Josafat és una obra escrita per Prudènci Bertrana en el 1906 en plena època del Modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l'escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu. I en aquest cas ens dirà la temàtica de l'heroi i la Natura o l'individu i la massa; Josafat prové d'una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.

L'argument tracta d'un pagès que fuig del món rural per endinsar-se en el món de la ciutat per a dedicar-se a la vocació que té de la religió, però és una vocació un tant especial ja que es pren la religió i les seves doctrines amb massa consideració fins al punt de si algú no la respecta és capaç d'usar la violència per retractar-lo. Amb això, que l'alta jerarquia té temor d'en Josafat ja que a pesar de que estan d'acord que s'ha de fer fora als republicans i heretges, temen que això els hi pugui ocasionar algun mal important a l'església, i decideixen enviar-lo a fer de campaner per evitar mals majors.

Al principi feia companyia a un vell parroquià però aquest morí i preferí que no el substituís ningú, cosa que li va semblar bé a l'Església. Però una vella coneixença de la joventut li fa destorbar els pensaments de bon cristià, es tracta de Pepona. Però aquests impulsos li augmenten al rebre una visita d'ella degut a un afer del seu pare i vell conegut del protagonista. En aquesta visita, però, no ve sola; l'acompanya una companya de feina (ambdues són prostitutes) que és la Fineta. I tornaran a venir més cops. Josafat el que vol és declarar-se a Pepona però Fineta ho impedeix tant com pot fins el punt de provocar a Josafat per a que es fixi amb ella, cosa que aconseguirà. Josafat, doncs, es relaciona amb Fineta i a partir d'aleshores ho faran cada vespre, i a l'arribar a l'estiu, ella es quedarà amb ell durant tot el dia.

Però Josafat està molt neguitós perquè creu que la gent relacionada amb la catedral sospita del seu pecat, fins el punt de que fa fora a Fineta, per a tal de penedir-se del mal que ha fet a Déu. Però Fineta no vol deixar-lo i un dia torna per a que la deixi tornar a quedar-se però ell no vol i decideix matar-la; però a pesar de ferir-la greument al crani, la meuca sobreviu i l'haurà de rematar. Aleshores entra un neguit enorme en la vida de Josafat ja que ha d'amagar el cadàver de Fineta i decideix amagar-lo en un banc dins un sac. Però als pocs dies després el canvia de lloc per por a que el descobreixin i l'enterra en un munt de runa que hi ha en l'edifici. Però desconfiat, torna a treure el cadàver i aprofitarà una nit de pluja per a llençar des de la teulada els restes que queden de Fineta de manera que van canalitzacions i conductes avall. Ell però es torna boig i fins passat uns dies es queda tancat en la catedral fins que el descobreixen a l'obrir per la força els ciutadans de la ciutat que es pensaven que s'havia mort.

Aquest llibre m'ha agradat bastant doncs era bastant fàcil de llegir tant a nivell de temàtica com de lèxic, exceptuant el final del llibre que és molt liós. Es tracta d'un llibre curt i en que l'acció es pot traslladar fàcilment al temps actual a pesar de que és de principis de segle.