Educación y Pedagogía


Jocs populars per xiquets


INTRODUCCIÓ

Per començar amb aquesta introducció caldrà que parlem sobre la importància del joc a l'educació dels xiquets i xiquetes.

La criança i la instrucció dels infants són missió dels pares, però no exclusivament d'ells, doncs al professorat li pertoca també gran part d'aquesta instrucció.

En l'actualitat la dinàmica de la història ha fet canviar l'actitud dels educadors respecte de l'ensenyança d'abans. Les llengües i cultures regionals, abans ignorades, són ara reconegudes i respectades. Per la qual cosa l'escola ha de prestar atenció als jocs infantils tradicionals de cada comunitat.

Pensem que cal dir que els xiquets juguen per gastar energies. Juguen per estimular el creixement i desenvolupar les aptituds físiques. Per la qual cosa hem de reconeixer que els jocs majoritariament ens ajuden a desenvolupar aquests tipus de trets. Però no sols hi ha jocs on hi ha un desgast físic, sinó que en el recull de jocs que nosaltres hem fet, podrem comprovar com d'una manera lúdica i amena els xiquets poden adquirir moltes habilitats en l'àrea del llenguatge, àrea en la qual nosaltres ens basem.

CLASSIFICACIÓ DELS JOCS

  • Jocs en els quals predomina l'afectivitat

  • Jocs practicats a casa. Predomina l'afectivitat i normalment són per a la primera i segona infància. Els pares o germans els alegren. Exemple: Mixinetes; palmes palmes que ve el pare...

  • Jocs practicats al carrer. Per a la segona o tercera infància. S'hi burlen del companys, els provoquen sorpresa, l'enveja, el riure... Exemple: La gallineta cega.

  • Jocs on predomina la motricitat

  • Aquests jocs motrius es practiquen principalment a la tercera infancia. Es divideixen en:

    - jocs de córrer

    - jocs de cercar

    - jocs de saltar

    - uns altres jocs motrius

  • Jocs d'habilitat o de força

  • Es practiquen també a la tercera infancia, n'hi ha dos grups:

    • Llançaments d'objectes. Hi preval la destresa, la precisió.

    • Jocs de força.

  • Jocs diversos, més o menys estàtics, que es practiquen a la tercera infància

  • El xiquets i xiquetes hi estan parats, generalment asseguts. Hi predomina l'atenció. Són jocs de imaginació, de llenguatge, d'atzar etc. Es divideixen així:

    - jocs de cartes

    • jocs d'endevinar

    • uns altres jocs

    JOCS DE SEGUIR INDICACIONS

    TOT AL REVÉS

    L'educador o qualsevol xiquet o xiqueta, se situa en un lloc on el vegin tots els nens, anirà donant indicacions a les quals els xiquets i xiquetes. respondran fent tot el contrari, és a dir, si se'ls indica que s'asseguin han de seguir drets, si se'ls diu que callen parlaran…

    EL COLOR MALEÏT

    Abans de començar el joc s'estableix quin o quins seran els colors maleïts. L'educador anirà donant indicacions que els xiquets i xiquetes han de seguir : ara passarem per baix de la taula, ara ens posem el llibre al cap,ara... En el moment que anomene algun objecte o acció que implique un color maleït, els xiquets no ho han de fer.

    QUÈ FAN ELS ANIMALS

    L'educador o un xiquet diu per exemple: corren cavalls i els xiquets i xiquetes han de córrer com cavalls,corren vaques... S'han d'anar variant d'animal i conseqüentment la manera de desplaçar-se:volen ocells, naden dofins... El xiquet o xiqueta ha d'imitar l'animal anomenat. Quan l'educador done una indicació errònia els xiquets es quedaran inmòbils.

    LA COMPRA

    Una persona del grup pregunta a una altra: què has comprat al mercat? I aquest respon amb alguna cosa que hi haja a l'aula, inmediatament tots aniran a tocar-la. Les preguntes i respostes s'han d'anar succeint ràpidament.

    EXPLICAR AVENTURES

    Potencia la imaginació, la rapidesa de reacció i l'agilitat mental.

