ÍNDEX

2. ÍNDEX

3. INTRODUCCIÓ

4.5. Espanya als Jocs Paralímpics:

-4.5.1. Què son els Jocs Paralímpics

-4.5.2 Exposa totes les modalitats I els seus reglaments

-4.5.3 Historial esportiu de les selccions nacionals. Participacio y medalles aconseguides al llar del temps.

-4.5.4. Seleccions I esportistes participants a Atenes 2004. Resultats Obtinguts.

6. CONCLUSIONS I OPINIÓ PERSONAL

8. BIBLIOGRAFIA

INTRODCCIÓ

He fet este treball de forma obligada per a l'assignatura d'educació física com he assistit a totes les classes de gimnàstica he realitzat el punt 4.5 només. Amb la seua realització espere conéixer millor els jocs paralímpics.

ESPANYA ALS JOCS PARALÍMPICS

QUÈ SÓN ELS JOCS PARALIMPICS

Jocs Paralímpics són els jocs d'atletisme i altres esports adaptats a minusvàlids i disminuïts psíquics. Els èxits aconseguits pels discapacitats en esports i jocs són admirables, simbolitzant el triomf de la ment, l'esperit i el caràcter sobre els impediments més greus. Els diferents tipus de minusvalies es clasifiquen en físics, intelectuals, visuals i paralítcs cerebrals.

HISTÒRIA

Els jocs es van originar en l'hospital de Stoke Mandeville, en la localitat britànica d'Aylesbury, i formaven part d'un programa de rehabilitació dels veterans de la II Guerra Mundial que patien de columna, ideat pel doctor Ludwig Guttman, un neuròleg jueu refugiat dels nazis. L'esport va ser l'eix central del procés de rehabilitació establit per Guttman per a aquells malalts que havien sigut diagnosticats d'invalidesa permanent. Prompte l'hospital de Stoke Mandeville va organitzar competicions nacionals contra altres hospitals i clubs, el primer dels quals va coincidir amb el dia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres (1948).

MODALITATS I ELS SEUS REGLAMENTS

ATLETISME

L'esport rei dels Jocs Olímpics també ho és també en els Paralímpics. L'atletisme és l'esport més emblemàtic de la Paraolimpíada i en ell competixen tot tipus de discapacitats. Existixen proves en cadira de rodes, hi ha atletes que corren, boten  o llancen amb les seues pròtesis, els cegos competixen junt amb el seu guia, amb els seus braços units per mitjà d'una corda, mentres que la resta dels minusvàlids físics, paralítics cerebrals, deficients visuals o discapacitats intel·lectuals que no precisen ajudes tècniques participen amb total normalitat en pràcticament les mateixes proves del programa olímpic.

Les cadires de rodes i les pròtesis que usen els atletes està especialment dissenyades per a la competició, amb materials molt lleugers i alta tecnologia. Per la seua banda, els guies que acompanyen als cegos mai poden sobrepassar l'invident a qui van units per corda, però tampoc poden quedar-se arrere, per la qual cosa han de tindre un elevat nivell competitiu, semblant al del seu acompanyat.

L'atletisme paralímpic inclou carreres, llançament, bots, pentatló i marató. Els competidors estan dividits segons les seues minusvalideses i subdividits al seu torn en classes, en funció de la seua capacitat funcional per a l'esport

BÀSQUET

En els Jocs Paralímpics hi ha dos modalitats de bàsquet: el bàsquet en cadira de rodes i el practicat pels discapacitats intel·lectuals.

El bàsquet en cadira de rodes, el més tradicional, es juga en una pista exactament igual a la del basquetbol olímpic, amb les mateixes mesures, el mateix baló, les canastres a la mateixa alçada i la línia de triple a la mateixa distància. Participen jugadors amb discapacitats físiques, amb un sistema de puntuació mèdica que tracta de garantir que atletes amb minusvalideses severes poden participar en els equips. Les regles són les mateixes que les de la FIBA, encara que amb les adaptacions als jugadors en cadira de rodes.

El bàsquet practicat per discapacitats intel·lectuals és exactament igual que el bàsquet olímpic, amb les lògiques dificultats de coordinació, concentració o compressió de tàctiques o regles per part dels jugadors amb minusvalideses psíquiques.

