudiar profundament els problemes econòmics, va plantejar la història de la societat com una “història de la lluita de classes”, com un sistema de relacions de producció i d'apropiació del producte social.

El 1847 era membre de la Lliga Comunista i treballava per l'organització del moviment obrer. Per a aquesta societat va escirure, en col·laboració amb Engels, el Manifest comunista, publicat a Londres l'any 1848.

Va participar en els moviments revolucionaris de l'any 1848; desprès del seu fracàs, s'instal·la definitivament a Londres. Començà aleshores una nova fase que, a nivell personal, va estar marcada per la pobresa i la manca de salut. Com a intel·lectual publicà la seva obra més coneguda, El Capital, i com a organitzador impulsà la constitució de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), anomenada Primera Internacional. El 1873 es va retirar de l'activitat pública i prosseguí la redaccio d'El Capital. Mori a Londres el 1883.

La teoria Marxista

La teoria Marx - Engels, que ells mateixos anomenaven “socialisme científic” i “materialisme històric”, va sorgir del corrent socialista utòpic, del corrent filosòfic hegelià i de l'economia política britànica, i tot això, era producte d'una situació històrica com a condicional primpordial: la irracionalitat de la pròpia societat capitalista.

Al 1848, Marx i Engels van escriure el Manifest del partit comunista, aquest document constava de tres parts diferenciades, però vinculades entre elles: una teoria de la història, una análisis del capitalisme industrial i un projecte polític i social.

En La ideologia alemanya, Marx investigà el pas del feudalisme al capitalisme, exposava que a la societat feudalisme era el “comunisme primitiu”, ja que consumien tot allò que produïen. En el moment que va aparèixer un sobrant, un excedent econòmic, la història gira moguda per la lluita entre els homes per la seva possessió: el grup social que té el poder sobre aquell excedent té també el poder sobre tota la societat.

Cada etapa social és tipificada per un tipus d'excedent, per uns grups socials antagònics i per un tipus de lluita. Segons Marx, el procés històric no avança, sinó que progressa a grans salts (les revolucions), ja que cada estadi històric és una forma de soceitat basada en l'apropiació de l'excedent, sent per tant una societat explotadora i opressora, aixì que Marx considerava que cada estadi històric era socialment progressiu respecte l'anterior. El feudalisme respecte a l'esclavisme, i el capitalisme respecte al feudalisme. Desprès del capitalisme, sempre en el sentit progressista, forçosament, deia Marx, arribarà el socialisme, etapa de transició que finalment donarà pas al comunisme, societat que qualifica de l'abundància, igualitària, fraternal, lliure, en el qual l'home recuperarà aquella tradicció original amb la naturalesa, perquè haurà desaparegut la contradicció entre els homes. D'aquesta visió de la història se'n deriva el concepte de “socialisme científic”.

D'altre banda, també va anunciar la tendència del capitalisme a la concentració i qüestionà la llibertat de mercat per mitjà d'un altre esquema: l'anomenada “llibertat del mercat” dels liberals és suprimida per la lluita ferotge pel control del mercat, i els més poderosos eliminen els més dèbils. Aquest mecanisme porta al capitalisme monopolista. On hi ha capital monopolista no hi ha llibertat.

Els instruments per a destruir el capitalisme eren, en primer lloc, la presa de consciència per part de la classe obrera, la qual es trobava en un estat d'enderreriment cultural del proletariat, allunyat dels mitjans de cultura apropiats per la burgesia, aquesta classe no podria mai, deien, sortir d'un estadi que anomenaven “instint de classe”. Per a l'adquisició d'una “consciència de classe” era necessària la creació d'una avantguarda dipositària dels “interessos històrics” del proletariat.

Aquesta avantguarda seria un partit, el Partit Comunsita (inicialment anomenat Partit Socialdemòctrata). La seva funció consistia a influir dins el proletariat per conscienciar-lo, assumir la tasca política en les institucions burgeses per defensar els interessos d'aquella classe, crear les condicions per a un moviment revolucionari que enderroqués el sistema capitalista per l'única via possible: la violència.

A més aquest parit assumiria les funcions de l'estat socialista després de la victòria revolucionaria, aquesta societat socialista, la preveien com una dictadura del prolateriat, és a dir, la dictadura de la majoria de la societat sobre les minories residuals, encara resistents a la nova societat. Per tant, per ells, la dictadura del proletariat era una democràcia, perquè actuava en nom de la immensa majoria.

El Manifest del partit comunista

El Manifest Comunista proclama una nova filosofía histórica que ja no interperta l'història restrospectivament, si no que l'enfoca cap al futur, de manera que el home pugui trobar el seu ser veritable.

Heus aquí un resum de les teories exposades en aquest manifest:

La història de totes les societats que han existit fins ara es la història de la lluita entre classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres, artesans,...en un mot: opressors i oprimits, s'han trobat sempre en oposició entre ells, i han sostingut una lluita ininterrumpuda, unes vegades amagada, unes altres oberta.

Una lluita que sempre ha acabat amb la transformació revolucionària de tota la societat, o bé amb la destrucció comuna de les classes combatents.

Als primers temps de la història trobem quasi per tot arreu una completa divisió dels estaments, una múltiple escala gradual de condicions socials.

La societat burgesa moderna, que ha sorgit de les ruines de la societat feudal, no ha eliminat els contrasts entre classes. Només ha creat noves clases, noves condicions d'opressió, noves formes de lluita al lloc de les velles.

