Psicología
Joventut i vellesa
| LA JOVENTUT: DESENVOLUPAMENT BIOSOCIAL | ||||
| LA PUBERTAT | canvis físics | procés | creixement físic | canvis sexuals |
| noies | Durant la infància hi ha una baixa producció d'hormones Efectes hormonals de la pubertat:
- aquest augment hormonal no són les úniques responsables de la variabilitat emocional | nenes: 9/10 anys nens: 10/11 anys
- augmenta el tamany del cap | primaris | |
| són els que estan directament relacionats amb la reproducció | |||
| noies | ||||
- culminació de tots els canvis neurofisiològics associats a la producció d'estrògens | ||||
| nois | ||||
| nois |
- apareix la primera ejaculació | |||
- acaba de sortir el pèl púbic | ||||
| òrgans interns | ||||
- les glàndules sudorípedes , sebàcees i secretores augmenten la seva activitat | ||||
| secundaris | ||||
| no estan directament implicats amb la reproducció | ||||
| noies | ||||
| ||||
| nois | ||||
- la barba apareix després de l'acabament de la pubertat | ||||
| SENES- CÈNSIA | és un estat de declivi físic en que el cos, amb el pas del temps, perd força i eficiència
| ||
| HOMEO- OSTASIS | l'homeòstasis és un ajust dels sistemes corporals per mantenir les funcions fisiològiques en un estat d'equilibri. A mesura que el cos envelleix , aquests ajusts homeostàtics necessiten més temps, el que fa més difícil, per exemple, poder-se adaptar a l'estrès | ||
| CAPACI- TAT DE RESERVA | La capacitat de reserva dels òrgans fa possible que el cos suporti moments d'estrès intens o prolongat | ||
| LA JOVENTUT: DESENVOLUPAMENT COGNITIU | |||
| CANVIS PSICOLÒGICS ADOLESCÈNCIA | - necessiten una revisió dràstica de la seva imatge corporal - l'autoavaluació impacta a l'autoestima - el físic és un motiu de comparació - tenen una gran capacitat d'autocrítica i l'entorn social hi té mot a veure - quan la imatge real i la ideal no coincideix es dóna un desajust MODEL BIOPSICOSOCIAL: - considera les interaccions de les influències biològiques, psicològiques i social - les reaccions dels adolescents davant d'aquest procés de canvi depenen de:
- conclusions de HOFFMAN I HALL sobre el desenvolupament no sincrònic:
les noies que maduren més aviat són més insegures i no tenen massa bona fama, i les que maduren més tard són les més reconegudes socialment | ||
| EL DESENVO- LUPAMENT COGNITIU | - hi ha tres enfocs que expliquen els canvis cognitius:
| ||
| EL PENSA- MENT | el pensament postformal: és un tipus de pensament que serveix per resoldre problemes de la vida real. És menys abstracte que el pensament formal i és més capaç de combinar elements contradictoris en un tot global. No és una nova fase que segueix les de Piaget, sinó que és una aparició més gradual i depèn més de les experiència personals que d'una edat cronològica. el pensament dialèctic: es caracteritza per entendre els pros i els contres de cada idea i durant el curs de cada acció De cada nova idea (tesis) implica una antítesis i finalment és la síntesis que integra la idea original (tesis) i la nova i contradictòria, l'antítesi | ||
| EL RAONA- MENT MORAlL | Les responsabilitats i l'experiència de la vida afecten al desenvolupament moral de tal manera que impulsa a l'individu a un estadi superior o inferior moral. Creen principis que són relatius i canviables buscant una síntesis entre els principis ètics i l'experiència de la vida | ||
| La formació universitària tendeix a fer que l'individu sigui més reflexiu i tolerant perquè està menys amenaçat per punts de vista diferents al seu. Millora les habilitats cognitives. Els aconteixements de la vida tb influeixen en un creixement cognitiu | |||
| LA JOVENTUT: EL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL | |
| EL RELLOTGE SOCIAL | El desenvolupament està condicionat pel rellotge social, que és un programa socialment establert que fixa en quin moment de la vida són adequats diferents aconteixements o accions El nivell socio-econòmic intervé molt en el rellotge. Depenent de la cultura, el rellotge canvia |