BOTXA

Esport específicament paralímpic, semblant a la petanca i en el que únicament participen persones en cadira de rodes, amb greus paràlisis cerebrals i altres minusvalideses físiques severes. És un joc de precisió, que consistix a llançar pilotes de cuiro el més prop possible d'una  pilota blanca, en un camp de joc llarg i estret.

La botxa és un esport mixt, en el que els hòmens i les dones competixen entre si.

Les úniques categories ho són en funció del grau de discapacitat que patisquen els esportistes. Tots ells, greument afectats i per tant en cadires de rodes, llancen les boles amb les seues mans, excepte els de la classe corresponent a la discapacitat més severa, que juguen amb l'ajuda d'una canaleta, sobre la qual l'esportista deposita la bola una vegada triada la direcció. Existixen proves individuals, per parelles i d'equips.    

CICLISME

Cegos, deficients visuals, amputats i paralítics cerebrals són els col·lectius de discapacitats que participen, en les proves de ciclisme dels Jocs Paralímpics.

Els cegos i deficients visuals participen en competicions de ciclisme en tàndem, amb un pilot vident davant i el discapacitat visual darrere. Existixen proves masculines, femenines i mixtes tant en velòdrom com en ruta. els pilots dels tándemes de cegos són els únics esportistes no discapacitats que tenen l'oportunitat de guanyar medalles en els Jocs Paralímpics. Els amputats, amb les seues pròtesis, i els paralítics cerebrals competixen en bicicletes de carreres normals, excepte els paralítics cerebrals severament afectats, que poden fer-ho en tricicles. També es contemplen proves tant en pista com en carretera, masculines i femenines.

JUDO

Els protagonistes del judo paralímpic són esportistes cegos i deficients visuals. Les úniques adaptacions que necessiten estes persones són la variació de textures per a delimitar les zones de competició en el tatami, així com el fet que s'ha de començar el combat estant els dos lluitadors en contacte físic.

En el judo paralímpic no es fa distinció entre cegos totals i deficients visuals i les úniques categories són, igual que en el judo olímpic, en funció del pes del participant, regint-se, per tant, per la normativa de la Federació Internacional de Judo amb lleugeres modificacions. En el programa dels Jocs Paralímpics es contempla tant de judo masculí com el femení.

Tots els judokes de categoria B1 portaran cosit un cercle roig de 7 centímetres de diàmetre en la part exterior d'ambdós mànegues. El centre del cercle haurà d'estar situat a uns 15 centímetres del muscle. D'esta manera, els oficials podran aplicar les regles específiques de la categoria B1. Si el judoka és també sord, portarà cosit un xicotet cercle blau de 7 centímetres de diàmetre a uns 15 centímetres del coll. D'esta manera, els oficials podran aplicar les regles específiques per a estos participants.

NATACIÓ

Un dels esports més emblemàtics dels Jocs Paralímpics, en la natació competix esportistes de tots els grups de discapacitat:
cegos, discapacitats intel·lectuals, minusvàlids físics i paralítics cerebrals.

Els nadadors discapacitats boten a la piscina sense cap tipus d'ajuda tècnica (en el cas dels amputats no està permés nadar amb pròtesi) i seguint les mateixes regles que en la natació olímpica. Les úniques adaptacions necessàries són la possibilitat de començar la prova des de dins de l'aigua o la senyalització auditiva o tàctil per a cegos i deficients visuals quan s'aproximen a la paret de l'aiguabeneitera (sol utilitzar-se una barra amb la punta encoixinada per a avisar-los, per mitjà d'un xicotet colp en el cap, de la proximitat de la paret) o en les proves de relleus.

Mentres cegos i discapacitats intel·lectuals competixen en categories independents, minusvàlids físics i paralítics cerebrals ho fan conjuntament per mitjà d'un sistema de classificació funcional, que agrupa en cada classe a  nadadors de semblants aptituds.

ESGRIMA

L'esgrima paralímpica es practica exclusivament en cadira de rodes. La major diferència respecte a l'esgrima olímpica és que la cadira de rodes dels competidors es troba ancorada al sòl, per a  permetre major llibertat de moviments en els braços. Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors paralímpics arriben a desenvolupar un altíssim nivell en la tècnica de mà.