    Els xiquets i xiquetes s'asseuen tots en terra formant un cercle, menys un que ho farà al marge i d'esquena. Un xiquet es posarà dret i començarà a contar una història inventada mentre va caminant pel voltant del cercle. A un senyal del nen que està fora, la història ha de continuar-la el xiquet que es trobe mes a prop del que l'estava explicant.

    PASSAR MISSATGES

    EL TELÈFON

    Desenvolupa l'agudesa auditiva.

    Formen una fila i el primer diu la paraula que vullga depressa, aniran passant-se-la fins que aplegue a l'últim, el qual dirà la paraula per veure si coincideix amb la paraula que havia dit el primer xiquet.

    LA FRASE BOJA

    Un xiquet al costat d'un altre en terra o drets, el primer li farà una pregunta sobre la utilitat d'algun objecte (p.ex. per a què serveix una sabata?) i el del costat li ho contestarà (per a caminar), poc a poc aniran fent-se preguntes d'aquest tipus i quan aplegue a l'últim començarà cadascun a dir el que li ha preguntat el de la seua dreta i el que li ha contestat el de l'esquerra.

    JOCS DE PARAULES

    TRICO, TRICO, TRAS

    La mare (o l'ávia) i el nen s'asseuen, front per front, en sengles cadires. El xiquet abaixa el cap, i la mare li paga palmades a l'esquena, tot dient:

    Trico, trico, tras.

    Quantes llebres hi ha darrere?

    Perolet o cassoleta,

    tisores o ganivet,

    ull de bou o teuladeta:

    Què és?

    Aleshores, la mare simula amb la mà una d'aqueixes coses, per veure si el xiquet l'endevina.

    Les figura de la següent manera:

    Perolet: la mà mig oberta, amb el palmelll cap amunt i els dits junts.

    Cassoleta: com l'anterior, però amb la mà una mica més oberta.

    Tisores: la mà presenta els dits doblats, tret del dit indicatiu i el mitgher. Aquests dos s'ajunten i se separen, com si tallassen.

    Ganivet: La mà tancada, però amb l'índex estirat, es mou simulant tallar.

    Ull de bou: El dit gros i l'índex fan un cercle.

    Teuladeta: La mare posa la mà de biaix (tal com una tulada), amb els dits junts y rectes.

    CARABASSETA DE PAULI

    S'hi juga d'aquesta manera: hi ha l'amo assegut, que té agafay el que para, amb el cap damunt la falta d'aquell; posa en secret noms a els altres i diu:

    Carabasseta de Pauli.

    Ells diuen:

    Aquí, aquí.

    Ell replica:

    Quatre de pa i quatre de vi

    Ells contesten:

    A peret de la moli (l'almodí).

    Ell diu:

    Que vingue N... i pegue-li.

    Ve el xiquet que ha estat cridat amb el nom postis, i pega al que para, i després aquest ha d'endevinar qui és el qui li ha pegat.

    A LA RUM-RUM O A LA BUM-BUM

    És un joc d'infants, semblant a l'anterior, en el qual els jugadors es posen en fila o en semicercle davant un que está assegut i fa de mare; aquest agafa el qui para i se'l posa agenollat o inclinat amb el cap damunt les seues cames, procurant que no puga veure els de darrere. La mare pica a l'esquena del qui para, recitant una de les fórmules següents:

    Rum-rum-

    Tabaquet de fum.(Xàtiva)

    A la rum-rum.

    Figues i panses, apaguen la llum. (Alcoi)

    A la bum-bum del botiflau.

    Totes les velles se'n van al cau. (Morella)

    La mare després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que va de puntetes i dóna un colp a l'esquena o a les anques del qui para; quan elqui li ha pegat torna a estar en el seu lloc, el qui para s'alça i va a cercar-lo, i ha d'endevinar qui és el que li ha pegat; si no ho endevina, continua parant; si ho endevina, para el qui li ha pegat.

    ENDEVINALLES

    Jo tire sis cassoles de dalt del campanar, i no es trenquen. Què és?

    Solució: la sisca.

    Són bones, però males de collir. Què és?

    Solució: les móres.

    Una cosa mes alta que un pi i no aguanta ni un garrofí. Què és?

    Solució: el fum.

    Un bancal molt ben llaurat sense rella ni forcat. Què és?

    Solució: la teulada.

    Una casa molt ben emblanquinadeta que no té porta ni fiestreta. Què és?

    Solució: l'ou.

    Una senyoreta passa per un caminet on deixa una coeta. Què és?

    Solució: l'agulla.

    Saleret, meleret, no té cames i està net. Què és?

    Solució: el cànter.

    Una casa plena de gent: Toques, toques, i ningú no et sent. Què és?

    Solució: el cementeri.

    Dos viris viris, dos vares vares, un uixamosques i quatre fangades. Què és?

    Solució: el bu.

    Una cosa llarga com un budell i redona com un garbell. Què és?

    Solució: el pou.

    Un bancal de carabassetes: sempre regant-les, i sempre estan segues. Què és?

    Solució: les dents.

    Cent cinquanta dalt una branca; tots del mateix color, manys el governador. Quèés?

    Solució: el taronger.

    Una cosa, redona com un plat, xip-xap!, ja s'ha amagat. Què és?

    Solució: la lluna.

    Una capseta plena de xiquets, amb els caps igualets. Què és?

    Solució: la capseta de llumins.

    Una cosa que en la muntanya verdeja i a casa coeja.Què és?

    Solució: la granera.

    Una cosa que et pega a la cara, i no la veus. Què és?

    Solució: l'aire.

    Una cosa, com una espardenya, que menja per la panxa i caga per l'esquena. Què és?

    Solució: la plana.

    Una cosa com un plat que roda tot el mercat. Què és?

    Solució: la lluna.

    Una cosa, paret amunt i amb el tabalet al cul. Què és?

    Solució: el caragol.

    Un corral de vaques roses: Entra la mare i les trau totes. Què és?

    Solució: el forn.

    Una cosa que passa la porta. Ni entra, ni ex. Què és?

    Solució: el forat del pany

    Una senyora molt ben assentada; com més es menja, mes gran xurrutada. Què és?

    Solució: la mola del molí.

    Una caseta molt ben enquinquilladeta, que cap enquinquillador no l'en quinquilla tan ben enquinquilladeta. Què és?

    Solució: l'ou.

    Entre pelet i pelet, taparem el foradet. Què és?

    Solució: l'ull.

    Penjoll penjava. Pelut mirava. Penjoll ha caigut i Pelut s'ho ha endut. Què és?

    Solució: la carn i el gat.

    Una llença, com d'aci a València, com de València a Madrid. ¿A que no l'endevines en tota la nit? ¿Què és?

    Solució: la via del tren.

    Un convent ple de gent; toc i toc, i no se sent. Què és?

    Solució: el fossar.

    Un llençol molt ben brodat, punta d'agulla no li ha entrat. Què és?

    Solució: el cel.

    Un bancal de rabassetes, ni són verdes ni són seques. Què és?

    Solució: les dents.

    Pere puja, Pere baixa. Pere el tanquen dins la caixa.

    Solució: el poal de l'aljub.

    ¿Es poden collir figues al setembre i menjar-se-les, acabadetes de collir, a agost?

    Solució: sí, al poble d'Agost.

    ¿Es pot matar un pollastre demá i menjar-se'l avui?

    Solució: sí, de mà.

    Es pot collir un meó demà i menjar-se'l avui?

    Solució: si, de mà.

    EL PARE CARABASSOT

    Es diu també la mare carabassera, les carabasseres i les carabasses.

    Un xiquet fa de pare carabassot (o de mare carabassera) i els altres jugadors, numerats, no molts, fan de carabasses. Juguen asseguts. El pare carabassot comença el joc. Quan es diu pare carabassot, una carabassera, etc., els així anomenats hi contesten. Per exemple:

    -Jo tinc una carabassera que, regant-la i femant-la, em fa cinc carabasses (diu el pare carabassot en començar el joc).

