Ética y Moral


Juí de Nüremberg


EL JUÍ DE NÜREMBERG

EL DRET DE NUREMBERG: EL DELICTE DEL CRIM CONTRA LA HUMANITAT

Abans del terme de la guerra va començar a formar-se la idea de castic als actes nazis. A partir de la tardor de 1941 es van multiplicar les denúncies dels crims nazis. Roosevelt i Churchill van proposar que el seu castic fóra considerat un dels mòbils prioritaris de la lluita antinazi. En 1942 es va proposar la idea de crim contra la humanitat. Va existir una línia, que va arribar a proposar l'execució sense juí, i una línia moderada, que demanava la intervenció d'un tribunal internacional.

QUALIFICACIÓ DELS CRIMS

Complot, crim contra la pau, crims de guerra, i crims contra la humanitat van ser les quatre acusacions contra els jerarques nazis. Va ser la primera d'elles la clau del dret de Nuremberg i l'última la gran innovació. Complot com la cooperació per a atemptar contra la seguretat interior de l'Estat. Açò va permetre imputar a conspiradors i cooperadors (com Von Pappen), però també va tipificar la responsabilitat col·lectiva dels grups i les organitzacions. El crim contra la pau es va tipificar basant-se en peces probatòries de l'existència de premeditació. “Mein Kampf” i els discursos de Hitler en demanda de la recuperació de territoris van ser dos d'elles. Els crims de guerra eren una pràctica ja coneguda: assassinats, maltractaments, deportació, treballs forçats a civils, etc. Els crims contra la humanitat van plantejar un greu problema, suscitat per la indignació que van despertar els excessos del racisme: assassinat, extermini, reducció a l'esclavitud, etc... Es parlaria de genocidi quan es provava l'intent premeditat d'eliminació de grups humans.

ELS ACUSATS

En principi van ser acusats 24 alemanys, xifra que a la fi es veuria reduïda a la de 22 processats. Robert Llei, responsable del Front de Treball del III Reich, se suïcide abans d'iniciar-se el juí penjant-se amb una tovalla, i l'acusació a l'industrial Gustav Krupp va ser sobreseguda per la seua avançada edat i el seu precari estat de salut. Martin Bormann va ser jutjat en rebel·lia, ja que no es tenia confirmació en aquells dies de si havia perdut la vida en el transcurs de la batalla de Berlín.

Atés que els acusats només tenien la roba amb què van ser fets presoners, un sastre de Nuremberg els va fer un trage a mesura a cada un, que tan prompte com acabe el juí els va ser requisat.

No va estar permés, per descomptat, als acusats portar insígnia militar alguna, ni se'ls va reconéixer el tractament a causa del seu rang en el règim nazi.

Van ser instal·lats en cel·les individuals, amb un policia militar a la seua porta dia i nit. No podien parlar entre si, excepte durant els descansos, ni abandonar el seu lloc en la sala. Realitzaven vint minuts d'exercicis físics cada dia per prescripció medica

El recorregut des de les seues cel·les a la sala era meticulosament controlat per mitjà de punts de contacte en què els guàrdies anaven comunicant-se uns amb altres fins a arribar l'ascensor.

ELS ABSENTS

Alguns dels principals dirigents nazis van faltar al procés ja que s'havien suïcidat o havien fugit. Adolf Hitler es va suïcidar el 30 d'abril de 1945. Goebbels també es va suïcidar així com Heinrich Himmler, que va optar pel cianur. Eichmann va aconseguir fugir però en 1962 va ser executat a Israel. Martín Bormann va poder escapar i en 1954 se li va donar per mort.

ON I COM ES VA REALITZAR

El desig de les autoritats soviètiques era realitzar el juí a Berlín. No obstant, en la devastada capital germànica no quedava en peu cap edifici capaç d'albergar el procés.

L'alternativa vindria de Nuremberg, la ciutat del partit nazi per excel·lència, que a més d'este element simbòlic comptava amb un Tribunal i una presó adequada per als centenars de persones que d'una manera o d'una altra estaven implicades en el juí.

El Palau de Justícia, a l'oest de Nuremberg, tenia una sala per a 600 persones, situada en la segona planta, a la que els acusats accedien a través d'un ascensor, sense tindre que recórrer corredors, en els que la Premsa podria acostar-se a ells, amb la consegüent publicitat, que no desitjava el Tribunal. A més, estava directament connectat amb un gran centre penitenciari.

Es van instal·lar micròfons i auriculars en les estrades, ja que el juí s'anava a desenvolupar en quatre idiomes: engonals, francés, alemany i rus, per al que es va comptar amb un equip d'interpretes especialitzats en matèria jurídica.

Els lletrats nord-americans van arribar els primers a Nuremberg, iniciant immediatament un tremend treball d'investigació. Van examinar més de 10.000 documents pertanyents al

III Reich, sent traduïts 4.000 d'ells, que serien utilitzats com proves en la vista.