La burgesía ha desarotllat una funció altament revolucionària en la història; allí on ha arribat al poder, ha destruït totes les condicions de vida feudals, patriacals idíl·liques. Ha trencat amb els vincles feudals que lligaven a l'home amb els seus “superirors naturals”, ha diluït la dignitat personal en el valor de canvi i al lloc de les innombrables llibertats guanyades a pols, s'hi ha posat l'única llibertat de comerç, sense escrúpols.

La burgesia ha arrencat el vel del sentimentalisme commovedor a les relacions familiars i les ha reduïdes a simples relacions monetàries... Les armes que la burgesia va utlitzar per enderrocar al feudalisme ara es giren contra aquesta.

Però la burgesia no ha fabricat solament les armes que li porten la mort; també ha creat els homes que empunyaram aquestes armes: els treballadors moderns, els proletaris.

En la mateixa mesura que es desenvolupa la burgesia, és a dir, el capital, es desenvolupa també el proletariat, la classe dels treballadors moderns, que només poden viure en tant que troben treball, i només troben treball en tant que el seu treball augmenta el capital. Aquests treballadors es veuen obligats a vendre's de mica en mica, són una mercaderia com qualsevol altre article del comerç, i per això són sotmesos igualment a totes les vicissituds de la comepetència, a totes les fluctuacions del mercat.

Els proletaris no convanten els seus propis enemics, sinó els enemics dels seus enemics, les restes de la monarquia absoluta, els grans terratinents, els burgesos no industrials, la petita burgesia; cada victoria que s'aconsegueix aixì és una victòria de la burgesia.

El moviment proletari és el moviment independent de la immensa majoria en interès de la majoria immensa.

Els comunistes no són cap partit especial enfront dels altres partits obrers. No tenen cap interès diferent dels interessos de tot el proletariat. El fi immeditat els comunistes és idèntic al de tots els altres partits proletaris: la formació del proletariat en classe, desfeta del domini burgès, conquesta del poder polític pel proletariat.

Allò que distingeix el comunisme no és l'abolició de la propietat en general, sinó l'abolicio de la propietat burgesa. Però la moderna propietat burgesa és la ultima i més perfecte expressió de la producció i apropiació dels productes que, reposa en els antagonismes de classe, en l'explotació dels uns per els altres. En aquest sentit els comunistes poden resumir la seva teoria en la següent expressió: abolició de la propietat privada.

Us horroritzeu perquè volem abolir la propietat privada. Però en la vostra societat acutal la propietat privada ja està abolida per més de les nou dècimes parts dels seus membres...

Ens acuseu de voler abolir la vostra propietat. Efectivament, això es el que volem.

Segons vosaltres, des del moment en que el treball no pot ser convertit en capital, en diners, en una paraula, en poder social succeptible de ser monopolizat; és a dir, des del moment en què la propietat personal no pot transformar-se en propietat burgesa, des d'aquest moment declareu que la persona ha estat suprimida.

El comunisme no pren a ningú el poder d'apropiar-se de productes socials, nomès pren el poder de subjugar el treball d'altres per mitjà d'aquesta apropiació.

S'acusa també als comunistes de voler abolir la pàtria, la nacionalitat.Els obrers no tenen patria. No se'ls pot arrebatar el que no poseïxen. Primer el proletariat ha de conquistar el poder polític, elevar-se a la condició de classe nacional, constituir-se en nació, encara es nacional, però de cap manera en el sentit burgès.

Quan sigui abolit l'explotació d'un individuu per un altre, serà abolida la explotació d'una nació per una altre.

Al mateix temps que l'antagonisme de les clases en l'interior de les nacions, desapareixerà la hostilitat de les nacions entre sí.

Els comunistes lluiten per aconseguir els objectius i interessos immediats de la classe treballadors, però en el moviment acutal hi representen al mateix temps el futur d'aquest moviment.

A Alemanya, tan aviat com la burgesia apareix amb caràcter revolucionari, el partit comunista lluita amb aquesta burgesia contra la monarquia absoluta, els grans terratinents feudals i tota la petita burgesia.

Però en cap moment no deixa de desvetllar en els obrers una consciència tan clara com sigui possible sobre l'oposició hostil entre la burgesia i el proletariat, perquè els obrers alemanys puguin oposar de seguida condicions socials i polítiques, que la burgesia ha d'instaurar amb el seu domini, com a altres tantes armes contra la burgesia, perquè després de la caiguda de les classes reaccionàries a Alemanya comenci immediatament la lluita contra la burgesia.

Els comunistes es fixen molt particularment en Alemanya, perquè Alemanya es troba a la vigília d'una revolució burgesa i perquè aquest capgirament és dut a terme en les condicions més avançades de la civilització europea en general i amb un proletariat molt més desenvolupatque a l'Anglaterra del segle XVII i la França del segle XVIII, és a dir, que la revolució burgesa alemanya pot ser el preludi immediat d'una revolució proletaria.

Els comunistes menyspreen d'amagar les seves opinions i intencions. Declaren ben obertament que els seus objectius només poden ser aconseguits amb l'endarrocament violent de tot l'ordre social preexistent. Que tremolin les clases dominants davant una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre fora de les seves cadenes. I tenen un món a guanyar.

Proletaris del món, uniu-vos!!!