    -¿Com cinc carabasses? (diu el número cinc)

    -¿Què quantes? (diu el pare carabassot)

    -Tres carabasses (diu el número cinc)

    -¿Com tres carabasses? (diu en número tres)

    -¿Què quantes? (diu el número cinc)

    Etcétera

    Els qui s'equivoquen, queden eliminats i paguen penyora (com ara, un mocador, una sabata). S'enganyen en els casos següents:

    a) quan no diuen bé la fórmula,

    b) si no contesten quan pertoca,

    c) si contesten, quan no pertoca,

    d) quan es refereixen a un número que está eliminat.

    Per a recuperar les penyores, s'ha de fer alllò que el qui ha quedat últim mane.

    EL SOLDADET SE'N VA A LA GUERRA

    Aquest és un joc de penyores. Els xiquets es posen en rotgle, fora d'un que es troba al mig. Aquest s'acosta a cada jugador i li diu:

    El soldadet se'n va a la guerra.

    Què li portaràs (o compraràs)?

    Cadascú diu el nom d'una peça de vestir o d'un calçat, distints. En una segona fase del joc, el qui mana simula que arreplega les coses ofertes, fent preguntes als altres jugadors. El xiquet que no conteste de seguida o ho faça dient la paraula “perquè”, paga penyora. Quan el director del joc aconsegueix que algun jugador falle o quan en desisteix, diu:

    Passe a la casa del costat

    O siga, al següent xiquet. Tot seguit dialoga amb aquest.

    TIX, TIXIDOR

    S'hi juga així:

    Quatre xiquets, que estan asseguts formant rotgle, sostenen, per les quatre puntes, un mocador tes. El qui porta el joc, diu:

    -Tix, tixidor.

    Els altres responen:

    -Què mana el senyor?

    Aquell passa per damunt del mocador el puny tancat, amb l'índex estirat, dient:

    -Tix tela?

    -Sí, senyor -li contesten.

    -Pos tixca'm una vara (o tantes vares)

    Mentre diu açò, el director del joc assenyala amb l'índex un dels jugadors. Tot seguit aquest ha d'estirar la seua punta, i els altres, al contrari, han d'afluixar les seues. El que s'hi enganye, pagarà penyora.

    AMB LES CLAUS DE DÉU

    Se'n diu també joc de les pedretes.

    Tres o quatre xiquets s'asseuen en terra, fent rotgle, o en cadires a l'entorn d'una taula. Cadascun agafa una pedra o un tros de rejola, en cada mà, i col·loca les mans en terra o damunt la taula. Aleshores es posen a cantar la següent estrofa:

    Amb les claus de Déu

    Llaurava Sant Joan,

    Larà, larà.

    Sant Pere li va darrere

    Amb el triqui, triqui, trac.

    Hi ha unes quantes variants. Heus-ne ací una: (la Font d'En Carròs)

    Amb les claus de Déu,

    Sant Pere i Sant Joan

    Sant Pere anava darre

    Amb el triqui, triqui, tram.

    Mentre canten, mouen els braços ritmicament cap a la dreta i cap a l'esquerra. Amb el primer moviment, fan abançar les pedres i les deixen, colpejant en terra o en la taula; i emb el segon, les agafen. És a dir, cada jugador agafa amb la mà esquerra la pedra que ha deixat el jugador anterior; i amb la mà dreta, la que acaba de traslladar ell mateix amb l'altra mà.

    PISSIPISSIGANYA

    Els xiquets s'asseuen a terra, fent rogle. Cadascú acobla les soles del calçat. Un jugador recita la lletra de pissipissiganya (o pissiganya) tot tocant un per un els peus. El peu que corresponga a l'última sil·laba és eliminat i s'amaga devall l'altra cama. La recitació es repeteix tantes voltes com calga, per tal d'eliminar tots els peus menys un. El xiquet que queda al final, rep penyores. Les tornarà a cadascun dels jugadors, després que hagen fet allò que ell els haja manat.

    Aquest joc serveix també per a repinyar. En aquest cas, el jugador que queda al final, perd i paga en una altra mena de joc.

    Aquest és el text complet:

    Pissipissiganya,

    Oli de la ganya

    Filla melengüera,

    Grana'm esta casa.

