Joc Brut

Índex

Fitxa Bibliogràfica..........................................................................2

Personatges.......................................................................................2

Resum..................................................................................................3

Veu Narrativa...................................................................................4

Espai....................................................................................................4

Temps...................................................................................................5

Opinió Personal................................................................................5

Vocabulari.........................................................................................5

Fitxa Bibliogràfica

DE PEDROLO, Manuel. Joc Brut. Edicions 62. Col·lecció El Cangur (butxaca) n. 52. Barcelona, 2002.

Personatges

PRINCIPALS

Xavier: És un agent publicitari de mitjana edat. És bastant pobre i viu amb la seva mare, fins que ella mor, en uns baixos que no tenen ni cuina: dues habitacions i un petit pati (pg.20). Té els cabells morens tirant cap a ros. Tenint en compte alguns petits detalls que el narrador comenta en alguns moments es pot deduir que en Xavier és força alt i amb un cos atlètic.

Juna: És una noia molt bonica de 23 anys casada amb un militar retirat molt ric. Ella és qui idea el pla perquè el Xavier, un infeliç atret per la seva bellesa, mati el seu marit, el coronel Virós (Enric Virós), i ella i el seu amant es quedin tota la fortuna. En realitat es diu Caterina, Juna és el nom de la neboda per la qual es fa passar. Segons com la descriu en Xavier és una noia meravellosa, extremadament bella.

SECUNDARIS

Coronel Virós: És el suposat oncle de la Juna, en realitat, el marit de la Caterina. Té cinquanta-sis anys i el braç dret paralitzat. És un home (segons el descriu la Juna (Caterina)) inútil, mesquí, egoista, odiós... (pg.34)

Pol: És l'amant de la Juna (Caterina), però no té ni idea del “joc brut” que ella planeja. És advocat i era de Sta. Coloma de Gramenet.

Sorribes: Es el cap de l'empresa de publicitat on treballa en Xavier. Explota als treballadors però te bon cor.

Resum

Tot va començar un dia que en Xavier es va quedar meravellat de la bellesa de la Juna. Ella li va fer creure que s'interessava per ell. Cada tarda es veien d'amagat dels familiars de la Juna, a vegades anaven al parc, d'altres a una cafeteria i d'altres al cinema, així que cada vegada la seva relació era més seriosa, tot i que ella no n'estava molt convençuda. Una tarda la Juna li va confessar al Xavier, que el seu oncle disposava d'una gran fortuna, però aquesta només la podrien tenir quan ell morís; i per que això passés encara quedava molt i molt de temps. D'aquesta manera la Juna va intentar convèncer en Xavier perquè matés el seu oncle.

En un principi en Xavier s'hi va negar rotundament, però la Juna el tenia tan enamorat que ell estava disposat a fer qualsevol cosa per a ella. Per no deixar cap sospita van decidir que en Xavier el mataria i al cap de sis mesos es tornarien a trobar en un cinema i farien veure que es coneixien allà.

Un cop en Xavier va matar l'oncle de la Juna , se li va acudir de posar-li l'arma del crim, una pistola, a l'abast de la seva mà dreta, per simular que havia estat un suïcidi. Sis mesos després de l'assassinat, en Xavier va anar al cinema on havien acordat veure's, però la Juna no va aparèixer, durant aquell més en Xavier va anar cada dia al cinema a la mateixa hora, la acordada anteriorment, per si la seva estimada apareixia finalment, però això no va succeir. Així que va decidir anar a busca-la per tots els llocs que podien tenir relació amb ella: a casa seva ja no hi vivia, va anar a veure l'administrador, la senyora de la neteja, el carter, el del banc i no en va treure l'aigua clara. Poc a poc, però, va anar descobrint la veritat sobre la vida de la Juna, no tenia gaire relació amb el poble que ella li havia dit que era el seu (Almacelles), en realitat no anava cada dissabte a veure a una amiga seva invàlida, sinó a un advocat que va resultar ser el seu amant. I a través d'ell, seguint-lo, i després de molt buscar la va acabar trobant en un pis de Badalona, on la nit abans havia vist entrar l'advocat. Quan la va anar a visitar, en Xavier estava tan nerviós que li volia esgarrar la cara perquè mai mes tornes a ser tan bonica com ho era llavors; va ser en aquell moment que la policia va entrar al domicili de la Juna i van detenir en Xavier per l'assassinat del coronel Virós, l'oncle de la Juna.

La policia va descobrir que havia estat en Xavier perquè l'oncle de la Juna tenia la ma dreta paralitzada (la que tenia la pistola al seu abast), d'aquesta manera no podia haver estat un suïcidi.

Dins el cotxe de policia en Xavier va descobrir tota la veritat sobre la Juna: el coronel Virós no era l'oncle de la Juna sinó el seu marit, i ni tan sols es deia Juna sinó Caterina, tot havia estat un pla per desfer-se del seu marit sense embrutar-se les mans.

Veu Narrativa

Aquest llibre està escrit en primera persona, el narrador és intern, és en Xavier i està escrit en pretèrit perfet perifràstic d'indicatiu:

- A les deu vaig posar-me en camí. Duia el ganivet, la llanterna, els guants, les espardenyes. (pg. 64).

- Fins després no vaig adonar-me que devia haver deixat el senyal dels meus dits al vidre de l'ampolla. (pg. 69).

Espai

Aquesta història té lloc:

- A Barcelona (la major part):

Pel carrer, al “pis” d'en Xavier i a la torre de la Juna (Caterina).

- A Sta. Coloma de Gramenet:

Pel carrer i a un café.

- A Badalona:

A casa de la Juna (Caterina).

- A Almacelles:

Pel carrer i a un hostal.

Temps

Aquesta història té una espai de, aproximadament, deu mesos, transcorre en un temps actual (a l'edat contemporània). Al final del llibre hi ha una data: 9 de gener 1965, això indica que la història passa a l'any 1964, encara que podria ser la data en que es va acabar d'escriure el llibre.

Opinió Personal

Aquest llibre m'ha agradat molt, tota la trama que ella confabula per carregar-li el mort al Xavier. És un novel·la negra, d'intriga i policíaca. Aquest estil de llibre m'agrada força, sobretot els que et passes tota la història creient una cosa i al final tot canvia i tot és al revés de com tu ho imaginaves, tal com passa en aquest llibre. Jo recomanaria aquesta novel·la a qualsevol persona que li agradin les històries d'intriga i policíaques.

Vocabulari

Usufructuar: Tenir l'usdefruit d'una cosa.

Anhel: Desig vehement.

Desbridat: Desfermat.

Impúdic: Mancat de pudor, que ofén el pudor.

Galvanitzar: Sotmetre un animal viu o mort a l'acció del corrent elèctric.

Sòrdid: Brut, d'una brutícia repugnant.

Pueril: De nen, propi d'un nen.

Beutat: Bellesa.

Fugissera: Que passa ràpidament, fugaç.

Servar: Complir exactament allò a què hom està obligat, observar.

Espoliar: Desposseir algú d'allò que li pertany.

Mera: Pur, sense mescla d'alguna cosa.

Pignorar: Empenyorar.

Eixalar: Impedir (algú) d'actuar com voldria, d'anar gaire enllà en una empresa, etc, generalment llevant-li els mitjans.

Conspicu: Que atreu l'atenció perla seva excel·lència, eminent.