Per al visionat de pel·lícules es va instal·lar en la sala un projector i una pantalla. Cada una de les quatre potències aliades tenia a Nuremberg prop de 600 persones treballant.

El Tribunal es componia de quatre jutges -britànic, nord-americà, soviètic i francés- i quatre més en reserva.

Al llarg del procés, els jutges van vestir els seus tradicionals vestimentes, excepte els soviètics, que ho van fer amb uniforme militar.

JUÍ

Les sessions es van iniciar el dia 20 de novembre de 1945 amb la declaració que tots i cada un dels acusats van fer de la seua innocència. Des d'aquell dia el Tribunal es va reunir els cinc dies de la setmana, excepte unes curtes vacacions nadalenques, fins al 31 d'agost de 1946, totalitzant 216 dies de juí.

Els distints fiscals van presentar com proves condemnatòries el testimoni de 33 persones i una enorme quantitat de documents, entre ells fotografies i pel·lícules.

Els defensors, per la seua banda, van anomenar a l'estrada a 61 testimonis i van aportar la declaració d'altres 143 més.

El Jurat va procedir a les seues deliberacions, concloses l'1 d'octubre de 1946, labor que va requerir una cuidadosa revisió dels fets i les lleis que tenien relació amb el primer juí criminal internacional de la història.

'Juí de Nüremberg'

Vista general del juí

'Juí de Nüremberg'
  

Goering en actitud agresiva (centre) 

LES SENTÈNCIES

Finalment, els jutges van trobar a 19 dels 22 acusats culpables d'algun dels càrrecs que se'ls imputaven, absolent als tres restants, a pesar que els membres soviètics van mostrar el seu obert desacord amb esta última decisió. Dotze d'ells van ser condemnats a mort en la forca, tres a cadena perpètua i els altres quatre a penes d'entre deu i vint anys de presó.

-Herman Göering: Condemnat a mort en la forca, es va suïcidar en la seua cel•la ingerint una càpsula de verí hores abans de l'execució (1945)

-Rudol Hess: Condemnat a cadena perpètua, es va convertir en l'últim pres de la presó especial per als criminals de guerra de Spandau, fins que es va llevar la vida a l'agost de 1987

-Hans Frank: Condemnat a mort i executat en la forca (1945)

-Walther Funk: Condemnat a cadena perpètua, va morir en 1960

-Karl Döenitz: Condemnat a deu anys de presó, l'1 d'octubre de 1956 és posat en llibertat, retirant-se a sa casa prop d'Hamburg, on morirà en 1976

-Erick Raeder:Condemnat a cadena perpètua, seria posat en llibertat en 1955 i moriria cinc anys després en Kiel (1955)

-Balder von Schirach: Condemnat a vint anys de presó, va complir la seua pena integrament en Spandau, morint en 1974

-Joachin von Ribbentrop :Condemnat a mort, va ser executat en la forca (1945)

-Wilhelm Keitel: Condemnat a mort i executat en la forca (1945)

-Wilhelm Frick: Condemnat a mort, va ser executat en la forca (1945)

-Fritz Sauckel: Condemnat a mort i executat en la forca (1945)

-Alfred Jodl: Condemnat a mort, seria penjat (1945)

-Franz von Papen: Absolt i posat en llibertat, seria jutjat al febrer de 1947 per un Tribunal de desnazificació, que el va condemnar a huit anys en un camp de treball, pena que només va complir durant dos anys

-Arthur Seyss-Inquart: Condemnat a mort, va ser executat en la forca (1945)

-Ernst Kaltenbrunner: Condemnat a mort, seria executat en la forca (1945)

-Alfred Rosenberg:Condemnat a mort i executat en la forca (1945)

-Julius Streicher: Condemnat a mort i executat en la forca (1945)

-Albert Speer: Condemnat a vint anys de presó, va ser posat en llibertat en 1966, després de complir íntegrament la seua pena

-Konstantin von Neurath : Condemnat a quinze anys de presó, va morir en 1956

-Hans Fritzsche: Va ser absolt i posat en llibertat. Moriria en 1953 a Hamburg

-Hjalmar Schacht: Absolt i posat en llibertat, prestant servicis financers en Governs d'Orient Mitjà fins a la seua mort en 1970

Conclòs el juí, les autoritats nord-americanes jutjarien a 199 persones més, acusades d'activitats criminals durant la guerra, entre 1945 i 1949 en el Tribunal de Nuremberg. D'ells, 38 van ser absolts, 36 condemnats a mort -de què 18 van ser executats, 23 a cadena perpètua i 102 a condemnes menors. De fet, i d'altres jutjats pels nord-americans, cap de què van quedar amb vida van complir més de set anys de presó.