    Mare, que no puc,

    Que tinc la mà encordada?

    Qui te l'ha encordada?

    El rei de França.

    França, Castelló.

    Posa el peu dins del caixó.

    Aquest joc té moltes variants de text.

    DALT TAULETES

    Dos xiquets es fiquen drets d'esquena i s'enganxen pels braços. Un d'ells es dobla per la cintura, tot estirant de l'altre, el qual alça de terra. Llavors, entre el qui és a baix i el company que és enlaire, es fa el següent diàleg:

    -A on estàs?

    -Dalt tauletes.

    -Què menges?

    -Farinetes.

    -Què beus?

    -Aigua de la mar.

    -Torna't a acatxar.

    Tot seguit, el xiquet que és a baix es posa dret. L'altre s'ajup. Aleshores, es recomença el diàleg, tot bescanviant-se els papers.

    LILLO, LILLO

    Un xiquet està dempeus, una mica inclinat cap avant. Darere d'ell, se'n posa un altre, ben dret, i canta:

    Lillo, lillo, la sarpassa,

    Carabina escopetassa.

    Aniràs a la font.

    Beu aigua i puja-li al coll.

    I tot seguit puja al be, damunt el jugador que té davant.

    RECITAR DE PRESSA FRASES DIFICULTOSES

    Com ara, aquestes:

    Diu la guatla: Què fas, gat? Què fas guatla! -diu el gat

    Setze jutges junts en un jutjat mengen fetge d'un penjat.

    Setze quinzets de fetge fregit.

    ¿En quin cap cap lo que cap en eixe cap?

    Plou poc; però, per lo poc que plou, plou prou.

    Una marraixa té tap; tap té; tap i tapó; tap i tapó té.

    Un plat pla blanc, ple de pebre negre està.

    Un plat pla ple.

    Una ovella serella, merella, llanuda,llanà, capidescoronà, ha criat un corder serell, merell, llanut, llanat, capidescoronat. Si l'ovella no haguera segut serella, merella, llanuda, llanà, capidescoronà, el corder no haguera segut serell, merell, llanut, llanat, capidescoronat.

    Un argent (argenç) de safrà ben estisorejadet.

    Pare, l'haca l'he treta; l'altra haca ¿la trac?

    El qui sopa sopa es pensa que sopa, i no sopa.

    JOCS DE CÓRRER

    LLUNETA

    Aquest joc es practica en nits de lluna. El xiquet que paga n'està a la claror; i els altres, a l'ombra, que fan les cases en el carrer. Aquests van passant a la zona il·luminada. Quan hi entren, diuen al qui paga:

    A la teua lluneta estic,

    xiquirric! (Vilallonga de la Safor)

    O bé:

    Llunet, ací estic,

    calçat i vestit (Morella)

    O bé açò:

    Em ric, em ric:

    en la teua lluneta estic. (Terrateig)

    El qui paga els acaça. Si en toca un dins la zona de la claror, aquest paga. D'altra banda, el qui paga no pot passar a l'ombra. Si en la persecució passa a l'altra part, els companys de joc li poden pegar a l'esquena.

    QUANTA ROSELLETA!

    Així hom anomena un senzill joc d'acaçar.

    Els xiquets contemplen les floretes del camp i exclamen:

    Quanta roselleta!

    Quanta que n'hi ha!

    Si no ens veu el guarda,

    no ens pillarà.

    Tot seguit es posen a furtar les floretes. Mentres les cullen, un altre xiquet, el qui paga en el joc i fa de guarda, s'acosta als lladres. El primer que se n'adona, avisa els companys: Que ve el guarda! Peguen a fugir, acaçats per aquest. Quan n'agafa un, li diu: Ja t'he agarrat! El xiquet que ha estat atrapat, paga. L'altre se'n lliura.

    CAVALLET DE MANISES

    Els jugadors, col·locats en rogle, diuen a un temps el següent recitat:

    Cavallet de Manises,

    fusta, ferro, llanda i repic,

    a jugar a la tarara,

    a muntar a l'últim pis,

    cel o terra,

    baix de la llum,

    o cul per amunt.

