Karl Marx (1818-1883)

Friederich Engels (1820-1895)

Obres principals

1847 Misèria de la filosofia.

1859 Contribució a la Crítica de l'economia política.

1867 Vol I: El Capital (II: 1885 III: 1804).

1845 La situació de la classe treballadora a Anglaterra.

1878 Anti - Dühring.

1925 Dialèctica de la Naturalesa.

1884 L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat.

1888 Ludwij Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica alemanya.

1846 La ideologia alemanya.

1848 El manifest Comunista.

Introducció

• La filosofia clàssica alemanya (Hegel)

• L'economia política anglesa (Smith, Ricardo)

• La política revolucionaria francesa, el socialisme revolucionari francès (Saint - Siumon)

Dit d'una altra manera: El marxisme és el producte del treball de la dialèctica hegeliana sobre la teoria valor-treball de Ricardo + la lluita de classes (Saint-siumon)

• Per tant el “marxisme” té 3 sentits, com a mínim:

• Significació “econòmico - sociològica”

• Significació “política”

• Significació “crítico - filosòfica”

• El marxisme també és la transformació de la dialèctica.

• Marx no està d'acord amb el canvi proposat per Feuerbach de Hegel (El Real no és la Idea sinó l'home) ja que per a Marx només hi ha individus concrets, no l'home abstracte.

• Segons Marx, la filosofia no s'ha de limitar a descriure la realitat sinó a canviar-la. La filosofia ha de canviar (praxis) la situació de l'home per tal de recuperar l'essència humana alienada pels objectes. Cal, doncs, una transformació social.

• Què s'entén per “marxisme”?

• L'obra del propi Marx

• L'obra de Marx - Engels

• L'escolàstica soviètica (Lenin)

• Les altres “lectures” del marxisme “veritable”:

• La científico -estructural de Althusser

• L'existencialista de Sartre

• La teoria crítica de la societat de l'Escola de Frankfurt

• La teoria marxista

• Contingut: La teoria marxista es defineix com contenint dues disciplines teòriques distints:

• Una filosofia = materialisme dialèctic (Diamat)

• I una ciència = materialisme històric

• Estructura de la societat: la producció de béns materials i les relacions de producció construeixen l'estructura econòmica de la societat (infrastructura). Sobre aquesta base s'aixeca una superestructura ideològica - jurídica - política a la qual hi corresponen determinades formes de consciència social.

• Dinàmica de la societat: la història de la nostra societat fins als nostres dies és la història de la lluita de classes.

• El materialisme

• El materialisme dialèctic (= Dialèctica de la Naturalesa)

• Definició:

* Materialisme: No existeix més realitat que la matèria. El món exterior té existència pròpia, independent de qualsevol ment o esperit.

* Dialèctic: La causa de tot el moviment de la naturalesa està en la lluita dels contraris i en la seva contradicció.

• La matèria i les seves propietats:

* Definició: La matèria és l'única realitat objectiva existent a l'univers que afecta els sentits de l'home i per això la part d'entendre i conèixer.

* Propietats: Infinitud, Eternitat, Temporalitat, Especialitzat, Profunditat, Moviment.

* Matèria i consciència:

• Definició: La consciència és la capacitat que posseeix l'ésser humà de comprendre (intel·ligència), estimar i decidir-se lliurement (voluntat).

• Naturalesa de la consciència: és un producte o manifestació (fenomen) inseparable de la matèria i superior a ella.

• Prioritat de la matèria en front de la consciència: la naturalesa, la matèria és anterior a l'ésser humà. Existeix independentment de l'home i la seva consciència.

• Caràcter evolutiu de l'home: L'evolució de l'animal produí d'ésser humà.

• Classes de consciència:

<>Consciència de si mateix: coneixement propi general.

<>Consciència psicològica: coneixement propi i aliè.

<>Consciència de classe: coneixement dels intercanvis d'un grup social determinat.

<>Consciència social: espècie de medi ambient ideològic(pertany a la estructura) que es forma en les comunitats humanes).

• Lleis universals del canvi (lleis de la dialèctica materialisme):

Allò q distingeix a l'home de totes els altres espècies animal és:

- La seva relació amb la naturalesa (diferent als animals ja q els no treballen).

- L'acte pel qual transforma la naturalesa i gràcies a aquesta transformació es transforma ell mateix. Per tant, el treball crea l'essència de l'home. L'home és productor.

Segons Marx: L'home no fa de treballador, sinó que és treballador.

Aquesta activitat està condicionada per la pròpia naturalesa dels objectes que s'han de transformar.

- El procés de treball: naturalesa + acció humana = transformació.

- Les relacions de producció: caràcter social i històric del procés de treball.

- Els objectes de treball (la “matèria”, la cosa natural)

- Els mitjans de producció (els = eines, maquinària, ...)

- La força del treball (l'activitat humana)

- El producte Necessitats individual o col·letives = Valor ús.

Si és simple mercaderia = Suprot material del Valor del canvi.

Les relacions de producció depenen dels agents de producció i dels mitjans de producció.

“Agents de producció” = conjunt d'individus que d'una forma o altra participen en el procés de producció.

- Relacions tècniques: entre agent i mitjà.

- Relacions socials: vincles entre els agents classes socials:

• Propietaris dels mitjans de producció,

• no propietaris dels mitjans de producció. (treballadors).

Formes històriques de les relacions socials:

- Explotador - explotat

- Col·laboració recíproca (propietaris dels mitjans col·lectiva, no privada)

- El de la comunitat primitiva (col·lectinisme primitiu).

- L'esclavista (medis i treballadors - propietaris)

- La feudal (medis i en part treballador) “mig lliure”

- El capitalista (propietat privada dels medis treballador lliure. La forma del treball és l'única propietat del treballador).

- El socialista (propietat col·lectiva “de tots” - cooperació recíproca).

- L'estructura econòmica és la base de tot el procés de producció i està determinada per les forces de producció i les relacions tècniques i socials del treball. [Infraestructura].

- La superestructura representa el conjunt d'idees, creences, institucions, normes, etc. ... que configura la consciència social.

- Conclusió: El mode de producció està constituït per la síntesi de 3 estructures regionals:

* Estructura econòmica (relacions tècniques i socials).

* Estructura jurídico - política (normes, lleis, institucions).

* Estructura ideològica (idees, creences, costums).

Produir per vendre al mercat i comprar els productes necessaris per viure, mitjançant un equivalent. D'aquí la necessitat de trobar una mercaderia que tingui equivalència general per e les transaccions.

Lleis:

- Llei de l'oferta i la demanda: regulació dels preus per l'abundància o no.

- Llei del valor: el valor en si (intrínsec) d'una mercaderia està en funció directa a la qualitat de treball humà incorporat a ella.

La magnitud del valor d'una mercaderia depèn del temps del treball socialment necessari.* per a la seva producció.

- La Plusvàlua equival o guany o benefici (motor de l'economia capitalista)

- Origen: El treballador produeix més del que consumeix. El treball extra origina la Plusvàlua. La forma de treball produeix la Plusvàlua.

Plusvàlua: és el valor que crea el treballador més enllà del valor de la seva força de treball.

Plusvàlua: Capital produït - capital consumit.

- Conseqüència: “L'acumulació de riquesa significa igual acumulació de pobresa”.

Fases del procés revolucionari:

L' alienació:

Relació subjecte - objecte [econòmica: productor - producte]

1) Exteriorització [= ENTÄUSSERUNG]: El subjecte surt de si mateix cap a l'objecte.

2) “no té traducció ” [= VERÄUSSERUNG]: En l'exteriorització el subjecte es desposseeix de quelcom de si mateix (la força productiva).

3) Alienació [= ENTFREMDUND]: Es transforma l'objectiu (q esdevé part del subjecte = l'objecte és part -pertany- al subjecte).

S'aliena quan li pertany, quan es propietat de l'altre (aliud).

- S'aliena el subjecte però també l'objecte.

- L'home (productor) esdevé cosa (Ding) com el producte.

Losificació [= VERFINGLICHUNG]

És la situació no natural sinó històric. Cal:

1) Estudi de l'estructura sòcio - econòmica [Teoria]

2) La transformació política de la realitat [Praxis]

Alienacions:

1844 col·laboren

Forces productives