INTRODUCCIÓ

“La jubilació no és ni més ni menys que una altra etapa de la vida. En realitat, no és la fi de res, sinó un canvi fort en moltes coses i el principi d´una nova etapa que pot ser millor que l´anterior”

La jubilació és, actualment, un fenomen social que aparegué a Alemanya l´any 1881, quan estava al govern Bismark i com a conseqüència de l´envelliment de la població de les societats industrials. Per a defensar-se d´aquestes situacions aparagué la pensió social i els seguros socials.

La paraula jubilació, si es considera etimològicament, sembla estar relacionada amb les paraules “jubilo” i “jubilio”, que signifiquen respectivament, alegria i festa, i bàsicament amb l´espressió llatina “jubilalio”.

Lamentablement no és el pensament generalizat, ja que moltes persones creuen que per haver acabat la seva vida laboral, ja han acabat la seva vida, i han arribat a la meta del seu camí. Però en realitat, el que ha passat en la vida dels jubilats és una senzilla i simple transformació mitjançant la qual han finalitzat una etapa vital o han començat (a partir d´aquest instant de jubilat) una altra de diferent.

Motls identifiquen la paraula jubilació com a vellesa, enfermetat, soledat o mort. En algun dels casos és una realitat, però generalment tot això està molt lluny del significat original.

Els hebreus celebraven cada cinquanta anys una festa on els esclaus eren alliberats i les herencies retornades als seus antics propietaris. Aquesta festa s´anomenava jubilio.

La paraula jubilar, significa eximir de l´exercici per raons d´ancianitat o impossibilitat física, assignant-se una pensió. Per altra banda, jubilació, és l´efecte de jubilar-se i percebre una pensio de la que gaudeix el que està jubilat. També significa alegria expansiva.

Segons Ricardo Moragas, “la jubilació constitueix motiu d´alegria o contrarietat, segons la formació, el nivell educacional, el lloc de treball o una serie de variats facotos de la vida laboral i social de qualsevol persona. El perquè unes persones adopten un punt de vista negatiu i altres positiu, es pot trobar reduint la resposta a la pensio, a la personalitat del subjecte i el suport de la parella”.

Així es pot deduir que cada persona, depenent de la seva situació, reaccionarà de diferent manera davant la jubilació.

Conceptes relacionats

Alhora de parlar del concepte de jubilació, cal també fer refència a altres conceptes intimament relacionats, com és la madurasa activa, que és el potencial que tenen les persones grans per a projectar els seus coneixaments a l´entorn que envolta.

Edat cronològica: correspon al número d´anys que han transcorregut des del moment del naixament fins a la data que es mida en el moment donat. Correspon a la cultura d´una societat convenir i determinar quen una persona pot ser considerada “vella”.

Edat biològica o funcional: ve determinada pels canvis anatòmics i bioquímics que passen durant l´envelliment. L´envelliment es defineix en funció del grau de deteriormanet (intel.lectual, sensorial, motor...) de cada persona.

Edat psicològica: representa el funcionament de l´individu en quan a la seva competència conductual i a la seva capacitat d´adaptació al medi.

Edat social: estableix el parper individual que ha de dur a terme en la societat en la que l´individu es desenvolupa. Fundamentalment ve determinada per l´edat de jubilació, ja que superant aquesta edat el paper social de l´individu es perd o, almeny, deixa de ser el que era.

Context demogràfic

Un del majors èxits de la segona meitat del s. XX ha estat l´augment de la longevitat, reflexat en una millora de les condicions sanitaries i de benestar de la població. L´increment de l´esperança de vida és un indicador de desenvolupament social i econòmic; el triomf de la ciència sobre moltes de les causes de mort prematura. En els últims anys, el model de desenvolupament d´ Europa, ha permès incrementar el número de ciutadans que arriben a edats abansades i fer-ho en situació de relativa serguretat econòmica.

Tot i això, l´augment de la longevitat, acompanyat amb un important descens de la fecunditat durant els últims 30 anys, ha generat una ràpida transició cap a una població envellida que, d´acord amb les prediccions demogràfiques, perdurarà durant dècades. La tendència cap a una població envellida està portant prfunds canvis en totes les generacions i la majoria de les àrees d´activitat social i econòmiques. A mesura que Europa entre en el s. XXI, la tendència demogràfica cap a una societat més envellida s´està convertint en un assumpte més important per la protecció social, mercat de treball, política, disseny i tecnologia, educació i cultura, en resum, per a tota l´economia i la societat.

Aquest feòmen planteja interrogants sobre el futur de les pensions i l´edat de jubilació.