    Tot seguit, el jugador que paga, que ocupa el centre del rogle, ordena una de les coses expresades en el text. Els altres han de realitzar-la. Aquell intenta agafar-ne algun, abans que execute l'ordre. Si n'agafa un avans d'açò, aquest paga.

    Heus ací les accions a realitzar:

    Cavallet de Manises: fer parelles de jugadors, en les quals un puja al be de l'altre.

    Fusta: tocar alguna fusta.

    Ferro: tocar ferro.

    Llanda: tocar alguna llanda.

    Repic: batre de mans.

    A jugar a la tarara: s'han de fer parelles i ballar agafats de les mans.

    A muntar a l'últim pis: pujar a lésglaó d'un portal.

    Cel: tocar amb l'índex la barra de dalt.

    Terra: tocar amb l'índex la mandíbula inferior.

    Baix de la llum: posar-se davall un faró, o al sol, etc.

    O cul per amunt: ajupir-se posant el darrera per amunt.

    XINXES, CAPARRES I POLLS

    Així s'anomena el joc següent.

    Primerament repinyen per saber qui paga. Després fan dues fileres, cadascuna amb igual nombre de jugadors. Es col·loquen darrere de dues ratlles paral·leles. El qui paga ha de passar corrent pel mig de les files. Abans de passar-hi (tant en un sentit com en el contrari) diu alguna cosa, i tots l'han de complir. Qui no executa l'ordre pagarà també, juntament amb l'altre.

    Heus ací algunes de les coses que se solen manar:

    Corretgeta: qui no li pega amb corretja al qui paga, també paga.

    Sabateta: qui no li pega un colp de sabata, paga.

    Calbots: qui no li pega carxot, paga.

    Baix anques: qui no s'ajup, paga.

    Avioneta: el qui paga passa amb els braços en creu. Si toca algú que no està ajupit, paga.

    Punyada simple: li han de pegar colps amb un puny.

    Punyada doble: amb les dues mans juntes.

    Sant Vicent de la capa blanca: no li fan res.

    San Vicent de la capa roja: li peguen com volen.

    Xinxes, ca`parres i polls: li peguen com volen (com ara, galtades, estirades de cabells, etc.)

    LA MEL

    A Gandia hi juguen així: una xiqueta està asseguda a una cadira, a la qual va lligada una corda, i una altra xiqueta té l'altre cap de la corda; entre les altres jugadores i ella es dialoga així:

    • A quant va la mel?

    • A set i a deu.

    • I la talladeta?

    • A pesseta.

    • I la confitura?

    • A duro.

    • Que correga el burro!

    Es posen a pegar a la que està asseguda, i l'altra, sense soltar la corda, ha de agafar una de les que li peguen, i aleshores aquesta para.

    Aquesta primera forma té uns altres noms: gerreta la mel (Benidorm) i la colmeneta (Vilallonga de Safor)

    A la regió de Pego i Sanet, lliguen el cap d'una corda a una reixa, arbre..., i una xica agafa l''ltre cap; les altres van a pessigar-la, dient: Jo menge mel, jo menge mel..., i ella les ha d'encalçar sense amollar la corda, fins que n'agafa una.

    A Morella, una colla de xiquets agafen una corda llarga, la nugen pels dos caps de manera que forme un gran cercle, i se'n van a rondar pels carrers; quan troben una xiqueta, li tiren la corda i ella queda dins del cercle, i no es pot eixir fins que arriba a agafar un dels xics que tenen la corda.

    LA BOTIFARRA o LA BOTIFURGA

    Lliguen una corda pels caps. El qui paga es col·loca dins el rogle que forma la corda, en ser agafats pels altres xiquets.

    Aquests es posen a dir:

    La botifarra,

    la llonganissa,

    la sobrasà,

    pa i cansalà:

    Si no t'ho menges hui,

    t'ho menjaràs demà!

    Aquell que no pot eixir del rogle, persegueix els companys, intentant tocar-ne algun, per tal de fer-lo pagar en compte d'ell. Els altres corren, estirant la corda. Poden soltar-la. Ara bé, si tots la deixen i ningú no la sosté, l'últim que l'abandona, paga.

    LA GALLINETA CEGA

    El qui paga, fa un rogle bastant gran en terra. Després li tapen els ulls amb un mocador. Tots romanen dins el cercle. No s'hi val eixir-se'n. Mentre fan que aquell pegue voltes sobre ell mateix, per a despistar-lo, hi ha entre ell i un altre jugador, que fa d'amo, el diàleg següent:

    AMO- Gallineta cega, què has perdut?

    G.C.- Una agulla i un canut.

    AMO- Busca per la ximenera.

    G.C- No que em faré negra.

    AMO- Busca pel terrat.

    G.C- No, que em faré gat.

    AMO- Doncs, busca qui t'ha pegat.

    Després del diàleg, li peguen palmades. El qui fa de gallineta cega, ha de tocar algú. Quan ho aconsegueix i, a més, endevina el nom del xiquet que ha tocat, aquest paga.

    Heus ací uns altres noms del joc de la gallineta cega o d'uns altres jocs semblants: cardamut (Morella), pitxa (Bihar), pinzell (Vinaròs), ceguetes (Cullera), sapoquedo (València) i sabuquero (la Marina)

    CATARROJA

    Els jugadors canten:

    La lluna és posta,

    el sol ja ix.

    Ja n'hi ha una, una, una.

    La lluna és posta,

    el sol ja ix.

    Ja n'hi ha dos, dos, dos.

    La lluna és posta,

    el sol ja ix.

    Ja n'hi ha tres, tres, tres.

    Després diuen xillant:

    Catarroja a casa de... (ací es diu el nom d'una persona del poble)

    Tots els jugadors, llevat del qui para, arranquen a córrer i s'amaguen pels voltants de la dita casa. A continuació el qui para els busca. Quan n'agafa un, aquest para.

    CONILLETS, A AMAGAR

    El xiquet més gran, és el que fa de mare dels conillets. Un xiquet fa de llebre. El joc comença quan tots els altres (els conillets) s'amaguen (quasi sempre de nit), mentre la mare canta:

    Conillets a amagar,

    que la llebre va a caçar.

    de nit i de dia

    Tocaran l'Ave Maria.

    Al final pregunta:

    Conillets, ¿ja esteu ben amagadets?

    Els conillets responen si o no. Si diuen que no, la mare tornarà a fer la mateixa pregunta, fins que tots estiguen amagats.

    Aleshores, la llebre, que ha estat amb els ulls tapats per la mare, va en cerca dels conillets. Si n'agafa un, aquest farà de llebre.

    Però els conillets se salven, si, abans de ser agafats per la llebre, arriben on és la mare. Mentre hi corren, la mare els crida, tot dient:

    Conillets, a la mare! Conillets, a la mare!

    Variant de la cançó:

    Conillets, amagueu-se bé,

    que la llebra ve

    de nit i de dia,

    quan toquen l'Ave Maria.

    LA XATA MERENGUERA

    Els xiquets formen dues files paral·leles de jugadors, mirant-ne cap al centre. A cada cap del corredor, s'hi col·loca un altre jugador. Quan aquells comencen a cantar, acompanyant-se de palmellades rítmiques, els altres dos es posen a recórrer el passadís, saltant, amb els braços arquejats i les mans a la cintura. Hi van amunt i avall, cadascú al sentit contrari del company. Tan aviat com es termina la cançó, trauen al mig sengles jugadors, un de cada fila, i s'hi posen en compte délles. Els xiquets que n'eixen es col·loquen en extrems oposats, des d'on inicien el ball, com els d'adés, així que els altres recomencen la cançó.

    Heus-ne ací la lletra:

    La xata merenguera

    (vuit, nou i deu),

    com que és tan fina

    (trico, trico, tras)

    com que és tan fina

    (lairó, lairó, lairó, lairó),

    es pinta els colorets

    (vuit, nou i deu),

    amb gasolina

    (trico, trico, tras),

    amb gasolina

    (lairó, lairó, lairó, lairó),

    Jocs populars




    Descargar
    Enviado por:Julia
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar