Jurament del Horacis

Nom: Jurament dels Horacis

Autor: David, Jaques Louis

Data: 1784

Lloc: Museu del Louvre de París

Tècnica: Llenç

Estil: Neoclàssic

Dimensions: 3,30m x 4,25m

Sobre l'autor podem dir que Jaques Louis era un pintor francés que pintava sobre assumptes mitològics i històrics. Realitza les seves primeres experiències a Paris ampliades posteriorment amb estudis a Itàlia. Quan torna a França, el seu classicisme es veu lligat a la revolució que ell apoiarà en totes les fases fins a convertir-se en pintor de Napoleó. Quan Napoleó cau com a emperador, David ha d'exiliar-se a Brusel·les on morirà el 1825.

Anàlisi formal:

Aquest és un quadre neoclàssic de David en el qual ràpidament ens fixem en el rigor de la seva composició i en el contrast del roig pompeià vers tots els altres colors. Els colors són neutres majoritàriament menys el roig. Predominen també, els ocres i els grocs. Ressalta també el vestit blanc de la dama més jove. És un oli sobre tela pintat el 1874. En el quadre podem veure que la llum és artificial tot i que el pintor va saber representar molt bé les ombres dels personatges. Els personatges masculins contrasten amb les dones que queden en un segon pla però tenen la seva importància. El quadre és de tipus militant i en revela un missatge polític com és el jurament heroic dels soldats que lluitaran fins a la mort per la pàtria (tòpic clàssic). Aquest fet contrasta amb la desesperació i impotència de les dones que cauen en el profund dolor de la possible pèrdua dels seus marits en la guerra.

La textura del quadre és suau però també brillant

Iconografia:

Tema: El tema del quadre és històrico-mitològic i ens mostra la importància de l'honor en els temps dels grans imperis com el romà o el grec. Els soldats defensaven la seva pàtria fins a la mort i deixaven de banda totes les altres preocupacions i pertinences com poden ser les dones o els fills, els béns, etc… Així en ho mostra el quadre del Jurament dels Horacis en el qual podem observar el paper femenií de l'època que era el de cuidar-se de la família i dels afers domèstics.

Significat i funció:

En aquells temps David era el pintor principal de la Cort de Napoleó que havia aconseguit l'imperi més gran que ha tingut França. En aquells moments era la primera potència mundial indiscutiblement i cap altre país podia fer-li front fins que en la batalla que va lliurar-se a les portes de Moscú va afeblir molt l'exèrcit francès. Aquell era el principi del final del Gran imperi. David, però, va viure la revolució de ple i les seves obres van ser elegides com a estandart de la revolució contra els monarques.

Obres com El rapte de les sabines (1799) ens recorden aquest quadre.