Es pot dir que vivim en societats cada vegada més envellides. Espanya ha passat a tenir alguna cosa més de tres millons de persones grans de més de 65 anys a finals dels setanta, a tenir en aquests moments gairebé sis millons i mig. Si aquesta xifra es compara amb els quaranta millons d´habitants que el nostre país té actualment, la taxa d´envelliment actual és d´un 16.5 % aproximadament. És revelador que l´índex de persones més grans de 654 anys passés del 5.2 %, a principis de segle, al 9.7 % en la dècada dels setanta, fins a arribar al 16.4 % actual. Les previsions són que els percentatges se situaran en gairebé un 20 % en l´any 2020 i en un 23.3 % per el 2040. De seguir així aquesta proporció de persones majors de 65 anys, donarà com a resultat que en els pròxims anys els majors de 65 anys superaran en número als nens i als joves junts. Encara més, es calcula que la xifra de majors duplicarà en el 2050 a la població de nens i joves (8.5 millons enfront de 3.7 millons)

Aquestes xifres ens alerten d´un envelliment demogràfic ràpid i profund. Si mirem una mica en les causes que han propiciat o afavorit aquesta transformació social, podem assenyalar les següents:

• Augment de l´esperança de vida: gràcies als progressos dels últims anys (abensos mèdics, tecnològics, econòmics, millor higiene, millor alimentació) es viu més temps i amb una millor qualitat de vida. En l´actualitat l´esperança de es fixa en el nostre país en 78 anys de promig, en la que els homes viuen uns 75 anys i les dones gairebé 83.

• Disminució de la taxa de natalitat: també és un fet contatable que cada vegada hi ha menys naixaments dins els països desenvolupats (a Espanya la taxa actual ronda l´1.7 fills per dona en edat fèrtil). Aquest decreixament de la natalitat pot ser degut a raons econòmiques, culturals...

Aquests dos factors estan provocant el fenomen anomenat “embombillamiento” en la piràmide poblacional, de manera que en les capes inferiors la franja és molt estreta i a mesura que abansem en les edats ens trobem amb un major gruix. Fins i tot es podria dir que s´està produint una feminització de la vellesa, ja que les dones viuen més anys, generalment que els homes.

En la nostra cultura occidental conviuen els sentits positius i negatius cap a la vellesa, però són aquests últims els que estan tenint mes pes en les últimes dècades. Si fa uns anys els valors de la sabiesa, l´experiència, la tendresa, la tranquilitat, la serenitat vital... constituien els valors de la gent gran, i per extenció, dels que vivien i rebien d´ells experiències i testimoni vital, avui en dia es valora molt més tot allò que resulta eficient i competitiu, tot allò que sigui rentable, útlil, productiu o exitós, tot allò que es mogui per la triologia juventud-bellesa-salut, rebutjant tot allò que resulti vell, malalt, o estèticament desagradable, i encara més si suposa una càrrega o estorb social. En aquest sentit, hi ha una tendència de la societat a veure els avis com una càrrega, ja que posen fre al desenvolupament.

“Cal entendre que és el cos el que envelleix, però no la ment, i és decisió de cada persona si deixa que allò que és vell ho governi tot o si deixa predominar a la seva part jove”

CANVIS SOCIALS

Durant la jubilació es produeixen tres tipus de canvis; de rol individual, en la comunitat i de rol laboral.

Comencem primer pels canvis de rol individuals, que es plantegen des de tres dimensions:

- El vell com individu. Als individus en la seva última etapa de la vida es fa patent la consciència de que la mort està a prop. L'actitud davant la mort canvia amb l'edat. Un dels aspectes del desenvolupament de l'individu és l'acceptació de la realitat de la mort. Aquesta és viscuda pels vells com una alliberació, com el final d'una vida de lluita, preocupacions i problemes, per altres és una alternativa millor acceptada que el possible deteriorament o malaltia. Alguns altres, rebutgen el fet de morir i solen rodejar-se de temor i angoixa.

- El vell com integrant del grup familiar. Les relacions del vell amb la família canvien, perquè solen conviure amb els seus nets i fills. Les etapes de relació amb els seus fills i nets passen per diferents etapes. En la primera el vell és independent i ajuda als fills i actua de missatger. En la segona apareixen problemes de salut, les relacions s'inverteixen, y la família sol plantejar-se l'ingrés del vell a una residència.

- El vell com una persona capaç d'afrontar les pèrdues. La vellesa és una etapa caracteritzada per les pèrdues (facultats físiques, psíquiques, econòmiques, rol, afectives). Les pèrdues afectives caracteritzades per la mort d'un cònjuge o un amic van acompanyades per gran tensió emocional i sentiment de soledat. El sentiment de soledat és difícil de superar.

Seguidament, ens trobem també amb el rol del vell en la comunitat. La societat valora només a l'home actiu, que és aquell que és capaç de treballar i generar riqueses. El vell sol estar jubilat i és una persona no activa, però te més possibilitats d'aportar els seus coneixements i realitzar noves activitats comunitàries. El seu paper gira entorn de dues grans activitats: l'activitat laboral i les activitats comunitàries, així com associacions, sindicats, grups polítics. El fet d'envellir modifica el rol que s'ha desenvolupat, però en l'individual.

Finalment, un altre dels canvis és el laboral. El gran canvi és la jubilació de l'individu, però el vell ha de prendre alternatives per evitar al màxim canvi les seves conseqüències negatives. La jubilació és una situació d'una persona que te dret a una pensió, després d'haver acabat el seu ofici. Les conseqüències de la jubilació són; L'adaptació és difícil perquè la vida i els seus valors estan orientats entorn al treball i a l'activitat. Les relacions socials disminueixen al deixar l'ambient laboral, els recursos econòmics disminueixen.

El vell ha de conèixer les conseqüències de la jubilació, per preveure els seus efectes negatius, i per mantenir la qualitat de vida digna per les persones jubilades, s'haurà de preparar abans de la jubilació.

ACTITUDS

La vellesa constitueix l'acceptació del cicle vital, únic i exclusiu d'un mateix i de totes aquelles persones que han arribat a aquest procés. El subjecte que envelleix va perdent interès vital pels objectius i activitats que li possibiliten una interacció social produint-se una apatia emocional sobre els altres, i al mateix temps, el subjecte es tanca en els seus propis problemes. Aquesta situació porta al aïllament progressiu del vell.

Moltes vegades, la jubilació és pensada com un buit, deixant al subjecte sense res a fer. Si bé per a moltes persones la jubilació és el moment de gaudir del temps lliure, per altres és un moment d'estrès, ja que la retirada els suposa una pèrdua del poder adquisitiu i conseqüentment de l'autoestima.

És per això que amb la jubilació es produeix un forat que no pot omplir-se. És necessari que al llarg de la vida les persones, segons les seves tendències i interessos, ampliïn el cercle d'activitats, de tal manera que a l'arribar a la vellesa, puguin ocupar el temps que tenien a la seva disposició.

Aquesta és una etapa en la que s'adquireix un nou rol: el de ser avis, complint així amb la funció de continuïtat i transmissió de tradicions familiars, culturals i socials.

Després d'un llarg període professional ple de problemes i satisfaccions, arriba el moment de la jubilació. Per a molts és la meta desitjada dia a dia, després de tota una vida de sacrifici i dedicació; per altres és un moment complicat que marca l'entrada a la tercera edat.

Depenent, per tant, de la persona en qüestió, la jubilació pot ser un premi o una condemna. En funció de com s'enfoca pot resultar una etapa plena d'alegria i entreteniment, o pot representar el declivi d'una vida entregada al treball.

En la majoria dels casos, quan un home o una dona es jubila significa que ha estat més de 40 anys treballant. Durant tots aquests anys la persona ha dedicat la major part del seu temps a la seva activitat professional, deixant a un segon terme les seves aficions, els seus amics i en algunes ocasions, a la seva família.

Molts professionals passen la seva vida laboral esperant el moment de la jubilació, però quan finalment arriba, es veuen envaïts per la incertesa i es plantegen qüestions com:

Tindré suficients diners per mantenir el mateix ritme de vida? M'avorriré? Ja no serveixo per treballar? M'estic fent vell?

Aquests dubtes poden generar una inseguretat i angoixa a la persona pel que fa al seu futur. El canvi que patirà la seva vida, en quant a hàbits i costums és molt brusc, per intentar reduir els seus efectes convé preparar aquest moment amb certa atenció.

Hi ha companyies que ofereixen als empleats que es jubilaran, ja sigui per voluntat pròpia o perquè es vegin afectats per plans de jubilació anticipada, la possibilitat de rebre assessorament per part d'empreses especialitzades per adaptar-se a aquesta nova situació. Aquests programes són tremendament útils per apropar la nova realitat als treballadors.

Els programes d'introducció a la jubilació centren gran part del seu contingut en l'actitud de les persones. Amés a més de les lògiques recomanacions econòmiques i de salut, aquests cursos donen gran importància a l'actitud dels treballadors envers la jubilació.

Cada persona te una percepció diferent del que representa la jubilació i la forma en la que s'hi afronta és determinant. És precís concebre la jubilació com l'inici d'una etapa en la que realment es pugui tenir una qualitat de vida molt elevada. Després de molts anys de sacrifici, les obligacions són poques i, amb més temps disponible, es pot gaudir dels amics, família, aficions, etc.

No obstant això, per aquells que no han tingut molt temps lliure per realitzar altres activitats, la jubilació és el moment ideal per practicar algun esport, organitzar viatges, fer visites turístiques i culturals, etc. També poden aprofitar per estudiar, i inclús, si encara se'n tenen ganes i il·llusió, queda la possibilitat de seguir col·laborant en treballs no remunerats en hospitals, associacions de voluntaris, etc.

CONSEQÜÈNCIES DIRECTES DE LA JUBILACIÓ LABORAL

Un terç de jubilats experimenten dificultats d'adaptació al seu nou rol. La poca salut, ingressos baixos i una negativa actitud en la prejubilació fa que hi hagi un mal ajust posteriorment. Una de cada tres persones creu que la jubilació és estressant a causa de la salut i dels ingressos econòmics. La jubilació serà estressant pels qui la jubilació té implicacions negatives, és a dir, a qui s'ha forçat a la jubilació involuntàriamen. Aquest estrés augmenta quan aquest aconteixement és vist com degut als propis fallos de la persona en el treball, de manera que, si l'aconteixement és atribuït a causes internes, estables i globals combinant amb un sentit de que aquests aspectes són incontrolables i no modificables, la jubilació serà percebuda amb infelicitat i estrés.