| LA INTIMITAT | - La intimitat és una necessitat d'unió amb algú altre. Aquesta relació pot adoptar diversos rols: amic, amant, parella... Cada relació significa una progressió i implica un sacrifici persona, donant alguna cosa de sí mateix. - Fonts principals d'intimitat:
|
| LA GENERA- TIVITAT | - És la motivació que es té per arribar a aconseguir alguna cosa perquè la vida humana tingui sentit
|
| LA MADURESA: DESENVOLUPAMENT BIOSOCIAL | |
| CANVIS PROPIS DE LA MADURESA | - arrugues - caiguda del cabell - acumulació de grasses - l'oïda perd agudesa amb sons d'alta freqüència - la vista perd agudesa - deteriorament dels sistemes corporals (però prou bé per portar una vida normal) |
| EL SISTEMA SEXUAL REPRODUC- TOR | - el cicle menstrual de la dona es deteriora, deixa d'ovular i es produeix menys estrògens - aquests canvis hormonals poden provocar problemes, però de vegades és menys del que es diu - els homes no presenten reduccions de cop de producció d'hormones - a mesura que la resposta sexual de l'home disminueix amb l'edat, moltes parelles ja no mantenen relacions sexuals amb la mateixa freqüència. Però al llarg de l'edat adulta es poden continuar les relacions sexuals actives, i de vegades amb satisfacció pels dos sexes. |
| LA MADURES: DESENVOLUPAMENT COGNITIU | |
| LA INTEL·LIGÈNCIA ADULTA | Hi ha dues teories sobre la intel·ligència a la maduresa. Per una banda es creu que hi ha un declivi i per l'altre no. segons el test alfa la intel·ligència arriba al seu moment òptim als 18 anys i dura fins la meitat de la vintena. Després, progressivament va declinant segons el test WAIS la capacitat intel·lectual experimenta un augment general des de la infància fins la joventut. Enlloc de quedar-se estancada cap a la meitat de la vintena, bastants anys més tard s'obtenien millors resultats. |
| TIPUS D'ESTUDIS | La primera investigació va utilitzar un estudi transversal, és a dir, que s'estudiava grups de persones que només es diferenciaven per l'edat. La segona investigació va utilitzar un estudi longitudinal, és a dir, estudiar a les mateixes persones repetidament mentre envelleixen. Schaie va fer un nou disseny d'estudi: seqüencial que és el transversal i el longitudinal. Cada vegada que els subjectes originals repetien tests, tb ho feien per primera vegada un grup nou d'adults de cada interval d'edat, al que Schaie tb feia un seguiment longitudinal |
| LA INTEL·LIGÈNCIA MULTIDIMEN-SIONAL | Es creu que hi ha diverses intel·ligències, però encara no està del tot demostrat la intel·ligència pràctica: són les aptituds intel·lectuals que s'utilitzen per resoldre problemes pràctics de la vida diària |
| LA INTEL·LIGÈNCIA MULTIDIREC-CIONAL | la intel·ligència multidireccional: les aptituds de la intel·ligència tenen diferents trajectòries i poden patir certes variacions al llarg del temps |
| L'EXPERIÈNCIA | L'experiència és adquirir coneixements en una àrea determinada. A mesura que van passant els anys i les persones envelleixen concentren el seu aprenentatge en certes àrees que consideren més importants. Es converteixen en experts en aquestes àrees mentre que segueixen sent bastant nous en altres. |
| LA MADURESA: DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL | |
| LA PERSONALITAT | - és una etapa d'estabilitat de la personalitat - hi ha cinc grans grups bàsics que defineixen la personalitat d'un adult:
|
| LES DINÀMIQUES FAMILIARS | - La persona madura té un paper molt important: proporciona recolzament emocional i material a la generació de sota: els fills, com a la generació de sobre: els pares - La majoria d'adults es troben amb una relació íntima satisfactòria. Si el matrimoni ha superat l'edat adulta solen seguir casats tota la vida, i això provoca un fort sentiment d'autoestima - la maduresa és la època en que es converteixen en avis per primera vegada |
