Deporte, Educación Física, Juegos y Animación


Jocs tradicionals


ÍNDEX

1.Introducció .................................. 2

2.Explicació del joc: cuit i amagar ............ 3

3.Conclusió: valoració personal ................ 8

4.Bibliografia ................................. 9

INTRODUCCIÓ

Els jocs tradicionals són aquells que existeixen de fa molts anys, i van passant de pares a fills, en aquest hi ha jugat, els nostres avis, pares, nosaltres, i esperem que hi juguin els nostres fills, tot i que serà difícil, ja que per mala sort ja no es juga tant, és a dir, ja no és comparable com fa cinquanta anys. Abans la gent no tenia altres medis que la seva pròpia imaginació i creativitat. Avui en dia el jocs ens venen donats és a dir no cal inventar-los, únicament jugar-hi, això en quan el joc no és massa positiu. Un dels exemples són: la televisió, les vidio-consoles...

Els Jocs tradicionals, per tant seria important que no desapareguessin, ja que fan que els petits infants i els adolescents, tot jugant s'ho passin bé i aprenguin a respectar unes normes i els drets dels seus companys i adversaris.

Hi ha molts jocs tradicionals: La gallina cega, el mocador, lladres i policies, les cadires, el pica paret, i molts més...

I jo ús explicaré un d'ells anomenat: “CUIT I AMAGAR”, perquè a mi és un dels que més m'agrada i trobo fàcil per explicar.

En aquest joc jo hi he jugat durant molt de temps, i com ja he dit abans es un dels que més m'agraden, gràcies a aquest joc quan era petit vaig aprendre a acceptar que quan em veiessin encara que jo cregués que no m'havien vist, cosa que no faig al bàsquet quan m'assenyalen alguna cosa que no és...

També vaig aprendre a trobar llocs originals perquè la gent no em trobés, i moltissimes coses més que si les hagués de explicar totes no se si acabaria.

EXPLICACIÓ DEL JOC: CUIT I AMAGAR

Vet aquí un joc on les normes es poden anar creant, cada vegada que hi jugues, hi ha moltissimes versions.

Ara fa temps que no hi jugo, però quan hi jugava ho feia d'aquesta manera:

Tant hi podíem jugar pocs com molts. Si érem pocs ho fèiem amb parelles o sols. Nosaltres preferíem jugar amb parelles, perquè en solitari tot es més avorrit.

Calia que els que paraven que et trobessin o et veiessin i t'anomenessin, on havien decidit que era la meta més ben dit el punt en que els que la paraven estaven al principi. Això feia que busquéssim una estratègia: buscar llocs on no et trobessin tancat sense sortida possible, obligat a deixar-te agafar com un conillet, o sigui que calia buscar amagatalls amb sortides.

Els que paraven ens donaven un temps limitat perquè ens amaguéssim. I en acabar aquest temps començava la difícil busqueda.

Nosaltres ens amagàvem en llocs que creiem insospitables per els que paraven. Però si tant amagat era, i no ens trobaven, ens hi avorríem, llavors si veiem el que parava que passa no ens hi resistíem, (com a mínim jo), a sortir a fer-li el pam i pipa, per molt que em costes abandonar aquell lloc tan meravellós, ni que t'arrisquessis a ser atrapat, amb això vull dir que nosaltres volíem emoció, es a dir ens era igual guanyar o perdre.

Apart d'aquesta manera de jugar n'hi ha moltes d'altres i ara us explicaré dues més amb les seves regles, que són les que he trobat en llibres.

CUIT I AMAGAR DE PRESSA:

Objectiu o tema: Amagar-se ben de pressa sense ser

vist.

Terreny: Clariana, camí o encreuament a una

distancia de 10m del bosc.

Material: Cartrons numerats de dos colors.

Nombre de jugadors: Mínim 15; màxim 50.

A partir de: No hi ha cap edat que sigui

imprescindible respectar-la però la que jo crec que és la més adient.

REGLES:

En aquest joc els jugadors han d'estar dividits en dos bàndols iguals, aquests s'han de diferenciar en dos colors, com per exemple: verd i negra. Cada un dels bàndols haurà de escollir un buscador, que serà com diu la paraula el que busca als altres. Els dos bàndols, s'hauran de situar en mig d'una clariana, un camí, etc...

Entre tots els nois i noies dels dos bàndols, s'hauran d'escollir dos arbitres, que aquests són els qui toquen el xiulet, tant punt hagin tocat el xiulet tothom ha d'arrancar a corre a amagar-se, i alhora els buscadors amb els ulls tancats compten en veu alta a poc a poc fins arribar al número escollit per els arbitres aquest número, el 50, per exemple, anirà baixant cada cop.

Quan els buscadors arriben al número escollit pels arbitres obren els ulls i, des del lloc on són, criden als jugadors del bàndol contrari que veuen; és a dir que el buscador vermell crida als jugadors blaus, i el buscador blau crida als jugadors vermells.