FACTORS PREDICTIUS DE LA PREPARACIÓ PER A LA JUBILACIÓ

La forma en com s'entengui aquesta nova situació marcarà el comportament posterior de la persona retirada. Les preocupacions més significatives són:

Sexe

La menor satisfacció durant la jubilació per part de les dones era degut a un baix nivell d'ingressos econòmics. Aquesta preocupació de les dones pels ingressos pot ser deguda a les seves majors expectatives de vida. Les dones estan en desavantatge en les seves oportunitats per obtenir una pensió. La raó per la qual les dones presenten dèficits durant la seva preparació a la jubilació està en part relacionada amb els rols tradicionals de la dona dins la societat, rols que signifiquen inferioritat, dependència i passivitat.

Vida matrimonial

Estar casat és un recolzament suficientment important per portar millor el trànsit a la jubilació i la mateixa jubilació. Les persones casades solen tenir, després de la jubilació, una major satisfacció moral i vital, millor salut física i psicològica i un millor recolzament social. S'ha de compartir amb la parella activitats d'oci. La majoria de parelles s'ajusten bé a la transició de la jubilació i demostren una major satisfacció en el matrimoni en la postjubilació. Només una minoria presenta problemes durant i després de la jubilació. Aquests problemes estan associats a condicions específiques: poca salut, problemes econòmics i període de jubilació asincrònic; són problemes temporals i es solucionen poc temps després de la jubilació. Determinants patrons de jubilació/treball sí afecta a la qualiat matrimonial, tot depèn de la possessió o no d'actituts tradicionals sobre qui és el qui porta el rol de proveïdor a la parella: patró jubilat/dona. Per una altra part, la reducció del temps exposat a l'estrés després de la jubilació permet una atmosfera més relaxada a casa i fa que augmenti la qualitat de les relacions matrimonials.

Persones dependents de la parella

El tenir gent dependent a casa incrementa la participació del marit en el treball i disminueix per a les dones. Això enfatitza actitus tradicionals amb respecte el rol de la dona i el rol assignat a l'home. Si l'home treballa, les dones són més pròximes a retirar-se per qüestions familiars com per exemple cuidar nens, però les dones sense marit amb nens dependents, són més pròximes a treballar o a treballar després de la jubilació per qüestions econòmiques. Aquest patró no s'observa molt perquè les dones en edat de jubilació solen tenir fills grans i independents. També s'ha trobat una relació positiva entre la jubilació anticipada i el tenir una persona dependent per discapacitat o malaltia (marit/dona) a casa que s'ha de cuidar; la jubilació anticpada està afectada per la situació familiar.

Categoria i factors laborals

Les raons positives de la jubilació anticipada es correpon amb aquells treballadors en ocupacions més altes, de més nivell educatiu, funcionaris o personal del sector de serveis. Les raons neutres i negatives de la jubilació anticipada s'ha trobat en professions amb nivells inferiors, amb menys formació i en el sector industrial. Segons Beveridge hi ha tres grups de persones: directius i professionals, treballadors qualificats i tècnics, i treballadors no qualificats; segons un estudi, els tres grups desitjaven la jubilació, però l'últim grup tenia dificultat en imaginar un estil de vida personal a la jubilació. Ricahrdson i Kilty van observar que la interacció sexe amb el nivell professional era un factor crític; les dones amb treballs de baix nivell ocupacional van ser les més vulnerables a tenir problemes durant la jubilació; l'status ocupacional en ves dels ingressos o bé l'educació va ser la variable més important que es va distingir del grup amb el benestar en la jubilació dels que no tenien decadència. El grup amb decadència podria tenir un desajust amb el benestar, perquè no són capaços de mantenir una continuïtat, la qual cosa suposa una reducció dels ingressos una pèrdua de l'status laboral amb la jubilació. Els jubilats que treballen en llocs de poc prestigi tenen més dificultats per mantenir la seva posició i respecte quan deixaven de treballar. Respecte als factors laborals, segons Lehr i Dreher, els aspectes com la impossibilitat en la presa de decisions o la impossibilitat d'aconseguir metes incideixen a un pitjor desajust a la jubilació. En canvi, Beehr proposava que els treballadors eren més propenços a prendre la decisió de jubilar-se si els seus treballs no eren molt agradables per a ells o si el ràpid canvi tecnològic feia que les qualitats i característiques dels treballadors es convertissin en “impossibles”.

Recolzament social

Hornstein i Wapner afirmen que durant els mesos següents a la jubilació, els individus es veuen forçats a construir un nou sentit d'identitat com a jubilats. El recolzament dels companys, la família i els amics és molt important en aquest període. Dependent del grau de recolzament rebut la construcció de la seva nova identitat es realitzarà amb més o menys facilitat.

Ingressos econòmics

Els homes i les dones que tenen uns ingressos adequats, bona salut, resideixen en un ambient agradable i tenen accés a un bon sistema de recolzament social estaran més satisfets amb la jubilació, ja que un estil de vida que és més segur financierament i més agradables és una via de satisfacció obvia.

Salut general

Pel que fa a la salut no es presenten gran canvis en el període de la jubilació. La salut dels individus abans i després de la jubilació està relacionada amb el comportament i estil de vida anterior del jubilat. La salut en la jubilació és el resultat del comportament físic i psicosocial experimentat al llarg de la vida (Joukamaa i Salokangas). Pel contrari, Behr argumenta que la relació entre la jubilació i la salut posterior és afectada pel nivell econòmic del jubilat, el tipus de treball anterior i la salut prèvia.