Hòmens i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu participen en competicions internacionals tant en floret, sabre o espasa, individual o per equips.Igual que en l'Esgrima Olímpica, els esportistes estan connectats electrònicament a una caixa de senyals que registra els tocs de l'arma. El primer tirador que aconseguix cinc tocs és declarat vencedor.

FÚTBOL 7

El programa oficial dels Jocs Paralímpics conté un torneig de futbol 7, practicat per jugadors paralítics cerebrals amb una afectació mitjana o lleu.
Es tracta d'una adaptació del futbol olímpic, amb les mateixes regles que les de la FIFA en la seua edició del 2000 a excepció de les esmenes següents:

-Hi ha 7 jugadors de camp (en compte d'11), on un d'ells serà el porter, permetent un màxim de tres substitucions. La inscripció de l'equip comptarà amb un màxim de 12 jugadors

-Les dimensions del camp de joc són més xicotetes, no deu de ser major que 75 x 55 ni menor de 70 x 50 m.

-Les porteries són més xicotetes, de 5 x 2 m.

-No hi ha la regla del fora de joc.

-Per al servici de banda, un jugador pot triar lliscar el baló amb una sola mà al terreny de joc o utilitzar el mode establit per la regla de la FIFA.

-Els partits consten de dos períodes de 30 minuts amb un descans de 15. Les pròrrogues tindran dos períodes de 10 minuts i s'aplicarà la regla del “gol d'or”.

Actualment només es juga en categoria masculina i els equips han de tindre un número mínim de jugadors amb paràlisi cerebral mitja per a garantir així que estos puguen participar i que tots els llocs no siguen ocupats per paralítics cerebrals més lleus.

GOALBALL

El goalball és un esport específicament paralímpic practicat per persones cegues i deficients visuals que enfronta a dos equips de tres jugadors.

Els partits consten de dos temps de deu minuts cada un i la pista té unes mesures de 9 per 18 metres.
Cada equip se situa a un costat del camp, junt amb la seua porteria, de 9 metres d'ample, i, sense eixir-se d'una xicoteta zona, ha de tractar de ficar gol en la porteria contrària llançant un baló amb cascavells en el seu interior, que ha de rodar pel sòl perquè se senta el seu so. Els tres components de l'equip que rep el baló han d'impedir que entre en la seua porteria tirant-se al sòl per a detindre-ho.

Tots els jugadors han d'eixir a la pista amb uns antifaços opacs que els impedixen veure absolutament res, per a garantir així la igualtat de condicions entre cegos totals i deficients visuals.

RUGBI

Un esport específicament paralímpic, el rugbi en cadira de rodes és practicat per tetraplègics, tant hòmens com dones. Es tracta d'una disciplina que combina elements del basquetbol, rugbi i hoquei i que es juga en una pista de basquetbol. Els equips estan formats per quatre jugadors i pot haver-hi altres quatre reserves. Als jugadors se'ls assigna una puntuació mèdica d'entre 0,5 i 3,5 en funció del seu grau de discapacitat, sent els números menors els corresponents a les minusvalideses mes severes. Els quatre jugadors en pista no poden sobrepassar els 8 punts. Es juga amb un baló de voleibol que es pot portar en les mans o en el cos i es pot passar en qualsevol direcció, excepte amb el peu. Els jugadors han de botar o passar el baló almenys cada 10 segons i aconseguixen un tant quan un jugador creua amb el baló la línia de fons de l'equip contrari.
El temps de joc són quatre períodes de huit minuts de joc efectiu.

TENIS

Ho practiquen esportistes en cadira de rodes i en el es contemplen proves individuals i dobles, tant d'hòmens com dones.

Els partits de tenis en cadira de rodes seguixen les regles del tenis tradicional i manté també els mateixos nivells de precisió, estratègia i tàctica. L'única diferència en les competicions de tenis en cadira de rodes és que es permet que la pilota de dos bots, sempre que el primer bot haja sigut dins dels límits de la pista. Aquest esport és practicat únicament per discapacitats físics, que usen cadires de rodes especials, molt lleugeres i amb gran mobilitat.

TENIS DE TAULA

Les competicions paralímpiques de tenis de
taula inclouen dos modalitats: de peu i en cadira de rodes.

Participen minusvàlids físics, paralítics cerebrals i discapacitats intel·lectuals.