Els jugadors que han estat descoberts queden fora de joc. Aquests surten de l'amagatall i es van agrupant al mig de la clariana o el lloc on els buscadors la paren. D'aquesta manera es compten els jugador que han estat eliminats i això proporciona uns punts per a cada bàndol.

En acabat si els buscadors ja no troben als jugadors que falten, un toc de xiulet fa sortir la resta dels jugadors que havien quedat amagats.

Tot seguit es comença una altre partida, tenint en compte que cal disminuir el número fins el qual s'ha de comptar.

Es continua així fins que els jugadors ja no tenen prou temps per amagar-se. Aleshores es quan s'acaba la partida se sumen els punts i perd el bàndol que en té més, ja que això correspon a jugadors vistos a cada partida.

VARIANT:

A part de les regles que us podeu inventar vosaltres, jo us en dono unes perquè tingueu una idea, podria ser: Acabar el joc per eliminació definitiva dels jugadors, en comptes de contar-los cada vegada. És a dir, els jugadors vistos queden fora sense jugar. El joc s'acaba quan un dels dos bàndols es queda sense jugadors. Aquest bàndol és evidentment, qui perd.

CUIT I AMAGAR EN GRUP

Objectiu o tema: El mateix que en el joc cuit i

amagar habitual, és a dir amagar-se ben de pressa.

Terreny: Com més mates, arbres corpulents,

falgueres, desigualtats de terreny, més interessant serà la partida. L'únic lloc que interessaria que estigui ben despejat serà on hi ha la meta que cal tocar. Aquest lloc pot ser una clariana, un encreuament de camins, un camí força ample, un arbre gros...

Material: És necessari per diferenciar els

bàndols; per exemple banderes.

Nombre de jugadors: Mínim una vintena, i sense

màxim.

A partir de: Passa com el cuit i amagar de pressa,

no hi ha cap edat imprescindible per respectar, però la més adequada per mi pot ser als 8 anys.

REGLES:

Els jugadors es reparteixen en petits bàndols igual, per exemple de 5 a 10, segons el nombre total de jugadors. Entre tots els grups es sorteja quin dels grups serà escollit buscador.

Com en el joc anterior, hi haurà d'haver un àrbitre que serà escollit entre tots els jugadors. Quan aquest toca el xiulet, tots el bàndols s'escapen pel terreny i s'amaguen. Els jugadors d'un mateix bàndol s'han d'amagar junts per força.

Quan l'àrbitre toca el xiulet per segon cop, poden sortir els buscadors, que es dispersen immediatament per mirar de trobar als altres jugadors. Quan un bàndol és descobert per un buscador, aquest crida “a la meta”.

En sentir el crit, tots els buscadors, es trobin on es trobin, han d'arrencar a córrer cap a la meta per tal d'arribar-hi abans que el bàndol descobert.

Si tots els buscadors aconsegueixen arribar a la meta abans que ho faci l'últim jugador del bàndol descobert, aquest bàndol queda agafat i plega.

La buscada pot durar uns 20 o 30 minuts. Durant aquest temps els equips amagats poden, com més els agradi, estar-se al amagatall o arriscar-se a tornar a la meta. En aquest cas si tots ho aconsegueixen són vencedors.

Per tal d'evitar-se sorpreses els buscadors els interessa d'explorar de tant en tant la rodalia de la meta i allunyant-se progressivament del centre. Quan tots els bàndols han tornat a la meta, la partida s'acaba. El bàndol que ha estat atrapat en darrer lloc és qui formarà el nou equip de buscadors. Si cap bàndol n'hagués estat atrapat, el mateix equip continuarà fent de buscador.

NOTA:

Aquest joc té els mateixos avantatges que el cuit i amagar habitual, amb més dificultats a l'hora de cercar un amagatall, però també té més emoció a l'hora del descobriment, perquè hi juga una gran colla. Aquesta classe de joc fa possible i interessant el cuit i amagar per als grups importants.

CONCLUSIÓ I VALORACIÓ PERSONAL

Per fer aquest treball he buscat informació per internet, però no he trobat gaire cosa. Per aquesta raó vaig decidir anar a la biblioteca, i ho vaig fer a la de Badalona donat que entre entreno i entreno hi podia anar.

Un cop acabat el treball estic força satisfet de com ha quedat i del que après dels jocs tradicionals, ja que molt cops juguem sense saber ben bé les normes...

Jo m'he esforçat molt i espero que la teva valoració sigui bastant positiva...

BIBLIOGRAFIA

1.Ramon Sala i Coy (1989): Temps de joc. Barcelona. ED. Claret. Col·lecció: Festa nº 11

2.Tavick Reynaud (1988): Jocs de camp i de bosc. Barcelona. ED. La llar del llibre. Col·lecció: Jocs dirigits

EDUCACIÓ FÍSICA

1




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: Argentina

Te va a interesar