Planificació

Quan els treballadors han planificat la seva jubilació i les activitats posteriors que els hi agradaria realitzar, l'ajust és molt positiu. A més, segons Newman, aquells amb alts nivells d'educació, més ingressos i amb una major posició professional planifiquen millor la seva jubilació.

Nivell educatiu

El nivell educatiu de la persona juga un paper important en la predicció del posterior ajust a la jubilació, els d'aquesta situació son els que millor planifiquen aquesta nova situació vital.

Variables de personalitat

Les variables de personalitat que han estat objecte d'estudi en relació a la jubilació són les següents:

• Constructo neuroticisme: Els subjectes que puntuen alt en el mateix són més propensos a veure els problemes de l'edat adulta com a crisi i queixar-se de poca salut (Costa i McRae). Aquests individus suposen una població d'alt risc i són més propensos a experimentar emocions negatives i comportaments no adaptatius en determinades situacions, inclosa la jubilació.

• Constructo extraversió: Els individus extravertits són més feliços amb el nou estadi de la vida. L'extraversió fa que segueixin actius, socialment compromesos i que posseeixin un gran control en el tracte diari amb persones i institucions (Hotard).

• Constructo duresa emocional: Pot tenir implicacions en la satisfacció vital dels jubilats, permet als individus estar menys “amenaçats” pels canvis de rol. El individus durs emocionalment han d'adaptar-se més fàcilment als canvis associats amb la jubilació.

• Locus de control intern: Qualitats personals positives com a alts nivells d'autoestima i menys relacions d'estrés davant el canvi de la vida. Millor funcionament psicològic en la jubilació.

• Patró de personalitat Tipus A: Influència indirectament a través de problemes de salut. Aquestes persones solen patir qualsevol tipus de patologia coronària. El treball és la seva única font de satisfacció i de reconeixement social, la qual cosa, la pèrdua d'aquest suposa nivells de desajust emocional i baix nivell de satisfacció vital.

Hanish diu que aquells que es retiren per raons personals (viatjar, disfrutar...) estan més satisfets amb la jubilació, són més feliços i presenten una predisposició vital més positiva.

PREPARACIÓ A LA JUBILACIÓ

Després d'un llarg període professional ple de problemes i satisfaccions, arriba el moment de la jubilació. Per a molts és la fita desitjada dia a dia, després de tota una vida de sacrifici i dedicació; per altres és un moment complicat que marca l'entrada a la tercera edat.

Depenent, per tant, de la persona en qüestió la jubilació pot ser un premi o una condemna. En funció de com s'enfoca, pot resultar una etapa plena d'alegria i entreteniment, o pot representar el declivi d'una vida entregada al treball.

Cada persona te una percepció diferent del que representa la jubilació i la forma en la que s'hi afronta és determinant. És precís concebre la jubilació com l'inici d'una etapa en la que realment es pugui tenir una qualitat de vida molt elevada. Després de molts anys de sacrifici, les obligacions són poques i, amb més temps disponible, es pot gaudir dels amics, família, aficcions...etc.

No obstant això, per aquells que no han tingut molt temps lliure per realitzar altres activitats, la jubilació és el moment ideal per practicar algun esport, organitzar viatges, fer visites turístiques i culturals, etc. També poden aprofitar per estudiar, i inclòs, si encara se'n tenen ganes i il·lusió, queda la possibilitat de seguir col·laborant en treballs no remunerats en hospitals, associacions de voluntaris, etc.

Si bé la jubilació pot ser vista com un descans ben merescut, també pot ser una època difícil. Les preocupacions monetàries i els canvis sobtats de la vida social poden afectar el nostre estat d'ànim. És per això que cal preparar-se per gaudir de la vida tant com puguem.

Així doncs per evitar que aquesta transacció tingui efectes negatius és necessari començar a preparar-se abans de que arribi el moment. Per poder dur a terme això, és fonamental prendre amb antelació les providències econòmiques i preocupar-se oportunament de la salut, de manera que aquestes àrees no acabin sent un impediment per gaudir del temps lliure del que es disposarà d'ara en endavant.

Si volem una bona higiene mental, tan necessària en qualsevol moment de la vida, hem de deixar el món laboral sense rancors, sense sentiment de que ja no em volen, ja no soc útil, ni tan sols de que la nova situació em permetrà no haver d'aguantar més els companys o els directius de la meva ja antiga empresa.

Tot plegat ens porta a admetre que la jubilació és un repte, és un canvi. Canvi en la manera de viure, canvi en els ritmes temporals, canvi en les relacions, en les actituds, en les decisions. La jubilació es presenta com a etapa de canvi global en la vida social i en la de cada persona en particular.

Segons la teoria de Thompson, 1977, la preparació aquest canvi radical d'estatus consta de tres elements:

La desacceleració

Consisteix en la disminució o l'abandonament progressiu de responsabilitats laborals per tal d'evitar una forta reducció de l'activitat laboral d'aquella persona en el moment de jubilar-se.

Planificació de la jubilació

Planificació amb detall de la vida que es portarà un cop la persona es retiri.

Vida del jubilat

Les persones es van adaptant a poc a poc a la vida del jubilat i reflexiona sobre aquesta, sense deixar de pensar en la seva antiga vida laboral.

Alhora en la preparació de la jubilació hi ha aspectes fonamentals que s'han de tenir en tot moment en compte. Aquestes condicions son:

• La jubilació i planificació economica

Incidència dels canvis econòmics en la qualitat de vida de les persones jubilades. Les pensions. Algunes qüestions de tipus jurídic i fiscal. Recursos que poden ajudar en les qüestions jurídiques i legals.

S'ha d'analitzar la incidència dels canvis econòmics en la qualitat de vida de les persones jubilades; es desenvolupar certes qüestions de tipus jurídic i fiscal i i alhora buscar els recursos que poden ajudar en les qüestions jurídiques i legals.

• El desenvolupament personal

Desenvolupament personal com a dret de la persona adulta. Importància de la prevenció en el camp de la salut psíquica. interessos, motivacions i compromís social a l'edat adulta. Recursos per a la formació continuada i el lleure.
S'ha enfocar el desenvolupament personal com un dret de la persona adulta, destacar la importància de la prevenció en el camp de la salut psíquica i el lloc que han de tenir les motivacions i els compromisos socials a l'edat adulta.

• Les relacions interpersonals 

La vida relacional com a base de salut social. Les relacions familiars. Les relacions socials. Recursos per a la vida familiar i per a la participació social.

• Participació activa i compromís social

Els espais de participació social son fonamentals Les activitats socials i de treball voluntari, recursos en el camp del voluntariat…etc. remarquen la importància de la participació activa i del compromís social com a estil de vida.

Els aspectes anteriorment esmentats són fonamentals per no caure en una possible “marginació” a partir de la jubilació. Les causes d'aquesta marginació són les següents:

• Canvi en les relacions familiars (dificultat en la convivència i ruptura de la institució familiar).

• Pèrdua del paper hegemònic que va mantenir l'ancià en altres temps (estatus ètic i social de l'ancià).

• Mitificació de la societat de consum (exaltació mítica de la joventut perpètua).

• Búsqueda de la satisfacció en tot i fugida de qualsevol tipus de patiment o sacrifici.

• Sistema de negació dels valors tradicionals.

A part de tenir present les condicions anteriorment esmentades es important afrontar la jubilació amb coratge, aquests son una sèrie de consells per afrontar-la amb optimisme:

No tenir por a la edat. El temps no consta de dies i anys, sinó d'amor i voluntat.

Tenir un propòsit en la teva vida i treballa per aconseguir-lo.

Vestir-se sempre bé, net i arreglat.

Realitzar exercici físic moderat.

Passar molt temps amb nens i gent jove.

Conservar-se mentalment actiu, llegir, estudiar, aprendre alguna cosa nova cada dia, escriure, viatjar, ensenyar el que saps...

Ser optimista, esperar sempre el millor, preparar-se pel pitjor i acceptar el que vingui. Accepta els riscos sense por al fracàs.

Riure abundantment.

Conservar les relacions.

Sigues generós amb el teu temps, amb els teus diners i amb el teu servei.

Aprofitar el temps lliure fent coses que sempre s'han volgut fer i no s'ha pogut.

No caure en l'error de dir “ja és tard per fer això”.

Ocupar-se d'un mateix i no sentir-se obligat a complir les demandes dels altres, d'aquells que apareixen dient “ara que no tens res a fer...”

Compartir les seves sensacions amb persones que hagin passat pel mateix. Fer-ho també amb la família.

Gaudir de les llibertats que te l'edat.

PLANIFICACIÓ A L'AJUST ADEQUAT A LA JUBILACIÓ

El més important per un bon ajust en el camí cap a la jubilació és mirar cap endavant intentant planificar els pròxims anys de la vida.

Probablement, la mesura més preventiva és la preparació pels treballadors pròxims a la jubilació, mitjançant accions formatives on es tracta els diferents aspectes que incideixen en tot el procés que comporta la jubilació.

La planificació de la jubilació ha de ser la mateixa repecte al sexe de la persona.

El que persegueixen les persones que es retiren són ingressos adequats, bona salut, viure en un medi agradable i disposar d'un d'un recolzament social favorable (Seccombe i Lee).

Segons Stecker, la jubilació no és un estat final, sinó un procés, una transició del treball al no treball, on el grau final de satisfacció amb l'esat final duria de dependre fins a cert punt de com és experimentat el procés.

Àrees pels futurs jubilats a tenir en compte:

La jubilació com a trànsit continuu des del treball habitual

• Planificació de les noves activitats: a casa, a les activitats lúdiques, a les accions professionals independents, entre d'altres.

• Planificació dels objectius vitals que es volen aconseguir amb el temps que li queda per viure, devant al passar la vida “sense fer res”.

• Planificació general conjunta amb la resta de membres amb els que conviu.

Desenvolupament de les habilitats personals

• D'interacció personal: Comunicació, empatia, estrategies de negociació, comprensió...

• De prevenció de la problemàtica psicològica: Ansietat, inestabilitat psicològica...