Existixen proves individuals, per equips i open, tant en categoria masculina com femenina i els esportistes competixen dividits en deu classes en funció del distint graude discapacitat. El tenis de taula paralímpic seguix les mateixes
normes que la Federació Internacional de Tenis de Taula, ambxicotetes modificacions per als atletes en cadira de rodes.

Tots els partits es juguen al millor de tres jocs de 21 punts.

HALTEROFILIA

La modalitat de press de banca o powerlifting és l'adaptació de l'halterofília al món paralímpic i està protagonitzat per atletes amb discapacitat física, principalment lesions medul·lars.
La competició té exactament les mateixes regles que el powerlifting practicat per persones sense discapacitat, i en els últims temps s'estan incorporant a este esport altres grups de minusvàlids, tant en categoria masculina com femenina. Els atletes discapacitats arriben a aconseguir marques espectaculars, molt pròximes als alçadors no minusvàlids.
La modalitat paralímpica consistix en alçament en banc, en competició oberta, tant per a hòmens com per a dones, amb deu categories basades en el pes corporal i no en el grau de minusvalidesa

HÍPICA

La domadura és la disciplina eqüestre que es contempla en el programa oficial dels Jocs Paralímpics. La hípica és un dels pocs esports paralímpics en què tots els tipus de discapacitats competixen junts, dividits en quatre classes o graus, depenent d'una valoració establida sobre les capacitats funcionals de cada u.

Discapacitats intel·lectuals, minusvàlids físics, cegos i paralítics cerebrals participen mesclats entre si, encara que dividits en eixes quatre classes, en un esport amb aspectes molt beneficiosos per a les persones amb minusvalideses que ho practiquen.

TIR AMB ARC

És un esport practicat per esportistes amb discapacitat física i/o paralítics cerebrals. La competició de Tir amb Arc pot ser en les modalitats de cadira de rodes i de peu, tant en categoria masculina com femenina i en proves individuals i d'equip.

Els arquers amb alguna discapacitat física arriben a aconseguir nivells competitius i de precisió molt alts. El Tir amb Arc paralímpic té les mateixes regles, distàncies i procediments que les competicions en els Jocs Olímpics. Els competidors tiren un blanc de 122 centímetres des de distàncies de 30, 50, 70 i 90 metres.

TIR OLÍMPIC

La competició de tir la practiquen els discapacitats físics dividint-se en proves de rifle i pistola, tant en aire comprimit com en calibre 22, tot això en les modalitats de cadira de rodes i de peu existint proves individuals i per equips

De les dotze proves paralímpiques de tir, sis estan obertes a dones i hòmens, tres són exclusives per a dones i altres tres exclusivament per a hòmens.

El tir de discapacitats incorpora una sèrie de xicotetes diferències quant al reglament respecte al practicat per persones sense minusvalideses.

En este esport s'utilitza un sistema de classificació funcional que permet competir junts a tiradors de distints tipus de minusvalidesa, però amb semblants capacitats. Existixen proves masculines, femenines, individuals i per equips.

VELA

És un esport obert a amputats, paralítics cerebrals, discapacitats visuals i discapacitats en cadira de rodes.

Les modalitats previstes en la disciplina de vela paralímpica són la classe Sonar en la que competixen tripulacions de tres esportistes a bord d'una embarcació de 7m, i la classe 2.4 mR que és una embarcació individual per a proves masculines i femenines.

Hi ha lleugeres modificacions quant a l'equipament, així com un sistema de puntuació segons el nivell de discapacitat, la qual cosa permet que esportistes de distintes minusvalideses competisquen junts.

VOLEIBOL

La competició de voleibol en els Jocs Paralímpics ha estat dividida en dos modalitats: de peu i assentats.

És un esport obert a tot tipus de persones amb discapacitat física i mobilitat reduïda. En el voleibol de peu participen minusvàlids físics amb afectacions lleus, mentres que les persones amb discapacitats físiques més severes ho fan en voleibol assentats, on el camp és més xicotet i la xarxa està a una alçada més baixa, la qual cosa fa que el joc siga més ràpid i, a vegades, molt espectacular.

HISTORIAL ESPORTIU DE LES SELECCIONS NACIONALS.

PARTICIPACIÓ I MEDALLES CONSEGUIDES AL LLARG DELS TEMPS

Fins ara s'han celebrat 12 edicions dels jocs paralímpics en les quals han participat 22151 atletes.

ROMA 1960

Aquest van ser els primers Jocs Paralímpics, als cuals van participar 400 atletes provinents de 23 països. Lògicament la delegació més nombrosa va ser l'amfitriona i el programa de va incloure huit disciplines: esgrima, llançament de javelina en dos versions: precisió i distància; un llançament que en anglés es denomina indian club throwing ; que consisteix en llançar una espècie d'estaca semblant a un bastó indi; básquet (només hòmens); natació, tenis de taula, tir amb arc, tir amb dards i pentatló (que comprenia tir amb arc, natació, llançament de javelina, llançament de bala i l'indian club throwing ).

TÒKIO 1964

En esta edició van participar 375 atletes (307 hòmens i 68 dones) representant a 21 països. Les delegacions més grans van ser les de Gran Bretanya amb 70 esportistes; i la nord-americana amb 66. En estos jocs una important competència va ser afegida: la carrera de 60 en cadira de rodes.

TEL AVIV 1968

En esta tercera edició, van participar un total de 750 atletes (400 més que en els jocs anteriors), provinents de 29 països.

Sota la direcció de Gershon Huberman, el programa esportiu va ser ampliat considerablement comparat amb el de 4 anys abans. Nous esdeveniments van ser mampresos basquetbol femení, la carrera de 100m viril en cadira de rodes. Altres canvis van ser també inclosos, com el sistema de classificació per a l'atletisme, el básquetbol i la natació. Nou disciplines esportives van ser disposades dins de l'esquema de competències: Atletisme (disc, bala, javelina, i l'indian club throwing ), bàsquet tir amb arc, esgrima, natació, tenis de taula i alçament de pesos.

HEIDELBERG 1972

En els quarts Jocs Paralímpics, es van incloure grups amb diferents discapacitats, esdeveniments d'exhibició, com el golbol i la carrera de 100m per a cegos i deficients visuals. Durant els set dies que va durar el calendari de competicions, diverses marques van caure, sobretot en natació, on els marcadors electrònics van ser empleats per primera vegada. Van participar 1,004 esportistes provinents de 41 països. Els contingents més grans van ser els d'Alemanya, Gran Bretanya i França.

TORONTO 1976

Els quintos jocs paralímpics van ser celebrats en la ciutat canadenca de Toronto, van albergar a 1657 esportistes, 253 dels quals van ser dones. Per primera vegada van ser inclosos en els programes oficials de competicions, atletes cegos, així com amputats. Amb l'entrada d'altres grups de discapacitat als jocs, va haver-hi molts esdeveniments nous: En les carreres per a cadira de rodes les distàncies fins llavors inèdites van ser: 200m, 400m, 800m, i 1500m. El tir amb rifle es va convertir en un esdeveniment que va atorgar medalles, així com el Golbol que havia sigut un esport d'exhibició en Heidelberg 1972, ara ja era oficial.

ARNHENM 1980

Van prendre part 42 països, amb un total de 1973 atletes. Dels quals 1055 van participar en cadira de rodes, 452 ho van fer en la branca d'amputats, 341 tenien discapacitats visuals, i 125 amb paràlisi cerebral, els cuals van participar per primera vegada. En total es van entregar més de 3000 medalles.

NOVA YORK I STOKE MANDEVILLE 1984

Els sextos Jocs Paralímpics van tindre lloc tant a Europa com a Amèrica. Inicialment, els quatre grups amb discapacitat que participaven (amputats, paràlisi cerebral, cegos, i cadires de rodes) competirien als Estats Units. No obstant, les organitzacions esportives independents per a atletes amb discapacitat, no tenien relacions formals amb el Comité Organitzador dels Jocs Olímpics a Los Angeles, per la qual cosa no va poder acordar-se la celebració en la mateixa seu.

En 1980, l'Associació Atlètica Nacional Nord-americana de cadira de rodes, afiliada a la Federació Internacional dels Jocs de Stoke Mandeville, va anunciar que els grups d'amputats, paràlisi cerebral i cegos competirien a Nova York, Estats Units; mentres que els esportistes en cadires de rodes i amb lesions en la medul·la espinal, ho farien en Stoke Mandeville, Anglaterra

NOVA YORK

Així, del 16 al 30 de juny, prop de 1800 competidors, procedents de 45 països van arribar a la ciutat dels rascacels, per a disputar 900 medalles

STOKE MANDEVILLE

Paral·lelament, els jocs en Stoke Mandeville es van celebrar del 22 de juliol al 1r d'agost. La societat britànica d'esports per a paraplègics va organitzar els jocs en l'estadi de Stoke Mandeville. Més de 1100 atletes de 41 països van participar en 14 esdeveniments.

SEÜL 1988

n la desfilada van participar 3053 competidors de 61 països, la qual cosa va marcar una xifra rècord. Es van programar 16 esports: Tir amb arc, atletisme, basquetbol, boccia, ciclisme, esgrima, futbol, golbol, judo, llançament de birles, alçament de pesos, tir, snooker, natació, tenis de taula i voleibol. Com a esdeveniment d'exhibició es va introduir el tenis sobre cadira de rodes.

BARCELONA 1992

Durant els 12 dies de competicions en 15 disciplines esportives. Un total de 3020 atletes provenients de 82 països van competir en 487 esdeveniments. A Barcelona 1992, es van trencar 279 rècords mundials, es van entregar 431 medalles d'or i el tenis sobre cadira de rodes, que a Seül 1988 havia sigut esport d'exhibició, en aquestos jocs es va presentar com a oficial.

ATLANTA 1996

Als jocs d'Atlanta van assistir un total de 3195 atletes (780 de les quals eren dones) representant a 103 països. Es va competir en 20 esports (17 oficials i 3 d'exhibició: raquetbol, vela i rugbi en cadira de rodes) i es van realitzar 508 proves dins del període del 16 al 25 d'agost.

SYDNEY 2000

Van participar 122 països i 123 delegacions incloent els atletes independents de Timor Oriental. En total 3824 competidors.

ATENES 2004

TOTAL MEDALLES ACONSEGUIDEAPELS REPRESENTANTS ESPANYOLS AL LLARG DEL TEMPS

JOCS OR Plata Bronze Total

Roma 1960	-	-	-	-
Tokio 1964	-	-	-	-
Tel Aviv 1968	-	4	-	4
Heidelberg 1972	-	4	1	5
Toronto 1976	4	6	2	12
Arnhem 1980	1	14	9	24
Nova York 1984	21	8	12	41
Seul 1988	18	13	12	43
Barcelona 1992	34	31	42	107
Atlanta 1996	39	31	36	106
Sydney 2000	39	30	38	107
Atenes 2004	20	27	24	71
TOTAL	176	168	176	520

SELECCIONS I ESPORTISTES PARTICIPANTS A ATENES 2004. RESULTATS OBTINGUTS

Total de persones que comosaren el comjunt de l´equip paralímpic espanyol a atenes 2004

LEYENDA
DPT - DEPORTISTAS	TCN - TÉCNICOS

Medallero general d´Atenes 2004 on Espanya finalitzà sèptima

Medallero que separa els metalls i el tipus de discapacitats dels participants espanyols

Com ja dic en les conclusions a causa del la mala qualitat de la pàgina web del comité paralímpic espanyol no he pogut realitzar del tot bé esta pregunta ja que no aconseguia copiar els resultats dels espanyols. Al final he aconseguit esta llista incompleta.

CONCLUSIONS I OPINIÓ PERSONAL

M'ha agradat basten-te este treball, sobretot perquè m'ha descobert un altre tipus d'esport igual d'emocionant o més inclús que el normal. El principal problema que he tingut a sigut la realització de la pregunta 4.5.4., ja que la pàgina web del comité paralímpic espanyol és d'una calitat prou deficient i no permetia copiar els resultats dels espanyols a banda de la seua mala estructura. Este aspecte m'ha decepcionat molt, ja que al visitar altres pagines de comités paralímpics de països de parla hispana he pogut comprovar que eren molt millors que l'espanyola.

BIBLIOGRAFÍA

• www.elmundo.es

• www.paralímpicos.sportec.es

• www.redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/proyectos/olimpiadas/hist_olimp_paralim.htm

• www.athens2004.com

• www.educar.org

• www.saiatu.org

• www.google.es

• Enciclopédia Encarta 2004