| LA VELLESA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS | |
| - envelliment primari: canvis irreversibles que es produeixen amb el temps - envelliment secundari: envelliment que es produeix amb les malalties | |
| DEMÈNCIA | - és una pèrdua irreversible del funcionament intel·lectual per una lesió cerebral o malaltia mental. - empitjora a ritme constant i regular - simptomatologia:
|
| ALZHEIMER | - és la forma més comuna de la demència - impedeix que el cervell funcioni de manera normal - consta de 4 fases:
|
| INTEL·LIGÈNCIA I ENVELLIMENT | |
| HORN | - considera que la intel·ligència té 2 dimensions:
- la intel·ligència fluïda disminueix amb l'edat - fa estudis TRANSVERSALS |
| TEÒRICS DEL LIFE SPAN | - la vellesa té guanys en uns aspectes i pèrdues en uns altres - fan estudis LONGITUDINALS - medeixen a la persona durant tota la seva vida en diferents edats - SHAIE pertany a aquests teòrics |
| SHAIE I BALTES | - no hi ha declivi de la intel·ligència - la intel·ligència no és el millor factor per estudiar el desenvolupament cognitiu - discrepància amb altres autors:
- treballen amb estudis longitudinals - interpreten les dades optimistament - es centren en les capacitats que queden i no en les pèrdues
- aspecte important a l'hora d'avaluar la intel·ligència:
- implica poc rendiment intel·lectual: - malalties cardio-vasculars: influeixen directament a través de la modificació de l'estil de vida - artritis - estat de demència: deteriora la resposta intel·lectual i no la intel·ligència la caiguda terminal implica l'acabament de la intel·ligència poc abans de la mort - manteniment òptim de les habilitats cognitives - hi ha una relació entre l'estil de vida i les habilitats cognitives - si l'entorn social és actiu i favorable les habilitats cognitives no decauen - cal mantenir els interessos intel·lectuals de la gent gran, però hi ha cada vegada menys oportunitats per la gent gran (oportunitats educatives, rols després de la jubilació, poques relacions socials...)
|
| LA MEMÒRIA I L'ENVELLIMENT | |
| memòria: és la funció cognitiva essencial a la nostra vida quotidiana la pèrdua de memòria, com a signe d'envelliment, provoca:
| |
| CODIFICACIÓ | - procés d'adquisició i emmagatzement de la informació a les estructures de memòria a llarg plaç nivells de profunditat: es memoritza en funció del significat i afavoreix al record implica: - utilitzar recursos cognitius - més temps per processar - com més nivell de profunditat i més edat, més costa codificar - com més edat més dificultat pel funcionament de la memòria |
| RECUPERACIÓ | - és un procés a través del qual es busca es troba i s'extrau la informació que prèviament ha estat codificada i emmagatzemada - amb l'edat es dificulta el procés de recuperació - es recupera informació a través de:
|
| RESOLUCIÓ DE PROBLEMES | - la resolució de problemes implica: - intel·ligència - memòria explicació des de les teories del processament de la informació: HASHER I ZACKS:
- si la tasca és complicada, poc familiar i té temps limitat més diferència hi haurà entre joves i adults - cap d'aquests aspectes expliquen el declivi de la cognició i ara s'apunta a la memòria de treball, que implica processament i emmagatzement |
| INFLUÈNCIES CONTEXTUALS | - les tasques habituals són més properes als joves - el material utilitzat sempre és més familiar pels joves - a la gent gran no els motiva la tasca perquè tampoc entenen la utilitat - tot i que el declivi és evident la gent gran compensa el declivi amb uns coneixements extensos i estructurats que faciliten els processos cognitius - el sistema cognitiu és plàstic i es poden compensar els dèficits |
Descargar
| Enviado por: | Zannuska |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.