• De conceptualització de la nova situació: Assimilació dels nous objectius segons la realitat actual de tipus psicològic, familiar i social.

Tècniques de desenvolupament psicològic

• D'autocontrol.

• De relaxació.

• De planificació.

• D'habilitats socials.

Prevenció de la problemàtica general

• Assimilació de la realitat física i mental actual.

• Coneixement i mesures de prevenció de trastorns de tipus sintomàtic.

• Coneixement i mesures preventives de problemes de tipus psicològic.

• Nous objectiu.

LA SATISFACCIÓ EN LA JUBILACIÓ

Mottaz va dir que en els homes i les dones, dels nivell ocupacionals més alts tenien els mateixos valors respecte al seu treball, consideraven el treball l'un de l'altre per igual. Per a aquests, l'autonomia és l'aspecte més important del seu treball.

Les dones i els homes dels nivells ocupacionals més baixos el treball té diferent valor. Les dones se centren en les recompenses socials i els homes en recompenses intrínsiques (degut al seu propi desenvolupament professional). Aquesta diferència succeeix perquè les recompenses intrínsiques i extrínsiques són més baixes per a la dona.

També és satisfactori, per a les persones jubilades que tornen a treballar (completament o parcial). Les persones que tornen a treballar completament abandonen l'status de jubilat passant a ser “treballadors normals”. Pel contrari, els jubilats que treballen a mitja jornada poden estar simplement modificant les condicions de la jubilació relacionades amb les seves necessitats captades o modificant el seu pla de treball relacionat amb un desig de d'incrementar el seu temps lliure, un desig per una activitat estructurada, contactes socials o ingressos econòmics.

REFLEXIONS DE LES ENQUESTES

A partir de la base teòrica anteriorment realitzada, presentem la part més pràctica del nostre treball, que ha consistit en l'elaboració d'unes enquestes a diferents persones ja jubilades (a tres dones i a cinc homes). Les preguntes estan relacionades amb temes que giren entorn a la jubilació; el seu enfrontament, el canvi en les relacions amb altres persones del seu voltant, la seva economia…

Una vegada fet el buidat de les dades obtingudes en destaquem els resultats més importants, acompanyats d'un gràfic que ens ajudarà a tenir una visió més il·lustrada de la seva situació abans, durant i després de la jubilació.

Perquè…que millor que contrastar la informació bibliogràfica amb la realitat, explicada a partir de la vivència de les persones enquestades?

A continuació destaquem les conclusions més importants a les que hem arribat (acompanyades pels gràfics adjunts).

La jubilació trenca amb la seva vida laboral, però tot i que la majoria d'ells tornarien a treballar perquè se sentien a gust amb la seva feina, tres quartes parts de la població enquestada afirmen que la jubilació era una etapa esperada però no planificada. Són molts els canvis que es produeixen en aquesta etapa, un d'ells és l'augment del temps lliure amb el qual, la majoria d'ells, en creu fer en un bon ús tot practicant els seus hobbies.

Fins ara, els enquestats coincidien força amb les seves respostes, situant-se, la majoria d'ells, en un extrem o l'altre. A partir d'ara, les respostes són totalment equitatives ja que un 50% ha respost a favor i un 50% en contra pel que fa a la seva situació econòmica després de la jubilació, la pensió que reben de l'estat i els beneficis que els hi aportava la seva antiga feina (a part del econòmics).

Hem arribat a la conclusió de que la majoria de gent necessita - encara que sigui mínima- una preparació a la jubilació ja que quan s'arriba aquesta etapa, moltes persones la intenten afrontar al molt optimisme, es a dir com si realment fos un premi per ells, però també trobem l'altra cara de la moneda, perquè les depressions, les apaties emocionals...etc., en aquest període solen ser més patents perquè les persones jubilades es trobem amb les situacions ja esmentades anteriorment.

GRÀFICS

APROXIMACIÓ ALS INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Escala d'adaptació a la jubilació

Aquesta escala va ser utilitzada per Szinovacz per avaluar l'adaptació de la jubilació. Es centra en l'análisi dels sentiments d'inutilitat i de pèrdues al finalitzar la carrera professional. Els sentimients analitzats fan referència al patiment de la pèrdua de contacte amb els companys, no saber què fer amb el tiemps lliure, o tenir més temps del necessari per realitzar activitats desitjades.

Escala del diagnòstic de treball

Aquesta escala va ser utilitzada per Beehr i Nelson, analitzant l'autonomia, repertori d'habilitats, significació de la tasca i necessitats d'interacció. Aquestes eren les característiques més importants a l'intentar predir les decisions sobre la jubilació dels treballadors.

Escala de la prejubilació

Aquesta escala intenta mesurar les actituts, informació i comportament relacionat amb la planificació de la jubilació i edat. Es distribueixen de la sigüent manera:

• Escala d'actituts: Valora l'actitut favorable cap a la jubilació, resistència a la jubilació, optimisme i pesimisme a la prejubilació, actituts cap a un valor funcional i capacitat en les persones retirades, ànim percebut en la jubilació i vulnerabilitat de depressió en la jubilació.

• Escala d'informació: Estima el nivell de coneixement que el subjecte poseeix sobre la jubilació: aspectes relacionats amb l'ajust personal, control de la salut, planificació econòmica, manteniment de la salut i informació rellevant sobre les relacions socials.

• Escala de comportament: Avalua la conducta relacionada amb la planificació de la vida, voluntariat i activitats comunitàries, planificació econòmica, manteniment de la salut i relacions íntimes.

Opinions sobre l'escala del treball

Aquí es valoren dos factors rellevants en el desenvolupament profesional: enajenación laboral i compromís. Conté quatre factors: el sentit a la vida que dóna el treball, la importància que se li dóna, el treball com a necessitat i les influències positives que té a la vida.

Qüestionari orientatiu del treball i la família (Helmereich i Spence)

Aquest qüestionari valora la motivació, la influència familiar i la carrera laboral com elements bàsics per a la comprensió del que suposa per a un treballador la jubilació profesional. Té quatre factors: magestria i desig d'un desafiament intel·lectual, treball i voluntat per treballar durament, competivitat enfocada a l'èxit i la competència personal, i despreocupació i indiferència personal juntament a la susceptibiltat a les conseqüències negatives en la realització interpersonal.

CONCLUSIÓ

A partir de la realització d'aquest treball podem extreure'n una sèrie de conclusions que presentem a continuació:

Quan un home o una dona havien acabat ja amb el seu treball, amb el seu esforç més o menys físicament o intelectual dur, allò que com a ciutadans tenien l'obligació moral d'aportar a la societat, al final, li arribava la jubilació. Començava el temps jubilós en el qual, al quedar lliure de les antigües obligacions, disponia lliurament del seu temps per contemplar la vida, per saborejar la bellesa i per dedicar-se a les seves aficions i gustos.

Les millores en el nivell econòmic en general, una millor organització de les empreses, l'automatització dels treballs més pesats, han permès que s'avanci molt substancialment l'edat de la jubilació. Inclòs, a causa d'aquesta automatització de les empreses i de la falta de llocs de treball, es provoca una jubilació anticipada voluntària per donar pas a la joventut.

Paral·lelament, passa que el que tendria que ser motiu d'una “redoblada” alegria, el fet de poder-se jubilar en edats més joves, amb més temps per endavant per disfrutar de la vida i tenir un temps, encara, més creatiu a disposició, en canvi representa per a moltes persones un motiu de frustració, inutilitat i marginació social.

La preparació a la jubilació és un aspecte fonamental dins d'aquesta ja que es una nova etapa de la vida en la que cal reflexionar per tal de que quan aquesta arribi s'enfronti de la millor manera possible evitant així caure en els forts estereotips sobre la vellesa i la jubilació.

La jubilació es presenta com una etapa de canvi global en la vida social i en la de cada persona en particular, Així doncs, s'ha de tenir molt en compte els canvis que es produeixen a nivell emocional i laboral. Cal enfronta-la amb optimisme i aprendre a gaudir del temps lliure del qual no s'ha disposat fins ara.

La jubilació no és ni més ni menys que una altra etapa de la vida. En realitat, no és la fi de res, sinó un canvi fort en moltes coses i el principi d'una nova etapa que pot ser millor que l'anterior.

Vivim en una època on el més important és ser jove i competent, per això és imprescindible que les persones que cronològicament, han entrat en l'anomenada tercera edat es plantegin escollir entre una vellesa sense rol i sense sentit vital i la bellesa activa i productiva.

En la societat, la preocupació pels jubilats és cada vegada major. Però també les empreses, a través dels departaments de recursos humans, estan cada vegada més sensibilitzades amb les qüestions relacionades amb la jubilació dels seus empleats. Per això, moltes d'elles desenvolupen ja una sèrie d'iniciatives que afavoreixen l'adaptació dels treballadors en la nova situació.

Sovint es pensa que l'exclusió social d'aquest col·lectiu es deu a un fet biològic: la edat. Molts cops no és així, sinó que prové a ser la conseqüència d'una organització social i econòmica basada en la capacitat personal de producció. Consegüentment, quan una persona deixa de produir (en el cas d'un vell jubilat) es veu condemnada a una pèrdua de prestigi social. Els individus no actius passen a formar part de les classes passives de l'Estat, el que suposa automàticament la seva marginació.

Creiem que les accions formatives de preparació a la jubilació s'haurien d'iniciar quan un s'acosta a l'edat dels 50-55 anys.

“La vellesa és el reflex de la societat, cada societat te els tipus de vellesa que li corresponen en funció dels factors econòmics, socials i culturals existents i de la designació en l'excés dels recursos. En la vellesa, en els diferents models que la configura, apareix -sense pudor- el rostre ocult de la societat.”

BIBLIOGRAFÍA

• Enciclopedia de la psicología y la pedagogía, Vol.3 (Psicología evolutiva y vida psíquica patológica).

• Diccionario de psicología, Biblioteca de consulta LAROUSSE.

• Viguera Virginia, El proceso de envejecimiento.

• Desarrollo psicológico, Prentice-Hall. Grace J. Craig

• http://www.alemana.cl/not/not/not031003.html

• http://psicomundo.com/tiempo/monografias/jubilacion.htm