A més es van crear els Tribunals alemanys de desnazificació en la zona d'ocupació nord-americana, en els que es van definir quatre categories de nazis: delinqüents principals, delinqüents, delinqüents menors i seguidors. Per ells va passar un importantíssim nombre de persones que havien tingut algun tipus de responsabilitat civil en institucions del III Reich.

Les execucions dels condemnats van ser consumades pel sergent primer John C. Wood, de Sant Antoni, Texas, un botxí professional que fins llavors havia executat a 299 persones.

El 16 d'octubre de 1946, a l'una i onze minuts de la matinada, Ribbentrop pujava les escales del patíbul,instal·lat en el gimnàs de la presó, per a ser penjat.

El seguirien en un curt interval, Keitel, Kaltenbrunner, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Jodl, Sauckel i Seyss-Inquart.

Hermann Goering va escapar al botxí. Dos hores abans d'arribar-li el torn se suïcidava ingerint una càpsula de cianur que algú li havia proporcionat en la seua cel•la. Per a evitar qualsevol tipus de manifestació en memòria dels líders nazis executats, els seus cossos van ser incinerats en l'únic forn crematori que existia en Dachau, prop de Munic, i les seues cendres van ser escampades en el pròxim riu Isar.

LLIÇONS DE NUREMBERG

A pesar de l'existència històrica de matances i grans guerres, fins a Nuremberg no es va intentar aplicar amb integritat el valor ètic i moral en què es fonamenta el dret a les relacions entre les nacions i els pobles. Nuremberg va assenyalar un principi, a l'assentar certes regles que han d'harmonitzar les relacions entre les nacions. La Comissió per a la codificació i desenvolupament del dret Penal Internacional nomenada per Nacions Unides va partir dels principis establits a Nuremberg. La importància d'este Juí queda plasmada en tres aspectes fonamentals: les aportacions al dret Internacional, les aportacions a la història del segle XX i la memòria col·lectiva.

En el primer cas es cree un codi de Dret penal Internacional i una jurisprudència. Basant-se en això es van realitzar altres juís, com el de Tòquio, o els posteriors juís de Nuremberg (processos dels metges, procés del general Milch, procés dels juristes, etc..

En el pla de la història d'Alemanya interna, el sumari va aclarir la responsabilitat nazi en l'incendi del Reichstag, la matança de les S.S. per exemple. Major importància va tindre l'aportació a les relacions internacionals, per a demostrar les sancions de complot i de guerra d'agressió, revisant tota la política internacional del període d'entreguerres: remilitarització de Renània, frau de l'acord de Munic, etc..

Enfront de la memòria escamotegeu, grans historiadors han defés la necessitat la memòria col·lectiva. En 1945 molts alemanys es formulaven una pregunta `com es va poder arribar a açò'. Si als jutges va correspondre la missió de demostrar que s'havia arribat, van ser els historiadors els que van prendre el testimoni per a explicar com s'havia arribat.

ELS SECRETS REVELATS

Gràcies a documents i a declaracions preses s'han pogut descobrir, a pesar de la negativa russa, de secrets ben guardats, fonamentalment el pacte germanosoviétic i la matança del bosc de Katyn.

-EL PACTE GERMANICOSOVIÈTIC

La màxima revelació del sumari, i que va col·locar a la Unió Soviètica entre els culpables en un grau que no va arribar a determinar-se va ser el descobriment d'este pacte. Firmat el 23 d'agost de 1939 per Ribbentrop (Ministre d'Exteriors d'Alemanya) i el seu homòleg rus Molòtov, possiblement es va dur a terme per l'inevitable de la guerra per a Stalin. Este pacte va determinar els plans fonamentals del Führer. Però el més important són les clàusules del protocol secret, que suposaven un repartiment territorial De l'Est. Finlàndia, Estònia i Letònia quedaria per als soviètics; i Lituània per a Alemanya.

Si a açò se li suma el ràpid bloqueig dels fiscals soviètics i la recent al·lusió al teló d'acer per part de Churchill, la desconfiança occidental va començar a créixer. Finalment el Ministeri públic rus va reconéixer l'existència de l'acord secret, però va impedir l lectura de certs fulls preparats por la defensa.

-. LA MATANÇA DE KATYN

Els soviètics van presentar un altre tema fosc en l'Acta d'acusació: “Al setembre d 1941, onze mil oficials polonesos, presoners de guerra van ser assassinats en el bosc de Katyn”. La realitat va ser, que de 15000 presoners, els russos van alliberar a 500. De la resta es va respondre: la inexistència de més presoners polonesos. Com la data de la massacre era clau, Tres Comissions van investigar l'assumpte, de les quals va ser la primera, formada per metges, va dir que els afusellaments van tindre lloc al març de 1940. La impressió general era que Stalin havia fet afusellar als quadros de l'exèrcit polonés per a impedir qualsevol resistència. Per això no es va imputar este crim als alemanys.

6




Descargar
Enviado por:Andrea
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar